Tutorial realista per arreglar la Nintendo DS

Ja sabeu d'altres vegades que he publicat tutorials realistes que soc un sapastre, un maldestre que intenta coses que estan per sobre de les seves capacitats, perquè als tutorials en vídeo que es troben a internet tot sembla molt fàcil, però no ho és tant.

En aquestes entrades es mostra la cara menys amable d'algú que en altres moments pot semblar optimista i alegre, perquè quan parlo de jocs sempre sembla que m'agraden tots -i potser sí, que és així, perquè els agafo amb benevolència-. La veritat és que soc un rondinaire de fama nacional, i aquestes empreses en què m'emmerdo treuen el pitjor de mi. Perquè tot em costa més del que m'hauria de costar, i de vegades la cago ben cagada i tot.

Però la necessitat mana, i encara que em faci vergonya reconèixer-ho, feia 5 anys que tenia la Nintendo DS Lite pendent de canviar-li la pantalla superior, perquè un dia, sense cap explicació que sigui capaç de donar-li, perquè no em va caure ni res, a la tornada d'un viatge em va començar a mostrar una línia de píxels negres, com es pot apreciar a la imatge, i sí, vaig jugar unes desenes d'hores més al Dragon Quest IX perquè ja el tenia començat i sabia que la solució al problema trigaria, i al capdavall no era que no es veiés res, però no era qüestió de deixar la consola per sempre així.

Va anar passant el temps, em vaig animar a comprar a Aliexpress els materials que necessitava no fa gaire, al capdavall tinc moltes altres consoles a les quals dedicar el meu escàs temps lliure, i "només" vaig necessitar el moment que arribés una tarda lliure, sol a casa, i aplegar prou forces per no dedicar-la a jugar, que ja us dic que m'agrada més que trastejar, i finalment posar fil a l'agulla.

També he de dir que em feia una mandra al·lucinant, perquè m'havia mirat tutorials de YouTube i sabia que per canviar la pantalla havia de desmuntar la consola fins a l'últim cargol, i em feia por no saber tornar-la a muntar, però com que tenia ganes de reparar la meva DS Lite de tota la vida (bé, des que me la van regalar als 25 anys), encara que sabia que podia jugar als seus jocs a la 3DS, vaig fer el cor fort i vaig tirar endavant, tot fent fotos de diversos moments per tenir les referències per tornar-ho a posar tot a lloc.

Ja us dic que aquest no és un tutorial que us hagi de servir de gaire, perquè són tants passos, és tan laboriós, que us recomano que aneu directament a algun vídeo, com vaig fer jo. Fins i tot dos, vaig fer servir, perquè en un feien un trasplantament d'una DS a una altra i en l'altre, com en el meu cas, era una pantalla nova el que passava a la DS vella, però no estava tan ben explicat, així que vaig beure de dues fonts. Vídeos de 10-15 minuts, però vaig trigar més de 3 hores en fer-ho, jo. Amb interrupcions pròpies de la vida diària amb nens, és clar, perquè aquella "tarda sol" es va esfumar de seguida a causa de diverses complicacions.

És més aviat una entrada per compartir les meves pors i frustracions, així que m'agradaria que us la prenguéssiu així. En fi, desmuntar una consola, i encara més amb càrrega emocional d'aquest nivell, fa una certa por. Hi havia el perill de carregar-me alguna cosa, com per exemple aquest feix que hi ha a la cantonada dreta de la part inferior de la màquina, que s'ha de cargolar perquè passi per uns forats i, quan la tornes a muntar, fer el procés a la inversa. Alguna cosa podia sortir malament amb molta facilitat.

Però bé, vaig anar seguint els passos molt a poc a poc sense pretendre aprendre'm el procés de memòria. Val més no posar-se gallet.

I llavors va arribar la sorpresa: jo que me les prometia felices, perquè "només" era desmuntar, canviar una cosa i tornar a muntar, vaig trobar-me amb el meu enemic jurat. Calia dessoldar els altaveus de la pantalla antiga i soldar-los a la nova, que és la de l'esquerra de la imatge. En cas de trasplantament des d'una altra consola, aquest pas no és necessari.

Com sempre, van caldre tres setmanes senceres perquè el soldador es posés prou calent per desfer les merdes de gotetes d'estany que porta això, al contrari que als vídeos on la gent acosta el soldador i gairebé sense tocar l'estany aquest es desfà. Va sortir una cosa lletja i barroera, com sempre, i vaig haver de repetir el procés diverses vegades perquè un dels cables no se soldava bé i se separava quan manipulava les coses per tornar a muntar la màquina. Sembla mentida que fos aquest el punt més problemàtic de la primera part de la reparació...

Però encara me n'esperava un altre, que hi estava relacionat. La cosa més idiota del món: no era capaç d'encaixar la caràtula de la part superior de la màquina, que s'ha de posar una mica desplaçada i després fer lliscar amb els dits fins al lloc correcte, com els autors dels esmentats vídeos feien amb una facilitat extrema, i m'hi vaig estar ben bé mitja hora. Amb els esforços va ser quan se'm van separar els cables dels altaveus almenys un parell de cops, i sant tornem-hi. Al final ho vaig aconseguir, però forçant una mica les coses amb els cargols.

A partir d'aquí la cosa ja va anar força més rodada, i a dos quarts d'una de la matinada vaig tenir la consola tancada i llesta per provar si la cosa havia anat bé o no. Podia ser que no hagués servit de res, que m'hagués carregat algun cable important, que els altaveus al final no funcionessin... massa possibilitats nefastes.

Per sort, potser per justícia divina, per compensar el meu patiment, Nostru Senyor va voler que la cosa sortís bé i puc celebrar que ja torno a tenir una Nintendo DS completament funcional, i el so funciona perfectament. Amb un cargol que va sobrar, que em vaig descuidar de posar en alguna banda, però això ja és un clàssic.

