Tot buscant el nou nom de la història dels videojocs per fer una altra entrada d'aquesta secció he vist diverses persones amb un currículum respectable, però potser no prou atractiu per parlar-ne al blog.
Això s'ha acabat quan m'he topat amb aquest nom, que segurament els més entesos coneixen de sobres, però que a mi, a diferència d'altres persones de les quals he parlat fins ara, ni tan sols em sonava, i la seva trajectòria és prou important, i amb obres que conec i m'han fet gaudir.
Es tracta de la Miki Higashino, compositora de música de videojocs que va ser una peça important dins de Konami, en haver creat mítiques bandes sonores de jocs igualment mítics.
Nascuda el primer dia de 1968 a la prefectura a Takarazuka (la ciutat on hi ha el Museu Osamu Tezuka), a l'edat de cinc anys va començar a estudiar piano i solfeig, i el seu pare, amant de la música clàssica, en posava cada dissabte al matí, a casa. Des de ben petita composava i cantava cançons, i després va voler estudiar seriosament música, però sembla que no era prou bona com a pianista i es va especialitzar en la composició a la Universitat Musical d'Osaka. I llavors, el 1984, va veure que Konami buscava compositors.
La primera tasca que se li va encarregar, tot i que al principi era treballadora de la companyia a temps parcial i era acreditada com a Miki-chan o Miki-chang, va ser la banda sonora del Gradius (1985), poca broma, i ella se'n va encarregar malgrat que no tenia experiència com a videojugadora. Ho va fer en col·laboració amb l'equip intern Konami Kureiha Club, però sembla que va tenir força llibertat.
Aquell joc va tenir un èxit espectacular, i per tant la seva música també es va fer immensament popular, fins al punt que es diu que compositors com el llegendari Yûzô Koshiro van triar aquesta feina després de conèixer la banda sonora del Gradius.
El mateix any la teníem composant la banda sonora del Yie-Ar Kung Fu, també per a recreatives, el 1986 participaria a la del Salamander tot i que amb menys poder de decisió, segons que explica, i aquell mateix any s'encarregaria de la música d'un dels videojocs més mítics de Konami per a l'MSX:
La inoblidable música del Knightmare la signa la senyora Higashino, i a la mateixa màquina adaptaria la banda sonora de la versió domèstica del Salamander el 1987. El 1989 participaria, amb tres pistes, a la música del Gradius III, i també es va encarregar, malgrat que no en solitari, de la banda sonora del Teenage Mutant Ninja Turtles de recreativa, aquest cop ja com a treballadora a temps complet de Konami.
Arribem a l'any 1992, en què va cocrear la música del Contra III: The Alien Wars per a la Super Nintendo. El 1993 es va encarregar de la banda sonora del Teenage Mutant Ninja Turtles: Tournament Fighters en versió Mega Drive, i el 1994, altre cop en companyia d'altres persones, va crear la música del Tokimeki Memorial, mític joc de la PC Engine CD.
Passem a l'any 1995, en què va participar -bé, hi va tenir un paper principal- en la creació de la banda sonora del Suikoden, RPG per a la PlayStation, un projecte en què va poder fer un salt qualitatiu, tant per experiència com per motius tecnològics, pel que fa a les seves creacions musicals. La seva seqüela, Suikoden II, de 1998 i per al mateix sistema, també duu el seu nom a l'apartat musical.
Sense deixar la saga que consta com una de les seves creacions més conegudes i populars, la teníem fent, respectivament el 2000 i el 2001, els dos primers volums dels spin-offs de Suikoden anomenats Gensô Suikoden, també per a la PlayStation.
Allò representaria el final de la seva etapa a Konami, perquè el 2001 se'n va anar per centrar-se en la seva vida personal, que afirmava que no havia cuidat gaire, i va decidir ser mare. Tot i que va intentar continuar treballant en el sector, no ho podia compaginar com li hauria agradat amb la seva vida familiar, i després d'una col·laboració amb en Yasunori Mitsuda al 10,000 Bullets, de PlayStation 2, que va sortir el 2005, sí que va deixar la feina.
Després d'allò ha fet alguna feina puntal, com ara al Pop'n Music: Adventure, de 2007, perquè el cuquet de composar i escriure lletres no li ha marxat, però es pot dir que, bàsicament, està retirada. Tot i així, ha deixat un llegat espectacular, i per això li havia de dedicar una entrada amb un repàs a algunes de les obres més representatives que ha signat.
