El Duck Hunt, de la Nintendo, és el videojoc que associem immediatament a un dels seus accessoris més populars, la pistola (Zapper). Un autèntic clàssic no només del gènere, sinó també del catàleg de la 8 bits de sobretaula de la Gran N. No hi ha gaire jocs de pistola, i els pocs que hi ha acostumen a ser mediocres, però aquest és una excepció a la regla.
El vídeo era una mostra d'aquest cartutx de 1984, que segurament és molt divertit, però que fomentava la idea de la caça, una pràctica polèmica però que en el seu moment no va suposar cap problema. Doncs bé, la història és que si fallem tots els trets, el gos es riu de nosaltres. I aquesta reacció va començar a caure malament entre la gent, fins al punt que se'l considera un dels personatges de Nintendo més odiats, i tot i així fa cameos, per exemple, en títols de la línia Wario Ware.
I des de fa moltíssims anys circula la llegenda que al Duck Hunt es pot arribar a disparar al gos amb paciència i habilitat, però és mentida, per molt que se n'hagin fet (Youtube n'és ple) paròdies, modificacions, etc. El que sí que és cert és això:
La versió arcade sí que ho permetia, tot i que només com a joc bonus, en què el gos acompanya els ànecs com a "blanc mòbil". Per tant, tots aquells que odiïn el famós gos poden esbravar-se amb la versió en recreativa, segurament no disponible de manera física, però sí en emulador.
Sembla que la cosa va d'ànecs del món de l'animació, darrerament, però us asseguro que és pura casualitat. L'altre dia estava pensant en quin joc de la meva infantesa tenia ganes de comentar al bloc quan en fos l'hora i vaig recordar-ne un que, a més, em fa gràcia i ja veureu per què.
Es tracta del Darkwing Duck, un cartutx basat en les aventures d'un altre ànec de la Disney, potser no tan conegut com en Donald (vaja, segur) però que va tenir una sèrie de tres temporades que van sumar 91 episodis entre 1991 i 1995. Aquí tamvé va arribar, i jo recordo que de vegades la veia, i que precisament quan em van regalar el joc de la Gameboy vaig descobrir com es deia en realitat el personatge, perquè pronunciat a l'espanyola semblava que era parent de l'autor de L'Origen de les Espècies.
La sèrie narrava les aventures d'un ànec superheroi i pretenia ser un spin-off d'uns altres dibuixos animats protagonitzats per ànecs, Ducktales (Patoaventuras en castellà), però aviat va volar pel seu compte, tot i que de tant en tant hi apareixien personatges d'aquella sèrie. Tot plegat forma part del que es coneix com l'univers dels ànecs de la Disney, que donaria per a un o dos articles ben llargs, i també se n'han fet còmics, però aquí ens hem de centrar en els jocs, i concretament en el videojoc de la meva infantesa d'avui, que és aquest Darkwing Duck.
Un plataformes d'acció que per la mecànica (i pels moviments i l'experiència jugable en general) recorda una franquícia de gran fama i importància en la història dels videojocs com és Megaman i de la que, no us preocupeu pas, ja parlaré algun dia a la secció Grans Sagues.
El títol és de 1993 i en realitat és una conversió del de la Nintendo, de 1992 als Estats Units i de 1993 a Europa, i en tots dos casos era responsabilitat de Capcom, creadora —entre moltes fites històriques dels videojocs— dels Megaman. No és pas estrany, i tampoc il·legal ni immoral, que el motor del joc sigui una variant del Megaman 5. Ja que hi som, malgrat que jo no hi he jugat mai, posem un vídeo de la versió de la germana gran, va:
Totes dues versions van ser aplaudides per la crítica i anaven més enllà del típic videojoc de Disney per a nens (que no són pas dolents, però sí generalment infantils). Més aviat en gaudien els nens més crescudets, i dono fe que no és un cartutx gaire fàcil. El cas és que el binomi Capcom-Disney va funcionar, i continuaria funcionant en el futur. Com a curiositat, l'any 1992 també n'havia sortit una versió per a la Turbografx-16 (PC-Engine), no tan reeixida. Us en poso l'únic vídeo d'una mínima qualitat que he trobat, però us recomano que li traieu el so, perquè queda fet malbé pels comentaris molt informals d'un tio:
.
Queda clar que és un joc completament diferent, i pel que diu l'home del vídeo (i alguna altra crítica) era bastant dolent. Tornant al que ens ocupa, el de la Gameboy, recordo que m'agradava molt, i ja és ben curiosa la ment humana, perquè fins fa poc no hi havia pensat més. Un dia d'aquests hi tornaré a jugar, aprofitant que tinc la primera portàtil de Nintendo al capçal del llit.
Avui no parlaré de videojocs basats en una sèrie d'animació o una pel·lícula concretes, sinó dels que tenen com a protagonista un dels personatges més coneguts i populars de la història del mitjà.
