Què estàs buscant?

dimecres, 31 de gener de 2018

Compres: gener de 2018

A la meva entrada sobre el repàs videojoquístic de 2017 vaig dir que em feia el propòsit de comprar molt menys, aquest 2018.  

Però molt menys no vol dir zero, ja ho veurem, però a més al gener hi havia el dia de Reis, per la qual cosa podem considerar que aquesta vegada parlem de novetats a la meva col·lecció, més que no pas compres. Almenys de manera majoritària.


Els Reis, doncs, em van portar cosetes, i una d'elles va ser el recopilatori físic de dos videojocs indie força aclamats, i que tenia ganes de provar. Es tracta de l'Inside i el Limbo, per a la Xbox One, que prèviament només es podien aconseguir per separat i en format digital.


Tot i que vaig deixar a mitges el primer Mafia, en aquell cas a la PlayStation 2, i que em vaig saltar el segon, van posar d'oferta l'edició completa del Mafia III de la Xbox One i els Reis me'l van portar. Al capdavall, cada entrega és independent de les altres. 


També estava d'oferta pel Black Friday -que sigui poc abans de les festes de Nadal va molt bé per fer uns Reis més assequibles- el Gears of War 4, altre cop de la Xbox One, i me'l van portar. 

Durant l'any passat vaig mostrar com m'havia comprat de segona mà les entregues 2 i 3 de la saga, en físic i per a la Xbox 360, i encara no hi he jugat, però no hi ha problema. Tanmateix, en aquest disc de la quarta entrega numerada hi ha les versions digitals dels 4 títols -comptant-hi el Gears of War: Judgment, que em faltava- de la Xbox 360. En principi no els faré servir, perquè prefereixo jugar als jocs a la seva consola original, i no eren pas un al·licient per a aquesta adquisició, però com que últimament trenco tant els meus principis, mai se sap. 


Un altre de la Xbox One, i un altre que arriba per tenir-lo ja però sense intenció de jugar-hi properament. Vaig aconseguir l'any passat el Fallout 3 edició Game of the Year per a la Xbox 360 al preu que volia, després de molt de temps al darrere i, sense haver-hi jugat més que el primer dia, he volgut tenir ja el Fallout 4 en el mateix tipus d'edició amb tot el contingut, però ara per a la Xbox One. 


Ara sí, una compra, i física, que ja feia temps, però compte: m'ha arribat al gener tot i que havia d'arribar com a màxim el 18 de desembre, per tant l'ensenyo ara però tècnicament és una compra de 2017. I no està, a diferència d'altres compres japoneses que he fet, en un estat precisament impecable.

El Kirby's Dream Land, de la Game Boy, el tenia la meva germana i a mi m'agradava molt. Fa temps vaig aconseguir el 2, també japonès i per eBay, i com que m'he tornat a interessar per la saga després d'haver acabat el Kirby Triple Deluxe de la Nintendo 3DS i tenir-ne algunes entregues a la Nintendo DS, la Wii U, la NES Mini i la SNES Mini, me'l vaig acabar comprant.


Un altre cas de compra física i de l'any passat. Concretament, de setembre, tot i que se'n va retardar el llançament fins al gener. És l'Axiom Verge, títol indie aclamat en les diverses plataformes on ha sortit, i que rebia aquesta edició física anomenada Multiverse Edition, amb un llibret d'il·lustracions, un making of de més de 5 hores en Blu-ray, un pòster doble i un CD amb la banda sonora, aquest últim element només a la versió per a la Switch, per tal de compensar una mica la diferència de preu respecte a les altres plataformes provocada pel suport en targeta en comptes de disc.

Aquí em teniu obrint-ne la capsa, que val a dir que no és de gaire qualitat -cartró finet- i fa l'efecte que no s'ha de conservar gaire bé, però les circumstàncies que envolten el joc fan que per una vegada això no em suposi cap problema.



Perquè a banda de prendre aquesta decisió sobre el CD, resulta que és un títol creat per un sol home, Tom Happ, que en va fer fins i tot la música, i que la distribuïdora de l'edició física, BadLand Games, ens porta amb la promesa de donar el 75% de la seva part dels beneficis a un fons per al tractament de la malaltia crònica que pateix el fill del senyor Happ. 


Ja el 2018, la primera compra ha estat el Qbik, novetat digital de la Switch i de la qual no sabia res més que el seu gènere, el dels trencaclosques, però a l'eShop mexicana valia tan poquet, 33 cèntims (faig una excepció a la meva nova política de no posar preus, perquè la situació és extraordinària), que l'havia de comprar.

I aquest, si es queda mesos sense tocar, no passarà res. Sembla que el preu era un error -fins i tot tenint en compte els preus més avantatjosos que trobem en d'altres botigues digitals, era exagerat-, perquè el dia següent el van canviar per un de més normal.


Per a la Xbox One he adquirit, també digital, el Firewatch, un altre títol indie que en aquest cas sí que coneixia, però l'havia deixat passar l'última vegada que havia estat d'oferta i, després de donar-hi voltes, l'he acabat comprant quan hi ha tornat a estar.

Es tracta d'una aventura de misteri en primera persona, curta però aclamada, i amb diversos premis, entre els quals el de millor videojoc independent als prestigiosos Golden Joystick Awards de 2016.


No és que el golf sigui un esport que en general m'interessi, i en videojocs en general tampoc, però últimament sí, i és per això que a banda del Mario Golf: World Tour de la Nintendo 3DS, que vaig comprar fa poc, he decidit també descarregar-me a la Switch el mític Neo Turf Masters de la Neo Geo, del qual parlen tan bé.


I tard o d'hora havia d'arribar la compra de l'anomenat Expansion Pass del The Legend of Zelda: Breath of the Wild, també de la Switch, que inclou tot el contingut descarregable que allarga la vida d'aquesta obra mestra tant pel que fa a història com per les noves missions secundàries, els nous objectes i altres afegits. De fet, no es podia comprar per separat, de manera que era o tot o res.


Per acabar, i tot i que no és un videojoc ni un accessori, he comprat també aquest llibre directament relacionat amb els videojocs i anomenat The Unofficial NES/Famicom - A Visual Compendium, editat per Bitmap Books amb finançament via Kickstarter, que seguia des de feia temps i que per fi va baixar considerablement de preu a Amazon.

Es tracta d'un repàs al catàleg de la consola de 8 bits de sobretaula de Nintendo molt visual, però amb força textos, a més d'entrevistes i articles relacionats amb diversos aspectes dels videojocs. Són més de 500 pàgines en paper de qualitat -hi ha pàgines desplegables i tot-, tapa dura amb camisa i un cofre de cartró dur que protegeix el llibre, a més de tenir les imatges en impressió lenticular, és a dir que presenten dues posicions segons l'angle en què col·loquem el cofre.

I això ha estat tot, que no és poc, però com es pot veure, poques compres han estat fetes estrictament aquest mes, i les que hi ha hagut han estat barates. A veure si continuo fent bondat els propers mesos.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...