Sembla que la cosa va d'ànecs del món de l'animació, darrerament, però us asseguro que és pura casualitat. L'altre dia estava pensant en quin joc de la meva infantesa tenia ganes de comentar al bloc quan en fos l'hora i vaig recordar-ne un que, a més, em fa gràcia i ja veureu per què.
Es tracta del Darkwing Duck, un cartutx basat en les aventures d'un altre ànec de la Disney, potser no tan conegut com en Donald (vaja, segur) però que va tenir una sèrie de tres temporades que van sumar 91 episodis entre 1991 i 1995. Aquí tamvé va arribar, i jo recordo que de vegades la veia, i que precisament quan em van regalar el joc de la Gameboy vaig descobrir com es deia en realitat el personatge, perquè pronunciat a l'espanyola semblava que era parent de l'autor de L'Origen de les Espècies.
La sèrie narrava les aventures d'un ànec superheroi i pretenia ser un spin-off d'uns altres dibuixos animats protagonitzats per ànecs, Ducktales (Patoaventuras en castellà), però aviat va volar pel seu compte, tot i que de tant en tant hi apareixien personatges d'aquella sèrie. Tot plegat forma part del que es coneix com l'univers dels ànecs de la Disney, que donaria per a un o dos articles ben llargs, i també se n'han fet còmics, però aquí ens hem de centrar en els jocs, i concretament en el videojoc de la meva infantesa d'avui, que és aquest Darkwing Duck.
Un plataformes d'acció que per la mecànica (i pels moviments i l'experiència jugable en general) recorda una franquícia de gran fama i importància en la història dels videojocs com és Megaman i de la que, no us preocupeu pas, ja parlaré algun dia a la secció Grans Sagues.
El títol és de 1993 i en realitat és una conversió del de la Nintendo, de 1992 als Estats Units i de 1993 a Europa, i en tots dos casos era responsabilitat de Capcom, creadora —entre moltes fites històriques dels videojocs— dels Megaman. No és pas estrany, i tampoc il·legal ni immoral, que el motor del joc sigui una variant del Megaman 5. Ja que hi som, malgrat que jo no hi he jugat mai, posem un vídeo de la versió de la germana gran, va:
Totes dues versions van ser aplaudides per la crítica i anaven més enllà del típic videojoc de Disney per a nens (que no són pas dolents, però sí generalment infantils). Més aviat en gaudien els nens més crescudets, i dono fe que no és un cartutx gaire fàcil. El cas és que el binomi Capcom-Disney va funcionar, i continuaria funcionant en el futur. Com a curiositat, l'any 1992 també n'havia sortit una versió per a la Turbografx-16 (PC-Engine), no tan reeixida. Us en poso l'únic vídeo d'una mínima qualitat que he trobat, però us recomano que li traieu el so, perquè queda fet malbé pels comentaris molt informals d'un tio:
.
Queda clar que és un joc completament diferent, i pel que diu l'home del vídeo (i alguna altra crítica) era bastant dolent. Tornant al que ens ocupa, el de la Gameboy, recordo que m'agradava molt, i ja és ben curiosa la ment humana, perquè fins fa poc no hi havia pensat més. Un dia d'aquests hi tornaré a jugar, aprofitant que tinc la primera portàtil de Nintendo al capçal del llit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada