Tutorial realista per a modificar la Super Nintendo

Fa tres anys vaig publicar una entrada sobre la modificació que li havia fet a la Mega Drive per tal que es pogués fer servir amb la freqüència òptima, la de 60 hertzs, i ja li vaig donar un enfocament realista, sense maquillar res, que pretenia oferir un suport a aquells que, com jo, no en tenim ni idea, d'electrònica, som sapastres en general i potser, tot i així, ens atrevim a emprendre aventures com aquesta. 

Doncs bé, allò em va animar a, algun dia -i ja veieu que ha passat molt de temps- fer el mateix amb la Super Nintendo, amb l'afegit que, en aquest cas, també s'havia de fer alguna cosa per saltar-se la protecció de regió, cosa que a la 16 bits de Sega no vaig fer perquè em complicava el procés i, de tota manera, tinc un adaptador per a cartutxos japonesos.

El cas és que la meva Super Nintendo, que com es pot veure a la foto està pintada, em va tocar en el sorteig del primer aniversari de Retroscroll, ja fa uns anys, i venia amb la modificació de regió feta, però no pas la dels hertzs. Allò no em preocupava, perquè jo volia simplement tenir la consola, ja que n'havia tingut una que m'havien donat i que després m'havien reclamat, així que jo ja estava content.

Però el 2016 vaig tenir l'oportunitat d'anar al Japó, i m'hi vaig comprar alguns jocs, a més que per eBay també n'ha caigut algun perquè, per a aquesta consola, sobretot si es volen tenir els títols amb capsa i instruccions sense acabar vivint sota un pont, és el millor. Ara bé, no me'n funcionava cap. Per tant, calia veure què passava i, de pas, fer el mod dels hertzs.

Tocava obrir la consola, soldar i fer màgia per tal que la meva Super Nintendo es convertís, desplaçant un botó, en una Super Famicom sempre que jo ho volgués.

Aviso, com l'altra vegada, que veurem com es fa, però també veurem errors que vaig cometre, coses que no s'expliquen i també problemes i obstacles amb què ens podem trobar fent aquesta modificació sense tenir-ne gaire idea. I, per tant, tampoc no explicaré conceptes d'electrònica. Les coses que faig les imito d'algú que les ha fet abans i, com sol passar amb gairebé tots els tutorials, sorgeixen sorpreses negatives, així que el meu tutorial vol ser diferent en el sentit de dir les coses com són, amb realisme.

 

Així doncs, prengueu-vos aquesta entrada com un complement a algun tutorial de debò que trobeu per internet. Podríem dir que és un recull de coses que poden anar malament -i en el meu cas s'ha aplicat la Llei de Murphy i han anat malament-, i què fer en cas que això passi. 

Doncs bé, el primer que hem de fer és treure-li tots els cables a la consola i, després, engegar-la sense ells, cosa que farà que el pilot s'il·lumini un instant. És l'energia residual que li queda a la Super Nintendo quan se li treuen els cables. Encara que faci mesos que no la toquem. Això és molt important, perquè si no, mentre treballem en les seves entranyes podria patir un curtcircuit.

A continuació la girem i li traiem els cargols especials que duu, amb el corresponent tornavís tipus Gamebit de 4,5 mil·límetres (el de 3,8 és per a obrir cartutxos, no us equivoqueu a l'hora de comprar com em va passar a mi, tot i que per sort em va servir per obrir jocs més endavant). Són 6 cargols, i ja podrem treure la carcassa de la consola.

Quan li traiem la part de dalt de la carcassa veurem això. La peça blanca de la imatge és el que fa que, en prémer el botó "Eject", els cartutxos facin un saltet. Això ho traurem amb compte, intentant recordar com està posat, sobretot la part de la petita molla que té, i ho apartarem. 

També haurem d'extreure la placa metàl·lica que protegeix la placa de circuits. En aquest cas són cargols normals d'estrella. A les companyies fabricants de videojocs només els preocupa que no les obrim. Un cop dins, com que la garantia ja ens l'hauríem carregat, els cargols són estàndard.

A la placa trobarem tots aquests xips i circuits. He encerclat els que ens interessen. Els dos grans són els que tenen a veure amb els hertzs, mentre que el petit és el que bloqueja la regió de la consola i fa que, en principi, no pugui llegir cartutxos de regions que no són la del sistema.

Aquí comença el terror, perquè s'han de soldar cables en potetes d'aquests xips, tot és molt petit, la visibilitat se'n veu afectada i si ens carreguem alguna pota tot plegat se'n pot anar ben fàcilment a la merda. Però ja hi arribarem.

