Què estàs buscant?

dilluns, 2 de novembre de 2009

Compres: Chrono Trigger (Nintendo DS)

No és la primera compra que faig en molt de temps, és la segona, però la primera va ser el Ghouls'n Ghosts de la Mega Drive i ja en vaig parlar l'altre dia en una altra secció. Poc després, concretament ahir, vaig guanyar en subhasta el Chrono Trigger, de la Nintendo DS, novament més car del que tenia previst però tenint en compte que no és fàcil que acabi amb un preu baix a les subhastes i que ve amb un CD precintat amb dues pistes de la banda sonora... n'estic content.



La famosíssima companyia creadora dels millors RPG de l'actualitat, Square Enix, antigament es deia Square a seques (no s'havia fusionat amb Enix) i el 1995 va presentar un ambiciós títol de rol amb un equip de luxe: Akira Toriyama dissenyava els personatges, monstres i màquines (com havia fet i encara fa amb els Dragon Quest) basant-se en el guió de Masato Kato, l'espectacular música era a càrrec de Yasunori Mitsuda i Nobuo Uematsu (aquest últim és el responsable de la música dels Final Fantasy), i tot plegat era supervisat per Yûji Horii (creador dels Dragon Quest), el productor Kazuhiko Aoki i el "director" Hironobu Sakaguchi, creador dels Final Fantasy. Fa por només de pensar-hi, oi?

Doncs bé, l'obra d'art reconeguda internacionalment com a tal va aparèixer el 1995 per a la Super Nintendo al Japó i als Estats Units, i el mateix va passar amb el remake de la Playstation el 1999, tot i que en aquest cas va trigar 2 anys a arribar als EUA i a més ho va fer dins el recopilatori Final Fantasy Chronicles. Però amb el de la Nintendo DS, de 2008, es va trencar el "malefici" i per fi va arribar a Europa, el 2009.



Fins a l'arribada d'aquesta versió portàtil que respecta pràcticament al 100% la primera els europeus s'havien de conformar amb la importació, i encara ara comprar-lo per a la Super Nintendo implica deixar-hi més de 100 euros.

La fidelitat respecte a l'original que comentava té els seus punts forts i els seus punts febles. Per a mi, no cal que tots els jocs de la DS facin ús de la pantalla tàctil, i m'empipa bastant haver de moure els personatges dels RPG arrossegant el llapis, la veritat. També em sembla genial que no s'hagin fet gràfics en 3D, i això també podria voler dir que el joc hauria d'haver sortit abans, en Gameboy Advance, però si hagués estat així no hauríem pogut veure els espectaculars vídeos introductoris que sí que pot moure la Nintendo DS (i no la Super Nintendo, per cert, punt que s'allunyaria de la fidelitat que deia):



Es veuen exactament igual que a la versió de la PSX, però en petit, evidentment. La part "negativa", entre cometes perquè com he dit més d'una vegada a mi se me'n fum, és que no s'ha localitzat i després de 14 anys d'espera molts usuaris europeus, sobretot els espanyols, que no entenen com és que no tot es tradueix a la seva llengua (els catalans ja hi estem acostumats), han renegat del joc perquè està en anglès. Home, potser sí que tants anys d'espera podrien haver servit per a alguna cosa, però en fi, als meus ulls no perd ni una dècima de puntuació per aquest motiu.

Pel que fa al videojoc en sí, aparentment és un RPG més, però si els Dragon Quest van marcar el gènere i el van fer tal i com el coneixem, el Chrono Trigger va aportar coses noves com ara la possibilitat de viatjar en el temps, entre 7 eres diferents, a més de tenir fins a 14 finals diferents, cosa que el fa molt rejugable, cosa que per cert es pot fer mantenint, si es vol, el nivell adquirit en les partides anteriors.



Aquí hem vist una mica més de l'aspecte del joc. Però què se'n va fer, després? El 1996 va sortir-ne un episodi animat directament per a la venda en vídeo, el que es coneix com a OVA (Nûmamonja: Time and Space Adventures), que com que dura només 16 minuts algú l'ha penjat al Youtube subtitulat en anglès i jo us el poso aquí per si el voleu veure sencer:



Quant a videojocs, van sortir-ne 4 entre 1995 i 1996 per al Satellaview, un accessori per a la Super Nintendo del que parlaré aviat. Els títols eren Chrono Trigger: Jet Back Special, Chrono Trigger: Character Library, Chrono Trigger: Music Library i Radical Dreamers: Nusumenai Hôseki. Respectivament eren un títol de curses basat en un minijoc de l'original, un compendi de personatges,  un repàs a la banda sonora i una aventura de conversa que servia per aclarir dubtes que quedaven de l'argument del primer Chrono Trigger.



El Character Library. Una autèntica frikada, sí o no?



El Jet Back Special, força més interessant.

L'única seqüela pròpiament dita, però, és el Chrono Cross de la Playstation (1999-2000, només al Japó i als Estats Units), que ja no tenia en Toriyama i que va ser ben acollit, però que estava sota la immensa ombra del Chrono Trigger i que per tant no va triomfar, ni de lluny, com el primer.

I és que el Trigger és considerat un dels millors RPG de la història, (amb unes notes impressionants) probablement el millor de la Nintendo DS, i va deixar una marca impossible d'esborrar als cors de molta gent. Ara, per fi, podré provar-lo (també ho podria haver fet en emulador, però ja m'enteneu), i a més serà en la seva millor versió, que porta més enllà encara la de la Playstation.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...