La Master System al Brasil

Tal com vaig prometre l'altre dia, en parlar de la història de la Master System aprofitant que acaba de fer 25 anys, avui toca la curiosa qüestió del gran èxit que va tenir i encara té aquesta consola al Brasil. 

No veieu res d'estrany, a la foto? És una Master System I, però a la capsa hi diu II... Doncs sí, això és el que passava al Brasil. Allà, la consola era distribuïda per la companyia Tec Toy, que anava traient models de la màquina, igual que feia Sega a la resta del món, amb la diferència que fora del Brasil només hi havia la Master System i la Master System II, mentre que al Brasil la dinastia va agafar un camí diferent. La Master System i la Master System II tenien pràcticament el mateix aspecte, i es distingien sobretot perquè la II duia l'Alex Kidd en memòria. Després van arribar els diversos models de la Master System III/3  (els números romans es van perdre amb el temps). Però no avancem esdeveniments.

Quina és la raó de l'èxit de la 8 bits de sobretaula de Sega al país sudamericà de parla portuguesa? Doncs n'hi ha unes quantes. Per una banda, Tec Toy (ara Tectoy) ho va tenir fàcil perquè Nintendo no va tenir distribuïdora oficial en aquell país fins el 1993, de manera que Sega i la seva associada  (que distribuiria totes les seves consoles, a més de la Zeebo) s'havien fet seu el mercat. 

Per una altra banda, Tec Toy es va encarregar de traduir al portuguès molts jocs, cosa que va donar molta popularitat al catàleg de la consola. Al vídeo vèiem el cas del Phantasy Star. Al voltant de 70 d'aquests videojocs traduïts, a més, estaven adaptats, amb la llicència de Sega, per tal de transformar els seus protagonistes en els ídols brasilers de la televisió i l'entreteniment en general. Coneixeu el Teddy Boy?

Un senzill però addictiu joc, que al Brasil es va adaptar com a Geraldinho, un personatge conegut a casa seva, mai millor dit:

Per acabar-ho de rematar, Tec Toy va considerar que la descontinuació de la consola per part de Sega no havia d'influir en la seva estratègia de mercat, i va continuar explotant la popularitat de la màquina entre el públic brasiler. Com a resultat d'això, va anar fabricant models nous, partint d'una "nova" plataforma que es deia Master System III Compact, i que era una Master System II però de color gris i amb algun detallet més en l'acabat, a més de portar el Sonic the Hedgehog i 20 jocs més en memòria més endavant.

Però hi havia més diferències, i no pas poc importants. Per fora sembla una Master System II, però per dins estava millorada, de manera que podia fer anar cartutxos de fins a 8 megues de ROM, en comptes dels 4 que podem introduir a les nostres Master System. Això vol dir que era possible convertir títols de la Game Gear, que tècnicament estava una mica per sobre de la consola de sobretaula, en cartutxos de la Master. I això és el que va fer Tec Toy, originant una colla d'exclusives conversions brasileres de jocs que nosaltres coneixem d'haver-los vist només en Game Gear o en Mega Drive, com és el cas del Dynamite Headdy. 

També es va atrevir amb la creació de títols originals, no disponibles en cap altre mercat, com el Woody Woodpecker, però el cas més sonat en l'àmbit de les conversions és el famós Street Fighter II', una versió de 1997 molt més decent que la pirata que circulava per a la NES. 

Impressionant, eh? En una Master System... tot i que, com ja hem dit, brasilera i amb millores tècniques. Doncs bé, aquesta manera de cuidar la consola i el públic local va allargar la vida del sistema, i els redissenys van esdevenir una pràctica constant. Hi va haver una bona pila de packs de la Master System III Compact, que duien cada vegada més jocs en memòria, i un canvi de nom en què "Collection" va substituir "Compact", a més d'un ball de colors que deu ser el somni dels col·leccionistes. Vegem l'últim que havia sortit, que es va canviar el nom per Master System 3 (sí, números àrabs) Collection i duia 131 títols en memòria. 

Els comandaments és possible que, per la forma, us sonin de certa magnífica consola de 16 bits. Aquest tipus de comandament va començar a venir amb la màquina a partir del canvi de nom a "Collection". Però aquest model que veiem és l'últim que duia l'entrada per a cartutxos. Retrocedim una mica en el temps per parlar de la Master System Super Compact (no la confonguem amb la Master System III Compact, que és la nostra Master System II amb una mica de tunning).

Aquesta ja no s'assembla gens a cap Master System, però ho és. De mida seria aproximadament com una Game Gear, es va produir de 1994 a 1997 i tenia una versió de color rosa que es deia Master System Girl. No s'havia de connectar al televisor (transmetia el senyal a través d'una antena) ni  necessàriament a la corrent, perquè hi havia la possibilitat de fer-la anar amb piles. I la pròpia consola tenia els botons necessaris per tal de jugar. Ho veiem tot plegat al següent vídeo:

Impressionant. Però... només venia amb un joc en memòria. En aquest cas era el d'en Sonic, però també hi havia una versió amb l'Alex Kidd in Miracle World i una altra amb el brasiler Super Futebol II. Això sí, com s'ha vist, tenia entrada per a cartutxos, cosa que li donava accés a tot el catàleg de la màquina. No està gens malament la idea.

Més portàtil encara és la Master System... portàtil. Va sortir el 2006, incloïa 20 jocs del catàleg de la Master System i de la Game Gear en memòria i la va fabricar Coleco, però tenia noms diferents segons el territori, com ara Playpal Portable Player (Canadà i Regne Unit), Pocket Gear (Europa) o Coleco Sonic (a la resta de llocs, tot i que només duia dos jocs protagonitzats per la mascota de Sega i cap d'ells no era el Sonic the Hedgehog). Aquesta és una excepció dins l'article, perquè no va ser una exclusiva del Brasil, però he pensat que estaria bé parlar-ne. I ara en veurem un vídeo:

 

Tornant al Brasil, Tec Toy encara no ha dit l'última paraula, ja que la consola és popular i no hi ha cap motiu per deixar de fabricar-ne models nous, cada cop amb més jocs.

 

És la nova Master System 3, que mola bastant i que duu en memòria 131 jocs. He dit "nova"? Doncs no, perquè el 2009 sortia la Master System Evolution, que tenia el dibuix d'en Sonic una mica diferent i duia un joc més en memòria, amb un total de 132 títols. 

Amb la Mega Drive, potser en parlarem un altre dia, quan toqui, Tec Toy va seguir i segueix una estratègia semblant, però sigui com sigui la Master System és la consola de més èxit de la història d'aquell país, s'ha independitzat de la casa mare i no perd popularitat. Però no com a casa nostra, que tenim la Master més o menys ben cuidada i que de tant en tant fem una partideta nostàlgica a l'Alex Kidd, no... Allà es continua fabricant i s'innova contínuament. És un cas únic al món i es mereixia un lloc en aquest humil bloc.