Us estalviaré una part del que havia de ser aquesta entrada, que era el procés que vaig seguir quan només pensava fer-li la modificació dels hertzs, amb un sol interruptor, com en el cas de la Mega Drive, perquè no s'allargui massa, però bé, el cas és que la part de la regió no funcionava, tot i que se m'havia assegurat que la pota del xip en qüestió havia estat inhabilitada -i no ho poso en dubte-, i sembla que podria ser perquè amb el temps havia acabat fent contacte altre cop amb la pista.

Buscant informació vaig veure que s'aconsellava fer el mod amb dos interruptors, perquè un petit percentatge de jocs necessita fer la comprovació de la regió i no funcionaria, si no. Així que vaig comprar dos commutadors (interruptors) i els vaig unir amb una resistència de 2,2k tal com es veu a la imatge.

A continuació calia girar la placa i localitzar aquest punt, d'on surten els cables vermell i negre que veiem i que venen d'origen. Localitzem els punts d'estany amb les lletres O, G i I, i escalfem les dues primeres, que són respectivament els volts i la massa, amb el soldador perquè hi afegirem uns cables.

Idealment haurien de ser de colors diferents de qualsevol altre cable que hi hagi per allà, però com que anaven a un altre punt de la consola no hi havia confusió possible. Tocaria dur-los als interruptors d'abans, i ja veieu que sapastre que soc soldant. No hi tinc gaire experiència i, repeteixo, tot plegat és molt petit i fa patir força.

El cable vermell va al punt que es veu a la foto, en contacte amb una de les potes de la resistència, i el punt blau va en aquell mateix interruptor, però a l'altre extrem, tot i que se li fa un pont perquè arribi també a l'extrem de l'altre commutador, per motius electrònics que se m'escapen, com tot el que explico.

I ara és quan ve la part delicada de debò: cal aixecar una pota de cadascun dels xips que controlen la freqüència, els hertzs, i això es fa escalfant la pota en qüestió i fent palanca amb alguna cosa per separar-la del circuit. Al senzill mod de regió de la NES -que provoca, amb el temps, el reinici constant i indesitjat de la consola- només calia tallar la pota, fúmer-li una bona rascada, però aquí estem parlant d'aixecar potes minúscules amb molt de compte. 

Les potes en qüestió són la setena comptant des de la dreta del xip PPU1 i la primera, també comptant des de la dreta, del xip PPU2. 

Havia de confiar en què ho estava fent bé, perquè entre la mida, la meva poca destresa soldant i les desastroses conseqüències que podia tenir un error, només podia mirar endavant, o no hauria valgut la pena començar a fer res.

Doncs bé, els dos cables que s'hi han de soldar, i que és recomanable fer havent posat cinta aïllant tapant les potes no aixecades perquè l'estany no vagi a parar a cap altra pota ni pista -cosa que em va passar i que va requerir que fes neteja amb una cinta per dessoldar- s'han d'unir en algun punt. Hi ha qui fa un pont (com el que hem vist dels commutadors) d'una pota aixecada a l'altra, però prou petit i delicat és tot plegat, així que també es pot fer embolicant els cables per l'extrem oposat, que és el que va als interruptors, com es veu a la següent foto:

Els vaig entortolligar (per la part pelada, és clar) i els vaig unir a l'espai del mig de l'interruptor esquerre. Al mig de l'altre apareix un cable groc del qual no he parlat, però ho faig ara: és el cable que va al xip al qual encara no li hem fet res (però es pot fer abans i portar el cable aquí després, evidentment).

Es tracta, per eliminació, del xip de bloqueig de regió. En aquest cas és la quarta pota des de... bé, començant per la part més propera al xip que surt a dalt. 

Com que un problema típic és el que deia al principi, que la pota torni a fer contacte amb la pista, hi hem de posar cinta aïllant, també. Ara bé, a la pota aixecada li hem de soldar un cable, i en aquest cas tot és encara més petit i vaig arribar a pensar que havia cremat la pota, després de diversos intents de soldar. Sembla que no, que alguns fils del cable sí que van acabar soldats on tocava,  i amb això n'hi havia prou. Però, és clar, igual que em va passar amb els cables blancs, com que no tot el cable està tocant les potes, és fàcil que es desenganxin, i em va passar diversos cops durant el procés de modificació.

Abans de col·locar els interruptors a lloc i tancar la consola és recomanable comprovar que el mod ha sortit bé, que funciona. Jo sabia que el meu no havia sortit net, que era tremendament barroer, però podia ser que funcionés. Com que fallava, una de les diverses vegades que vaig tornar a dur la consola al "taller" devia oblidar-me de fer allò d'engegar-la sense cables per eliminar l'energia residual, perquè... va tenir un curtcircuit. Recordo haver vist una guspira en alguna banda, i la consola ja no s'engegava de cap manera.

Afortunadament és qüestió de localitzar i dessoldar el fusible original i posar-ne un altre. En aquest cas, amb un de 2 amperes n'hi ha prou, però millor soldar-lo amb un portafusibles, per si hi torna a haver un curtcircuit, que llavors només caldrà comprar un fusible nou i col·locar-lo al lloc del vell, sense tornar a fer servir el soldador:

La cosa queda així, no és difícil de fer. És més difícil trobar un lloc on en venguin, però per exemple a Leroy Merlin n'hi ha, i ho sé perquè fa poc, abans de donar per acabat el mod, vaig tornar a partir un curtcircuit i vaig haver de fer un nou canvi de fusible.

El que també em va passar diverses vegades, però ignoro per què, és que se'm van cremar algunes resistències mentre provava la consola modificada. De sobte s'apagava i sortia fum d'aquestes petites peces, que es tornaven negres. Encara ara no sé què vaig fer malament, només en tinc alguna teoria, però em vaig limitar a posar-li una nova resistència i a la tercera sembla que no ha tornat a passar. En fi, continuem:

Havent comprovat que tot funciona, toca fer forats a la carcassa, preferiblement al darrere, per motius estètics, i fer que els interruptors surtin per allà, per tal que es puguin fer servir per a la funció que els ha estat designada.

No us poso fotos de com els vaig fer jo, perquè és la cosa més barroera de tot el procés, així que busqueu tutorials per internet i seguiu els mètodes dels experts, a més de fer servir les seves eines. Idealment es fan forats rectangulars, cosa per a mi impossible amb el trepant -no tinc estris especialitzats, i per una vegada tampoc no els hauria amortitzat-, que me'ls feia ovalats i amb molt d'esforç, i es col·loquen els interruptors des de fora i s'immobilitzen amb uns minicargols que no s'inclouen quan es compren. Altres persones els posen des de dins, com jo, i és més pràctic per poder fer les soldadures i les dessoldadures en cas de problemes, però tenen pistoles de silicona i eines així. Jo, com que no és el cas, el que he fet ha estat posar-los pega líquida i fixar-los amb agulles d'estendre la roba durant un o dos dies. Pot ser que se surtin del seu lloc, així que els tracto amb delicadesa, perquè ja m'ha passat.

És important fer comprovacions que la cosa ha funcionat durant totes les fases: amb la consola oberta, amb la consola tancada, amb la consola tancada i els cargols posats... perquè a mi en aquesta última fase em va passar que, de sobte, no em llegia els jocs PAL, com el Super Mario All-Stars de la imatge, i és que cargolant un cargol havia tingut la mala sort de tallar un cable. Per llogar-hi cadires. El que deia abans de tot el que pot anar malament. 

I també vaig enfonsar un dels interruptors cap a dins, així que va tocar tornar a obrir la consola i arreglar les dues coses.

Però bé, al final la consola ha de ser capaç de llegir jocs PAL i japonesos (els americans tenen una altra forma i requeririen un adaptador de cartutxos o una modificació ulterior de la carcassa, però no la penso fer, així com no penso fer el mod perquè el pilotet tingui un color o altre segons la regió en què estigui funcionant), i diuen que és millor accionar els interruptors amb la consola apagada. Pot ser que se'm cremessin les resistències perquè abans ho feia en calent, així que no ho he tornat a fer.

Un cop fetes les proves de quina posició fa què, estaria bé marcar-ho d'alguna manera. Que la consola i els cartutxos, cosa pròpia de la tecnologia de l'època, facin mal contacte i calgui bufar o passar un bastonet amb alcohol als contactes, dificulta aquestes operacions de comprovació del bon funcionament del mod i de quin interruptor fa què en quina posició, però bé, res d'important comparat amb tots els problemes que he arribat a tenir.

Val a dir que alguns jocs, sobretot si tenen xips especials, poden donar problemes i requerir una Super Famicom autèntica. Jo me'n vaig comprar dos de japonesos fa poc que, tot i estar impecables (també per dins, perquè els he obert i no tenen cap problema visible) i en principi no tenir xips especials, no em funcionen. Però bé, el resultat final ha estat satisfactori, si bé la modificació en si m'ha semblat difícil i plena d'entrebancs

Si ho arribo a saber potser m'hauria gastat els diners en una Super Famicom, però va arribar un moment que era una qüestió d'orgull, i a més és la meva Super Nintendo, així que volia que funcionés. Al final ho he aconseguit, després de dos anys d'entrebancs i procrastinacions causades per la necessitat de comprar components que no tenen a tot arreu i la frustració de tot plegat. En fi, ja puc dir que he modificat la consola, i els jocs que no pugui llegir tinc altres maneres de conèixer-los.