Petits clàssics: Panzer Dragoon

Dissabte moria el famós dibuixant de còmics Jean Giraud, més conegut com a Moebius, a l'edat de 73 anys i després d'una llarga carrera admirada per tots els aficionats al bon còmic. Segurament us preguntareu què té a veure això amb els videojocs, o suposareu que avui parlaré d'algun videojoc que dissenyés ell. Doncs no, no és així, sinó que aprofitaré per parlar dels Panzer Dragoon, una sèrie de títols de Sega que bevien d'un dels seus còmics més famosos, anomenat Arzak. 

Començo amb la portada japonesa del primer títol de la franquícia perquè, tot repassant la biografia de l'artista per tal de fer-ne una entrada a Cementiri de Pneumàtics, he descobert la seva relació amb aquest producte de Sega, que no només va inspirar sinó que va dissenyar-ne la portada japonesa de la primera entrega.

Aquí tenim un vídeo d'aquell primer joc per a la Saturn, de 1995, amb una banda sonora que, per cert, fa posar la pell de gallina. Dissenyat per Yukio Futatsugi ens explica la història d'en Keil, el genet d'un drac que té com a missió acabar amb un altre drac que pretén destruir el món. 

És un shooter sobre rails però el fet de no poder explorar lliurement els seus paisatges, fortament inspirats en l'esmentat còmic Arzak de Moebius, no va impedir que esdevingués un dels imprescindibles del catàleg de la 32 bits de Sega, a més d'un dels seus pocs jocs inaugurals, i també va tenir seqüeles:

Aquest és el Panzer Dragoon II Zwei, de 1996, que argumentalment era una preqüela del primer i millorava el concepte permetent rutes alternatives i oferint més profunditat, però la que va triomfar de debò va ser la tercera part:

El Panzer Dragoon Saga, de 1998, és un RPG en 4 discs i el fet que se'n distribuissin pocs a Europa perquè va aparèixer a l'ocàs de la consola el converteix en un dels videojocs més cars actualment al mercat de segona mà, sens dubte el més car de la Saturn. Per sort, jo en sóc posseïdor des que me'l van regalar quan era a les botigues i no se sabia que aniria tan buscat anys després. 

Va ser l'últim títol de la saga aparegut durant aquella generació de consoles, i estava cronològicament situat al tercer lloc de la sèrie, però la quarta part arribaria el 2002, en què tornaríem al gènere dels shooter sobre rails, que va sortir per a la Xbox:

El Panzer Dragoon Orta ja no comptava amb la presència del seu director de sempre, però sí que era un joc de Sega (aquest cop desenvolupat per Smilebit, un estudi lligat a Sega que posteriorment s'hi fusionaria) i per sort va sortir bé i la crítica i el públic el van acollir amb els braços oberts, fins al punt que és un dels jocs recomanats sempre dins qualsevol llistat dels millors de la primera Xbox.

Com hem pogut veure, el concepte és el mateix dels dos primers títols, però amb els gràfics de la consola més potent de la següent generació. Aquest cop tenim una noia, l'Orta, que fa de genet, i a banda de les qualitats del joc en si mateix tenim un interessant extra desbloquejable que és un port del primer Panzer Dragoon, un al·licient d'aquells que ens arrenquen un somriure.

També ens l'arrenca, almenys a mi, saber que tot i el fracàs estrepitós que va experimentar la primera Xbox al Japó, tal com vam veure en parlar de la història de la primera consola de Microsoft, se'n va fer una edició especial per tal de commemorar l'arribada d'aquest joc, i és una de les edicions més buscades de la consola perquè només se'n van fabricar 999 unitats.

I ara retrocedim una mica per parlar d'aquest Panzer Dragoon Mini, aparegut per a la Game Gear el 1996 i només al Japó, que a causa de les seves limitacions tècniques s'allunya bastant de la resta de títols de la franquícia, amb un drac que ni tan sols té un genet, i que no es considera canònic. La música, bastant empipadora, no trobeu? 

Molt pitjor va ser, però, el Panzer Dragoon R-Zone, un altre títol no desenvolupat pel Team Andromeda (que era l'equip de sempre) que va aparèixer per a la fallida consola R-Zone de Tiger. Acabarem amb això:

És la presentació del Crimson Dragon, un títol que ha d'aparèixer aquest 2012 en exclusiva per al Kinect de la Xbox 360 i que es va presentar en un esdeveniment japonès que celebrava el 10è aniversari precisament de la Xbox original, que com hem dit abans no va ser gens ben acollida pels japonesos.

No és una seqüela oficial de la saga, però és el seu hereu espiritual i compta amb l'equip que va fer possibles els primers títols de la sèrie, fins i tot en Yukio Futatsugi, que torna per tal de dirigir-lo. Esperem que la gent de Microsoft, aquest cop sense Sega, hi faci una gran feina.