Portades: Nights into Dreams

Tinc molts comptes pendents amb la història dels videojocs, i també tinc un clàssic de la Saturn amb la seva capsa i el seu comandament analògic en perfecte estat comprats quan ja eren retro, en un moment en què encara es podien comprar coses a bon preu a eBay. 

El cas és que el tinc sense jugar, perquè sí que vaig jugar força a la seva demo especial de Nadal que van regalar amb la Saturn quan me la va portar el Pare Noel l'any 1996, el Christmas Nights, però el que és el joc principal espero no trigar gaire temps en dur-lo al blog i analitzar-lo. Ara bé, per anar fent boca avui compararé les portades que va tenir el joc en les tres regions principals del sector.

Nights into Dreams va ser, i encara és, un dels títols més emblemàtics de la Saturn, i podríem admetre'n el personatge protagonista, Nights, com una mena de mascota de la consola. El cas és que va sortir per primer cop la Japó el 5 de juliol de 1996, de manera que la portada que veiem aquí sobre és la primera que es va poder veure.

Amb la cara de Nights al centre, un eslògan al mig i, com a nota curiosa i poc habitual, una descripció, amb lletra petita, del joc, una massa de text que potser esperaríem a la contraportada. En qualsevol cas, el fons blanc potser busca destacar el personatge però dona al conjunt un aspecte poc atractiu. El mateix disseny, però adaptat al format vertical i amb els corresponents logos canviats, es va fer servir el 2008 a la versió exclusivament japonesa del joc per a la PlayStation 2.

El 20 d'agost del mateix any el Nights va sortir per a les Saturn americanes, i ho va fer amb aquest disseny que fa honor al títol, perquè es veu un fons de nit, i també veiem Nights volant, que és el que fa durant el joc. Per tant, com a mínim és més representatiu del que ens hi trobarem.

Personalment m'agrada força més que la versió japonesa, com a mínim té més color, tot i que el llom blanc de les caixes americanes dels títols de la Saturn és quelcom que no m'ha agradat mai gaire.

Es pot fer un fons fosc i queda igualment bé amb un llom també fosc, com demostra la caràtula de l'edició europea del joc, que va sortir el 5 de setembre de 1996, i que he de dir que és la meva preferida, amb un disseny més elegant i una composició més misteriosa i onírica que encaixa millor, trobo, amb el tema del videojoc.

Suposo que cadascú està acostumat a la que va tenir, però en el meu cas, com dic, la "meva" portada era la del Christmas Nights, i tot i que també tinc el joc complet i en versió normal, realment no hi he jugat. Com a curiositat, com que el tinc a la capsa amb el comandament analògic, a més, no tinc la caixa vertical tradicional del joc, sinó una de quadrada, com de CD de música -és a dir, com les japoneses-, però amb la mateixa il·lustració, si bé adaptada al format quadrat. 

Tant parlar del Christmas Nights n'he de compartir les diferents portades, també, així que comencem amb el mateix ordre, la japonesa, que pel que fa al disseny del personatge, com dibuixat a mà, és millor que la del joc complet, però insisteixen en farcir-la de text, per molt que també hi hagi elements de decoració nadalenca.

Aquesta vegada, però, trobo que és millor que la versió estatunidenca, en què fins i tot un adhesiu -o això sembla- amb què, això sí, Sega felicita el Nadal, enlletgeix un disseny que, amb un disseny CGI i quatre elements nadalencs transmetia una sensació de pau. Tampoc m'agrada gaire, per no dir gens, que aparegui la paraula sampler, encara que ho sigui. Molts considerem que el Christmas Nights és un joc de ple dret, per bé que curt.

 

I, ara sí, la "meva" portada, la de l'extra que venia amb la Saturn aquella campanya de Nadal i que no esperava que tocaria tant tenint també el Sega Rally, però em va agradar moltíssim. Potser tant, que no vaig necessitar en aquell moment comprar el joc sencer. 

 

M'agrada més la portada del Nights "normal", però a la versió europea del nadalenc hi apareixen tots els recordatoris possibles de la seva ambientació, a més dels seus personatges humans, l'Elliot i la Claris. 

 

Quin és el vostre disseny preferit, tant del Nights into Dreams com del Christmas Nights intro Dreams? Segurament sabeu que el joc va tenir una seqüela per a la Wii, el Nights: Journey of Dreams, però no en podem fer la comparativa perquè va tenir, a tots els territoris, exactament la mateixa il·lustració.

 

 

 

 

Especial Nadal als videojocs

Feia dies que em rondava pel cap aquesta idea, que no és especialment original, ho admeto, i per la periodicitat amb què m'he autoimposat per al blog resulta que l'entrada cau en dia de Nadal, de manera que el que faré serà repassar la presència d'aquesta celebració en alguns videojocs.

