Què estàs buscant?

dimarts, 26 de novembre de 2019

Cinema i videojocs: Beethoven

Quan era petit no anava gaire als videoclubs. Que a casa no tinguéssim un VHS -perquè s'havia apostat pel Beta- fins l'any 1994 hi va tenir molt a veure, a més que no hi havia gaire tradició cinèfila. 

Però les vegades que sí que anava a aquells establiments de lloguer de pel·lícules que s'han extingit o són testimonials, o quan als quioscos en venien, una de les que més es veien, perquè era un familiar, era Beethoven, aquella del gos Sant Bernat que es va estrenar el 1992, i que per cert no he vist mai. Tanmateix, pensant-hi l'altre dia em vaig preguntar si se n'havia fet cap videojoc.


Evidentment, si n'he acabat fent una entrada és que la resposta és afirmativa. El que passa és que la pel·lícula triada no va ser la primera, sinó la segona, de 1993, que es deia Beethoven's 2nd.

I el videojoc, que va sortir per a MS-DOS, la Super Nintendo i la Game Boy el 1994 en territori occidental, es va anomenar Beethoven: The Ultimate Canine Caper! (a la portàtil simplement Beethoven).


Com es pot veure, es tracta d'un joc de plataformes en què controlem el gos protagonista, i amb una banda sonora que, com no podia ser d'una altra manera, està extreta de l'obra del compositor alemany de música clàssica, i que a la primera pel·lícula fa reaccionar el gos, motiu pel qual el bategen amb el cognom de l'artista. 

Desenvolupat per Riedel Software (Rozner Labs Software en el cas de PC), ens convida a buscar els 4 cadells que el cànid protagonista va engendrar amb la femella Missy i ho fa tot saltant per diverses plataformes i desfent-se dels enemics (com ara gats i treballadors de la gossera) a cop de lladruc, amb un efecte que em recorda els atacs del forner del Comic Bakery

En aquest cas, però, el lladruc es pot carregar de poder amb l'habilitat de grunyir, i una altra manera divertida d'atacar els enemics és espolsant-nos l'aigua, després d'haver-nos mullat. En tot cas, un cop rescatats els cadells els haurem de dur a la mare, i com que suposen un llast el camí se'ns complica.


Aquí en tenim la versió de la Game Boy, prou diferent com per mostrar-la, almenys des del punt de vista gràfic. No n'he trobat més informació pel que fa a jugabilitat i diferències amb les versions en color, però sí que sembla que les pantalles són diferents.

Curiosament, se'n devien fer o vendre molt poques còpies, perquè és un dels títols més cotitzats de la portàtil de Nintendo, i fa uns mesos se'n va vendre un de complet per més de 3.000 euros, com podem llegir en aquesta notícia.

Sigui com sigui, no sembla que cap de les versions obtingués gaire bons resultats de crítica, i no es van fer més videojocs sobre aquesta saga que, amb la ximpleria, ha tingut 8 pel·lícules, l'última de les quals el 2014, encara que les més recordades són les dues primeres. 



Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...