Ara el que he de fer és tocar-la, que per això la tinc. Espero poder analitzar per a aquest blog algun joc de la consola en el que queda d'any.

 

 

Tutorial realista per a modificar la Super Nintendo II: la venjança

Fa força temps vaig publicar una entrada sobre l'odissea, la tortura, que va representar per a mi, que no soc gens manetes, la modificació de la Super Nintendo per tal que fos region free i tingués l'opció de triar entre els 50 i els 60 hertzs, que afecta també a la legibilitat, per part de la consola, de bona part dels videojocs d'altres regions.

Doncs bé, després d'unes proves inicials aparentment satisfactòries va resultar que no, que la cosa no havia acabat de sortir bé. Em llegia alguns jocs i d'altres no. Això passava tant amb els japonesos com amb els europeus, cosa que era ben estranya. Amb el temps i diferents provatures la cosa anava empitjorant, i després de mirar-m'ho molt vaig descobrir un petit detall que en un fòrum em van confirmar que era la causa de tot plegat: la consola s'estava morint. 

Si us hi fixeu, els pins senyalats per les dues maldestres fletxes de color taronja que vaig afegir jo a la imatge presenten, per la part de dalt, una evident corrosió de color verd. En ensenyar això en un fil de Elotrolado, un company ho va anomenar "síndrome verdosa" i em va dir que no hi havia res a fer, i que els altres pins anirien caient, amb el temps. Que el fet que alguns cartutxos em funcionessin i altres no ja no era pas per una modificació mal feta, sinó perquè hi havia aquest problema.

Total, que tocava canviar tot l'slot dels cartutxos, que és la peça negra i allargada. Una feina titànica per a un maldestre inexpert com jo, però em vaig proposar intentar-ho perquè ja feia literalment anys que estava allargant la reparació de la consola -tampoc és que fos tan complexa, però m'hi havia de posar i no trobava mai prou temps per fer-ho tranquil·lament- i volia que funcionés d'una punyetera vegada per poder gaudir, per fi, i sense limitacions regionals ni de simple funcionament, d'una consola que havia desitjat durant dècades, però que primer perquè em van fer tornar-ne una que m'havien regalat, i després perquè la que em va tocar a Retroscroll s'havia posat malalta, no havia pogut esprémer com es mereixia.

La meva més gran preocupació era poder soldar la peça de recanvi, que per cert em va enviar un altre participant del fòrum perquè en tenia una, i de manera gratuïta, tot mostrant una solidaritat emocionant, de manera que quedés ben alineada i els cartutxos hi poguessin encaixar correctament, però va resultar que l'infern que m'esperava era molt pitjor.

El primer pas era girar la placa i per l'altra banda escalfar els punts de soldadura, que eren molts, però al contrari del que passa a absolutament tots els tutorials que veig, quan a mi em toca desfer estany em costa moltíssim, no hi ha manera. I el soldador està ben calent, no n'hi ha cap dubte. Al final ho vaig aconseguir, però, combinant l'escalfament dels punts (gràcies a una pistola de calor, no us penseu) amb un xuclador d'estany -no, la malla de desestanyar a mi no em funciona mai, tampoc-, però en comptes de veure com la peça queia em vaig adonar que també estava fixada a la placa mitjançant uns pius als laterals. A la imatge de dalt es pot veure un punt negre per damunt del soldador. No hi havia manera d'empènyer-los, així que ja em veieu intentant directament destrossar-los amb qualsevol cosa que tallés, o fins i tot desfent-los amb la calor del soldador. No hi havia res a fer.

Soc conscient que aquestes imatges poden ferir la sensibilitat de qualsevol manetes, però el cas és que l'únic mètode que em va funcionar va ser directament arrencar els pins per la seva base, com si estigués arrencant les ungles d'un torturat, i llavors sí que la peça es va poder separar.

Em sap greu, això és el que passa quan algú sense experiència es troba que allò que veu als vídeos dels que sí que en saben és ciència-ficció, perquè no hi ha res que funcioni.

Aquí teniu el cadàver de la peça. Ara només faltava col·locar-hi la nova, cosa que va ser més fàcil que no em pensava, però la vida em tenia reservat un altre revés, i és que en el procés de manipular tot allò, cada vegada de manera més descurada, es va fer malbé una altra part de la consola que no tenia fàcil substitució, perquè es tractava del connector dels comandaments, aquell feix ample, i pel que vaig buscar a internet té unes característiques força específiques que el feien massa complicat de reemplaçar.

No podia tenir més mala sort, era el clau que li faltava al taüt de la meva ambició de reparar jo solet la consola, que a més tenia valor sentimental. Tot el temps que hi havia invertit havia estat inútil. Bé, en realitat n'havia tret un aprenentatge: això d'imitar altres persones per solucionar problemes tècnics sense tenir jo cap base sobre el tema tenia un límit, i aquest projecte estava per sobre d'aquest límit.

La solució final va ser una de ben senzilla que no trobareu en cap altre tutorial: deixar-ho córrer i comprar-me'n una altra, una Super Famicom modificada amb el sistema Super CIC, sense interruptors, simplement prement el botó Reset més o menys estona per forçar els 50 Hz, els 60 o perquè automàticament detecti d'on és el cartutx i l'executi com toca, que és l'opció més assenyada.

Canviada la carcassa perquè fos la que em va tocar al sorteig de Retroscroll, una versió pintada per l'Scroll, el mateix fundador de la pàgina de la qual ara soc un feliç participant, aquí teniu la meva Super Famicom (ara és així) capaç d'executar jocs de qualsevol regió sense problemes. 

I fins aquí aquesta trista i lamentable història de "per intentar-ho que no quedi" que, si ho arribo a saber, s'hauria acabat fa anys i hauria jugat a més jocs del Cervell de la Bèstia, a hores d'ara, però bé, el cas és que no em pensava que me la fotria d'aquesta manera, així que ho havia de provar. 