És l'ànec Donald, un ànec antropomòrfic de la factoria Disney que va pel món vestit de cintura en amunt amb roba de mariner, i de cintura en avall tal com va arribar al món. Aquest no és, però, el seu tret més característic, i és que el que destaca per sobre de tot és la seva veu, que el fa extremadament difícil d'entendre. Com passa amb l'altre ànec emblemàtic de l'animació, en Daffy (conegut com a "Pato Lucas" en castellà però que en català respecta el nom original), normalment acaba malparat en totes les seves aventures i sempre està emprenyat (amb raó), però igual que em passa amb el de la Warner, l'ànec de la Disney és probablement el meu personatge preferit de la productora.
En Donald, nascut el 1934, apareix en una bona pila de pel·lícules, curts, sèries animades i còmics, però seria massa llarg i poc adequat per a 3 Botons i START parlar-ne aquí, de manera que ens centrarem en el que ja us podeu imaginar: els videojocs.
El primer que va sortir va ser el Donald Duck's Playground, de 1984 i per al Commodore 64 (versió del vídeo), tot i que el 1986 es va portar a l'Atari ST, l'Amiga i l'Apple II, i el 1988 a l'IBM PCJr. No és un plataformes, com es podia esperar, sinó una sèrie de minijocs.
El 1991 arribava el Quackshot, un clàssic de la Mega Drive del que ja havia parlat en aquest bloc. Per a les altres consoles de Sega (Master System i Game Gear) no va sortir, però com a compensació tenien en exclusiva el The Lucky Dime Caper, que també era un plataformes.
En vèiem la versió de la Game Gear (en emulador, naturalment). El 1992 sortia un altre mític (i molt estimat per la gent) de la Mega Drive, el World of Illusion, protagonitzat per en Mickey Mouse i en Donald, un plataformes molt bo on, a banda de poder triar qualsevol dels dos personatges, hi podíem jugar en modalitat cooperativa amb un company humà:
Una col·laboració de luxe i, certament, un molt recomanable joc de plataformes per a la 16 bits de Sega. El 1993, el Lucky Dime Caper veia néixer una seqüela també per a la Master System i la Game Gear, amb el nom de Deep Duck Trouble:
I ens n'anem al 1995, en què van sortir dos jocs protagonitzats per l'ànec Donald. El primer és precisament un de no gaire conegut, i és que només va sortir al Japó. Es deia Donald Duck no Mahô no Bôshi (L'ànec Donald i el barret màgic):
L'he hagut de gravar jo de l'emulador, perquè no n'hi havia cap. I es nota que em movia amb por, explorant el terreny, oi? Doncs bé, aquest no va sortir del Japó. El que sí que va sortir d'allà, també el 1995, és el Maui Mallard in Cold Shadow, conegut aquí com a Donald in Maui Mallard, que va aparèixer per a Mega Drive (versió que només va sortir a Europa), PC, Super Nintendo i Gameboy.
El nostre ànec no tornaria a passar per les consoles fins el 2000, amb el Donald Duck: Goin' Quackers, conegut com a Donald Duck: Quack Attack a Europa, amb versions per a PC, Playstation, Dreamcast, Playstation 2, Nintendo 64, Gamecube, Gameboy Color i Gameboy Advance (versió que es deia Donald Duck Advance):
Clarament de l'estil Crash Bandicoot, la crítica va considerar que les millors versions eren les de la Dreamcast, la Nintendo 64 (per sobre de la Gamecube) i la PSX (per sobre de la Ps2). Molt més discreta va ser la rebuda del Disney's PK: Out of the Shadows, de 2002, per a Ps2 i Gamecube (versió exclusiva dels Estats Units):
Versió de la Playstation 2. En aquest joc veiem en Donald ficat en una aventura superheroica que s'assembla poc al que estem acostumats a veure, però també és el joc amb més mala qualificació de tots els que ha protagonitzat el personatge.
I en l'apartat de videojocs on surt però no protagonitza, tenim per exemple el Mickey's Speedway USA, per a la Nintendo 64 (2000) i la Gameboy Color (2001):
Aquí en realitat vèiem un dels nebots d'en Donald, però a ell el podem veure al podi del final, perquè és un dels personatges seleccionables. També tenim el Disney Golf, de la Ps2, que va sortir el 2002 (a Europa el 2005), però també una saga de RPG de les més conegudes de l'era actual, els Kingdom Hearts. No posaré vídeos de tots, però toca fer la llista, de manera que som-hi: Kingdom Hearts (2002, Ps2), Kingdom Hearts: Chain of Memories (2004, GBA però amb un remake per a Ps2 el 2007), Kingdom Hearts II (2006, Ps2), Kingdom Hearts: Coded (2008 per a mòbils, però amb remake per a Nintendo DS el 2010-2011), Kingdom Hearts 358/2 Days (2009, Nintendo DS) i Kingdom Hearts: Birth by Sleep (2010, PSP)... de moment.
Aquí el vèiem al Kingdom Hearts II, però surt en tots els títols de la saga. I bé, això és tot. Em sembla que no em deixo cap de les aparicions d'en Donald al món dels videojocs, però estaré encantat de revisar l'article si algú hi percep cap mancança.
