Què estàs buscant?

divendres, 30 de desembre de 2016

Compres: Desembre de 2016

Al novembre em vaig firar força, i vaig dir que suposava/esperava que no hi hagués una entrada sobre compres de desembre, però tot i que amb molta menys despesa -i en part també algunes "compres" en realitat han sigut regals de Nadal-, n'hi ha hagut algunes, així que les repasso sense més preàmbuls.

Vaig dir a l'entrada de les compres del mes de novembre que m'havia comprat la Xbox One S, però que tot i que la rebria ja al desembre en volia parlar llavors. Del que no vaig parlar, però, va ser dels jocs que incloïa. Dos d'ells no m'interessaven i els vaig posar a la venda per tal de fer més barat el conjunt, però un sí que em feia gràcia, i tot i que era digital me'l vaig quedar.


És el FIFA 17, que després d'anys sense comprar-ne cap perquè m'emprenya que triguin en baixar de preu i a mitja temporada ja no tenen gaire sentit, vaig pensar que pel preu de tot el conjunt me'l podia quedar, i el cert és que hi he estat jugant força.


L'estratègia d'anar abraçant el suport digital de les companyies, que personalment no m'agrada, en alguns casos m'arracona i no em deixa altres opcions o, si més no, són molt més cares. 

Tenia pensat descarregar per a la Nintendo 3DS el Megaman Legacy Collection, que conté recopilats els primers 6 títols de la llegendària saga, els de la NES, però la versió també digital per a la Xbox One, tot fent ús de la magnífica possibilitat de comprar a les botigues digitals de Microsoft d'altres països i podent comparar preus, em va costar 4 euros i escaig. Era irresistible.


Digital també és (a Europa no existeix en físic) l'Ori and the Blind Forest: Definitive Edition, que vaig adquirir igualment en un basar estranger i em va sortir molt bé de preu. Un plataformes molt lloat, que no he tingut ocasió de provar encara, però que és un exclusiu de la Xbox One (va, també hi és en PC i sembla que sortirà igualment en Xbox 360, però ja m'enteneu: no hi és a la PS4, que de tant en tant ja està bé que no s'ho quedi tot la competència). 


No tenia pensat comprar-me un segon comandament per a la consola, perquè no ve a jugar amb mi mai ningú, i el de la Xbox 360 s'ha fet servir 2 o 3 vegades, però va sorgir una ocasió en forma d'oferta de la cadena Game: amb la compra d'un comandament regalava un joc... que no volia, i en vendre'l el que va passar és que el comandament em va sortir per 4,95 euros. A més, és una edició limitada. Bona jugada, oi? 


Però no tot el que m'he comprat d'Xbox One ha estat digital. Llevat que hi hagi una enorme diferència de preu continuaré apostant pel físic, i més amb les ofertes que hi acostuma a haver en el catàleg de qualsevol consola que no sigui de Nintendo. 

El primer joc físic de la Xbox One que em vaig comprar va ser el Lego Dimensions, que sempre m'havia provocat moltíssima curiositat pel fet que necessita ninots de Lego reals per tal de funcionar, un sistema que es coneix com a toys-to-life i que es pot veure a la saga Skylanders i a la no tan reeixida Disney Infinity

L'anomenat Starter Pack en si és car, i després s'ha d'invertir (si es vol) en comprar més paquets amb personatges que al seu torn desbloquegen pantalles, i en sóc conscient, però després de veure The Lego Movie me'n van venir ganes i vaig trobar que en venien un de segona mà a bon preu i no m'ho vaig pensar gaire més. 


No tot m'ho he comprat jo: per Nadal van caure 3 jocs: Resident Evil Revelations 2, Dead or Alive 5 Last Round i Mortal Kombat XL, tres dels que tenia a la meva llista de títols que compraria segur quan tingués una PS4 o, com ha acabat sent el cas, una Xbox One.

Cada cop estem més abocats a acceptar la digitalització de tot plegat, i això ho he pogut notar en veure com fins i tot els jocs físics tenen complements que s'han de descarregar (encara que siguin edicions "definitives" en realitat els complements no vénen al disc, sinó que hi tenim, per dir-ho d'alguna manera, l'accés ja pagat) i, tot un drama, que s'han d'instal·lar per força al disc dur de la consola, que en el meu cas és de 500 gigues però aviat quedarà plenet. Per tant, ocupen el mateix els jocs físics que els digitals. 

I amb això i l'absència total d'instruccions a la caixa dels jocs ens hi anem acostumant, a que pràcticament ja no hi hagi diferència.


Acabo amb un videojoc retro, si no comptem els 6 títols de Megaman que he esmentat més amunt. Vaig guanyar la subhasta d'un Castle of Illusion de Master System, a un preu no pas de ganga -no se'n troben, i menys encara amb instruccions, ho tinc comprovat de fa mesos-, però tampoc excessiu.

Continuo volent el de la Mega Drive, però com que diuen que aquesta versió és diferent i també molt bona, l'havia de tenir a la col·lecció de la 8 bits de sobretaula de Sega.

I això ha estat tot. Molt més del que em pensava el mes passat, que ja m'havia firat. Ara toca recuperació econòmica, em proposo seriosament parar una mica perquè, en realitat, amb tot això i el que ja tenia em puc entretenir mentre espero títols nous i baixades de preu. 





4 comentaris:

  1. Però com que ets ric t'ho pots permetre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res més lluny. Ni mileurista sóc. Si no fos perquè em venc coses que no vull per comprar-me les que vull...

      Elimina
  2. Déu n'hi do, Toni, quins dos mesets portes, estàs on fire total; ara que ja tens fato per la ONE és el moment de fotre-li canya molt fort ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això espero! Un gener tranquil·let de compres i explotar el que ja tinc!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...