M'adono que no havia escrit cap entrada de la secció dedicada a veure adaptacions de còmic a videojoc en tot el que duem de 2019, però val més tard que mai, i ara, abans que s'acabi l'any, ho soluciono amb aquesta saga.
La idea del títol que protagonitza avui aquesta secció ve d'un tuit en què el Capità Urías sondejava l'interès de la gent per un manga clàssic de boxa, immensament popular al Japó, però que aquí malauradament no ha arribat -i per això en va fer l'enquesta informal-.
Parlo d'Ashita no Joe, un manga escrit per Ikki "Asao Takamori" Kajiwara i dibuixat per Tetsuya Chiba que es va serialitzar a la revista setmanal japonesa Shônen Magazine entre 1968 i 1973, amb un total de 20 volums recopilatoris.
Aquesta història de superació protagonitzada per en Joe Yabuki, un noi problemàtic d'un barri de barraques que passa per la presó i tot abans de ficar-se al món de la boxa, va ser adaptada també a dues sèries animades, dos llargmetratges també de dibuixos animats, i dues pel·lícules d'imatge real. Va ser tot un fenomen al Japó, i l'anècdota que se sol explicar és que el 1970 es va arribar a fer un funeral per la mort d'un dels personatges que hi sortien. Increïble.
Però, és clar, també se'n van fer videojocs, i uns quants, començant per aquest Ashita no Joe que va programar Wave Corp i Taito va portar a les recreatives el 1990 i que recorda, per la seva presentació i el seu sistema de joc, el gran clàssic de boxa arcade que és Punch-Out!!
Després arribaria, també de Wave Corp però distribuït per SNK, l'infame Ashita no Joe Densetsu, també conegut pel seu nom en anglès -tot i que no va sortir del Japó- Legend of Successful Joe, el 1991.
Aquest títol que alterna combats sobre el ring i pantalles que semblen de beat'em up, tot repassant la història del manga i l'anime, sovint és citat com un dels pitjors títols de la Neo Geo, prestigiosa consola que sembla mentida, però que també té jocs odiats pel gran públic. Se li van criticar els gràfics, que no estaven al nivell de la potent consola, així com els controls i les animacions.
Wave Corp hi tornaria amb l'Ashita no Joe de Super Famicom, de 1992, que no sembla cap meravella i sembla que efectivament no ho és, però almenys no té la terrible fama de l'anterior.
Ara farem, però, un salt de 9 anys, perquè el 2001 arribava una nova proposta, aquest cop de Konami, que es veia així (avanceu força el vídeo, que qui el va gravar ens devia voler ensenyar els menús del MAME, i curiosament hi ha algun vídeo més d'aquest joc en què passa el mateix):
El Boxing Mania: Ashita no Joe era un títol per a recreatives amb vista en primera persona i gràfics poligonals. Els controls destacaven, per altra banda, perquè els cops es feien de debò en uns receptors de la màquina.
No sé si els receptors funcionaven bé, però devia ser ben curiós clavar cops de puny de debò, sobretot per a qualsevol persona mínimament interessada en el món de la boxa.
Diria que ara tornem a jocs més normals, però no és el cas, perquè el que ve ara es controlava amb un teclat que s'incloïa al pack del joc.
Desenvolupat per Dual i distribuït per Sunsoft per a la PlayStation 2 japonesa també el 2001, l'Ashita no Joe Touch: Typing Namida Hashi era un videojoc d'escriure en teclat que ens convidava a avançar en la història, representada per escenes amb estil d'animació, tot escrivint coses.
I continuem a la PlayStation 2, però aquest cop de la mà de Capcom, perquè el 2002 va sortir al mercat japonès un altre títol misteriós:
És l'Ashita no Joe 2: The Anime Super Remix, del qual no he trobat cap vídeo, i encara sort que hi havia aquesta captura. No sé si és un títol format per quick time events (QTE), si això només passa en algun moment determinat dels combats, o què, però gràficament és de l'estil del de teclat.
El tercer joc d'en Joe Yabuki per a la consola de Sony és més fàcil de trobar en forma de vídeo:
En aquest cas estem davant de l'Ashita no Joe: Masshiro ni moe tsukiro!, de 2003 i de Konami, que com podem veure és un videojoc de lluita poligonal, amb les virtuts i defectes que té això.
I acabem el pas de la saga per la PS2 per parlar de l'Ashita no Joe: Makka ni moeagare!, també de 2003, però aquest cop per a la Game Boy Advance.
Fet i distribuït també per Konami, com veiem és un títol de lluita també més convencional, i pel que es pot percebre a les imatges hi ha diversos personatges, molts desbloquejables, que permeten gaudir de l'univers de la sèrie. Sembla que, tot i la curta durada de la modalitat història (10 combats), no està malament, però com en tots els altres casos, es va quedar al seu país d'origen.
