Petits clàssics: ClayFighter

Qui no coneix el ClayFighter? Aquell videojoc de lluita amb protagonistes de plastilina, entre els quals el més conegut era el ninot de neu, el Bad Mr.Frosty. És per això que considero aquella saga un petit clàssic, perquè sense passar a la història com una de les franquícies de lluita més imprescindibles, segur que tots hem vist alguna vegada una imatge de qualsevol de les seves (poques) entregues. 

Creats per Interplay, que també va ser la responsable dels Earthworm Jim i el Boogerman, van arribar al catàleg de la Super Nintendo el 1993 i l'any següent van passar també per la Mega Drive. Es tracta d'un títol de lluita humorística, com es pot deduir de seguida, i tot i que no arribava ni de lluny al nivell de les grans franquícies, va tenir cert èxit. 

Aquí el veiem en moviment. La plantilla de personatges no era gaire àmplia, només vuit i un enemic final no jugable. La versió de la Mega Drive, i sense que serveixi de precedent, es veu que era pitjor. Però bé, no ens aturem aquí. El 1994, a més de la Tournament Edition només per a la Super Nintendo, que millorava una mica el primer joc, sortiria la seqüela, també en exclusiva per a la 16 bits de Nintendo, anomenada Clayfighter 2: Judgement Clay, una clara paròdia (de fet, tota la franquícia és plena de paròdies) de la segona pel·lícula de la saga Terminator.

Aquest cop s'augmentava la plantilla de personatges fent que es poguessin desbloquejar les versions malvades de tots ells, però en general el títol va ser rebut amb més fredor que l'original. Finalment, el 1997 els ninots de plastilina van tornar a Nintendo, però aquest cop per a la seva consola de 64 bits, amb el títol de Clayfighter 63 1/3 (nova paròdia cinematogràfica):

A banda de tenir com a convidat en Boogerman, continuen les paròdies, aquest cop més que mai, a d'altres jocs de lluita com els cèlebres Street Fighter o els Mortal Kombat. Però la cosa no s'acaba aquí, tampoc. Per problemes amb les dates d'entrega, al final el títol va sortir sense algunes de les coses que estaven planejades, i això es va solucionar parcialment amb el Clayfighter 63 1/3: Sculptor's Cut, que hi afegia personatges a canvi d'eliminar alguns dels atacs. Aquella versió seria exclusiva del lloguer a la cadena Blockbuster, una cosa realment estranya, i només es va poder comprar quan els diferents establiments feien liquidació dels cartutxos com fan de vegades amb les pel·lícules. No cal dir que ha esdevingut un dels jocs més buscats i cars de la Nintendo 64. 

Aquesta és la caràtula de l'introbable. Per cert, en aquella època també estava prevista una versió per a la Playstation que s'havia de dir Clayfighter X-Treme, però es va cancel·lar. I bé, l'última cosa que se sap d'aquesta saga és que a l'estiu sortirà per als sistemes de descàrrega WiiWare i DSiWare, també de la mà dels d'Interplay, en principi amb millores gràfiques i la jugabilitat intacta. S'haurà de veure si el resultat val la pena.