Cinema i videojocs: Cliffhanger

L'altre dia en Xuxo comentava al grup de WhatsApp de què formem part tots dos, el de Retroscroll, que havia comprat un títol que em va perfecte per a la secció de videojocs basats en pel·lícules, i que a sobre és retro, de Sega -porto unes quantes entrades dedicades a la companyia de l'eriçó blau després d'haver-me consagrat a Nintendo durant setmanes-.

Es tracta del Cliffhanger, títol també de la pel·lícula de 1993 protagonitzada i coescrita per en Sylvester Stallone que en català es diu Màxim Risc. Film que confesso que no he vist mai, però sí -i diverses vegades- una de les escenes del principi, d'un impacte emocional que no se m'ha esborrat mai. És d'aquelles escenes, vaja, que deixarien qualsevol amb malestar. 

Una escena que al videojoc no surt, però és innegable que es tracta de l'adaptació de la pel·lícula, amb la molt recognoscible imatge del protagonista, que a la portada, curiosament feta a partir d'una imatge del film i no pas amb el pòster, queda clar qui és. 

La història, pel que llegeixo, és diferent de la que ens mostra la pel·lícula, que no va tenir gaire èxit (comercial sí, parlo de l'altre). El videojoc, per altra banda, va ser considerat una de les pitjors adaptacions de film a videojoc, però si es creu que la pel·lícula és dolenta... això fa que sigui una bona adaptació, en realitat? Una doble negació no és una afirmació?

He dit que el Cliffhanger era un joc de la Mega Drive, però no que ho fos en exclusiva. Aquí vèiem la versió del Mega-CD, que presentava dues diferències bàsiques: per una banda, en comptes d'imatges estàtiques es feien servir vídeos de la pel·lícula, amb una qualitat lamentable, això sí. Per l'altra, hi havia pantalles exclusives en què practicàvem l'snowboarding. 

Però també hi havia altres versions del joc. No en posaré tots els vídeos, però abans de passar a posar-ne un parell més esmentaré la versió de la Super Nintendo, considerada pràcticament idèntica a la de la Mega Drive. I ara sí, les versions "petites":

Com la de la Gameboy, en què veiem un Stallonet petitonet i bufó, però estranyament recognoscible. En aquest cas el joc és un plataformes d'acció pur, no tant un beat'em up com les versions de 16 bits. 

Molt similar, com podem veure, a la versió de l'Amiga, que potser em direu que hauria d'haver posat amb les de 16 bits, però m'he decantat per a considerar-la germana de les que estic esmentant ara. Per a la Game Gear també va sortir, i és gairebé igual al de la Gameboy, però naturalment en color i amb aquella musiqueta tan típica de la Master System i la seva germana portàtil.

Així feia la versió de la NES, possiblement considerada la pitjor de les versions d'un videojoc que en el millor dels casos -els de la Mega Drive i el Mega-CD- va obtenir notes que el qualifiquen de mediocre, mentre que a la Super Nintendo i la 8 bits de sobretaula de la companyia del lampista italoamericà va fracassar amb més claredat. 

Jocs que no van sortir del Japó: Cliff Hanger - Edward Randy

De jocs que no han sortit mai del Japó n'hi ha molts, però jo els trio segons el criteri de la rellevància. Generalment això significa que parlo de títols aquí inèdits que pertanyen a franquícies que coneixem perquè n'hem vist altres entregues. I com avui, de tant en tant n'hi ha algun que esmento perquè trobo que no és conegut ni l'hem trobat a faltar, però sí que hauria estat molt bé que arribés.

És el que passa amb el Cliff Hanger: Edward Randy, un títol de 1990 d'acció i aventura amb scroll lateral que no només no va sortir del Japó, sinó que ni tan sols va passar per cap consola domèstica llançada en aquell país, és a dir que és exclusiu de les recreatives japoneses. 

Els seus responsables eren els Data East, companyia que ja no existeix però que va fer, entre altres, la saga Joe & Mac, la versió de la Mega Drive de l'OutRunners, la versió per a recreatives del Road Avenger, els dos primers Robocop, el Two Crude Dudes o l'aclamat Windjammers. Alguns d'aquests eren realment prescindibles, però el que al Japó es coneix com a Edward Randy hauria estat molt bé que sortís fora, també: 

Si aquest joc d'ambientació steampunk us fa pensar en algun moment en l'Indiana Jones no us estareu equivocant, perquè també se situa als anys 30 del segle XX i a la Wikipedia també el comparen amb la pel·lícula Indiana Jones i l'Última Croada, perquè a més també hi apareix un exèrcit de l'estil dels nazis, els personatges ataquen amb fuets, etc. 

Un desplegament visual i tecnològic al servei d'una trama de comèdia i amb paròdies, segons llegim també a l'enciclopèdia lliure, d'obres de Buster Keaton o Hayao Miyazaki, que va ser popular però no va ser convertit mai a cap sistema domèstic.

Sembla que hi havia un projecte de dur-lo a la Saturn el 1998, però al final no es va fer realitat i tot plegat va quedar a l'aire. Tot i així el senyor HAN, nom artístic del dissenyador de personatges dels mítics Gunstar Heroes i Guardian Heroes era fan del joc i va decidir homenatjar-lo introduint alguns dels seus elements als esmentats títols, especialment al primer. Al segon, però, cal destacar que va anomenar dos dels personatges Edward M. Cognac i Randy M. Green. No és pas casualitat.