Els pitjors: Ping Pals

Hi ha videojocs indie que ens expliquen una història i nosaltres gairebé ens limitem a moure el personatge, sense poder triar gaire cosa, sense gaires obstacles, tot gaudint d'una narració que no és gaire llarga i, tot i la seva reduïda interactivitat, s'enduen premis del sector.

Però quan un joc en té tan poca que és difícil considerar-lo un joc, la cosa canvia. I és el que li va passar al títol que avui protagonitza la secció Els pitjors.

Es tracta del Ping Pals, un videojoc que va sortir per a la Nintendo DS als Estats Units el desembre de 2004, a Austràlia el febrer de 2005 i a Europa el març d'aquell mateix any, desenvolupat per WayForward Technologies (saga Shantae, DuckTales Remastered o Double Dragon Neon, entre altres coses) i distribuït per THQ.

I de què va, aquest joc? Quina és la seva mecànica? Bé, potser que primer en mirem un vídeo i després fem l'explicació, jo mateix no n'havia sentit parlar mai fins ara, que volia escriure una nova entrada d'aquesta secció.



Si no acabeu d'entendre ben bé de què va, tranquils, no esteu sols. Em passa el mateix, i només cal llegir els comentaris del vídeo per veure que era una cosa generalitzada. Algú es pregunta precisament si són la mateixa gent que va crear les aventures de la Shantae, tot i que, mirant la trajectòria de WayForward, és just dir que aquesta saga és el més destacat que ha fet.

En fi, per tal de saber què és el Ping Pals cal llegir informació al respecte, perquè del vídeo no se n'extreuen gaires més conclusions que "és un xat" o "es poden comprar complements per als personatges".

I la veritat és que poca cosa més: té un parell de minijocs per al jugador individual diuen que bastant trencats en el seu funcionament (són de preguntes i algunes són impossibles d'endevinar) i un parell més per al multijugador, que serveixen per a aconseguir moneda del joc, que al seu torn ens permetrà comprar ítems de personalització de l'avatar, i pel que fa a la resta es tracta de xatejar amb amics que també tinguin el joc posat i engegat i s'hagin connectat amb nosaltres a través de la connexió sense fils.

Però el que és escriure i enviar dibuixos ja ho podíem fer amb el PictoChat, una aplicació que s'incloïa de sèrie amb la Nintendo DS, de manera que l'únic que aporta aquest Ping Pals és un aspecte més acolorit -això és innegable-, els qüestionables minijocs i la possibilitat de col·leccionar complements, cosa que requereix intercanviar-ne amb altres persones perquè no tots estan inclosos als cartutxets o targetes del joc, però si hi pensem bé això no suposava cap problema perquè milions de persones se'l van comprar i va ser fàcil obtenir tot el que la nostra còpia del joc no incloïa.

Ironies a banda, la qüestió és que les crítiques van ser unànimes, i les professionals coincideixen força en establir que no hi havia cap necessitat que existís aquest "joc", de tan poques coses que s'hi podien fer, i havent-hi l'esmentat PictoChat.

Música i videojocs: Britney Spears

No sóc especialment fan de la Britney Spears, ja us ho dic ara, però sí que té cançons que m'agraden i trobo a faltar aquells primers anys, a finals dels 90 i principis dels 2000, en què els seus treballs pertanyien al gènere del pop adolescent, mentre que el més recent electropop, en què han caigut diversos artistes i bandes, és molt menys del meu gust.

Però bé, no hem vingut a parlar ni a llegir sobre el que penso de la carrera espectacular d'aquesta influent i important artista, polèmica a la seva vida privada, sinó sobre el seu videojoc, perquè en té un.

Com era d'esperar amb el gènere musical, i sobretot amb el subgènere del ritme, el títol ens convida a prémer botons tot seguint el ritme de qualsevol de les úniques cinc cançons que llavors eren els grans èxits de la Britney, concretament  Baby one more time, Ooops!... I did it again, Stronger, Overprotected i I'm a slave 4U.

Argumentalment construït sobre unes suposades audicions en què els nostres personatges es juguen un lloc al cor de ballarins de la Britney, amb una interfície consisteix en uns cercles on estan estratègicament situats els símbols dels botons que hem de prémer, i un feix lluminós que va girant. En certa manera és un funcionament com el dels Guitar Hero, però el que es fa amb els Guitar Hero és més semblant a tocar la guitarra de debò, i els Dance Dance Revolution i similars fan ballar de debò, amb catifes que aquí no es fan servir.

No era, doncs, res de l'altre món. Molt senzill, molt curt i poc interactiu, i les anàlisis així ho van indicar, però es va endur una puntuació mitjana d'un 63 sobre 100, que no està malament tenint tot això en compte. Jugaven al seu favor els extres, que apareixien com a premi per fer les coses bé i incloïen vídeos de darrere dels escenaris protagonitzats per la cantant.

La versió de la Gameboy Advance, que de fet havia sortit uns mesos abans i va ser la primera en veure la llum, va tenir menys èxit. És evident que, encara que el sistema de joc sigui el mateix, gràficament perd molt (i el llistó no era gaire amunt) i la música esdevé totalment instrumental a causa de les limitacions de la portàtil. 

Finalment tenim el Britney's Dance Beat per a PC, el més mal valorat (18% a GameRankings i 21 a Metacritic). Per què va rebre aquestes crítiques? Doncs perquè era una mala conversió de la versió de la Playstation 2, amb uns gràfics molt per sota de la versió en què es basava i unes animacions gens fluïdes.

