Reflexions: La ignorància és la felicitat?

A hores d'ara ja deveu saber que tinc un greu problema amb el FOMO, ja l'he esmentat diverses vegades i li he dedicat una reflexió. Quan sé que una cosa existeix i m'agrada, la vull. I ho sé perquè la gent en parla, i em fa dentetes. 

Això s'aplica tant a videojocs en si com a edicions millorades, definitives, etc., o preus tan atractius que em fan interessar-me per jocs que altrament no m'haurien cridat l'atenció. Em pregunto, doncs, si la ignorància, també en l'àmbit dels videojocs, és la felicitat.

Per exemple, em fa molta ràbia quan aconsegueixo un joc antic a un preu que em satisfà i, abans que hi pugui jugar, se n'anuncia un remake o remaster, però aquesta és una informació difícil d'esquivar si estàs més o menys al dia de l'actualitat del sector.

També em passa amb altres coses i es presenta amb diverses formes, que repassaré en aquesta entrada donant-ne exemples.  

Una altra cosa que potser m'estimaria més no saber és quan resulta que la versió d'un joc que tinc és millor en altres plataformes, i si tinc aquestes màquines em sento inclinat a desfer-me de la versió que tinc per comprar-me l'altra, cosa que per exemple he fet amb alguns jocs de la Switch per canviar-los pels de PS4, des que tinc la Playstation 5.

Dins del consumisme també trobaríem les baixades de preu, com la que em vaig menjar amb l'esmentada PS5 quan la vaig obtenir a preu normal quan no se'n trobava estoc i després va començar a encadenar descomptes. Però també em passa amb els jocs, i per això ara m'espero fins que crec que ja no poden estar més rebaixats.

Sempre recomano, a l'hora de comprar electrodomèstics, no tornar a mirar preus un cop s'han adquirit, però en l'àmbit dels videojocs és molt difícil no assabentar-se que gent que coneixes ha aconseguit alguna ganga, perquè a les xarxes tot es comparteix.

Més coses que m'estimaria més no saber, perquè són perjudicials per a la meva salut mental: per exemple, la presumpta durada estimada d'un joc. Hi ha una pàgina web famosa amb una espectacular base de dades al respecte, però la meva experiència és que els jocs em duren força més de la mitjana. Segurament per manca d'habilitat, però el cas és que saber quant se suposa que dura un joc em crea unes expectatives (bones o dolentes) que influeixen en les meves decisions de compra i d'estrena de jocs en detriment d'altres.

I què me'n dieu, dels finals alternatius? Que feliç que seria passant-me un joc amb tot el meu esforç, sense saber que de vegades hi ha més d'un final. El problema és l'existència d'aquesta informació i el fàcil accés a ella gràcies a (o per culpa de) les xarxes, tant l'electrònica mundial com les socials.

El mateix es podria dir dels elements desbloquejables dels jocs, o els secrets en general. A mi, particularment, saber que en un videojoc hi ha coses que es troben explorant més del que seria raonable fa que explori més del que seria raonable, i deixo de divertir-m'hi. Podria passar de fer-ho? Sí, però tornem-hi: FOMO.

Em queixo, doncs, que hi hagi opcions per a tots els gustos, habilitats i disponibilitats de temps? No. Primer de tot, faig autoteràpia escrivint aquestes reflexions. Però m'agradaria que no m'importés assabentar-me d'aquestes coses i poder-me concentrar en jugar, gaudint sense saber si em falten personatges, DLC o si a la meva consola un joc té més o menys resolució i rendiment que en una altra. M'ho podria plantejar com un propòsit per al nou any, però em sembla que serà difícil de complir.