 

 

Tutorial realista per a modificar la Super Nintendo

Fa tres anys vaig publicar una entrada sobre la modificació que li havia fet a la Mega Drive per tal que es pogués fer servir amb la freqüència òptima, la de 60 hertzs, i ja li vaig donar un enfocament realista, sense maquillar res, que pretenia oferir un suport a aquells que, com jo, no en tenim ni idea, d'electrònica, som sapastres en general i potser, tot i així, ens atrevim a emprendre aventures com aquesta. 

Doncs bé, allò em va animar a, algun dia -i ja veieu que ha passat molt de temps- fer el mateix amb la Super Nintendo, amb l'afegit que, en aquest cas, també s'havia de fer alguna cosa per saltar-se la protecció de regió, cosa que a la 16 bits de Sega no vaig fer perquè em complicava el procés i, de tota manera, tinc un adaptador per a cartutxos japonesos.

El cas és que la meva Super Nintendo, que com es pot veure a la foto està pintada, em va tocar en el sorteig del primer aniversari de Retroscroll, ja fa uns anys, i venia amb la modificació de regió feta, però no pas la dels hertzs. Allò no em preocupava, perquè jo volia simplement tenir la consola, ja que n'havia tingut una que m'havien donat i que després m'havien reclamat, així que jo ja estava content.

Però el 2016 vaig tenir l'oportunitat d'anar al Japó, i m'hi vaig comprar alguns jocs, a més que per eBay també n'ha caigut algun perquè, per a aquesta consola, sobretot si es volen tenir els títols amb capsa i instruccions sense acabar vivint sota un pont, és el millor. Ara bé, no me'n funcionava cap. Per tant, calia veure què passava i, de pas, fer el mod dels hertzs.

Tocava obrir la consola, soldar i fer màgia per tal que la meva Super Nintendo es convertís, desplaçant un botó, en una Super Famicom sempre que jo ho volgués.

Aviso, com l'altra vegada, que veurem com es fa, però també veurem errors que vaig cometre, coses que no s'expliquen i també problemes i obstacles amb què ens podem trobar fent aquesta modificació sense tenir-ne gaire idea. I, per tant, tampoc no explicaré conceptes d'electrònica. Les coses que faig les imito d'algú que les ha fet abans i, com sol passar amb gairebé tots els tutorials, sorgeixen sorpreses negatives, així que el meu tutorial vol ser diferent en el sentit de dir les coses com són, amb realisme.

 

Així doncs, prengueu-vos aquesta entrada com un complement a algun tutorial de debò que trobeu per internet. Podríem dir que és un recull de coses que poden anar malament -i en el meu cas s'ha aplicat la Llei de Murphy i han anat malament-, i què fer en cas que això passi. 

Doncs bé, el primer que hem de fer és treure-li tots els cables a la consola i, després, engegar-la sense ells, cosa que farà que el pilot s'il·lumini un instant. És l'energia residual que li queda a la Super Nintendo quan se li treuen els cables. Encara que faci mesos que no la toquem. Això és molt important, perquè si no, mentre treballem en les seves entranyes podria patir un curtcircuit.

A continuació la girem i li traiem els cargols especials que duu, amb el corresponent tornavís tipus Gamebit de 4,5 mil·límetres (el de 3,8 és per a obrir cartutxos, no us equivoqueu a l'hora de comprar com em va passar a mi, tot i que per sort em va servir per obrir jocs més endavant). Són 6 cargols, i ja podrem treure la carcassa de la consola.

Quan li traiem la part de dalt de la carcassa veurem això. La peça blanca de la imatge és el que fa que, en prémer el botó "Eject", els cartutxos facin un saltet. Això ho traurem amb compte, intentant recordar com està posat, sobretot la part de la petita molla que té, i ho apartarem. 

També haurem d'extreure la placa metàl·lica que protegeix la placa de circuits. En aquest cas són cargols normals d'estrella. A les companyies fabricants de videojocs només els preocupa que no les obrim. Un cop dins, com que la garantia ja ens l'hauríem carregat, els cargols són estàndard.

A la placa trobarem tots aquests xips i circuits. He encerclat els que ens interessen. Els dos grans són els que tenen a veure amb els hertzs, mentre que el petit és el que bloqueja la regió de la consola i fa que, en principi, no pugui llegir cartutxos de regions que no són la del sistema.

Aquí comença el terror, perquè s'han de soldar cables en potetes d'aquests xips, tot és molt petit, la visibilitat se'n veu afectada i si ens carreguem alguna pota tot plegat se'n pot anar ben fàcilment a la merda. Però ja hi arribarem.

Us estalviaré una part del que havia de ser aquesta entrada, que era el procés que vaig seguir quan només pensava fer-li la modificació dels hertzs, amb un sol interruptor, com en el cas de la Mega Drive, perquè no s'allargui massa, però bé, el cas és que la part de la regió no funcionava, tot i que se m'havia assegurat que la pota del xip en qüestió havia estat inhabilitada -i no ho poso en dubte-, i sembla que podria ser perquè amb el temps havia acabat fent contacte altre cop amb la pista.

Buscant informació vaig veure que s'aconsellava fer el mod amb dos interruptors, perquè un petit percentatge de jocs necessita fer la comprovació de la regió i no funcionaria, si no. Així que vaig comprar dos commutadors (interruptors) i els vaig unir amb una resistència de 2,2k tal com es veu a la imatge.

A continuació calia girar la placa i localitzar aquest punt, d'on surten els cables vermell i negre que veiem i que venen d'origen. Localitzem els punts d'estany amb les lletres O, G i I, i escalfem les dues primeres, que són respectivament els volts i la massa, amb el soldador perquè hi afegirem uns cables.