Així, la versió "bona" és la de la PS2, però tampoc no té gaires al·licients. Un d'ells, però, és la possibilitat d'enfrontar-nos a un company de jocs amb la modalitat per a dos jugadors. Val més això que res.

Jocs que no van veure la llum: The Avengers

Avui, a la secció dels jocs cancel·lats, parlaré d'un títol que ha estat d'actualitat darrerament, sobretot quan fa un parell de dies es va fer públic un vídeo in-game que hi pertanyia. Es tracta d'un videojoc de The Avengers, el grup de superherois per excel·lència de la Marvel, que estava desenvolupant THQ Australia per a Xbox 360, Playstation 3 i PC. Fa uns mesos es va cancel·lar el projecte juntament amb els d'altres títols, i fins i tot sagues com MX vs. ATV o Red Faction. Primer es van fer públiques unes imatges amb les quals la gent especulava sobre el contingut del títol, una de les quals aquesta:

Més que una imatge del propi joc, era allò que es coneix com a artwork. Doncs bé, ara tenim un vídeo d'una versió pre-alpha, és a dir molt verda encara, de com hauria estat el joc. Per cert, encara que estigués en un estat molt embrionari s'ha de dir que no tenia gens de mala pinta:

La web Unseen64.net, que s'especialitza en el que aquí a 3 Botons i START és només una secció, en parla, naturalment, i afirma que tenia millor pinta que els habituals videojocs oficials de les pel·lícules. És cert que el sistema de joc és una mica estrany, o almenys diferent del que estem acostumats a veure en produccions d'aquesta mena, però també ho és que els jocs basats en les pel·lícules individuals dels personatges que protagonitzaran aquesta (Hulk, Iron Man, Thor i el Capità Amèrica) han rebut una tèbia acollida, com és habitual per desgràcia en els jocs de pel·lícules i hem comprovat tantes vegades.

Se n'havia encarregat Sega, per cert, que jo crec que serà la que recollirà el projecte, o potser en començarà un de nou, no ho sabem. Sigui com sigui, és impensable que l'esperadíssim film previst per a 2012 no tingui un videojoc oficial per potenciar la campanya de màrqueting que, de ben segur, l'acompanyarà. Farà oblidar aquest, en cas de ser diferent? S'hi inspirarà o serà completament diferent? El temps ho dirà. 

Videojocs polèmics: Juiced

El joc polèmic d'avui, més que pel seu contingut, ho va ser per l'anunci televisiu que el promocionava, un anunci que més enllà del fet que no fa gens de mal a la vista, és sexista i segons com s'interpreti fins i tot de mal gust. El Juiced, que va sortir el 2005 per a PC, Xbox, Playstation 2 i mòbils, és un joc de velocitat amb opcions de personalització dels cotxes, un concepte gens innovador, per altra banda. 

La versió de mòbil va ser la més ben valorada, i la seguia la de la Xbox, però en cap cas no va obtenir ni un 80% de mitjana, i al món dels videojocs ja se sap que per sota d'aquesta nota hi ha alguna cosa important que falla, però potser en aquest cas simplement és la competència en un gènere tan nodrit. Com a curiositat s'ha de dir que el Juiced era un joc desenvolupat per Acclaim, però va fer fallida i tot i que el tenia pràcticament acabat no el va llançar. El que va arribar a les botigues va ser la versió de THQ, que va agafar el relleu, o sigui que hi ha un Juiced inèdit. Com que estava tan avançat va "circular" per internet i força gent el va poder provar, i és per això que podem saber que la versió final i oficial és millor en tots els sentits, però esclar, no sabrem mai si Acclaim l'hauria acabat de polir o no.

El 2006 va sortir per a la PSP el Juiced: Eliminator, que va tenir una acollida bastant més freda, però no m'hi estendré més: hem vingut a parlar de la polèmica d'aquest joc i, com he dit, va ser provocada únicament per l'anunci, que tot seguit veurem:

Déu n'hi do. No hi ha dubte que tracta les dones com a objectes, gairebé literalment. És aquell tipus d'humor que fa gràcia a un determinat sector de la població, generalment masculí, però fins i tot per als homes, després d'una primera impressió agradable per raons òbvies, hauria d'acabar resultant ofensiu. Hi va haver gent que deia que el que s'hi veu es podria considerar agressió sexual, però no pixem fora de test. És irreal, no és possible fer això i per tant hauríem de debatre com s'hauria de tipificar en cas de poder-se fer.

2007 seria l'any de l'aparició de la tercera part de la saga, amb el Juiced 2: Hot Import Nights, que repetia a PC, Ps2 i PSP, però debutava a Nintendo DS, Playstation 3 i Xbox 360. També de notable, no més, van ser les notes que va rebre, i pel que fa a l'anunci... 

És un dels anuncis que se'n van fer, però he triat compartir aquest perquè s'hi poden veure diverses coses: evidentment el to ha baixat, tot i que continuen sortint-hi dones-objecte, el que passa és que dins el context de l'automoció en segons quins ambients ja passa. Però ull! Hi veiem una DJ i, sobretot, una pilot, que acaba amb els corredors masculins. Personalment hi veig un esforç per contrarestar la imatge que el joc havia adquirit amb aquell primer i desafortunat anunci.