Crònica de la 51a Reunió d'Usuaris de l'MSX

Ja s'ha convertit en un costum, tant anar a la RUMSX com parlar-ne i, també, proposar-me fer coses amb el meu MSX que després no faig. Sobretot, jugar-hi més. El temps passa volant entre edició i edició -val a dir que en són dues cada any, però- i per circumstàncies personals aquesta vegada he estat massa ocupat com per poder-m'hi dedicar amb calma.

Però bé, a la RU, organitzada per l'AAMSX, no hi volia faltar, i més quan, per les mateixes circumstàncies personals, em perdré de ben segur la 5a RetroBarcelona i probablement la RUMSX de desembre, així que havia d'aprofitar i, altre cop, hi vaig anar per ser darrere l'estand de Retroscroll. 

La 51a edició, ja, altre cop a l'Espai Jove de La Fontana, a Barcelona. Un dissabte del mes de juny dedicat, durant unes hores, a veure els MSX dels companys, portar els nostres si en tenim, fer tombs pels estands, veure què s'està fent a l'escena del popular estàndard de microinformàtica i, sobretot, jugar i retrobar-se amb gent amb qui compartim afició i amor per l'MSX.

Aquí tenim una petita estampida en el moment d'obertura de portes al públic, i és que es posava a la venda un esperat títol, la conversió a MSX del Ghost, amb unitats limitades i incomprensiblement sense reserva prèvia, per tant hi va haver cops de colze i tot. 

Malauradament, per compromisos molts membres de Retroscroll no hi van poder anar, vam ser ben pocs, però ben avinguts i acompanyats per l'Ivan de Tentáculo Púrpura i el recolzament de l'associació, que ens va deixar material per acabar d'omplir la zona de joc lliure per al públic o zona arcade.

Durant el matí hi va haver força gent, però trobo que no tanta com a la darrera Explora Commodore. Suposo que havent-hi dues RUMSX a l'any, i tenint en compte que el públic a què s'adreça aquest esdeveniment acostuma a tenir família i li és més difícil escapar-se per a fer activitats relacionades amb l'oci individual, de vegades aquestes reunions no s'acaben d'omplir de la mateixa manera, però és un diagnòstic personal sense més experiència que aquesta, la meva tercera persència en una RU.

Aquesta davallada de públic, que no va impedir que hi hagués també força nens interessats pels jocs als que jugaven els seus pares, es va notar especialment després de dinar. A més, no hi va haver cap presentació, cap conferència ni cap xerrada, cosa que em va sorprendre.

Però com és costum, Retroscroll hi organitzava un torneig, en aquest cas dedicat al tennis i, tractant-se de l'MSX, no podia ser amb un altre joc que no fos el mític Konami's Tennis, al qual ja li vaig dedicar una entrada fa molts anys.

Vam patir una mica, perquè potser per la manca d'una difusió adequada no s'hi estava apuntant gairebé ningú, i teníem l'ambició de fer un torneig de 16 participants, però al final, entre les crides per micròfon d'en Maki als últims minuts i que també ens hi vam ficar alguns dels membres de Retroscroll, a més d'un salt de ronda perquè no érem els 16 exactes, el torneig es va poder fer.

Com que érem pocs, aquesta vegada sí que vaig participar activament en l'organització del torneig, i va ser una experiència interessant i enriquidora. Per sort, no hi va haver abandonaments i tot va fluir correctament, no es va fer pesat -vam establir que els enfrontaments eren a 3 jocs, que el tennis ja se sap que pot ser llarguíssim- i crec que els participants s'ho van passar bé. A mi em va eliminar a la primera ronda en Maki, precisament, però és que no hi jugava des que era petit!

Aquí em teniu, a la dreta de tot, parlant amb l'Ivan, que menjava un tros del tradicional pa de pessic de la Vicky.

M'ho vaig passar molt bé, el temps va córrer com un boig i, altre cop, me'n vaig anar amb ganes de fer més cas al meu MSX, dedicar temps als seus jocs i passar-me'n uns quants, però no goso fer-me cap promesa al respecte. Ja veurem si puc ser a la propera RU, potser no com a membre de l'estand, però m'agradaria almenys passar-hi una estona.

Jocs de la meva infantesa: Konami's Tennis (MSX)

Si a l'última entrega de Jocs de la meva infantesa vaig parlar del Konami's Ping Pong, avui en toca un de molt semblant i que m'agradava molt. Canviem el tennis de taula pel de debò i tenim el mític Konami's Tennis, de 1984. 

És un joc que em tenia molt enganxat i que encara ara em vindria de gust recuperar, perquè per molts avenços tecnològics que hi hagi, sobretot al món dels videojocs, els de tennis consisteixen en guanyar el rival amb astúcia, enviant-li la pilota allà on no pot arribar, i això es veu tant als Virtua Tennis com en aquest títol tan antic. 

Aquí no hi ha trucs, ni maneres de llançar que fan inevitable el punt, ni intel·ligències artificials tramposament desequilibrades, coses força habituals fins i tot als considerats com a millors videojocs de futbol. El Konami's Tennis és senzill, però addictiu, i ofereix una experiència jugable prou satisfactòria. És un dels meus preferits de l'MSX, vaja. 

Però també va sortir per al ZX Spectrum, amb una versió més empobrida que de costum. Absolutament lamentable. Podeu posar el vídeo sense so, que hi ha un tio que parla. 

Pel que es veu i se sent de boca del tio, no sembla que el Konami's Tennis sigui un dels millors catàlegs d'aquell limitadíssim microordinador. Se'l podrien haver estalviat, però suposo que van voler provar-ho, perquè era i és un gran joc en la seva versió original. 

I bé, jo diria que ja he repassat tots els jocs de Konami que tinc de l'MSX, o pràcticament tots. Almenys són els de la meva infantesa. Si en tinc cap altre i no n'he parlat encara és perquè no hi devia jugar gaire, i si algun dia ho faig ja entrarà a la categoria de recomanacions personals, més que a aquesta secció.