Per descomptat, es tracta de la versió americana de les Festes, així que no hi veurem tions, torrons, misses del gall ni missatges de cap rei. 

Per exemple, al Donkey Kong Country 3 (Super Nintendo, 1996), introduint el codi "MERRY" les pantalles de bonificació adopten un caràcter festiu i, a més de música nadalenca de campanes canvien plàtans per regals i estrelles per ornaments de Nadal. Al port per a Game Boy Advance, però, aquest codi no hi era.

De vegades, el Nadal entra als videojocs a través d'una missió, i en el cas del Bully (Playstation 2, 2006, i Wii i Xbox 360 el 2008), com que vivint a l'acadèmia veiem passar les estacions, arriba un moment que és Nadal i, entre altres coses, ens toca portar un dels temuts jerseis nadalencs del tòpic.

Al Saints Row IV (PC, PlayStation 3 i Xbox 360, 2013; PS4 i Xbox One, 2015), la quarta entrega de l'esbojarrada saga que competeix amb els GTA, hi ha un contingut descarregable de pagament o DLC, que es diu How the Saints saved Christmas, el tràiler del qual acabem de veure. 

Ens convida a rescatar el Pare Noel, o Santa Claus que en diuen allà, i ens presenta una retorçada versió dels elements típics del Nadal nord-americà, a més de referències i paròdies de diverses pel·lícules nadalenques.

Una altra expansió, en aquella època (1997) no descarregable, va ser aquest Duke: Nuclear Winter, que ens feia tornar al Duke Nukem 3D però aquesta vegada amb la missió de rescatar el Pare Noel d'unes elfes feministes. Fent amics, vaja.

Va sortir per a PC, no pas per a Saturn ni PlayStation, i agafava per una banda un parell de nivells del joc original i els afegia neu, arbres de Nadal i barrets de Santa Claus per a les strippers, i per l'altra presentava nous escenaris.  

El 1993 i el 1994 van sortir sengles entregues de la petita saga Holiday Lemmings, amb versions nadalenques de la mítica franquícia, tot i que el 1991 i el 1992 ja se n'havien fet proves amb unes demos. 

Una altra variant de l'ambientació nadalenca als videojocs és la de les pantalles basades en aquesta festivitat, com l'anomenada Freezeezy Peak del Banjo-Kazooie (Nintendo 64, 1998; Xbox 360, 2008), que no és una simple i típica pantalla de neu, sinó que també hi trobem regals i arbres de Nadal, a més del característic so d'aquestes festes, el de les campanetes dels trineus.



Evidentment, també hi ha jocs completament dedicats al Nadal, com per exemple aquest Daze Before Christmas (Mega Drive i Super Nintendo, 1994, tot i que el de la consola de Sega només a Austràlia i el de la de Nintendo, allà i a Europa).

Controlem el mateix Pare Nadal en una missió que consisteix a rescatar els rens i els elfs d'un ninot de neu malvat, i ho fem amb l'ajuda d'una màgia que ens permet transformar els enemics en regals, tot plegat en un títol marcadament de plataformes.

Però per a mi el Nadal als videojocs està representat sobretot per una sorpresa que em vaig trobar quan el Nadal de 1996 -sí, anava tard, però amb la Mega Drive, que em van regalar el 1994, encara més- vaig obrir la meva esperada Saturn i, a més del Sega Rally, hi havia una demo anomenada Christmas Nights into Dreams.



Es tractava d'un tastet del mític Nights into Dreams (1996), un dels jocs emblemàtics de la 32 bits de Sega, i per a mi va ser la primera presa de contacte amb aquell títol, que no tindria fins uns quants anys més tard. De fet, vaig comprar-ne la versió completa fa aproximadament una dècada, amb el comandament analògic inclòs, però no hi he jugat seriosament.

El cas és que el Christmas Nights, al qual sí que vaig jugar molt, i em va encantar, no és una demo qualsevol, sinó que d'acord amb el rellotge intern de la consola mostra dos nivells del joc complet tal com són en realitat o bé, si és desembre, els decora amb ambientació nadalenca, música inclosa. Posar-lo per Cap d'Any o el dia dels innocents anglosaxó, April's Fool, també ens reserva sorpreses.

Aquests han estat uns exemples del Nadal al món dels videojocs, però n'hi ha molts més. He volgut mostrar diferents aproximacions a aquesta fusió (trucs, pantalles, DLC, missions i jocs sencers), a més de compartir un record especial de la meva infantesa. Bon Nadal i Bones Festes!