Suposo que si teniu una certa edat recordeu que a principis dels anys 90 feien uns dibuixos animats a TVE, actualment "La 1", que tenien com a protagonistes uns ossets bufons de colors amb dibuixos diferents a la panxa que en marcaven la personalitat.
Eren els Care Bears, en castellà "Osos amorosos", i aquella sèrie, basada en uns peluixos que al seu torn sorgien d'unes postals llançades el 1981, s'havia emès originalment als Estats Units entre 1985 i 1988. En aquell període se'n van fer, també, llargmetratges i especials, i des dels anys 2000 han viscut diversos rellançaments com a franquícia, tant pel que fa a joguines i marxandatge com en forma de pel·lícules d'animació generada per ordinador, noves sèries (2007-08, 2012, 2015-16 i des de 2019 una altra) i, com no podia ser d'una altra manera si en parlo en aquest blog, també videojocs.
El primer va sortir l'any 2003, coincidint amb la primera onada de recuperació de la franquícia a les botigues i a les pantalles, i es va dir Care Bears: Care-a-lot Jamboree.
Com es pot veure, aquest títol per a ordinadors era de caràcter marcadament infantil, o més aviat adreçat al públic més jove, i presentava una sèrie de reptes senzills amb intencions educatives.
Després d'aquell primer videojoc oficial dels ossos amorosos n'arribaria un altre, el 2004, fet per la mateixa gent d'ImagEngine, que abans no ho he dit, i similar al primer, però aquest cop amb proves més atractives per a un públic una mica més ampli.
He dit "una mica". Però és cert, perquè al Care Bears: Let's Have a Ball! almenys trobem un repte de pinball i un altre de bitlles. Tots dos eren, sigui com sigui, videojocs educatius i sembla que orientats a reforçar els reflexos i la punteria dels infants.
El mateix any 2004 va sortir una altra proposta, diferent, perquè no va sortir per a ordinadors ni per a consoles:
El Care Bears: A Lesson in Caring era també un títol educatiu, però d'una manera més didàctica, més estricta, en orientar-se a l'ensenyament de lletres, nombres, colors i figures geomètriques.
La particularitat d'aquest joc, però, era que es va llançar en forma de cartutx per a la plataforma V.Smile, de VTech, un ordinador de joguina d'aquells que es fabriquen exclusivament per a educar entretenint i pensat per a un públic, en aquest cas, dels 3 als 8 anys d'edat.
Segurament el videojoc més interessant que trobem, i sempre per pura comparació, en aquesta llista que aviat acaba és el Care Bears: Care Quest, un llançament de The Game Factory per a la GameBoy Advance que va aparèixer el 2005 als Estats Units i el 2006 a Europa.
Resta com l'únic joc de la saga per a una consola, l'únic que va sortir a Europa i també l'únic de plataformes, encara que no ens podem esperar el típic cartutx bo del gènere amb llicència potent, com podria ser un títol de l'Astèrix o dels Looney Tunes. El material original és el que és, i el seu públic també.
L'últim, també de 2005, és el retorn a ImagEngine i als títols educatius que havíem vist per a PC i Mac. Es tracta del Care Bears: Catch a Star! i només n'he trobat aquest vídeo amb comentaris.
El 2008 tornaríem a la V.Smile amb aquest Care Bears: Play Day, que seria el final dels ossos amorosos al món dels videojocs com a tals.
Perquè després d'allò, igual que la franquícia es va tornar a rellançar (no és una redundància com "tornar a repetir", sinó que va viure una nova resurrecció) el 2012, se'n van fer diverses apps per a mòbils entre 2013 i 2017, tot adaptant-se als nous temps, i com hem pogut veure pel tipus de jocs que se n'havien fet i pel públic al qual anaven dirigits, probablement va ser un encert.
La primera etapa d'aquesta ensucradíssima saga va estar a punt de passar pels videojocs, també, però havia de ser l'any 1983, any del famós crash dels videojocs als Estats Units, i per a l'Atari 2600, publicat per Parker Brothers. Tot i així, el motiu de la cancel·lació, quan el joc estava en estat beta, no va ser aquell, sinó, d'acord amb el que es pot llegir aquí, una barreja de malentesos entre l'equip de programació i la gent de màrqueting, que volia un videojoc pensat per a nens i nenes més grans que el públic objectiu d'aquells simpàtics ossets.
No sé si se'n pot dir una llàstima, però per a mi sempre ho és, quan una feina a la qual s'han dedicat hores i hores i esforç humà en general queda inacabada i no veu la llum. En tot cas, els Care Bears sí que van acabar passant, com hem vist, pel món dels videojocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada