Anàlisi: Kirby's Adventure

Sempre dic que el Kirby's Dream Land (entrada aquí) és un dels jocs de la meva infantesa, fins al punt que el vaig voler tenir a la meva col·lecció -de petit havia jugat amb el de la meva germana- i fa uns anys el vaig poder comprar complet, tot i que japonès, cosa que no em suposa cap problema si així és més assequible, que és el cas.

He jugat a algun joc més del personatge més bufó de Nintendo, amb el permís d'en Yoshi, però ara m'he volgut posar seriós i jugar a tants títols de la saga com pugui, i fa poc que he acabat la seva segona aventura, que procedeixo a analitzar.

I sent la seva segona aventura no hi ha res al títol que ho indiqui, però ho sabem. Se sap, perquè és així i hi ha una cronologia de llançaments consultable, que el segon videojoc que va protagonitzar en Kirby va ser el Kirby's Adventure, un nom senzill i directe que, segons com, donaria a entendre fins i tot que és la seva primera aparició.

Però no, va ser llançat el 1993 tant al Japó com als Estats Units i Europa. El que sí que va representar va ser el primer cop d'algunes coses, com ara la primera aventura d'en Kirby en color, ja que la primera, de 1992, havia tingut lloc a la Game Boy.

Se sol dir que és un dels videojocs que espremen més la consola, i és normal perquè el 1993 ja feia temps que la seva successora, la Super Nintendo, era al mercat, però trobo que, tot i ser bonic, el Kirby's Adventure és un títol amb una paleta de colors força limitada. Se'n fa bon ús, és cert, però personalment no trobo que siguin els millors gràfics de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, potser perquè la barra d'estat (a la part inferior de la imatge) és força pobra en aquest sentit. Manies meves, suposo.

En fi, el joc parteix de la premissa que la Font dels Somnis ha estat corrompuda i, per culpa d'això, els habitants de Dream Land ja no dormen en pau. Ha desaparegut, a sobre, la vareta d'estel (Star Rod), perquè se l'ha endut el rei Dedede, el gran enemic d'en Kirby, i n'ha repartit els trossos entre els seus sequaços.

Amb aquesta excusa la boleta rosa explora diversos mons, cadascun dels quals dividits en diverses fases que es van desbloquejant a mesura que superem les immediatament anteriors, en un característic lobby en què veiem les portes amb els seus corresponents números, i on també trobarem accessos no a pantalles, sinó a l'enemic final d'aquell món i, com a novetat a la saga, pantalles de bonificació de diverses menes, i que es desbloquegen tot trobant uns interruptors gegants que hi ha amagats en llocs secrets en algunes de les pantalles.

Aquestes pantalles de bonus són una màquina de ganxo que ens convida a agafar peluixos d'en Kirby que proporcionen vides extra, un duel de pistola al més pur estil Western, un joc de xuclar ous que ens llança en Dedede, barrejats a traïció amb alguna bomba, i una arena que, més que una pantalla de bonus, és una oportunitat d'aconseguir un ítem d'habilitat de còpia (en parlo més avall) fent un combat directament contra un enemic.

Són elements opcionals, però ens ajudaran, almenys a gent com a mi, que malgrat que es tracti d'un joc notablement més fàcil que altres (típic de la saga, les coses com són), sobretot comparant-lo amb altres videojocs de l'època, i que hi hagi continuacions infinites, el cert és que s'hi poden perdre moltes vides, així que no és pas sobrer arreplegar-ne tantes com puguem amb les múltiples oportunitats que ens en dona el joc. 

Si no volem perdre el temps buscant les sortides secretes que duen als interruptors gegants que al seu torn ens porten a les pantalles de bonus -i és una cosa que de vegades fa mandra perquè estan tan amagades o requereixen una habilitat tan específica que confesso que més d'una i de dues les he consultat-, al final de cada pantalla tenim l'a partir de llavors típic minijoc de saltar tan amunt com puguem per assolir el nivell més alt d'un total de set i, en fer-ho, endur-nos una vida extra. 

Però encara no he parlat de l'element més innovador del Kirby's Adventure, i que arribava a la saga per quedar-s'hi, fins al punt que l'associem tant a aquests videojocs que no tothom té present que al primer títol, el de la Game Boy, encara no existia.

Es tracta de les habilitats de còpia, que permeten a en Kirby adquirir poders si xucla enemics que en tenen. Evidentment, l'habilitat de xuclar de sempre hi continua sent, sense necessitat que ens empassem allò que xuclem, i ho farem servir, però la de còpia proporciona unes enormes possibilitats i va ser un gran encert que també va néixer en aquesta entrega farcida de primers cops, i aquest és, sens dubte, el més important.

No totes les habilitats de còpia (n'hi ha 25) són igual de fàcils de fer servit ni igual d'útils: per exemple, n'hi ha una que consisteix en fer que el protagonista dormi, cosa que sovint és perjudicial, i algunes demanen proximitat amb l'enemic i acabem rebent, de manera que pensem que hauria estat més fàcil i ràpid derrotar-los tot xuclant-los, però també n'hi ha que van molt bé, com ara l'ovni (a la imatge), l'espasa, el martell o el foc. 

Suposo que depèn de cada persona, i estic convençut que a mi quan m'han anat malament ha estat perquè no he pensat bé l'estratègia -sens dubte hi ha un component d'estratègia pel que fa a quines habilitats fer servir en segons quins llocs (per descobrir camins secrets) o contra segons quins enemics finals-, però el cas és que el Kirby's Adventure és fàcil, sí, però no tant, i amb un sol cop que rebem perdrem aquelles habilitats adquirides, tot i que és cert que tenim uns segons recuperar-les, sempre que no se'n vagin gaire lluny ni desapareguin si triguem en tornar a xuclar l'estrella que les representa.

Un moment en què el joc espera de nosaltres que fem servir aquestes habilitats de còpia és en els combats contra els enemics finals (tornen l'arbre Whispy Woods, el meu estimat núvol Kracko, l'esmentat rei Dedede i debuta en Meta Knight, poca broma), i en aquest cas també he optat per fer-ho a la meva manera, perquè prou feina tinc amb estudiar els patrons dels rivals i esquivar-los, com per acostar-m'hi amb una habilitat que sovint em deixa venut. No, jo soc més d'esquivar, esperar que es generin estrelles per algun impacte, xuclar-les i emprar-les com a projectils. Com es derroten els enemics finals al Kirby's Dream Land, vaja. Però sí, se suposa que hi ha unes habilitats que van molt bé contra cada boss, i com que segurament sou millors que jo jugant a videojocs (i en moltes altres coses), us convido a provar de fer-ho "com toca". 

Kirby's Adventure va ser el joc llançat oficialment per a la NES que va ocupar més memòria, i és un clàssic (així hi he jugat jo, a la NES Mini) que va millorar la fórmula començada a la simpàtica però més primitiva entrega de la Game Boy i va contribuir enormement a què tot això esdevingués una saga que encara genera nous capítols i que és molt estimada dins l'univers Nintendo. No és casualitat que d'aquest títol se n'encarreguessin el seu creador, en Masahiro Sakurai, com a director, però també el desaparegut Satoru Iwata i el llegendari Shigeru Miyamoto com a productors, al costat de Takao Shimizu. Tampoc que se'n fes un remake per a la Game Boy Advance, el Kirby: Nightmare in Dream Land, el 2002. 

I si us agraden els reptes o l'heu trobat massa fàcil, igual que a la primera entrega aquí també hi ha una modalitat extra, que fa que ens enfrontem a l'aventura amb la meitat de vida (3 punts no ampliables) i sense la possibilitat de desar la partida llevat que ho fem amb sistemes moderns que permeten desar allà on volem. 

Ara bé, per activar-la haurem d'haver trobat totes les coses amagades. Aquelles opcionals, sí. Però si som completistes les voldrem trobar. En acabat, a l'slot de la partida veurem canviat el nostre títol, així que la proesa quedarà registrada. I, si ho fem, tindrem també l'opció Sound Test al menú. Aquests al·licients per a jugadors més experts ja van començar a la Game Boy, però això del percentatge va néixer aquí, i es mantindria també com una característica de la saga, que és fàcil, però que també ofereix desafiaments per als més valents.