Idealment haurien de ser de colors diferents de qualsevol altre cable que hi hagi per allà, però com que anaven a un altre punt de la consola no hi havia confusió possible. Tocaria dur-los als interruptors d'abans, i ja veieu que sapastre que soc soldant. No hi tinc gaire experiència i, repeteixo, tot plegat és molt petit i fa patir força.

El cable vermell va al punt que es veu a la foto, en contacte amb una de les potes de la resistència, i el punt blau va en aquell mateix interruptor, però a l'altre extrem, tot i que se li fa un pont perquè arribi també a l'extrem de l'altre commutador, per motius electrònics que se m'escapen, com tot el que explico.

I ara és quan ve la part delicada de debò: cal aixecar una pota de cadascun dels xips que controlen la freqüència, els hertzs, i això es fa escalfant la pota en qüestió i fent palanca amb alguna cosa per separar-la del circuit. Al senzill mod de regió de la NES -que provoca, amb el temps, el reinici constant i indesitjat de la consola- només calia tallar la pota, fúmer-li una bona rascada, però aquí estem parlant d'aixecar potes minúscules amb molt de compte. 

Les potes en qüestió són la setena comptant des de la dreta del xip PPU1 i la primera, també comptant des de la dreta, del xip PPU2. 

Havia de confiar en què ho estava fent bé, perquè entre la mida, la meva poca destresa soldant i les desastroses conseqüències que podia tenir un error, només podia mirar endavant, o no hauria valgut la pena començar a fer res.

Doncs bé, els dos cables que s'hi han de soldar, i que és recomanable fer havent posat cinta aïllant tapant les potes no aixecades perquè l'estany no vagi a parar a cap altra pota ni pista -cosa que em va passar i que va requerir que fes neteja amb una cinta per dessoldar- s'han d'unir en algun punt. Hi ha qui fa un pont (com el que hem vist dels commutadors) d'una pota aixecada a l'altra, però prou petit i delicat és tot plegat, així que també es pot fer embolicant els cables per l'extrem oposat, que és el que va als interruptors, com es veu a la següent foto:

Els vaig entortolligar (per la part pelada, és clar) i els vaig unir a l'espai del mig de l'interruptor esquerre. Al mig de l'altre apareix un cable groc del qual no he parlat, però ho faig ara: és el cable que va al xip al qual encara no li hem fet res (però es pot fer abans i portar el cable aquí després, evidentment).

Es tracta, per eliminació, del xip de bloqueig de regió. En aquest cas és la quarta pota des de... bé, començant per la part més propera al xip que surt a dalt. 

Com que un problema típic és el que deia al principi, que la pota torni a fer contacte amb la pista, hi hem de posar cinta aïllant, també. Ara bé, a la pota aixecada li hem de soldar un cable, i en aquest cas tot és encara més petit i vaig arribar a pensar que havia cremat la pota, després de diversos intents de soldar. Sembla que no, que alguns fils del cable sí que van acabar soldats on tocava,  i amb això n'hi havia prou. Però, és clar, igual que em va passar amb els cables blancs, com que no tot el cable està tocant les potes, és fàcil que es desenganxin, i em va passar diversos cops durant el procés de modificació.

Abans de col·locar els interruptors a lloc i tancar la consola és recomanable comprovar que el mod ha sortit bé, que funciona. Jo sabia que el meu no havia sortit net, que era tremendament barroer, però podia ser que funcionés. Com que fallava, una de les diverses vegades que vaig tornar a dur la consola al "taller" devia oblidar-me de fer allò d'engegar-la sense cables per eliminar l'energia residual, perquè... va tenir un curtcircuit. Recordo haver vist una guspira en alguna banda, i la consola ja no s'engegava de cap manera.

Afortunadament és qüestió de localitzar i dessoldar el fusible original i posar-ne un altre. En aquest cas, amb un de 2 amperes n'hi ha prou, però millor soldar-lo amb un portafusibles, per si hi torna a haver un curtcircuit, que llavors només caldrà comprar un fusible nou i col·locar-lo al lloc del vell, sense tornar a fer servir el soldador:

La cosa queda així, no és difícil de fer. És més difícil trobar un lloc on en venguin, però per exemple a Leroy Merlin n'hi ha, i ho sé perquè fa poc, abans de donar per acabat el mod, vaig tornar a partir un curtcircuit i vaig haver de fer un nou canvi de fusible.

El que també em va passar diverses vegades, però ignoro per què, és que se'm van cremar algunes resistències mentre provava la consola modificada. De sobte s'apagava i sortia fum d'aquestes petites peces, que es tornaven negres. Encara ara no sé què vaig fer malament, només en tinc alguna teoria, però em vaig limitar a posar-li una nova resistència i a la tercera sembla que no ha tornat a passar. En fi, continuem:

Havent comprovat que tot funciona, toca fer forats a la carcassa, preferiblement al darrere, per motius estètics, i fer que els interruptors surtin per allà, per tal que es puguin fer servir per a la funció que els ha estat designada.

No us poso fotos de com els vaig fer jo, perquè és la cosa més barroera de tot el procés, així que busqueu tutorials per internet i seguiu els mètodes dels experts, a més de fer servir les seves eines. Idealment es fan forats rectangulars, cosa per a mi impossible amb el trepant -no tinc estris especialitzats, i per una vegada tampoc no els hauria amortitzat-, que me'ls feia ovalats i amb molt d'esforç, i es col·loquen els interruptors des de fora i s'immobilitzen amb uns minicargols que no s'inclouen quan es compren. Altres persones els posen des de dins, com jo, i és més pràctic per poder fer les soldadures i les dessoldadures en cas de problemes, però tenen pistoles de silicona i eines així. Jo, com que no és el cas, el que he fet ha estat posar-los pega líquida i fixar-los amb agulles d'estendre la roba durant un o dos dies. Pot ser que se surtin del seu lloc, així que els tracto amb delicadesa, perquè ja m'ha passat.