Fonts: Wikipedia, VGM Online (article i entrevista)
Això s'ha acabat quan m'he topat amb aquest nom, que segurament els més entesos coneixen de sobres, però que a mi, a diferència d'altres persones de les quals he parlat fins ara, ni tan sols em sonava, i la seva trajectòria és prou important, i amb obres que conec i m'han fet gaudir.
Es tracta de la Miki Higashino, compositora de música de videojocs que va ser una peça important dins de Konami, en haver creat mítiques bandes sonores de jocs igualment mítics.
Nascuda el primer dia de 1968 a la prefectura a Takarazuka (la ciutat on hi ha el Museu Osamu Tezuka), a l'edat de cinc anys va començar a estudiar piano i solfeig, i el seu pare, amant de la música clàssica, en posava cada dissabte al matí, a casa. Des de ben petita composava i cantava cançons, i després va voler estudiar seriosament música, però sembla que no era prou bona com a pianista i es va especialitzar en la composició a la Universitat Musical d'Osaka. I llavors, el 1984, va veure que Konami buscava compositors.
La primera tasca que se li va encarregar, tot i que al principi era treballadora de la companyia a temps parcial i era acreditada com a Miki-chan o Miki-chang, va ser la banda sonora del Gradius (1985), poca broma, i ella se'n va encarregar malgrat que no tenia experiència com a videojugadora. Ho va fer en col·laboració amb l'equip intern Konami Kureiha Club, però sembla que va tenir força llibertat.
Aquell joc va tenir un èxit espectacular, i per tant la seva música també es va fer immensament popular, fins al punt que es diu que compositors com el llegendari Yûzô Koshiro van triar aquesta feina després de conèixer la banda sonora del Gradius.
El mateix any la teníem composant la banda sonora del Yie-Ar Kung Fu, també per a recreatives, el 1986 participaria a la del Salamander tot i que amb menys poder de decisió, segons que explica, i aquell mateix any s'encarregaria de la música d'un dels videojocs més mítics de Konami per a l'MSX:
La inoblidable música del Knightmare la signa la senyora Higashino, i a la mateixa màquina adaptaria la banda sonora de la versió domèstica del Salamander el 1987. El 1989 participaria, amb tres pistes, a la música del Gradius III, i també es va encarregar, malgrat que no en solitari, de la banda sonora del Teenage Mutant Ninja Turtles de recreativa, aquest cop ja com a treballadora a temps complet de Konami.
Arribem a l'any 1992, en què va cocrear la música del Contra III: The Alien Wars per a la Super Nintendo. El 1993 es va encarregar de la banda sonora del Teenage Mutant Ninja Turtles: Tournament Fighters en versió Mega Drive, i el 1994, altre cop en companyia d'altres persones, va crear la música del Tokimeki Memorial, mític joc de la PC Engine CD.
Passem a l'any 1995, en què va participar -bé, hi va tenir un paper principal- en la creació de la banda sonora del Suikoden, RPG per a la PlayStation, un projecte en què va poder fer un salt qualitatiu, tant per experiència com per motius tecnològics, pel que fa a les seves creacions musicals. La seva seqüela, Suikoden II, de 1998 i per al mateix sistema, també duu el seu nom a l'apartat musical.
Sense deixar la saga que consta com una de les seves creacions més conegudes i populars, la teníem fent, respectivament el 2000 i el 2001, els dos primers volums dels spin-offs de Suikoden anomenats Gensô Suikoden, també per a la PlayStation.
Allò representaria el final de la seva etapa a Konami, perquè el 2001 se'n va anar per centrar-se en la seva vida personal, que afirmava que no havia cuidat gaire, i va decidir ser mare. Tot i que va intentar continuar treballant en el sector, no ho podia compaginar com li hauria agradat amb la seva vida familiar, i després d'una col·laboració amb en Yasunori Mitsuda al 10,000 Bullets, de PlayStation 2, que va sortir el 2005, sí que va deixar la feina.
Després d'allò ha fet alguna feina puntal, com ara al Pop'n Music: Adventure, de 2007, perquè el cuquet de composar i escriure lletres no li ha marxat, però es pot dir que, bàsicament, està retirada. Tot i així, ha deixat un llegat espectacular, i per això li havia de dedicar una entrada amb un repàs a algunes de les obres més representatives que ha signat.
Fonts: Wikipedia, VGM Online (article i entrevista)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada