Què estàs buscant?

dilluns, 30 d’abril de 2018

Compres: abril de 2018

Aquest mes hi ha força moviment, perquè el món de les ofertes sobtades és com és i he pecat, tot i que, si ho pensem bé, en realitat no: en el meu propòsit de comprar un videojoc físic al mes com a màxim -és a dir, si un mes no m'interessa res no cal que me'n compri cap-, i com que al març els que vaig tenir van ser regals no en vaig comprar cap

Malgrat els meus càlculs per als propers mesos, però, aquest mes m'he comprat el joc d'abril i el que tenia de crèdit del març. I hi ha un parell de coses més que no compten, i aquest cop no és cap excusa, perquè són un regal pendent i un canvi de versió digital per física.


El primer dels jocs que no esperava comprar, i que he adquirit perquè estava sorprenentment rebaixat, és el Mario + Rabbids: Kingdom Battle, un dels títols revelació de la Switch de l'any passat.

Semblava que barrejar en Mario i companyia amb els Rabbids -saga que, per cert, no he tocat mai- no era gaire bona idea, i se n'encarregava Ubisoft, companyia de prestigi però al capdavall independent de Nintendo, i... la cosa va sortir molt bé i va triomfar. Ara podré saber per què.


Ja hi havia renuncia, a l'edició completa del Batman: Arkham Origins de la Xbox 360. De fet, ja estava jugant a la quarta entrega de la saga a la Xbox One, i amb el pas del temps havia abandonat i havia decidit que seria més fàcil comprar el joc base per 4 o 5 euros i adquirir els DLC per separat.

Al capdavall, havia llegit que la Complete Edition en realitat era la mateixa, però amb nova funda i els codis per descarregar-se els continguts extra. El que abans es considerava una edició lamentable i que ara trobem sovint a les "GOTY" o "Ultimate" de les consoles modernes. Doncs bé, al final va baixar de preu de manera sobtada i considerable i, a sobre, per primer cop des que el vigilava, venut directament per Amazon amb totes les garanties que estaria precintat i, per tant, amb els codis sense fer servir.


Entrem en els físics que no compten: el Shantae: Half-Genie Hero, que ja fa temps que voltava per altres consoles, fins i tot a la Wii U en digital, rebia una edició física ben bufona i generosa i la Switch la rebia després d'uns mesos de tenir disponible el joc digital.

Ha estat un regal d'aniversari amb retard, i per tant no consumeix cap dels meus autoimposats crèdits, per tant tothom content.


El que tampoc no en consumeix, però pels pèls, és el Wonder Boy: The Dragon's Trap, també de la Switch. El remake del mític Wonder Boy III: The Dragon's Trap de la Master System -que també tinc, però hi vaig jugar un sol dia, el de la marató de videojocs pel 6è aniversari del blog- va sortir fa molt de temps en digital i la gent en demanava una edició física, que els de Lizardcube, els desenvolupadors, no descartaven, però la consideraven a llarg termini i sense especificar plataformes.

Cansat d'esperar, al desembre me'l vaig comprar digital aprofitant una oferta, i llavors es va confirmar el seu llançament en físic a Europa. Vaig posar a la venda el perfil on el tenia descarregat -per sort no era l'habitual- i generava molt d'interès, però em va fer patir, amb un cas de penediment inclòs i un comprador final d'allò més sospitós, però que va complir.  

Vaig aconseguir vendre'm el digital, doncs, però quan ja havia sortit el físic, que li feia la competència per l'interès de possibles compradors. D'infart. I, per tant, he canviat una cosa per l'altra i he posat molt pocs diners pel canvi.



Si no heu vist el vídeo de l'unboxing dels dos jocs us agrairia que el miréssiu ara, més que res perquè ha estat el muntatge més complicat que he fet i crec que m'ha quedat força bé.


El que ja no em pot sorprendre per sortir en físic, perquè ha passat massa temps des del seu llançament japonès, és l'últim recopilatori de 3D Classics de Sega per a la Nintendo 3DS, de manera que quan els vagin posant d'oferta em compraré en digital els jocs que incloïa i que m'interessen, tot i que malauradament no seran tots els que els japonesos tenen la sort de tenir al seu recopilatori, perquè n'hi ha que només es troben allà i no tenen versió digital.

En fi, aquest mes s'han rebaixat i he adquirit dos jocs, un d'ells el 3D Gunstar Heroes, la versió tridimensional d'un clàssic de la Mega Drive -la versió original del qual ja tenia-, tot i que no el va fer Sega, sinó Treasure. 


També tenia en Mega Drive l'original del 3D Super Hang-On, al capdavall va ser un dels videojocs amb què vaig conèixer la consola, però en realitat aquesta versió per a la 3DS es basa en la recreativa, per tant no és ben bé repetit.


No és de la línia 3D Classics, però està relacionat amb la Mega Drive perquè és un remake d'un dels seus títols, l'Steel Empire, un shmup que havia seguit a la 16 bits de Sega abans de desistir pel preu que en demanaven, i un títol que no ha estat mai barat a l'eShop de Nintendo, però aquest mes ha estat al 50% i ho havia d'aprofitar.


Tornem a la Switch, en el seu vessant retro, perquè per fi m'he comprat un dels títols de la línia ACA Neo Geo que esperava, el Super Baseball 2020, gràcies a un descompte força important que em va permetre comprar una targeta de l'eShop a molt bon preu.

A aquest títol hi vaig jugar força en versió SNES en emulador, una manera de jugar poc habitual en mi, però puc dir que em va permetre descobrir videojocs com aquest, i me'n vaig enamorar, i després vaig descobrir que també hi era per a la Mega Drive i que originalment era de Neo Geo, versió que ara ja tinc. Agradant-me tant el beisbol per a mi era una compra obligada.


Acabo amb un altre joc dels Arcade Archives, però aquest cop no de Neo Geo: és el Punch-Out!!, la recreativa original de Nintendo -en aquest cas no és un títol de NES portat a les màquines VS. System de la Gran N, sinó que va passar de l'arcade a la consola de sobretaula- dedicada a la boxa, una altra disciplina que m'agrada.

Jo vaig jugar per primer cop a la versió de la NES amb la NES Mini, i vaig entendre per què és tan popular, però ara tinc l'oportunitat de provar la proposta original, tècnicament molt per sobre i molt similar a la de la Super Nintendo. De tota manera m'interessen tots els Arcade Archives de la companyia, encara que sigui per motius històrics, i com que els treuen molt de tant en tant...

En fi, un mes de força activitat, però en què em mantinc en l'objectiu. El maig es presenta també mogudet, però he fet un exercici d'autocontrol i hi ha un llançament que no tinc pressa per tenir i la seva adquisició queda ajornada sine die, de manera que el mal no serà tan gran.


 


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...