És important fer comprovacions que la cosa ha funcionat durant totes les fases: amb la consola oberta, amb la consola tancada, amb la consola tancada i els cargols posats... perquè a mi en aquesta última fase em va passar que, de sobte, no em llegia els jocs PAL, com el Super Mario All-Stars de la imatge, i és que cargolant un cargol havia tingut la mala sort de tallar un cable. Per llogar-hi cadires. El que deia abans de tot el que pot anar malament. 

I també vaig enfonsar un dels interruptors cap a dins, així que va tocar tornar a obrir la consola i arreglar les dues coses.

Però bé, al final la consola ha de ser capaç de llegir jocs PAL i japonesos (els americans tenen una altra forma i requeririen un adaptador de cartutxos o una modificació ulterior de la carcassa, però no la penso fer, així com no penso fer el mod perquè el pilotet tingui un color o altre segons la regió en què estigui funcionant), i diuen que és millor accionar els interruptors amb la consola apagada. Pot ser que se'm cremessin les resistències perquè abans ho feia en calent, així que no ho he tornat a fer.

Un cop fetes les proves de quina posició fa què, estaria bé marcar-ho d'alguna manera. Que la consola i els cartutxos, cosa pròpia de la tecnologia de l'època, facin mal contacte i calgui bufar o passar un bastonet amb alcohol als contactes, dificulta aquestes operacions de comprovació del bon funcionament del mod i de quin interruptor fa què en quina posició, però bé, res d'important comparat amb tots els problemes que he arribat a tenir.

Val a dir que alguns jocs, sobretot si tenen xips especials, poden donar problemes i requerir una Super Famicom autèntica. Jo me'n vaig comprar dos de japonesos fa poc que, tot i estar impecables (també per dins, perquè els he obert i no tenen cap problema visible) i en principi no tenir xips especials, no em funcionen. Però bé, el resultat final ha estat satisfactori, si bé la modificació en si m'ha semblat difícil i plena d'entrebancs

Si ho arribo a saber potser m'hauria gastat els diners en una Super Famicom, però va arribar un moment que era una qüestió d'orgull, i a més és la meva Super Nintendo, així que volia que funcionés. Al final ho he aconseguit, després de dos anys d'entrebancs i procrastinacions causades per la necessitat de comprar components que no tenen a tot arreu i la frustració de tot plegat. En fi, ja puc dir que he modificat la consola, i els jocs que no pugui llegir tinc altres maneres de conèixer-los.

Tutorial per reparar la safata de la Xbox

Fa uns anys vaig publicar una entrada sobre la modificació de la Mega Drive i la vaig batejar com a tutorial realista, atès que quan mirem tutorials tot sembla molt fàcil, bonic i net, però vull pensar que hi ha altres sapastres com jo, que es troben problemes inesperats, no tenen les eines adequades i treballen força més barroerament.

Doncs bé, abans que arribi la següent entrega de la "sèrie" on també va tenir cabuda una entrada sobre la restauració d'una Game Boy, avui parlaré d'una operació força més senzilla, però que potser necessiteu fer en algun moment i que, per mandra, podríeu cometre l'error d'ajornar sine die. 

El tutorial d'avui, ja ho avanço, és molt més senzill, no té absolutament cap complicació i fa una mica de vergonya i tot anomenar-lo "tutorial", però era una cosa que havia de fer, per molta mandra que em despertés -i me'n despertava molta-. 

Resulta que després de molt de temps m'havia tornat a comprar un joc per a la Xbox original, consola que em vaig comprar el 2009 pel meu esperit retro, tot i que abans ja tenia la Xbox 360, i vaig voler-lo provar per puntuar el venedor en un sentit o un altre, però... la safata dels discs no s'obria! 

Era molt estrany, ja que és una consola que no toco gairebé mai, però l'últim cop que ho havia fet s'havia obert sense cap problema. L'única manera de treure la safata, que feia sorolls però es notava que estava encallada, era, com passa amb els lectors de discs dels ordinadors, clavar un imperdible obert pel foradet que resulta que aquest ordinador consolitzat de Microsoft també té.

Evidentment, allò era una solució temporal, així que vaig mirar com es podia solucionar, i un cop verificat, amb el vídeo que em va servir de guia, que era una cosa factible, el primer obstacle era comprar les eines adequades, perquè els tornavisos Gamebit no van bé amb la Xbox, sinó que en requereix, a més del típic d'estrella, tres més, que són tres mides del tipus anomenat Torx, concretament els T10, T15 i T20. 

No són mides que hom tingui per casa si no és entusiasta del bricolatge i aquestes coses, així que vaig esperar que un dia es donés l'ocasió d'anar a un Leroy Merlin -amb la meva "pressa" habitual quan es tracta de fer mods i reparar coses- i hi vaig comprar un kit que tenia localitzat per la web i que incloïa aquests caps de tornavís, a més no gaire car. 

Sincerament, no recordo quina mida es feia servir en cada part del procés, però sí que s'han de fer servir totes tres, així que cal anar provant. Comencem girant la consola i localitzant els cargols grossos, en el cas del meu model, el conegut com a "Crystal", és ben fàcil perquè és translúcid i en no ser negre no es pot confondre res, ni tan sols les gomes que tapen els cargols de les cantonades, que s'han d'estirar amb compte i retirar, tot i que després es poden tornar a posar a lloc sense que perdi capacitat d'adhesió d'una manera visible.

Tocarà, també, carregar-se unes enganxines que tapen dos cargols més, una acció que representa que anul·la la garantia de la màquina, però bé, la vaig comprar fa 11 anys en un Cash Converters (per 24 euros, per cert), on li van posar enganxines pròpies, ves a saber per què -que jo sàpiga, no té cap xip ni cap altra modificació feta-. En tot cas, no crec que ningú tingui la garantia d'aquesta màquina vigent, així que és un detall sense importància, simplement que a sota d'aquestes enganxines hi ha dos cargols més. 

Quan acabem de treure els cargols, tornem a girar la consola, perquè quedi en la seva posició natural, i li traiem la part de dalt, cosa que ens permet veure, a l'esquerra, un lector de discs que és com els que fan servir els ordinadors, i tocarà separar-lo de la resta. 

No cal desmuntar del tot la consola, per a aquesta operació, sinó alliberar la part que ens interessa en aquest cas, així que haurem de treure cargols i estirar coses fins a cert punt i prou.

Hem d'identificar a simple vista on hi ha cargols que impedeixen que separem el lector de la resta de peces, i aquí haurem d'anar amb compte perquè són espais petits i si els cargols cauen per dins de l'estructura de la consola començarem a perdre temps per sapastres.

A la foto assenyalo un punt que inicialment no havia vist, perquè pot ser que sigui fàcil de passar per alt. 

La idea és separar el disc dur, que és l'element de l'esquerra, del lector de discs. Primer afluixarem el disc dur i alliberarem el feix de cables d'on estan recollits, per augmentar la maniobrabilitat del disc dur, i el deixarem repenjat a la carcassa inferior de la consola, com es veu a la foto.

Quan hàgim separat el lector de la carcassa, li traurem la peça negra de plàstic que té sota i que serveix per mantenir el lector quiet i estable, alhora que el separa dels components de la placa. És molt fàcil, i no té cap cargol. És estirar.

A continuació toca separar la llengüa grisa aquesta, el cable tipus IDE, del lector de discs, i també el cable groc que s'hi enganxa. Aquí cal estirar amb delicadesa, però estirar. Sense una por excessiva.

Per cert, suposo que és una obvietat, però val més que ens fixem en com estaven col·locades les peces al principi i que agrupem els cargols que traiem per tipus, perquè quan tot això acabi tocarà reconstruir la consola. 

Quan tinguem totalment lliure el lector de discs tocarà obrir-lo, i això es fa traient-li quatre cargols d'estrella i separant la carcassa de color gris clar que l'envolta. Molt senzill. 

I, ara sí, serà el moment de treballar en el problema que té la nostra safata, un problema de moment teòric, que veurem si amb les simplíssimes accions que durem a terme s'arregla o no. Creuem els dits perquè la ximpleria que representa que impedeix el seu correcte funcionament sigui el problema que té la nostra consola i no un de desconegut que no s'explica als tutorials, cosa que també m'ha passat alguna vegada. 

Un cop localitzada la safata en si, cosa molt fàcil perquè només que algun cop a la vida hàgim tingut qualsevol cosa que llegeixi CD, DVD o Blu-ray ja sabrem quin aspecte té, toca estirar-la una mica i trobar la goma, i retirar-la amb compte. Si tot va bé, encara estarà ben tensada, i si no... suposo que tocarà comprar-ne una de la mateixa mida. Però, per sort, la meva encara estava bé.

Ara ve la gràcia de tota aquesta història: representa que el problema és la brutícia acumulada. I ara hem d'agafar la goma i rentar-la amb aigua i sabó, i eixugar-la. La meva estava molt neta, ja he dit que no faig servir la consola pràcticament mai -cosa que espero que canviï algun dia-, però la vaig rentar igualment. 

Per si de cas, l'autor del vídeo que he esmentat que em va servir de guia afegeix, amb compte, una mica d'oli tipus 3 en 1, que això sí que sol estar present a totes les llars, a les guies que veiem als laterals, dentada la de la part dreta. I, en acabat, hi passem un paper perquè no regalimi gens i empenyem i estirem la safata diverses vegades, perquè l'oli arribi a tot arreu. 

Aquesta operació, ho reconec, em va semblar exagerada i innecessària, però com que la goma la tenia tan neta i tot plegat va funcionar, no m'estranyaria que el que realment hagués solucionat el problema hagués estat això, així que no costa res aprofitar que ho tenim tot obert i assegurar el tret. 

Un cop fet tot això, i per assegurar-nos que ha anat bé abans de tornar a tancar-ho tot, endollem la consola a la corrent sense fer res més, l'engeguem i comprovem que, pitjant el botó de la safata, ara sí que s'obre amb normalitat. I, si la cosa ha anat bé, ara sí, tornem a col·locar-ho tot on era i a gaudir de la Xbox i el seu respectable catàleg. 

Com podeu veure, més que un tutorial hipervaluós per fer alguna cosa extraordinària ha estat un tutorial sobre com obrir una Xbox per accedir al lector de discs, però el resum de tot plegat és que si la safata no s'obre bé, segurament només és qüestió de netejar-la. I, si no, de canviar-li la goma. Res més.

Per acabar, un regalet perquè veieu com és, per dins, una Xbox original. Aquestes coses, malgrat la meva inutilitat electrònica, em resulten fascinants, i quan obro una consola per fer-hi el que sigui m'agrada mirar-ne les entranyes. 

Espero que el "tutorial" us hagi resultat interessant, i si per desgràcia necessiteu arreglar la safata de la Xbox, que us serveixi d'alguna cosa. La propera vegada que escrigui en aquesta secció, però, espero fer-ho amb alguna cosa amb més substància. 

 

 

Restauració d'una Game Boy

La Game Boy va ser la primera consola que vaig tenir, almenys portàtil. De sobretaula va ser la Mega Drive, i el meu primer sistema en general, anterior a totes dues, l'MSX. 

Al llarg dels anys he jugat de tant en tant a la meva estimada Game Boy, encara que la tinc, actualment, molt abandonada. Tot i així, quan l'he agafat per fer-hi alguna partida he comprovat que, tot i l'esgrogueïment, estava en bon estat. 

La de la meva germana, en canvi, no funcionava, i quan li vaig dir que me la donés per mirar d'arreglar-la vaig veure de seguida per què. 

Fa mal a la vista, oi?

