Companyies: Nichibutsu

Avui us vull parlar, en aquesta secció dedicada a repassar breument la història de companyies de videojocs no tan conegudes per tothom, d'una empresa japonesa que va deixar estimats títols a la indústria, tampoc de primera línia, no ens enganyem, però que sí que fan que valgui la pena veure com va ser la trajectòria de la desenvolupadora que els va dur al món.

Amb el nom oficial de Nihon Bussan Co. Ltd., i el comercial de Nichibutsu, aquesta companyia va néixer al Japó el 1970, concretament a la ciutat de Kita, a la prefectura d'Osaka, i el seu fundador va ser el senyor Sueharu Torii.

Inicialment el seu negoci era la venda de màquines per a salons recreatius, no necessàriament videojocs, però es va presentar en societat com a Nichibutsu el 1976 a la fira d'entreteniment japonesa anomenada Amusement Machine Show, i va obrir oficina a Tòquio l'any 1978. Va ser aquell mateix any quan va entrar en el negoci específic dels videojocs, i ho va fer amb el Table Attacker. 

Només he estat capaç de trobar-ne aquesta imatge, i no és del joc, sinó del moble, però era un clon del Breakout d'Atari, ja sabeu, la fórmula original del més conegut Arkanoid. Durant aquell any i el següent, Nichibutsu es va dedicar a adquirir llicències per fer clons de grans èxit d'altres companyies, cosa curiosament noble, com ara el Moon Base, o el Moon Alien. 

Em sap greu que sigui amb aquesta música totalment anacrònica, però només n'he trobat vídeos així. En qualsevol cas, ens podrien perdonar si el confonguéssim amb l'Space Invaders, perquè és un clon del mític joc de Taito. 

I el Moon Alien ho era del Galaxian de Namco. En aquest segon cas, sembla que els creadors del Pac-man van haver de reclamar una compensació econòmica quan Nichibutsu va acabar fabricant més unitats de les pactades, però després va parar de fer aquestes coses i va llançar jocs originals. 

El Moon Cresta, de 1980, és un dels títols més coneguts de la companyia, si no el que més, i com podem veure ja no és un clon... però sí que s'assembla molt als Galaxian i Galaga de Namco. Ehem.

El mateix any va llançar un títol, ara sí, més original, que era el Crazy Climber, un altre dels emblemàtics de Nichibutsu, un gran èxit que ens feia controlar un home que provava d'escalar gratacels mentre esquivava tota mena d'obstacles.

No ens aturarem tampoc en el repàs de tot el que va treure la companyia, és clar, però podem parlar de títols com el Frisky Tom (1981) o el Radical Radial (1982), i el 1983 va ser un any cabdal en la seva trajectòria, perquè va treure el Jangou Night, el primer videojoc en què una noia es despullava, i inaugurava el gènere de l'strip mahjong, en el qual es va especialitzar.

També va ser l'any de llançament de la My Vision, una consola que és normal que no ens soni perquè no va arribar gaire lluny, amb la seva curiosa proposta de versions en videojoc de populars jocs de taula, com el go, les cartes hanafuda, el Mastermind o l'esmentat mahjong. La Wikipedia recull només 6 títols per a la My Vision.

Però no va parar de fer videojocs per a recreatives, amb el 1984 com a any especialment prolífic, amb l'Itazura Tenshi, el Roller Jammer, el Seicross i el Tube Panic, aquest últim considerat el primer videojoc amb efecte de rotació.

El 1985 arribaria un altre dels seus títols més coneguts, el Cosmo Police Galivan, un plataformes d'acció que té la particularitat de tenir una orientació vertical, de manera que veiem molt d'escenari però d'alçada, no d'amplada.

També sortirien, aquell any, els shooters MagMax i Terra Cresta, aquest últim una continuació del Moon Cresta. El primer tindria, a més, un port per a NES el 1986, que suposaria l'entrada de Nichibutsu al mercat domèstic -a banda del seu fallit intent de fer-ho per hardware-, però també va ser l'any dels arcades Mighty Guy, Ninja Emaki i Soldier Girl Amazon, i en anys posteriors apareixerien títols com el Terra Force o el Crazy Climber 2, per dir-ne només alguns. I, mentrestant, anaven sortint ports d'alguns d'aquests per a consoles i ordinadors fets per ells mateixos. El 1989 marca, segons la Wikipedia, amb el llançament del Tatakae! Big Fighter, el final dels seus llançaments per al públic general.

Hem dit abans que es va especialitzar en els jocs eròtics de mahjong, cosa que el 1992 va dur la companyia a enfrontar-se amb la JAMMA, l'associació japonesa d'entreteniment recreatiu i màrqueting, i sortir-ne perquè aquesta li havia criticat els continguts pujats de to dels jocs.

Una mica abans, el 1990, havia llançat per a PC Engine el joc F-1 Circus, un títol de Fórmula 1 que va tenir molt d'èxit i que va originar una saga per a la consola de NEC. I durant la primera meitat dels anys 90 va anar expandint el seu negoci domèstic als sistemes de l'època, sense abandonar algun joc de mahjong dels seus de tant en tant.

Va desenvolupar i/o publicar jocs, per alguna raó alternant els noms de Nihon Bussan i Nichibutsu, per a NES, Super Nintendo, Mega Drive, PC Engine, PlayStation (per exemple, amb el FPS Expert), Saturn (Terra Cresta 3D)... I ja a la segona meitat dels 90, principis dels 2000, la veiem sobretot fent jocs de la saga Virtual Kyôtei, de curses de llanxes, amb alguna entrega per a Saturn però, sobretot, per a PlayStation, amb el Virtual Kyôtei 21 com a últim llançament domèstic de la companyia el 2001. Consta a la Wikipedia, però no he sabut trobar-ne res més, que el 2005 va publicar el seu últim arcade, anomenat Koi suru cosplay Akihabara.

L'any 2014, el fundador de la companyia, Sueharu Torii, mentre Hamster Corporation negociava amb ell per aconseguir llicències, va decidir directament vendre's els drets de tots els jocs de cop, de manera que els anem veient als llançaments setmanals de la línia Arcade Archives. Però, pel que fa a Nihon Bussan / Nichibutsu, la companyia ja no existeix. No deixa un llegat espaterrant, segurament, ni el gran públic coneix cap dels seus títols, però a mi m'agrada conèixer la història dels videojocs, les companyies i els seus responsables, i havia de reivindicar aquí aquesta desenvolupadora.