No són pocs els videojocs que van retratar d'una manera o una altra, i amb més o menys fortuna, aquest manga i anime tan emblemàtic, però malauradament no els vam poder veure, ni ho farem, llevat que recorrem a la importació.
Parlo d'Ashita no Joe, un manga escrit per Ikki "Asao Takamori" Kajiwara i dibuixat per Tetsuya Chiba que es va serialitzar a la revista setmanal japonesa Shônen Magazine entre 1968 i 1973, amb un total de 20 volums recopilatoris.
Aquesta història de superació protagonitzada per en Joe Yabuki, un noi problemàtic d'un barri de barraques que passa per la presó i tot abans de ficar-se al món de la boxa, va ser adaptada també a dues sèries animades, dos llargmetratges també de dibuixos animats, i dues pel·lícules d'imatge real. Va ser tot un fenomen al Japó, i l'anècdota que se sol explicar és que el 1970 es va arribar a fer un funeral per la mort d'un dels personatges que hi sortien. Increïble.
Però, és clar, també se'n van fer videojocs, i uns quants, començant per aquest Ashita no Joe que va programar Wave Corp i Taito va portar a les recreatives el 1990 i que recorda, per la seva presentació i el seu sistema de joc, el gran clàssic de boxa arcade que és Punch-Out!!
Després arribaria, també de Wave Corp però distribuït per SNK, l'infame Ashita no Joe Densetsu, també conegut pel seu nom en anglès -tot i que no va sortir del Japó- Legend of Successful Joe, el 1991.
Aquest títol que alterna combats sobre el ring i pantalles que semblen de beat'em up, tot repassant la història del manga i l'anime, sovint és citat com un dels pitjors títols de la Neo Geo, prestigiosa consola que sembla mentida, però que també té jocs odiats pel gran públic. Se li van criticar els gràfics, que no estaven al nivell de la potent consola, així com els controls i les animacions.
Wave Corp hi tornaria amb l'Ashita no Joe de Super Famicom, de 1992, que no sembla cap meravella i sembla que efectivament no ho és, però almenys no té la terrible fama de l'anterior.
Ara farem, però, un salt de 9 anys, perquè el 2001 arribava una nova proposta, aquest cop de Konami, que es veia així (avanceu força el vídeo, que qui el va gravar ens devia voler ensenyar els menús del MAME, i curiosament hi ha algun vídeo més d'aquest joc en què passa el mateix):
El Boxing Mania: Ashita no Joe era un títol per a recreatives amb vista en primera persona i gràfics poligonals. Els controls destacaven, per altra banda, perquè els cops es feien de debò en uns receptors de la màquina.
No sé si els receptors funcionaven bé, però devia ser ben curiós clavar cops de puny de debò, sobretot per a qualsevol persona mínimament interessada en el món de la boxa.
Diria que ara tornem a jocs més normals, però no és el cas, perquè el que ve ara es controlava amb un teclat que s'incloïa al pack del joc.
Desenvolupat per Dual i distribuït per Sunsoft per a la PlayStation 2 japonesa també el 2001, l'Ashita no Joe Touch: Typing Namida Hashi era un videojoc d'escriure en teclat que ens convidava a avançar en la història, representada per escenes amb estil d'animació, tot escrivint coses.
I continuem a la PlayStation 2, però aquest cop de la mà de Capcom, perquè el 2002 va sortir al mercat japonès un altre títol misteriós:
És l'Ashita no Joe 2: The Anime Super Remix, del qual no he trobat cap vídeo, i encara sort que hi havia aquesta captura. No sé si és un títol format per quick time events (QTE), si això només passa en algun moment determinat dels combats, o què, però gràficament és de l'estil del de teclat.
El tercer joc d'en Joe Yabuki per a la consola de Sony és més fàcil de trobar en forma de vídeo:
En aquest cas estem davant de l'Ashita no Joe: Masshiro ni moe tsukiro!, de 2003 i de Konami, que com podem veure és un videojoc de lluita poligonal, amb les virtuts i defectes que té això.
I acabem el pas de la saga per la PS2 per parlar de l'Ashita no Joe: Makka ni moeagare!, també de 2003, però aquest cop per a la Game Boy Advance.
Fet i distribuït també per Konami, com veiem és un títol de lluita també més convencional, i pel que es pot percebre a les imatges hi ha diversos personatges, molts desbloquejables, que permeten gaudir de l'univers de la sèrie. Sembla que, tot i la curta durada de la modalitat història (10 combats), no està malament, però com en tots els altres casos, es va quedar al seu país d'origen.
No són pocs els videojocs que van retratar d'una manera o una altra, i amb més o menys fortuna, aquest manga i anime tan emblemàtic, però malauradament no els vam poder veure, ni ho farem, llevat que recorrem a la importació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada