Malalts dels videojocs: Tatuatges de microordinadors

Després de tots aquests anys publicant, de tant en tant, entrades sobre tatuatges relacionats amb videojocs que es fa la gent, encara em queden algunes idees al respecte, i se m'ha acudit preguntar-me si algú se n'havia fet de microordinadors, el terme potser antiquat per referir-se als ordinadors de 8 bits dels anys 80.

I la resposta és que sí, que n'hi ha exemples per internet, i no precisament pocs. En repassem alguns, com sempre, amb petits comentaris:

Primer em trauré de sobre el disgust, per la part que em toca: de l'MSX només he trobat aquest tatuatge, que és bàsicament el logo de l'estàndard informàtic amb què jo em vaig iniciar als videojocs a la tendra edat de cinc anys.

La popularitat de l'MSX, encara que no va ser petita, es va restringir força territorialment, i es diu que va triomfar especialment, dins d'Occident -i hi descarto un territori on va triomfar també, els països àrabs, perquè a l'Islam no es permeten els tatuatges-, als Països Baixos i l'estat espanyol, cosa que vull pensar que explica per què no tenim un grapat d'americans tatuant-se una cosa de la que no tenen ni idea, i amb els britànics passa el mateix, ja que tenien altres sistemes molt més populars a la seva zona. 

Però per xifres de vendes és un dels ordinadors de 8 bits més venuts de la història, així que suposo que el fet que no hi hagi un ordinador concret, sinó un fotimer de models, ha influït en aquesta absència -almenys declarada- de tatuatges sobre l'estàndard japonès.

De l'Amstrad CPC només he estat capaç de trobar això, la imatge d'un casset amb el joc Oh Mummy, joc que si bé va sortir també per a màquines de la competència, el va desenvolupar Amsoft, subsidiària d'Amstrad.

El ZX Spectrum va ser tremendament popular al Regne Unit, encara ara se li té un respecte notable malgrat que se li reconeguin les limitacions tècniques en comparar-lo amb la competència, i n'he trobat un parell de tatuatges, començant per aquest amb el logo de la marca, i el simpàtic Horace del Horace Goes Skiing.

L'ordinador creat pel difunt Sir Clive Sinclair també va ser homenatjat en aquest espectacular tatuatge de braç sencer i a tot color, que demostra un amor incomparable a aquest ordinador, o bé una tremenda borratxera amb conseqüències permanents.

Però ara passarem a l'ordinador més venut de la història, i amb diferència, que és el Commodore 64, i veurem com ja trobem més cosetes. Per exemple, aquest del dors de l'avantbraç, que deixa clar de quin equip és el seu portador (o la seva portadora).

A la mateixa zona del cos se'l va fer aquesta noia, o dona, amb un missatge directe i recognoscible per part d'aquells que hagin fet servir algun cop una màquina de la companyia.

El Commodore 64, el més antic dels ordinadors que veiem avui, de 1982, és també el més popular pel que fa al so, i és que el seu xip SID 6581 de MOS Technology és llegendari, prou perquè aquesta persona se'l tatués en una composició amb el logo de la companyia i, a sota de tot, l'enemic principal del Galaga.

He trobat algun exemple de tatuatges de l'aparell en si, en la seva versió popularment coneguda com a "panera", però aquest m'ha robat el cor, i és que aquesta persona se'l va col·locar ben a prop del seu. Espectacular, no trobeu?

I vosaltres? De quin ordinador de 8 bits (o de 16) us faríeu un tatuatge?

Crònica de la 52a Reunió d'Usuaris de l'MSX

El temps passa molt ràpid, i com que hi ha diversos esdeveniments relacionats amb els videojocs que tenen lloc durant l'any (Explora Commodore, RetroBarcelona...), afortunadament no passa gaire temps entre una ocasió i l'altra per tal que els amants d'aquest mitjà d'entreteniment celebrem aquesta passió i retrobem amics i coneguts que la comparteixen.

El passat 9 de desembre se celebrava a l'Espai Jove La Fontana de Barcelona la 52a edició de la Reunió d'Usuaris de l'MSX, o RUMSX, un esdeveniment bianual (és a dir, semestral) que reuneix els propietaris i els aficionats a aquest estàndard dels microordinadors dels anys 80. 

Era la meva quarta presència en aquesta fira d'entrada gratuïta, com de costum darrere de l'estand de Retroscroll, on posàvem els nostres MSX a disposició del públic perquè hi fes alguna partida, però també de la nostra, perquè almenys en el meu cas al final, tristament, acaba sent l'únic moment que reviso vells jocs de la meva infantesa.

Hi portava, com sempre, el meu MSX SVI-738 de Spectravideo, caracteritzat per una disquetera integrada -que em va facilitar molt la vida i em va malacostumar quan era petit i no sabia que el més normal era haver de carregar cintes de casset per a jugar a videojocs- i per tenir unes característiques tècniques properes a l'estàndard MSX2, però per desgràcia no suficients per fer-los compatibles.

Vaig posar-hi, a estones, jocs com el Road Fighter, el Cosa Nostra, el Livingstone, supongo, l'Oil's well, el Rambo i el Beam, perquè m'agrada anar variant i que no sempre siguin els típics que tothom espera i coneix.

Estava al costat dels altres MSX -i les televisions, que pesen i són imprescindibles- dels companys de Retroscroll que van poder anar a l'esdeveniment, concretament en Molsupo, en Salore, en Syd i en Murshus, amb els quals vam aprofitar per posar-nos al dia, conversar sobre aquesta afició nostra -cosa que sempre fa que aprengui coses, perquè ells sí que són experts en el tema- i fer alguna partideta d'algun joc.

Veiem en Molsupo (esquerra) i en Salore (dreta) jugant al Minimagos, un títol senzill però addictiu creat per en Fran Téllez, que també va ser a la RU, i que va ser el protagonista del torneig que aquesta vegada va organitzar Retroscroll amb la col·laboració de l'Associació d'Amics de l'MSX. 

Aquí tenim la foto del guanyador, que va ser el mateix Fran (a la dreta), mentre que el subcampió va ser en Raúl (a l'esquerra de tot).

No tenen res a veure des del punt de vista jugable, però les sensacions i els nervis en l'enfrontament, amb girs de truita a l'últim segon, fan que sigui ideal per als amants dels Mario Kart. Divertidíssim. Ell mateix en regala la ROM en aquest blog.  

Com de costum, la RUMSX va ser un èxit, tot i que també com sol passar el gruix del públic va venir cap allà a les 12 i escaig, en què la sala era força plena, i en canvi a la tarda pràcticament no hi havia ningú. 

A l'espai hi havia diversos estands en què es podien reparar -i veure reparar- ordinadors, comprar marxandatge o, evidentment, també jocs de l'MSX, tant de l'època com noves creacions d'aquesta escena tan viva. Pel que fa a les presentacions, es van poder veure la del cartutx XSWIFI, que permetia xatejar entre MSX que hi havia allà, i la del joc en procés de creació El secreto de los 4 vientos. 

Per acabar, a més de poder parlar amb amics i tornar a veure cares conegudes que sempre hi ha en aquests esdeveniments, al final vaig rebre una visita sorpresa que, no sé si del tot voluntàriament, va tenir l'oportunitat de saber com era tocar un MSX amb les mans. La idea és anar-la condicionant.

Això és tot per part meva. Una altra Reunió d'Usuaris de l'MSX, una altra jornada de les que passen volant i, com sempre, admiració per la gent que fa coses relacionades amb aquest estimat ordinador, siguin nous jocs o sistemes d'intercomunicació que als anys 80 eren impensables. 

Crònica d'Explora Commodore 2017

Fa una mica més d'un any vaig anar a la meva primera edició d'Explora Commodore, un esdeveniment pensat per a reunir, tal com es fa a les Reunions d'Usuaris de l'MSX, els amants dels microordinadors de la companyia canadenca, i en vaig fer una crònica.

No me'n considero digne perquè, tot i comprar-me un Commodore 64 la mateixa nit de l'última Explora Commodore, no l'he tocat gens -més enllà de les proves-, i com ja vaig dir no l'havia tingut quan era petit, però a la tercera edició d'aquesta petita gran festa -com sempre, a l'Espai Jove Fontana de Barcelona-, la gran novetat per a mi era la participació des de l'altra banda de l'estand de Retroscroll, blog col·lectiu amb què ja he estat com a expositor en dues RUMSX i una RetroBarcelona. 

Me'n sento indigne per la meva ignorància, més profunda encara que en el cas de l'MSX, però també m'omple d'orgull i satisfacció, com deia aquell, poder formar-ne part. No com a organitzador, d'això se n'ha encarregat gent com en Sikus o en Xuxo, però sí permetent que la gent mirés i toqués el meu Commodore 64, vell en termes absoluts però relativament nou per a mi.

Aquí el teniu, amb el Pac-mania, un dels pocs jocs que aconsegueixo carregar amb l'emulador de datasette que vaig comprar. Com ja vaig explicar, és un sistema força frustrant de carregar jocs, per diverses causes: no tots els fitxers estan ben muntats, però també és cert que l'aparell de reproducció utilitzat (en aquest cas el meu smartphone) i el tipus de cable hi influeixen.

Bona part de la jornada la vaig perdre fent proves, amb l'Abel i en Molsupo ajudant-me, però he d'estudiar-ho millor a casa perquè, de moment, no estic gaudint gaire del meu Commodore 64. Almenys algunes persones hi van jugar, però.

El més destacable, però, va ser que gràcies al fitxer en mp3 que em va passar en Molsupo vaig poder carregar, per fi, el mític The Great Giana Sisters al meu ordinador!

D'altra banda, com sempre, la planta 3 de l'Espai Jove Fontana estava envoltada de taules amb els sistemes de la gent que els posava a disposició dels visitants i altres expositors, a més de zones de venda de productes, un espai de reparació d'aparells i, és clar, l'escenari.

Allà s'hi presentaven projectes que encara ara es duen a terme a sistemes com els ordinadors Amiga, la línia més potent de Commodore, concretament el Brus Lii d'Amiga Wave, o el mític Errazking explicava com fer videojocs senzills, però no tant, per al Commodore 64.

Precisament l'Amiga era el protagonista d'un dels torneigs que s'hi celebraven, el del FIFA International Soccer, mal anomenat també FIFA 94, on vaig fer el ridícul com es pot veure a la part superior esquerra del quadre, en part perquè estava desentrenat (no tocava la saga en 16 bits des de l'edició de 1995!) i en part perquè aquest port és força dolent, amb els controls i l'scroll demencials.

Però bé, els que en saben van demostrar igualment les seves habilitats, de manera que no tinc gaire excusa. A l'altre concurs, el del Super Off-Road, no hi vaig participar, perquè directament no hi havia jugat mai. En canvi, sí que vaig dedicar una bona estona a un altre joc de futbol, per al Commodore 64: l'International Soccer, força curiós i ben analitzat per l'esmentat Molsupo aquí.

A banda de tot això, per la meva limitadíssima experiència en la marca Commodore i tot el que ja he explicat, no vaig treure tant de suc de la gran festa dels microordinadors amb el permís de les RUMSX com la majoria dels altres expositors i visitants, però m'ho vaig passar bé i sobretot vaig poder tornar a veure gent maca tant de Retroscroll com d'altres mitjans afins, entre els quals en Salore, en Sikus i la Íngrid, en Murshus, en Xuxo, en Rafa, en Renner, en Raúl, l'Ivan i, l'esmento altre cop, en Molsupo...

...Que em va fer obsequi d'un FIFA International Soccer de la Mega Drive perquè un dia vaig comentar que, tot i ser un dels meus primers videojocs de la 16 bits de Sega (de fet, el primer sense comptar el Sonic), quan era petit el vaig canviar amb un amic pel Mega Games I perquè em volia comprar el FIFA Soccer 95 i ja no pensava jugar al primer.

Doncs bé, ja el torno a tenir a la meva col·lecció, així que per això i per tot el dia de l'Explora, gràcies, Molsupo! I gràcies a tots els altres per la seva paciència i la companyia! Em sap greu haver marxat una estona abans del tancament a causa d'un mal de cap creixent, i creieu-me que m'hauria agradat veure en directe la tradicional cantada i ballada del True Survivor de Kung Fury!