Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Blaster Master Zero. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Blaster Master Zero. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 de novembre del 2018

Compres: novembre de 2018

Novembre ha estat un mes en què m'he excedit una mica del pressupost, ja no tant pel famós Black Friday, sinó perquè hi ha hagut un parell de llançaments físics que m'interessaven i que envien qualsevol recompte a can Pistraus, ja.

En fi, tenim diverses coses, aquest cop, però es poden englobar en tres categories: clàssics, clàssics que tornen en forma de remake i indies moderns. Som-hi!


Comencem amb el Blaster Master Zero, remake del clàssic de NES per a la Switch, que ja havia tingut també en digital (no existeix en edició física), però que vaig deixar de tenir en "desfer-me" d'un compte extra que tenia a la consola més recent de Nintendo i amb el qual s'havia adquirit aquest joc. I no entraré en més detalls per no ser víctima de represàlies legals.

El cas és que ha tornat a estar d'oferta i l'he tornat a comprar, ara sí, amb el meu perfil principal. Ja fa temps que els personatges descarregables de la Shantae i en Shovel Knight esperen a la memòria de la meva consola per apuntar-se a una aventura diferent de les que estan acostumats a viure.


Pot semblar una ximpleria o costar d'entendre, però l'SNK 40th Anniversary Collection, per a la Switch, ha estat un dels llançaments que més il·lusió m'han fet aquest any, per no dir que ha estat el que més.

Anunciat fa força mesos, es tracta d'una recopilació de clàssics dels primers anys d'SNK, fundada el 1978, però anteriors a la Neo Geo, per la qual és coneguda la companyia d'Osaka. Gent que no ha estat al cas del llançament ha criticat que no hi hagués els grans clàssics de la companyia (és a dir, els de Neo Geo), però és perquè no ha entès de què anava aquest projecte de recuperació i en alguns casos restauració de jocs per part de Digital Eclipse per encàrrec d'SNK. El llistat és aquest:

  • Alpha Mission
  • Athena
  • Crystalis
  • Ikari Warriors
  • Ikari Warriors II: Victory Road
  • Ikari Warriors III: The Rescue
  • Guerilla War
  • P.O.W.
  • Prehistoric Isle in 1930
  • Psycho Soldier
  • Street Smart
  • TNK III
  • Vanguard

Són títols de recreativa i, quan n'existeix conversió a NES, també està inclosa, així com la possibilitat de jugar a les versions japonesa o americana segons la disponibilitat, tot plegat acompanyat de materials extra en molts casos inèdits (informació sobre els jocs, imatges promocionals, etc.), possibilitat de desar partida en qualsevol moment, rebobinar i altres característiques habituals en aquests recopilatoris de clàssics.

Però la cosa no s'acaba aquí: al desembre arribaran 11 títols més, via descàrrega digital gratuïta. El que inicialment semblava una manera maldestra de fer les coses canvia quan els responsables de la col·lecció expliquen que això es deu a què SNK els va animar a afegir més jocs quan el producte ja estava fabricat, de manera que ha de ser així. Seran:

  • Chopper I
  • Fantasy
  • Munch Mobile
  • Sasuke vs. Commander
  • Time Soldiers
  • Bermuda Triangle
  • Paddle Mania
  • Ozma Wars
  • Beast Busters
  • Search and Rescue
  • World Wars 

Jo, que no els coneixia, o com a màxim de nom i només alguns d'ells, estic molt content que hagi sortit això, i és per aquest motiu que esperava amb tantes ganes que sortís a la venda.


El Bit.Trip Presents... Runner2: Future Legend of Rhythm Alien, per a la Wii U, és un títol digital que m'ha permès no només fer una mica més de cas a la consola de Nintendo de l'anterior generació -bé, quan hi jugui, vull dir-, sinó que feia temps que em cridava l'atenció i he aprofitat una rebaixa temporal considerable per adquirir-lo i conèixer almenys la segona part numerada de la saga indie.


I ara un llançament que al principi no em deia gran cosa i fins i tot em generava dubtes, però amb aquesta edició de col·leccionista anomenada Retrollector Edition, amb una senyora capsa, dues làmines amb il·lustracions del dissenyador, unes enganxines, un còmic i una petita recreativa de fusta per posar-hi la Switch (i a bon preu des del llançament) pràcticament em tenia guanyat sense fer res més, però per sort el joc també ha sortit bé. Vegem també l'unboxing que en vaig fer:



És el Toki, el clàssic de recreativa que personalment no he provat mai, però ara tinc l'oportunitat de jugar a aquest remake o remaster o com se'n vulgui dir, aparentment força fidel a l'original, tot i que amb petites diferències detectades pels experts que coneixen bé el material primigeni.



I comencem amb un seguit de jocs que he comprat d'oferta al basar digital de la Xbox One amb aquest Mega Man Legacy Collection 2 que també em generava dubtes al principi, però perquè només me'n faltava un títol, el Mega Man 7, i ja tenia els altres tres, que són les entregues de la 8 a la 10.

Ara bé, al preu que va estar quan el vaig comprar valia la pena, així que ja tinc, entre aquest recopilatori digital i el primer, els 10 jocs numerats de la saga clàssica que existien fins fa poc, que ha sortit el Mega Man 11.



Aquest sí que tenia clar que el volia des de feia temps. Brothers: A Tale of Two Sons és un títol indie del qual es parla molt bé, tot i que també és molt curt, i és per això que l'he comprat quan li han rebaixat el preu.


Un altre del qual no dubtava era el Life is Strange: Before the Storm, la preqüela del Life is Strange, que em va agradar tant quan hi vaig jugar fa uns mesos.

Igual que amb el primer, he aprofitat una rebaixa significativa en el seu preu per adquirir-lo, i espero jugar-hi aviat, perquè la primera part és un dels títols que més m'han agradat aquest any.


Per acabar amb els videojocs, dins la línia Arcade Game Series m'he comprat el Ms. Pac-man, després que fa un temps em vaig comprar un pack digital que duia el Pac-man, el Dig Dug i el Galaga, però no aquest títol, malgrat que el segell només té aquests quatre videojocs.

És estrany que no formés part del pack, però bé, ara que s'ha pogut adquirir per cèntims (literalment), l'havia de tenir. És un clàssic i el Pac-man m'agrada prou, encara que no sigui gaire bo jugant-hi, així que era una compra obligada.


Compra d'última hora a RetroBarcelona: una Game Gear amb els condensadors canviats i a un preu acceptable!

Fa molts anys en vaig tenir una i no la vaig saber reparar i me la vaig vendre, però ja me n'havia comprat jocs i estaven esperant una nova consola. Fins ara no l'he trobat a un preu raonable.

I això ha estat tot, que no és poc. Al desembre tindrem altres coses, algunes ja sé quines són perquè les espero i m'han d'arribar, i d'altres dependran d'ofertes, però no l'espero gaire calmat.


divendres, 3 de febrer del 2017

Ahir i avui: Blaster Master

No fa gaire, repassant el catàleg de la NES i els seus títols recomanats per tal d'afegir-ne alguns a la NES Mini, que ja s'ha pogut "hackejar" i per tant afegir jocs als 30 inicials, vaig conèixer l'existència d'un clàssic de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, i com que buscant-ne informació he trobat que se'n va fer un remake, ressuscito aquesta abandonada secció.


El Blaster Master, desenvolupat per Tokai Engineering i publicat per Sunsoft per a la NES el 1988 (a Europa el 1991), i en realitat una versió localitzada o adaptada del japonès Chô Wakusei Senki Metafight, ens posa a la pell d'un noi, en Jason, que tot perseguint la seva granota Fred cau per un forat i un cop dins ha de lluitar contra uns mutants radioactius i derrotar el seu líder.


Ho fa, com podem veure a les imatges, a través de pantalles d'estil run and gun dins un tanc, anomenat Sophia, però també hi ha segments en què el controlem a ell en nivells de plataformes i d'altres amb càmera des de dalt. 

Va ser un èxit gràcies als seus gràfics, el disseny de les pantalles i la música, però també se'l va criticar força per la seva elevada dificultat, agreujada per l'absència de sistemes de desar partida o ni tan sols passwords. Per altra banda, cal tornar sobre els nostres passos per tal de desbloquejar el nostre avanç, de manera que és un videojoc no lineal. No sé si aquest se'l considera del subgènere conegut com a Metroidvania, però per l'ús que es fa d'aquest terme hauria de ser així.


El Blaster Master va tenir algunes seqüeles, la primera de les quals aquest Blaster Master 2 exclusiu de la Mega Drive nord-americana després d'un intent fallit de fer-ne una seqüela per a la Super Nintendo. Després hi va haver el tramposament batejat Blaster Master Jr. (a Europa) o Blaster Master Boy (Estats Units) de la Game Boy, que no pertanyia a la saga, sinó a un spin-off dels Bomberman; el Blaster Master: Enemy Below (Game Boy Color, 2000) i el Blaster Master: Blasting Again (PlayStation, 2000, sense sortida a Europa). 


Però el que m'interessava per a aquesta entrada, que reconec que té una frontera molt fina amb les entrades sobre sagues o petits clàssics, era el remake que el 2010 va sortir per a la Wii, mitjançant el sistema de descàrrega WiiWare. 

Era el Blaster Master: Overdrive, aquest cop amb un altre protagonista, el biòleg Alex, i és veritat que alguns dels altres títols de la saga que he esmentat eren una barreja de seqüela i simple nova versió de l'original, però en aquest cas no se n'amaga i, de fet, el seu creador, Yoshiaki Iwata, va dirigir aquesta entrega que formava part de la decisió de Sunsoft de fer revifar la marca després d'una absència als mercats nord-americà i europeu entre finals dels anys 90 i mitjan dècada dels 2000. 

Va rebre crítiques diverses i contradictòries, per tant no hi va haver unanimitat sobre la seva qualitat, però es va lloar la resurrecció del clàssic mentre es lamentava el desaprofitament de la potència gràfica de la Wii i també el fet que només es pogués controlar el joc col·locant el Wiimote en posició horitzontal. 



Hem vist, doncs, com era el Blaster Master ahir i com és "avui", tot i que d'aquest remake en fa gairebé 7 anys, però és una manera de parlar. 

El que vèiem al vídeo de damunt d'aquestes línies, però, és el que ens espera aquest 2017, que és el Blaster Master Zero, un nou remake, aquesta vegada amb el protagonista original, que modernitza l'argument tot donant-li més profunditat i aprofita les característiques de la Nintendo 3DS sense perdre l'aspecte 8 bits que, sens dubte, s'alimenta de la nostàlgia i del bon moment que estan vivint aquests jocs actuals d'estil retro. També sortirà per a la nova consola de Nintendo, la Switch.

Se n'encarrega Inti Creates, especialista en això, com demostren, entre altres títols, diversos Mega Man (el 9 i el 10, per exemple), els últims Shantae o els Azure Striker Gunvolt. Ens podem anar fregant les mans.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...