Però d'això també hi ha videojocs?: Los Lunnis

És probable que alguna vegada us hàgiu preguntat si existien videojocs d'aquells titelles que protagonitzaven una sèrie produïda per TVE durant bona part dels anys 2000 -i fins al 2011-, i que en el seu moment eren pertot arreu. 

Doncs sí, fa poc vaig descobrir que se'n va fer un, i com que també m'agrada recuperar seccions del blog abandonades -tot i que en aquest cas en vam tenir una entrada al juliol-, em va proporcionar l'excusa perfecta per rescatar-la, de manera que aquí teniu una entrada que segur que satisfà la vostra curiositat i us permet dormir amb més tranquil·litat a la nit.

Es tracta, és clar, del Lunnis, el videojoc de Los Lunnis que es va publicar el 2009 per a la Nintendo DS amb la intenció d'aprofitar l'enorme èxit de la consola portàtil més venuda de la història i els també enormes índexs d'audiència d'un programa orientat al públic més jove, el preescolar.

Desenvolupat per la petita companyia malaguenya Legend Studios i publicat per la distribuïdora britànica 505 Games, abans d'explicar en què consisteix voldria afegir l'anunci televisiu amb què es va anunciar, perquè la veu de la locutora m'ha transportat a una època més pretèrita que el 2009, directament als anys 80 o principis dels 90.

Bé, ja ens ho diuen una mica a l'anunci, però el Lunnis està format per minijocs, i així en moviment ja us podeu quedar amb el que acabem de veure, perquè a YouTube només n'he trobat aquest vídeo i un altre en què un paio hi juga comentant-lo, però a banda que normalment no poso vídeos amb comentaris, en aquest cas la qualitat del contingut és prou dolenta com perquè hagi quedat descartat del tot.

Segons la descripció, i des de la meva completa ignorància sobre el programa, es tracta de recuperar el llibre màgic de la bruixa Lubina, i ho farem controlant en Lucho, que emprendrà l'aventura amb els seus companys de repartiment, tot plegat animat amb la música de la sèrie. 

Es fa a través de "més de" -no tinc mitjans per descobrir si era una exageració típica d'aquesta mena de promocions- 20 minijocs, entre els quals rentar-se les dents, caçar insectes o fer música. 

Gràficament el joc és com veiem, almenys els seus minijocs: dissenys en 2D que es podrien haver fet perfectament en una Game Boy Advance, i mentre en Lucho es mou pel mapa, ell està dissenyat en 3D, però vaja, el resum és que no són gaire espectaculars.

A favor d'aquest títol que, per cert, digui el que digui la portada, a l'interior és Los Lunnis: En busca del libro mágico, tenim un seguit de continguts extra desbloquejables que consisteixen en vídeos i música del programa.

Sembla que es preparava, també, un joc per a la Wii, però no he trobat proves que existeixi. De fet, és possible que us pregunteu si el de la Nintendo DS es va distribuir fora de l'estat espanyol. La resposta és que sembla que no. No tindria gaire sentit, però a més, en una ràpida ullada a eBay trobem que, en el moment d'escriure aquestes línies, hi ha només 5 unitats a la venda, i no se'n troba cap de venuda -estic segur que se n'ha venut alguna, però deu fer massa temps que això no passa-. Si us interessa, Wallapop és el vostre amic, també.

 

Videojocs animats: Where on Earth is Carmen Sandiego?

El nom de Carmen Sandiego em sonava de quan era petit i el sentia anomenar o el llegia en alguna revista especialitzada, però reconec que mai no he provat cap dels videojocs de la llarguíssima saga concebuda com una sèrie de títols educatius en els àmbits de la història i la geografia.

Des del primer, Where in the World is Carmen Sandiego?, de 1985 i per a diversos ordinadors (i la Master System!) fins a la versió de Facebook de 2011, passant per títols d'èxit com el Where in Time is Carmen Sandiego?, que va tenir versions fins i tot per a la NES, la Super Nintendo i la Mega Drive, aquest personatge clàssic -i malvat- dels videojocs ha aparegut també en diversos productes com ara llibres... i una sèrie animada. 

  

Es va emetre originalment a la Fox en 40 episodis repartits en 4 temporades d'emissió irregular, atès que va durar de 1994 a 1999, però el cas és que va arribar a guanyar un Emmy al millor programa infantil en horari diürn l'any 1995, repetint d'aquesta manera, en un altre format, l'èxit que havia aconseguit als videojocs. 

Fidel a l'argument dels jocs, es tracta de perseguir la lladre Carmen Sandiego i la seva organització V.I.L.E., que es dediquen a robar objectes arreu del món, i més endavant també viatjant en el temps. A la sèrie personalitza la cerca en els detectius adolescents i germans Zack i Ivy, que pertanyen a l'agència ACME, i que apareixerien després també al videojoc de 1995 Carmen Sandiego Junior Detectives. 

La sèrie va triomfar en oferir aventures i alhora continuar educant el públic infantil i juvenil, com els jocs, pel que fa a geografia, història, art... Tanmateix, sembla que al llarg que avançava la sèrie el personatge de la Carmen Sandiego va obtenir capes de profunditat i humanitat i va abandonar parcialment el seu paper de dolenta, que van adoptar altres personatges més purament malvats.

Se'n va destacar especialment el fet que, a diferència de la fórmula utilitzada habitualment als dibuixos animats, els personatges eren força intel·ligents, cadascun d'ells en el seu àmbit, i s'explicaven les coses sense tractar-se (i de pas el públic) de ximples. La versió en castellà d'aquesta sèrie es va poder veure a La 2 amb el nom de En busca de Carmen Sandiego -i probablement és un dels motius pels quals jo coneixia el nom, encara que no la mirés-.