Tutorial realista per arreglar la Nintendo DS

Ja sabeu d'altres vegades que he publicat tutorials realistes que soc un sapastre, un maldestre que intenta coses que estan per sobre de les seves capacitats, perquè als tutorials en vídeo que es troben a internet tot sembla molt fàcil, però no ho és tant.

En aquestes entrades es mostra la cara menys amable d'algú que en altres moments pot semblar optimista i alegre, perquè quan parlo de jocs sempre sembla que m'agraden tots -i potser sí, que és així, perquè els agafo amb benevolència-. La veritat és que soc un rondinaire de fama nacional, i aquestes empreses en què m'emmerdo treuen el pitjor de mi. Perquè tot em costa més del que m'hauria de costar, i de vegades la cago ben cagada i tot.

Però la necessitat mana, i encara que em faci vergonya reconèixer-ho, feia 5 anys que tenia la Nintendo DS Lite pendent de canviar-li la pantalla superior, perquè un dia, sense cap explicació que sigui capaç de donar-li, perquè no em va caure ni res, a la tornada d'un viatge em va començar a mostrar una línia de píxels negres, com es pot apreciar a la imatge, i sí, vaig jugar unes desenes d'hores més al Dragon Quest IX perquè ja el tenia començat i sabia que la solució al problema trigaria, i al capdavall no era que no es veiés res, però no era qüestió de deixar la consola per sempre així.

Va anar passant el temps, em vaig animar a comprar a Aliexpress els materials que necessitava no fa gaire, al capdavall tinc moltes altres consoles a les quals dedicar el meu escàs temps lliure, i "només" vaig necessitar el moment que arribés una tarda lliure, sol a casa, i aplegar prou forces per no dedicar-la a jugar, que ja us dic que m'agrada més que trastejar, i finalment posar fil a l'agulla.

També he de dir que em feia una mandra al·lucinant, perquè m'havia mirat tutorials de YouTube i sabia que per canviar la pantalla havia de desmuntar la consola fins a l'últim cargol, i em feia por no saber tornar-la a muntar, però com que tenia ganes de reparar la meva DS Lite de tota la vida (bé, des que me la van regalar als 25 anys), encara que sabia que podia jugar als seus jocs a la 3DS, vaig fer el cor fort i vaig tirar endavant, tot fent fotos de diversos moments per tenir les referències per tornar-ho a posar tot a lloc.

Ja us dic que aquest no és un tutorial que us hagi de servir de gaire, perquè són tants passos, és tan laboriós, que us recomano que aneu directament a algun vídeo, com vaig fer jo. Fins i tot dos, vaig fer servir, perquè en un feien un trasplantament d'una DS a una altra i en l'altre, com en el meu cas, era una pantalla nova el que passava a la DS vella, però no estava tan ben explicat, així que vaig beure de dues fonts. Vídeos de 10-15 minuts, però vaig trigar més de 3 hores en fer-ho, jo. Amb interrupcions pròpies de la vida diària amb nens, és clar, perquè aquella "tarda sol" es va esfumar de seguida a causa de diverses complicacions.

És més aviat una entrada per compartir les meves pors i frustracions, així que m'agradaria que us la prenguéssiu així. En fi, desmuntar una consola, i encara més amb càrrega emocional d'aquest nivell, fa una certa por. Hi havia el perill de carregar-me alguna cosa, com per exemple aquest feix que hi ha a la cantonada dreta de la part inferior de la màquina, que s'ha de cargolar perquè passi per uns forats i, quan la tornes a muntar, fer el procés a la inversa. Alguna cosa podia sortir malament amb molta facilitat.

Però bé, vaig anar seguint els passos molt a poc a poc sense pretendre aprendre'm el procés de memòria. Val més no posar-se gallet.

I llavors va arribar la sorpresa: jo que me les prometia felices, perquè "només" era desmuntar, canviar una cosa i tornar a muntar, vaig trobar-me amb el meu enemic jurat. Calia dessoldar els altaveus de la pantalla antiga i soldar-los a la nova, que és la de l'esquerra de la imatge. En cas de trasplantament des d'una altra consola, aquest pas no és necessari.

Com sempre, van caldre tres setmanes senceres perquè el soldador es posés prou calent per desfer les merdes de gotetes d'estany que porta això, al contrari que als vídeos on la gent acosta el soldador i gairebé sense tocar l'estany aquest es desfà. Va sortir una cosa lletja i barroera, com sempre, i vaig haver de repetir el procés diverses vegades perquè un dels cables no se soldava bé i se separava quan manipulava les coses per tornar a muntar la màquina. Sembla mentida que fos aquest el punt més problemàtic de la primera part de la reparació...

Però encara me n'esperava un altre, que hi estava relacionat. La cosa més idiota del món: no era capaç d'encaixar la caràtula de la part superior de la màquina, que s'ha de posar una mica desplaçada i després fer lliscar amb els dits fins al lloc correcte, com els autors dels esmentats vídeos feien amb una facilitat extrema, i m'hi vaig estar ben bé mitja hora. Amb els esforços va ser quan se'm van separar els cables dels altaveus almenys un parell de cops, i sant tornem-hi. Al final ho vaig aconseguir, però forçant una mica les coses amb els cargols.

A partir d'aquí la cosa ja va anar força més rodada, i a dos quarts d'una de la matinada vaig tenir la consola tancada i llesta per provar si la cosa havia anat bé o no. Podia ser que no hagués servit de res, que m'hagués carregat algun cable important, que els altaveus al final no funcionessin... massa possibilitats nefastes.

Per sort, potser per justícia divina, per compensar el meu patiment, Nostru Senyor va voler que la cosa sortís bé i puc celebrar que ja torno a tenir una Nintendo DS completament funcional, i el so funciona perfectament. Amb un cargol que va sobrar, que em vaig descuidar de posar en alguna banda, però això ja és un clàssic.

Ara el que he de fer és tocar-la, que per això la tinc. Espero poder analitzar per a aquest blog algun joc de la consola en el que queda d'any.