Què estàs buscant?

dijous, 30 de novembre del 2017

Compres: novembre de 2017

Arriba un nou mes, el penúltim de l'any, i com no podia ser d'una altra manera hi ha hagut compres, que repassaré a continuació.

Com les altres vegades, les poso per ordre d'arribada a casa, no per importància ni preferència, i comencem amb una cosa que no és ben bé un videojoc.


La primera que m'ha arribat ha estat el pack dels 4 nous amiibos del The Legend of Zelda: Breath of the Wild, aprofitant l'avinentesa de la propera sortida del nou DLC The Champion's Ballad, que vaig reservar amb prou antelació per no tenir problemes i que em va permetre fer servir saldo acumulat al compte de Game per tal d'abaratir el total.

Són unes figures molt ben fetes, amb molt de detall, i atesa la importància dels personatges a la història del joc, em venia de gust tenir-les. Déu n'hi do, ja, la quantitat d'amiibos que tinc en general i de la saga The Legend of Zelda en particular.


Una compra d'octubre que arribava ben entrat el novembre: aprofitant l'avinentesa d'haver comprat el mes passat el contingut descarregable de pagament RAAM's Shadow del Gears of War 3 (Xbox 360), comprava també el joc de segona mà en subhasta per quatre duros.

La veritat és que té un petit desperfecte a la part de darrere de la capsa, però pel que em va costar no m'hi faré mala sang. Ara ja tinc la trilogia original, per tant toca jugar a l'1 i el 2 abans de ficar-me amb aquest. I comprar el Judgment i la quarta entrega numerada, ja per a Xbox One, més endavant.


Més segona mà, aquest cop per a la Nintendo 3DS, perquè he comprat, després de donar-hi moltes voltes perquè intento mantenir-me tan purista com pugui i jugar als jocs a la seva consola original, el The Legend of Zelda: Ocarina of Time 3D, la versió per a la portàtil de Nintendo del que està considerat un dels millors videojocs de la història.

Sense les 3D, o almenys només pel que fa a polígons, el tinc a la Nintendo 64, però no hi he jugat mai seriosament i, per circumstàncies personals, tinc molt poc temps per jugar a casa, de manera que la meva salvació és el joc portàtil, i per sort la 3DS té al seu catàleg -des del primer any, però fins ara no m'ho havia plantejat- l'aplaudida remasterització, amb millora gràfica i implementació de les 3D estereoscòpiques, del clàssic de 1998.


No hauria dit mai que em compraria un joc de golf, però el Mario Golf: World Tour (Nintendo 3DS) estava en liquidació a Amazon, d'importació francesa, i he decidit donar-li una oportunitat, ja que n'he llegit coses que m'han convençut.


Encara hauria dit menys que adquiriria un simulador de granja amb elements RPG com l'Stardew Valley, però aquest títol indie ha tingut una bona collita de valoracions i he tingut l'oportunitat de comprar-lo, digital -es parla d'una futura edició física, però tant se val-, per a la Switch a gairebé meitat de preu gràcies a la possibilitat, no facilitada però sí permesa, de fer compres a les eShop d'altres països.


Digital també ha estat l'adquisició, per fi, del Thimbleweed Park per a la Xbox One. Ha sortit també a la Switch i es parla de possible edició física, però amb rebaixes del Black Friday m'ha sortit per tan poquet que ja em va bé així.


Un clàssic modern, multipremiat, que no havia provat a la Xbox 360 i que ara ha sortit, 6 anys després, a la Switch. La portabilitat que permet la consola i el bon preu que vaig aconseguir amb una sèrie de descomptes em van fer decidir a comprar, sense esperar una hipotètica i futura rebaixa, el mític The Elder Scrolls V: Skyrim per a la nova consola de Nintendo, i m'està agradant molt.


El vaig poder provar fa uns mesos de manera gratuïta durant un cap de setmana i em va agradar molt més que no em pensava, i finalment, aprofitant una nova rebaixa digital i que tenia saldo en basars estrangers de la Xbox One per gastar, he adquirit el Rocket League.


També d'oferta, i també comprat en un basar estranger per fer-la encara més interessant, he decidit descarregar-me el recopilatori The Disney Afternoon Collection, que en realitat són 6 jocs de la NES (DuckTales, DuckTales 2, Darkwing Duck, Talespin, Chip 'n Dale Rescue Rangers i Chip 'n Dale Rescue Rangers 2) amb modalitats extra i els sempre interessants assoliments.

No ho tenia clar quan va sortir, però sembla que aquests recopilatoris de clàssics són una debilitat meva, tot i que no és gaire purista jugar a aquests jocs en consoles diferents de les originals -i més quan me'ls podria ficar a la NES Mini, que seria el pas intermedi-, però bé, pel preu que tenia...


Per acabar, un altre de digital. Després de donar-hi moltes voltes, moltíssimes, i fer diversos càlculs, al final he adquirit el Wonder Boy: The Dragon's Trap per a la Switch, comprant-lo a l'eShop sud-africana, perquè estava d'oferta temporalment i quedava per un preu molt més baix que l'edició física del joc que ha sortit primer al Japó i a principis de l'any vinent a Occident.

Es tracta d'un remake del mític Wonder Boy III: The Dragon's Trap de la Master System, que tinc i que no he tocat gairebé gens, i precisament per això no volia pagar gaires diners, però la part positiva és que permet triar entre els gràfics i la música de la versió antiga i els moderns, que són una meravella, res a veure amb el redisseny d'altres remakes que no m'agraden gaire, com el del Super Street Fighter II Turbo HD Remix o el del DuckTales Remastered.

I fins aquí un mes farcidet, en què el Black Friday s'ha notat poc, tot i que això és relatiu: he comprat coses, però les he passat perquè me les regalin els Reis. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...