Què estàs buscant?

diumenge, 22 de febrer de 2009

Comparativa: Ninja Gaiden

Habitualment els jocs són, ara i des de sempre, multiplataforma. És a dir, tenen versions per a dues o més consoles. Normalment són versions gairebé idèntiques que s'adapten, evidentment, a les limitacions tècniques de cada màquina. Però hi ha casos en què no és així i els programadors inclouen diferències que fan que tenir dues o més versions d'un mateix joc no vulgui dir tenir el joc repetit. Aquest és el cas de Ninja Gaiden, que va sortir per a la NES, la Master System i la Game Gear. Posteriorment van sortir-ne seqüeles, com el recent i exclusiu de la Xbox 360 Ninja Gaiden II, i recopilatoris de diverses entregues per a d'altres consoles, com ara la Game Boy o la Super Nintendo. Però el que ens ocupa és la primera part de Ninja Ryukenden, tal i com es coneixia al Japó.



La versió per a la Nintendo. Era la coneguda, la principal, i per a molts potser l'única que existia. Però per la seva banda, Sega va aconseguir llicència dels desenvolupadors del joc, Tecmo, i en va fer versions pròpies, diferenciades de la de la màquina de 8 bits de Nintendo. Les tres consoles de Sega d'aquell moment, Game Gear, Master System i Mega Drive, havien de tenir el seu propi Ninja Gaiden, però al final només es van fer realitat, el 1992, els dos primers projectes. Com a resultat, els següents vídeos:



El vídeo és llarg, però veient-lo una mica ja es nota que gràficament era força millor (també és cert que va sortir uns anys més tard) que el de la NES. A més, el protagonista, Ryû Hayabusa (que també veiem a la franquícia de lluita Dead or Alive), podia fer més coses, com ara rebotar a les parets, i la història era diferent de la versió de Nintendo, cosa que fa les dues versions perfectament recomanables.



Un any abans, però, el 1991, n'havia sortit aquesta versió de Game Gear, tècnicament per sota de la de Nintendo, però interessant per ella mateixa amb un argument novament diferent i un estil de joc més enfocat a córrer i matar a tort i a dret, amb menys importància de les plataformes.

D'altra banda també havien sortit conversions de la recreativa original per a microordinadors d'Amstrad, Spectrum i Commodore, amb el nom de Shadow Warriors, a més d'una versió poc afortunada per a PC anomenada, ara sí, Ninja Gaiden. I de l'entrega per a la NES se'n va fer una conversió per a PC Engine, només al Japó, molt fidel però amb els gràfics i el so millorats.



Però, sigui quina sigui la versió que triem (si podem tenir-les totes, millor), és interessant veure com ha evolucionat la franquícia a través d'aquest vídeo de la seva última i excel·lent entrega:



Festival de sang i fetge. M'encanta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...