Sabia que no li funcionava, i també que feia anys que havia perdut els jocs que tenia, cosa que em trencava el cor. Me'l va trencar encara més veure la consola en si, sense la lent protectora de la pantalla. La petita 8 bits portàtil de Nintendo havia estat abandonada i mal desada en un calaix, fins al punt que...

Una imatge corprenedora

...Ho havia estat amb les piles posades, i quan el líquid d'aquestes havia sortit amb el temps, s'havia sulfatat i havia creat aquesta mena de caspa o sucre de coca -la segona imatge mental és millor, certament- que tots ens hem trobat, per desgràcia, alguna vegada a la vida en algun aparell, per haver comès la mateixa imprudència, i que per sort té solució. Ai, si pogués recuperar el meu Peugeot 206 que tenia llums i tot i era força gran, però que vam llençar perquè li passava això... 

En fi, vaig investigar com arreglar el problema, perquè jo d'aquestes coses no hi entenc, i em baso en múltiples tutorials i informació que trobo per internet. 

La Neo Geo AES de sota no és per fardar, de debò

El primer que calia fer, per veure l'abast de l'avaria, era comprovar si el corrent arribava a la consola, i això ho vaig fer connectant-la al corrent elèctric mitjançant la bateria externa recarregable que conservo, tot i que ja no la faig servir perquè el connector falla i no fa gràcia perdre el progrés de sobte per una mala postura. 

Com que la resposta va ser afirmativa, no hi havia cap problema elèctric que requerís substituir cap component, sinó que calia netejar els contactes de les piles, que en estar bruts impedien la circulació correcta del corrent elèctric.

El maleït tornavís triwing, que serveix per a moltes consoles de Nintendo, per cert

Convençut que la Game Boy s'obria amb el tornavís GameBit que vaig comprar per tal de dur a terme un altre projecte del qual parlaré en un altre moment, ho vaig intentar i no vaig poder, així que vaig haver de buscar l'adequat, el que es coneix com a triwing o triala, amb la punta ni de creueta ni plana, sinó amb un disseny que recorda el símbol de Mercedes. 

I no us penseu que en venen als xinesos -als fòrum sempre hi ha algú que ho troba tot als xinesos-, ni a les ferreteries, ni a botigues especialitzades en bricolatge, no. El vaig haver de comprar per eBay. Baratet, això sí.

Compte amb aquesta faixa, el punt més delicat

Trets aquests cargols especials, cal anar amb compte només amb una cosa: les dues meitats de la consola estan unides per una faixa que, si ens carreguem, ens farà perdre la imatge i, amb ella, la gràcia de tenir una Game Boy. 

Cal, doncs, estirar amb compte per l'extrem que està inserit a la placa de baix, movent cap als costats per fer joc, i no és gaire difícil. Delicat, sí. Fet això, és difícil que ens carreguem res més.

És interessant veure una Game Boy per dins

Per tal d'accedir als contactes de les piles hem de desmuntar les petites plaques on hi ha les  molles, que s'alliberen fent pressió sobre unes pestanyetes que localitzem aviat si comencem a girar aquella part de la carcassa i n'observem els racons. Una d'elles, però, està soldada a una part de la placa, que és la que veiem aquí. 

Netejar aquesta és més difícil, perquè el mètode empastifa una mica. Jo no m'hi vaig voler arriscar i no ho vaig fer. No va caldre.

Aquí hi havia el problema principal

Les altres tres peces sí: eren plenes de sulfat, que marxa passant-hi els dits, un drap, aigua... el que sigui. Però hi havia restes que calia treure d'alguna manera més eficaç, per tal que el metall quedés com més net millor, i el corrent hi pogués circular sense problemes.

Remeis casolans per a miracles tecnològics

Es tracta de trobar un petit recipient, posar-hi les peces, cobrir-les amb bicarbonat i afegir-hi vinagre, coses normals que tenim per casa, i deixar que la química faci màgia durant una estona. Si cal fer la quarta, la que està soldada a la placa, cosa que jo no vaig fer, s'ha de posar més líquid i repenjar-hi la placa de manera que la quarta molla també passi pel procés, amb compte de no tacar res més.

En acabat, es recuperen les peces, es raspallen amb el típic raspall de dents vell que hom té per netejar racons difícils -i, si no en tenim, aprofitem per jubilar el raspall actual, que s'hauria de fer de tant en tant- i passem les peces per aigua per tal de treure'ls la pasta fastigosa que s'hi ha format. Evidentment, després les deixarem eixugant-se.

Com una patena no, però millor

No es va obrar cap miracle, que en vídeos de YouTube trobareu que aquest mètode deixa les peces netes com una patena. No és així, però les neteja força. 

En aquest punt recomano intensament que passeu paper de vidre per les restes que no hagin marxat. Amb compte, perquè rascarà el metall, però almenys ens endurem, en fer-ho, alguna resta resistent, sobretot aquelles que provoquin irregularitats, bonys, etc. 

Aprofitem per netejar la pantalla, amb compte

Ja que la tenia oberta, volia aprofitar per blanquejar la carcassa i posar-li una nova lent protectora. Així, localitzem la pantalla, la netegem amb compte mentre admirem l'arquitectura de tot plegat. Fem-ho amb un drap que deixi anar el mínim de filets possible.

Veient això sembla que descobrim el decebedor truc d'un mag

El que és plàstic purament dit, la carcassa en si, un cop alliberada de qualsevol component electrònic, el netejarem amb aigua i, si volem, sabó. Aprofitem per netejar també els botons, que ens anirà bé per assegurar-nos que responen perfectament -a la meva Game Boy, per exemple, he de prémer l'START amb força per tal que respongui, per exemple-.

I ara tocarà blanquejar la carcassa, cosa que s'ha de fer algun dia amb les consoles més antigues de Nintendo i alguns ordinadors a causa del seu color gris que, amb el temps, es torna groguenc o directament groc. 

Hem d'eliminar aquest color groguenc tan lleig

Com que és un procés gradual, igual que la sortida d'arrugues i canes, és fàcil que ens acostumem al color que veiem i no ens n'adonem, però si fa anys que no toquem una consola o la podem comparar amb una de blanquejada -o que s'ha cuidat molt i no s'ha esgrogueït- es nota. 

A la foto veiem, però, les tres parts de plàstic d'aquesta Game Boy,  i la de davant està pitjor que les altres, que, de fet, es podria dir que ja estaven bé, però les blanquejarem igualment.

Espero que no pugi cap veí al terrat...

El blanqueig, com ha explicat ja tanta gent en diversos blogs i vídeos, consisteix a submergir el plàstic en aigua oxigenada -i molta, per una Game Boy he gastat almenys 4 ampolles-, cobrir el recipient transparent amb film també transparent, i posar-hi algun pes (sí, transparent) perquè no suri. Es deixa al sol i es va comprovant si la cosa avança. 

En el meu cas, que ho vaig haver de fer en dues vegades perquè no tenia prou aigua oxigenada, van ser unes hores, 5 o 6, cada cop. No va caldre que passessin un parell de dies, com he llegit sovint. Suposo que depèn de la gravetat del cas, però.

Per cert, en molts llocs llegia que calia aigua oxigenada "de 10 volums". Vaig preguntar en una adrogueria i em van dir que això era l'aigua oxigenada normal i corrent. Em va quedar cara d'idiota i el convenciment que hi ha gent que diu les coses emprant termes tècnics per fer-se la interessant. També hi ha qui fa aquests blanqueigs amb aigües oxigenades més potents, de les que es compren en botigues per a professionals de la perruqueria, per exemple. Però sobretot havia llegit això dels "10 volums".

Es poden apreciar les rascades, un dany col·lateral

En fi, un cop blanquejada em faltava posar la nova lent protectora, que també vaig comprar per internet. No sé d'on surten, suposo que són imitacions, però són clavades a les originals, així que ja estava bé.

Vaig fer com recomanaven als tutorials i vaig treure tantes restes de pega de l'anterior com vaig poder, perquè la lent original havia caigut en algun moment en deixar de fer efecte la pega de fàbrica, però les restes hi eren, i costaven de treure. 

Representa que s'ha de fer humitejant-les bé amb tovalloletes de nadó -d'això també en tenia a casa, però si no teniu criatures n'haureu de comprar, és clar. De tovalloletes, vull dir-, i després rascant amb un tornavís petit i pla. La idea és que no hi hagi bonys. Però farem rascades, encara que anem amb compte. Per tant, fem el que puguem, però sense carregar-nos el plàstic del tot.

Això ja és una altra cosa...

Poca broma: la de l'esquerra és la meva Game Boy, i la de la dreta la de la meva germana, després de ser blanquejada.

A posar la nova lent protectora de la pantalla

Posar la nova lent consisteix a col·locar-la amb compte, treure els papers que protegeixen la forta pega i fer pressió en tants punts com puguem durant un minutet, per si de cas. I tindrem la pantalla de la Game Boy com nova.

Un consell: després de posar-la veieu alguna petita bola de brutícia per la part de dins i voleu aprofitar que la consola encara és oberta per mirar de treure-la des del darrere? No ho feu. Jo em vaig passar més de mitja hora intentant arreglar el que jo, amb bona voluntat, havia espatllat encara més. Un puntet minúscul de brutícia és acceptable. 

Els petits detalls...

Merda, la peça del connector del cable Link no la vaig blanquejar! Fail! Bé, doncs un tercer blanqueig, aquest cop amb un tupper minúscul per no gastar tanta aigua oxigenada.

Ara toca col·locar tots els elements al seu lloc, raó per la qual va bé haver fet fotos del procés per mirar de fer aquesta "enginyeria inversa", i provar que tot ha sortit bé. 

En el meu cas no havia sortit bé, i després de patir perquè els cargols s'havien anat desdibuixant i un d'ells ja no responia a cap tornavís, i per tant ja no podia tornar a obrir del tot aquesta Game Boy, vaig fer el pas de què he parlat més amunt i que no havia fet el primer cop: el del paper de vidre per treure algunes imperfeccions més. Si hagués estat un altre problema, provocat per algunes restes d'òxid a la placa -que sí que n'hi començava a haver i que sovint estan provocades pel sulfat de les piles si no s'hi actua a temps-, el nivell de dificultat de tot plegat ja hauria pujat pels núvols, amb la necessitat de desmuntar-ho tot i rentar-ho directament amb aigua, passar-hi netejador de contactes (que no tinc) o altres mètodes més complicats. Per sort, vaig repassar les peces de les molles amb paper de vidre i...

La Game Boy ja funciona amb piles, i està restaurada, pràcticament com nova, i això m'anima a blanquejar també la meva, que sí que funciona amb piles, però està molt groga i té la lent protectora rascadíssima.

De fet, en obrir-la per comparar plaques quan la de la meva germana no funcionava un cop netejada, la meva lent va caure amb el més mínim contacte. És ben curiós. Ja la pensava canviar perquè no tingués rascades, però ara hi estic obligat. 

Veurem com va, perquè té un problema afegit: per alguna raó els cilindres on van els cargols exteriors estan trencats, almenys 3 dels 4 que hi ha, i allà no hi podran anar cargols, dos dels quals ja s'havien perdut de tota manera, suposo que per aquest motiu. Hauré de confiar en el quart cargol i els dos que van al compartiment de les piles. 

Fa patxoca, eh?

En qualsevol cas he quedat content amb aquesta restauració, jo que no soc gens manetes, tot i haver patit i haver hagut d'interrompre el procés diverses vegades per manca de materials o dificultats inesperades. Us animo a fer-ho, perquè tot i així no és gens difícil.