Què estàs buscant?

dimecres, 6 de març de 2019

Restauració d'una Game Boy

La Game Boy va ser la primera consola que vaig tenir, almenys portàtil. De sobretaula va ser la Mega Drive, i el meu primer sistema en general, anterior a totes dues, l'MSX. 

Al llarg dels anys he jugat de tant en tant a la meva estimada Game Boy, encara que la tinc, actualment, molt abandonada. Tot i així, quan l'he agafat per fer-hi alguna partida he comprovat que, tot i l'esgrogueïment, estava en bon estat. 

La de la meva germana, en canvi, no funcionava, i quan li vaig dir que me la donés per mirar d'arreglar-la vaig veure de seguida per què. 

Fa mal a la vista, oi?

Sabia que no li funcionava, i també que feia anys que havia perdut els jocs que tenia, cosa que em trencava el cor. Me'l va trencar encara més veure la consola en si, sense la lent protectora de la pantalla. La petita 8 bits portàtil de Nintendo havia estat abandonada i mal desada en un calaix, fins al punt que...

Una imatge corprenedora

...Ho havia estat amb les piles posades, i quan el líquid d'aquestes havia sortit amb el temps, s'havia sulfatat i havia creat aquesta mena de caspa o sucre de coca -la segona imatge mental és millor, certament- que tots ens hem trobat, per desgràcia, alguna vegada a la vida en algun aparell, per haver comès la mateixa imprudència, i que per sort té solució. Ai, si pogués recuperar el meu Peugeot 206 que tenia llums i tot i era força gran, però que vam llençar perquè li passava això... 

En fi, vaig investigar com arreglar el problema, perquè jo d'aquestes coses no hi entenc, i em baso en múltiples tutorials i informació que trobo per internet. 

La Neo Geo AES de sota no és per fardar, de debò

El primer que calia fer, per veure l'abast de l'avaria, era comprovar si el corrent arribava a la consola, i això ho vaig fer connectant-la al corrent elèctric mitjançant la bateria externa recarregable que conservo, tot i que ja no la faig servir perquè el connector falla i no fa gràcia perdre el progrés de sobte per una mala postura. 

Com que la resposta va ser afirmativa, no hi havia cap problema elèctric que requerís substituir cap component, sinó que calia netejar els contactes de les piles, que en estar bruts impedien la circulació correcta del corrent elèctric.

El maleït tornavís triwing, que serveix per a moltes consoles de Nintendo, per cert

Convençut que la Game Boy s'obria amb el tornavís GameBit que vaig comprar per tal de dur a terme un altre projecte del qual parlaré en un altre moment, ho vaig intentar i no vaig poder, així que vaig haver de buscar l'adequat, el que es coneix com a triwing o triala, amb la punta ni de creueta ni plana, sinó amb un disseny que recorda el símbol de Mercedes. 

I no us penseu que en venen als xinesos -als fòrum sempre hi ha algú que ho troba tot als xinesos-, ni a les ferreteries, ni a botigues especialitzades en bricolatge, no. El vaig haver de comprar per eBay. Baratet, això sí.

Compte amb aquesta faixa, el punt més delicat

Trets aquests cargols especials, cal anar amb compte només amb una cosa: les dues meitats de la consola estan unides per una faixa que, si ens carreguem, ens farà perdre la imatge i, amb ella, la gràcia de tenir una Game Boy. 

Cal, doncs, estirar amb compte per l'extrem que està inserit a la placa de baix, movent cap als costats per fer joc, i no és gaire difícil. Delicat, sí. Fet això, és difícil que ens carreguem res més.

És interessant veure una Game Boy per dins

Per tal d'accedir als contactes de les piles hem de desmuntar les petites plaques on hi ha les  molles, que s'alliberen fent pressió sobre unes pestanyetes que localitzem aviat si comencem a girar aquella part de la carcassa i n'observem els racons. Una d'elles, però, està soldada a una part de la placa, que és la que veiem aquí. 

Netejar aquesta és més difícil, perquè el mètode empastifa una mica. Jo no m'hi vaig voler arriscar i no ho vaig fer. No va caldre.

Aquí hi havia el problema principal

Les altres tres peces sí: eren plenes de sulfat, que marxa passant-hi els dits, un drap, aigua... el que sigui. Però hi havia restes que calia treure d'alguna manera més eficaç, per tal que el metall quedés com més net millor, i el corrent hi pogués circular sense problemes.

