Què estàs buscant?

divendres, 26 de març del 2010

Còmics i videojocs: Maison Ikkoku

Maison Ikkoku és probablement la meva obra preferida de la Rumiko Takahashi (Ranma 1/2, The One Pound Gospel, Inu-yasha, Urusei Yatsura...), perquè si bé m'agrada tot el que fa, quan es posa a narrar històries sense elements sobrenaturals, amb realisme i tocs dramàtics m'arriba més profundament encara.

Maison Ikkoku, publicada a la revista Big Comic Spirits entre 1980 i 1987 i recopilada en 15 volums (posteriorment en 10 més gruixuts i editats per Glénat en castellà), va tenir una versió animada de 1986 a 1988 i es va emetre en castellà d'aquell anomenat "internacional" a principis dels 90, a Antena 3. Però més d'una dècada després es va actualitzar el seu doblatge i fins i tot la van fer en català al K3. Tot això a banda d'una pel·lícula que narrava el final de la història, tres episodis per a la venda directa en vídeo (OVA) i també un llargmetratge d'imatge real bastant lliure. 


Però si en parlo aquí és perquè també se'n van fer videojocs. Per desgràcia, del tipus tan habitual en aquesta mena d'adaptacions de còmics i sèries de dibuixos japonesos. Vegem el primer, el Maison Ikkoku: Omoide no Photograph, per a la Turbografx (PC Engine) i per al PC-9801, de 1986. Si no voleu esperar massa, aneu al minut 1:24 directament o us menjareu la cançó sencera.



Com es pot veure, és el típic d'aventura de text en què només prenem decisions, però sense gaire llibertat i sense poder controlar els personatges. La versió de l'MSX2, de 1987 (com la del Fujitsu Micro 7), és la següent:


Trobo que no arribaria a ser digne ni de l'MSX. És estrany que amb unes característiques tècniques com aquestes es publiqués en MSX2, que de fet era compatible amb els jocs de l'MSX. En fi, coses més estranyes s'han vist. Amb el mateix títol, però ja el 1988, va sortir el de la NES, novament només al Japó:


No està malament, però s'aprecia la inferioritat tècnica tant en gràfics com en so de la NES respecte a les altres versions. I, per acabar, tenim el Maison Ikkoku Kanketsuhen: Sayonara, Soshite..., de 1988 per a l'MSX2, l'FM7, el PC-8800 i el PC-9801:


Un títol bastant pobre, superior al primer que havia sortit per a l'MSX2 però insuficient a l'hora de considerar-lo digne del sistema, al marge del tema del gènere. Haurien de passar força anys per tornar a veure la franquícia, i seria el 1997 per a PC, però serien simples remakes, dels quals no he pogut trobar constància gràfica, però em remeto a la Wikipedia en japonès. 

El cas és que aquesta magnífica obra del còmic i l'animació japonesos només va tenir les tres esmentades adaptacions a videojoc, i a sobre d'un gènere tan limitat com el de les aventures de text. Una autèntica llàstima, però sembla que als japonesos els deu agradar, perquè s'ha fet també amb altres còmics bastant més moderns, que ja anirem veient. 



2 comentaris:

  1. Ostres, jo tenia un videojoc d'una altre obre d'aquesta dona, de Ranma, per la Game Boy, m'agradava molt aquella joc.

    ResponElimina
  2. Aiii... per a què serveixen els enllaços? :P Fes clic on posa "Ranma 1/2" i veuràs el teu joc, i un esment a la teva persona, a la primera part de l'article.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...