Jocs que no van sortir del Japó: Gekibo - Gekisha Boy

Ara que la modalitat fotografia és present en diversos jocs d'aventures i que ha obtingut força popularitat, és un bon moment per veure un dels molts videojocs que no van sortir del seu país d'origen, el Japó, que va precisament d'això, de fotografia.

En aquest cas no estem parlant d'una interfície més o menys treballada per acabar fent el que, en el fons, és una captura de pantalla, sinó que el que hi controlarem és un personatge que es dedica bàsicament a fer fotografies.

Amb aquesta atapeïda però meravellosa il·lustració de portada es presentava el 1992 i només per a la PC Engine, no pas la Turbografx, el Gekisha Boy, també contret com a Gekibo, un videojoc desenvolupat per TomCat System i publicat per la mítica Irem que ens convida a fer fotos dels entorns per on passem amb el nostre protagonista.

Es tracta d'en David Goldman, un amant de la fotografia que estudia per tal de fer realitat el seu somni, ser el millor fotògraf del món. Tot anava bé fins que la tragèdia es va acarnissar amb ell, i a punt de deixar l'acadèmia va rebre una proposta del degà: el consideraria graduat si feia 8 fotografies especials.

Si heu fet una ullada al vídeo deveu haver vist que se'ns explica la història en anglès, però això deu ser una traducció feta per fans, ja que el joc no va sortir, com deia, del Japó, i he pogut comprovar en un altre vídeo que en realitat és en japonès. 

També es poden apreciar referències gens dissimulades a la cultura popular tant japonesa (minut 2:50) com occidental, i una ambientació i un apartat artístic propis de còmic més estatunidenc que no pas japonès, però tot i així no es va arribar a exportar.

A banda d'això, i amb un sistema de joc molt proper al gènere shooting gallery, portem el personatge per escenaris no exempts de perills on ha d'anar fent fotos a fets inusuals que detecti, i que poden estar protagonitzats pels vianants que fan (o els passa) alguna cosa divertida en un moment concret. Fotografiant tot això aconseguirem més pel·lícula -si se'ns acaba, s'acaba la partida-, i quan fem l'encàrrec especial de cada fase -que no sabrem d'antuvi-, el degà ens valorarà la feina i passarem a la següent. A més, si tot va bé, la velocitat de la retícula de la càmera i la seva mida augmentaran, cosa que ens facilitarà la feina.

Si us interessa el joc, però no teniu una PC Engine ni ganes de provar maneres alternatives de gaudir dels videojocs difícils d'aconseguir per un o altre motiu, l'any 2002 aquest títol va ser rellançat per a la PlayStation, novament només al Japó, però és probable que en tingueu una unitat capaç de llegir discs d'aquella regió.

Va rebre el títol de The Cameraman: Gekisha Boy Omakefu i es va publicar dins del segell de jocs de preu reduït Simple 1500, que va veure com alguns dels seus llançaments apareixien a Occident. Malauradament, no va ser el cas d'aquest, que afegia una pantalla extra i joc cooperatiu amb un personatge femení, la Gekisha Girl.

El mateix 2002 havia de sortir el Polaroid Pete, la localització del Gekisha Boy 2 que havien rebut les PlayStation 2 japoneses l'any anterior, on es mantenia l'essència de la primera entrega, però amb uns gràfics poligonals per als escenaris que donaven una sensació de profunditat sense abandonar l'estil de disseny del primer Gekisha Boy pel que fa als personatges.

 

A més, afegia la possibilitat de desar les fotografies fetes en un àlbum virtual, i imprimir-les, si es volia, amb la impressora de la PlayStation 2 japonesa.

 

Per desgràcia, he dit "havia de sortir", i és que sembla que, malgrat que s'havia ressenyat a la revista oficial de la Playstation del Regne Unit i s'havia organitzat un concurs de fotografia i tot amb la col·laboració de Kodak, la divisió de videojocs de JVC, que havia de publicar aquest joc desenvolupat, ara sí, per la pròpia Irem, va plegar, de manera que ens vam quedar sense la versió en anglès, que va haver de ser rescatada per la comunitat, que ha fet possible jugar-hi.

 

Fonts: Wikipedia, Collection Chamber

 

 

 

Edicions especials de la Saturn

Després d'haver celebrat el 20è aniversari de la Saturn amb un article sobre la seva història i haver-ne repassat la publicitat agressiva respecte de la competència, és el moment de fer una nova entrada sobre edicions especials d'una consola i, evidentment, l'havia de dedicar a la màquina de 32 bits de Sega.

El primer model, que no es podria considerar especial perquè és l'estàndard, el normal, l'original, és el de la primera Saturn que va sortir al Japó, com es pot veure de color gris i amb els botons blaus, i en el cas de l'Open i el Reset de forma ovalada.

El primer model occidental, també conegut com a Model 1, és igual però tot de color negre. En canvi, el comandament canvia de forma. És aquest el model que vaig conèixer a casa del company d'institut que em va convidar a unes partides que em van fer enamorar de la consola. El comandament tenia un disseny que només s'ha vist en aquest model.

Però quan me la van regalar el que es venia era aquest altre, el Model 2, que canviava els botons ovalats pels rodons, mantenia el color totalment negre i basava el disseny del comandament, ara sí, en l'original japonès. Tanmateix, es considera que el Model 1 era de més qualitat que aquest.

El model 2 japonès, apreciat pels col·leccionistes, era idèntic a aquest però de color blanc i amb els botons del comandament de colors, o si més no més colors que al primer model del país d'origen, que no els tenia tots del mateix color.

Fins aquí es podria dir que hem vist els models normals, o variants dels models normals accessibles fàcilment en el seu moment, però evidentment també hi va haver edicions especials, limitades en unitats i distribució geogràfica —oblideu-vos d'Occident—, que ara veurem.

Com ha passat, hem vist i tornarem a veure en d'altres consoles, la Saturn també va tenir unitats fabricades per altres companyies, com és el cas de JVC, que va llançar la que es coneix com a V-Saturn i que podeu veure a la imatge. També n'existeix un segon model, del mateix color però amb el disseny del Model 2.

Hitachi, que havia fabricat els processadors de la Saturn original, va llançar els seus models, també, coneguts com a Hi-Saturn. Igual que amb JVC, hi havia el model de botons ovalats i posteriorment el dels rodons. En aquest cas la consola es caracteritzava per tenir un decompressor d'MPEG de sèrie i permetia veure-hi fotos i vídeos en suport CD. 

Però va llançar també un tercer model, ben diferent, que era que es coneixia com a Game & Car Navi Hi-Saturn, que com podeu veure era completament pla, amb botons diferents en forma, distribució i funcions i una pantalleta integrada per tal de jugar-hi sense la necessitat d'un monitor extern.

A més, tenia una accessori que era un receptor de GPS (es venia per separat) que sumat al propi disseny de la màquina la feia ideal per a emprar-la als cotxes. És clar que m'imagino un conductor o conductora demanant a crits indicacions del GPS i els nanos, al darrere, jugant sense fer cas del pare o la mare.

No tan espectacular, sinó simplement curiosa, tenim la Samsung Saturn, que com us podeu imaginar és una Saturn que es va vendre a Corea. Del Sud, és clar.

Fora de la qüestió dels fabricants externs a Sega, tornem a la casa mare per veure la Skeleton Saturn, una Saturn transparent que a la tapa del lector de CD duia el lema "This is cool", i certament ho era.

 
Un model molt semblant, anomenat Saturn Derbista, celebrava el llançament del videojoc Derby Stallion, i representa una de les edicions especials dedicades a un sol videojoc més estranyes que he vist mai, tenint en compte la importància del joc en si. 

Per cert, tant el model Skeleton, com el blanc i el de color normal, van ser llançats al Brasil a través de l'empresa Tec Toy, que s'ha encarregat al llarg de les dècades de llicenciar productes de Sega i fins i tot de convertir títols de Mega Drive a la Master System, creant d'aquesta manera edicions úniques i de qualitat discutible en molts casos.

Si fins ara heu pensat que tampoc no n'hi ha per tant, pel que fa a models de la Saturn, potser canviareu d'idea quan conegueu el model SGX, que era una circuit imprès o PCB de la Saturn integrat en un moble, disponible en alguns hotels japonesos, que funcionava amb monedes, tenia un canviador de CD fabricat per JVC que permetia triar entre 7 jocs diferents i avisava quan s'acabava el temps i calia posar-hi més monedes.

És el model més estrany i rar (perquè són dues paraules que signifiquen coses diferents, per molt que sobretot en castellà es confonguin) de la Saturn, tot i que també n'existien de semblants per a la NES, la Super Nintendo, la Nintendo 64 i la Neo Geo. En el cas de la SNES i la Nintendo 64 fins i tot van arribar als Estats Units.