Remeis casolans per a miracles tecnològics

Es tracta de trobar un petit recipient, posar-hi les peces, cobrir-les amb bicarbonat i afegir-hi vinagre, coses normals que tenim per casa, i deixar que la química faci màgia durant una estona. Si cal fer la quarta, la que està soldada a la placa, cosa que jo no vaig fer, s'ha de posar més líquid i repenjar-hi la placa de manera que la quarta molla també passi pel procés, amb compte de no tacar res més.

En acabat, es recuperen les peces, es raspallen amb el típic raspall de dents vell que hom té per netejar racons difícils -i, si no en tenim, aprofitem per jubilar el raspall actual, que s'hauria de fer de tant en tant- i passem les peces per aigua per tal de treure'ls la pasta fastigosa que s'hi ha format. Evidentment, després les deixarem eixugant-se.

Com una patena no, però millor

No es va obrar cap miracle, que en vídeos de YouTube trobareu que aquest mètode deixa les peces netes com una patena. No és així, però les neteja força. 

En aquest punt recomano intensament que passeu paper de vidre per les restes que no hagin marxat. Amb compte, perquè rascarà el metall, però almenys ens endurem, en fer-ho, alguna resta resistent, sobretot aquelles que provoquin irregularitats, bonys, etc. 

Aprofitem per netejar la pantalla, amb compte

Ja que la tenia oberta, volia aprofitar per blanquejar la carcassa i posar-li una nova lent protectora. Així, localitzem la pantalla, la netegem amb compte mentre admirem l'arquitectura de tot plegat. Fem-ho amb un drap que deixi anar el mínim de filets possible.

Veient això sembla que descobrim el decebedor truc d'un mag

El que és plàstic purament dit, la carcassa en si, un cop alliberada de qualsevol component electrònic, el netejarem amb aigua i, si volem, sabó. Aprofitem per netejar també els botons, que ens anirà bé per assegurar-nos que responen perfectament -a la meva Game Boy, per exemple, he de prémer l'START amb força per tal que respongui, per exemple-.

I ara tocarà blanquejar la carcassa, cosa que s'ha de fer algun dia amb les consoles més antigues de Nintendo i alguns ordinadors a causa del seu color gris que, amb el temps, es torna groguenc o directament groc. 

Hem d'eliminar aquest color groguenc tan lleig

Com que és un procés gradual, igual que la sortida d'arrugues i canes, és fàcil que ens acostumem al color que veiem i no ens n'adonem, però si fa anys que no toquem una consola o la podem comparar amb una de blanquejada -o que s'ha cuidat molt i no s'ha esgrogueït- es nota. 

A la foto veiem, però, les tres parts de plàstic d'aquesta Game Boy,  i la de davant està pitjor que les altres, que, de fet, es podria dir que ja estaven bé, però les blanquejarem igualment.

Espero que no pugi cap veí al terrat...

El blanqueig, com ha explicat ja tanta gent en diversos blogs i vídeos, consisteix a submergir el plàstic en aigua oxigenada -i molta, per una Game Boy he gastat almenys 4 ampolles-, cobrir el recipient transparent amb film també transparent, i posar-hi algun pes (sí, transparent) perquè no suri. Es deixa al sol i es va comprovant si la cosa avança. 

En el meu cas, que ho vaig haver de fer en dues vegades perquè no tenia prou aigua oxigenada, van ser unes hores, 5 o 6, cada cop. No va caldre que passessin un parell de dies, com he llegit sovint. Suposo que depèn de la gravetat del cas, però.

Per cert, en molts llocs llegia que calia aigua oxigenada "de 10 volums". Vaig preguntar en una adrogueria i em van dir que això era l'aigua oxigenada normal i corrent. Em va quedar cara d'idiota i el convenciment que hi ha gent que diu les coses emprant termes tècnics per fer-se la interessant. També hi ha qui fa aquests blanqueigs amb aigües oxigenades més potents, de les que es compren en botigues per a professionals de la perruqueria, per exemple. Però sobretot havia llegit això dels "10 volums".

Es poden apreciar les rascades, un dany col·lateral

En fi, un cop blanquejada em faltava posar la nova lent protectora, que també vaig comprar per internet. No sé d'on surten, suposo que són imitacions, però són clavades a les originals, així que ja estava bé.

Vaig fer com recomanaven als tutorials i vaig treure tantes restes de pega de l'anterior com vaig poder, perquè la lent original havia caigut en algun moment en deixar de fer efecte la pega de fàbrica, però les restes hi eren, i costaven de treure. 

Representa que s'ha de fer humitejant-les bé amb tovalloletes de nadó -d'això també en tenia a casa, però si no teniu criatures n'haureu de comprar, és clar. De tovalloletes, vull dir-, i després rascant amb un tornavís petit i pla. La idea és que no hi hagi bonys. Però farem rascades, encara que anem amb compte. Per tant, fem el que puguem, però sense carregar-nos el plàstic del tot.

Això ja és una altra cosa...

Poca broma: la de l'esquerra és la meva Game Boy, i la de la dreta la de la meva germana, després de ser blanquejada.

A posar la nova lent protectora de la pantalla

Posar la nova lent consisteix a col·locar-la amb compte, treure els papers que protegeixen la forta pega i fer pressió en tants punts com puguem durant un minutet, per si de cas. I tindrem la pantalla de la Game Boy com nova.

Un consell: després de posar-la veieu alguna petita bola de brutícia per la part de dins i voleu aprofitar que la consola encara és oberta per mirar de treure-la des del darrere? No ho feu. Jo em vaig passar més de mitja hora intentant arreglar el que jo, amb bona voluntat, havia espatllat encara més. Un puntet minúscul de brutícia és acceptable. 

Els petits detalls...

Merda, la peça del connector del cable Link no la vaig blanquejar! Fail! Bé, doncs un tercer blanqueig, aquest cop amb un tupper minúscul per no gastar tanta aigua oxigenada.

Ara toca col·locar tots els elements al seu lloc, raó per la qual va bé haver fet fotos del procés per mirar de fer aquesta "enginyeria inversa", i provar que tot ha sortit bé. 

En el meu cas no havia sortit bé, i després de patir perquè els cargols s'havien anat desdibuixant i un d'ells ja no responia a cap tornavís, i per tant ja no podia tornar a obrir del tot aquesta Game Boy, vaig fer el pas de què he parlat més amunt i que no havia fet el primer cop: el del paper de vidre per treure algunes imperfeccions més. Si hagués estat un altre problema, provocat per algunes restes d'òxid a la placa -que sí que n'hi començava a haver i que sovint estan provocades pel sulfat de les piles si no s'hi actua a temps-, el nivell de dificultat de tot plegat ja hauria pujat pels núvols, amb la necessitat de desmuntar-ho tot i rentar-ho directament amb aigua, passar-hi netejador de contactes (que no tinc) o altres mètodes més complicats. Per sort, vaig repassar les peces de les molles amb paper de vidre i...


La Game Boy ja funciona amb piles, i està restaurada, pràcticament com nova, i això m'anima a blanquejar també la meva, que sí que funciona amb piles, però està molt groga i té la lent protectora rascadíssima.

De fet, en obrir-la per comparar plaques quan la de la meva germana no funcionava un cop netejada, la meva lent va caure amb el més mínim contacte. És ben curiós. Ja la pensava canviar perquè no tingués rascades, però ara hi estic obligat. 

Veurem com va, perquè té un problema afegit: per alguna raó els cilindres on van els cargols exteriors estan trencats, almenys 3 dels 4 que hi ha, i allà no hi podran anar cargols, dos dels quals ja s'havien perdut de tota manera, suposo que per aquest motiu. Hauré de confiar en el quart cargol i els dos que van al compartiment de les piles. 

Fa patxoca, eh?

En qualsevol cas he quedat content amb aquesta restauració, jo que no soc gens manetes, tot i haver patit i haver hagut d'interrompre el procés diverses vegades per manca de materials o dificultats inesperades. Us animo a fer-ho, perquè tot i així no és gens difícil.





7 comentaris:

  1. ole ole! tinc pendent fer un transplantament de una pocket a una carcasa imitant una GB clàssica, i de pas fer-li el backlight, a topeee!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molta paciència amb el backlit de la pocket! Jo de moment ja he trencat 3 pantalles i encara no ho he aconseguit xD

      Suprimeix
    2. Ostres! Això ja és un altre nivell. Ànims!

      Suprimeix
  2. Veig que parles de protectors de pantalla nous. No se si va ser el cas del que vas comprar, però et recomano els de vidre. Són una mica més cars, però molt més resistents a ratllades que els de plàstic.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No, va ser de plàstic i em va costar 2 euros fent oferta a eBay. Suposo que tens raó, però per aguantar 25 anys més ja està bé xD

      Suprimeix
  3. Ui, crec que tinc la meva gameboy a lloret, però crec que ja no funcionava... ara m'has fet venir ganes de mirar-ho, jejeje

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tu a mi de saber què té i arreglar-la! De debò, ja diràs!

      Suprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...