Compres: Febrer de 2017

Un altre mes en què han entrat molts jocs a casa, no me n'amagaré, ans al contrari. Un cop més, faig una entrada sobre els videojocs que m'he comprat o he aconseguit d'una manera o una altra. Comencem sense més xerrameca!

L'he esborrat de l'entrada de gener (on la imatge era treta d'internet perquè quan es va publicar no m'havia arribat) i l'he passat aquí perquè, de fet, han trigat molt a portar-me'l i l'he rebut ben entrat febrer: el Killer Instinct: Definitive Edition, la versió física amb tot el contingut que hi havia disponible quan va sortir al setembre (ara surten nous personatges i són de pagament) d'aquest títol que és un reboot de la saga de Rare que va començar a les recreatives i a la Super Nintendo i la Game Boy, i que només s'havia pogut tornar a veure a la Nintendo 64, fins que el 2013 va ser joc de sortida de la Xbox One.

Episòdic, això sí, que ara està de moda aquest format, però almenys l'edició física té tota la història i inclou la banda sonora en CD, cosa rara actualment. Quan no tenia clar si em compraria la consola actual de Microsoft o la de Sony hi va haver uns mesos que em decantava per la PlayStation 4 i un dels jocs pels quals em sabia greu era aquest Killer Instinct. Ara, però, ja el tinc. I gràcies a la branca britànica de Game ha estat per 17 euros i escaig, al canvi.

Un joc darrere del qual anava des de feia temps, i això que encara no m'he comprat els dos primers de la saga en Saturn (sí que tinc, però, i afortunadament des de la seva època, el Panzer Dragoon Saga, cotitzadíssim actualment). 

El Panzer Dragoon Orta és un dels títols més recomanats de la primera Xbox, un clàssic del seu catàleg i un clàssic dins la Sega postfabricant de consoles. Després d'anys de seguir-lo i veure per on es movia la cosa trobo que per 22 euros i escaig (enviament inclòs) no és cap ganga, però sí que està força bé.

Dels dos jocs que regalaven amb l'Xbox Live Gold aquest mes un ja el tenia i l'altre era aquest, el Star Wars: The Force Unleashed de la Xbox 360. No formava part de la meva llista de desitjos, ni de bon tros, però per 0 euros el provaré.

Aprofitant el saldo que encara em quedava del que Microsoft em va donar pel registre de la Xbox One durant el Black Friday he adquirit més títols digitals, un d'ells aquest Castlevania: Symphony of the Night, aclamat per tothom, per a la Xbox 360, que va sortir originalment per a la PlayStation i va ser portat a la Saturn, tot generant discussions encara vigents sobre quina versió és millor, però totes dues són molt cares actualment (sobretot la de la Saturn), de manera que per 3,79 € que en realitat no he hagut de pagar ho he vist molt clar.

L'altre en realitat són 3, perquè es tracta del Devil May Cry HD Collection, també per a la Xbox 360, que inclou les tres primeres entregues d'una saga que va començar a la PlayStation 2 i que evidentment coneixia, però mai no hi he jugat.

Tinc la PS2, però no hi jugo mai, de manera que em quedo amb aquesta remasterització en alta definició i l'he agafat digital (doble traïció, doncs, a la meva filosofia purista), perquè per 3,99 € era més que atractiva. En aquest cas hi he hagut de posar un euro i escaig perquè el saldo no ho cobria tot, però crec que val la pena a canvi de tres clàssics moderns com aquests.

Ja fora de saldo regalat, però per només 2,99 € gràcies a una oferta temporal, he adquirit també en format digital un clàssic modern que quan va sortir em cridava molt l'atenció, però que vaig deixar córrer.

És el Catherine, un joc de plataformes i trencaclosques de culte amb dificultat llegendària, però que és prou original i que tenia ganes de provar. Ara ja forma part de la meva "feina acumulada" al disc dur de la Xbox 360.

I ni una cosa ni l'altra: tenia una mica de saldo en moneda brasilera dels basars digitals de la Xbox One i com que no es pot comprar res afegint amb targeta el que falti (com sí que passa amb el basar local), no sabia en què m'ho gastaria, de manera que es pot dir que això ho vaig pagar per avançat, però no em resta diners ara.

En fi, estava d'oferta en general però precisament al basar brasiler, per 3 euros i escaig, estava més barat que en cap altre el pack Metro Redux, que conté les versions remasteritzades i amb tot el contingut extra dels aclamats FPS post-apocalíptics ambientats a Moscou Metro 2033 i Metro: Last Light.

Acabo, ara sí. El Lego Batman 3: Beyond Gotham el volia en format físic, però el cert és que els de Lego no tenen mai noves edicions amb el contingut extra inclòs. Aprofitant que estava d'oferta en format digital (també l'edició de luxe amb els DLC, la que m'interessava), i que els 26 euros espanyols es convertien en 13,22 € al basar dels Estats Units, no m'hi he pogut resistir. Tot i que encara no m'he acabat el primer Lego Batman ni tinc el segon.

I això ha estat tot, que no és poc. Ja no goso pronosticar quan serà, ni com, la propera entrada sobre compres, però per molt que aconsegueixi bons preus o que moltes coses les comenci a agafar digitals -perquè no existeixen en físic o perquè són molt més barates així-, la qüestió és que se m'acaba el temps, que abans ja era insuficient, i potser ja va sent hora d'afluixar.

Edicions especials de la Xbox

Quan vam parlar de la història de la Xbox, la primera consola de Microsoft, ja va quedar clar que comercialment no havia estat cap gran èxit, sobretot fora dels Estats Units, i concretament va ser un autèntic fracàs al Japó. Això no vol dir que no tingui una bona pila de jocs interessants, que no sigui la millor consola tecnològicament parlant de la seva generació o que no fos objecte de diverses edicions especials, que veurem tot seguit. 

Una d'elles és, per exemple, l'edició Skeleton Black, que s'assembla a l'edició Crystal (no especial, però sí alternativa i la que tinc jo) però de color negre semitransparent. Va sortir, curiosament, només al Japó, i se'n van vendre unes 10.000 unitats.

Aquesta és semblant, i és la Translucent Green, o Verda Translúcida, de la qual es van fabricar 20.000 unitats i, segons la Wikipedia, se'n van vendre 5.000 a Europa, on es va llançar el 2003 per tal de commemorar el primer aniversari de la consola al Vell Continent, únic territori on es va posar a la venda a banda del Canadà.

També verda, però a les antípodes de la transparència, tenim l'edició Mountain Dew, amb 5.000 unitats que es van fer com a part d'una promoció de la beguda del mateix nom als Estats Units. Només es podien aconseguir amb un sistema de punts que s'obtenien en comprar la beguda. 

Semblant, tot i que en aquest cas molt més rara i només al Regne Unit, tenim l'edició especial Hulk/Pepsi, que s'aconseguia en uns cinemes molt concrets d'aquell país tot comprant un menú de crispetes i Pepsi i guanyant el rasca-rasca, en una promoció que va tenir lloc el 2003 en ocasió de l'estrena de la pel·lícula Hulk, de l'Ang Lee. Només n'hi ha 35. 

Tornem a les exclusivitats japoneses, com per exemple l'edició Kasumi-chan Blue, una versió blava translúcida inspirada en l'uniforme principal del personatge de la Kasumi dels Dead or Alive que va sortir el 2004 i que incloïa el joc Dead or Alive Ultimate, a més d'un coixí llarg amb la imatge de la Kasumi i altres coses. Se'n van fer 5.000.

 

No canviem de saga, perquè també hi ha un model (disculpeu la imatge, però és l'única que hi ha) que commemora el llançament del Dead or Alive: Xtreme Beach Volleyball, disponible només a Alemanya i en 20 unitats. El seu disseny no està dedicat a cap personatge en concret i està fet amb la tècnica de l'aerografia.

També del Japó és la Pure White, que celebrava el segon aniversari de la consola en aquell país que la va ignorar gairebé completament. Segons la Wikipedia se'n van fer 6, mentre que a la font d'on surt la foto es diu que n'hi havia 1.000. 

I els japonesos van ser també els únics que van poder comprar l'edició especial del Panzer Dragoon Orta, que només es podia adquirir a través del servei Sega Direct i havent-la reservat l'1 de novembre de 2002, més d'un mes i mig abans que sortís a la venda. Incloïa una còpia del joc i un collaret amb el drac. 

Parlant de models dedicats a jocs concrets, també hi havia el dedicat al Halo, verd translúcid amb el logo del joc, Halo 2, de color blau gel i disponible el 2005 només al Canadà i Àsia, i l'inspirat en el Grand Theft Auto III, del que només he trobat que venia acompanyat per una còpia del joc i que només es podia trobar en territoris NTSC, cosa que no sé si inclou el Japó o no. 

 

Sí que he trobat aquesta imatge d'un altre que correspon a la categoria dels dedicats a un joc concret, en aquest cas el World Racing, però el més interessant és que sembla que només n'hi ha 6 còpies, que es van regalar en concursos de 6 ciutats alemanyes. 

El Tony Hawk's Underground 2 va sortir el 2004 per a la Xbox, entre altres consoles, però va ser el 2010 quan un concurs d'skaters al Regne Unit va regalar 10 unitats de la consola, llavors descontinuada des de feia anys i amb la seva successora ja veterana. Incloïa una còpia del joc signada pel mateix Tony Hawk.

Continuem amb les rareses, en aquest cas no per nombre (se'n van fer 5.500, que tampoc no és gaire gran), sinó per geografia: la Hello Kitty Crystal només es podia aconseguir comprant determinats models de televisors Samsung a Singapur, i portava una còpia del Hello Kitty: Roller Rescue. 

Aquest model es coneix com a Launch Team Edition, i es diu que va ser venut als membres de l'equip de llançament de la consola el 2001, amb la frase "Good work!" i la signatura d'en Bill Gates. Juntament amb les edicions, gairebé idèntiques, que es van regalar a companyies que van col·laborar en la creació de la plataforma, n'existeix un total de només 60. 

Acabem amb la versió més rara, l'edició Atari, que es va regalar a la Leipzig Game Convention el 2004 a través d'un concurs que va tenir un únic guanyador, que va esdevenir l'únic propietari d'aquesta variant de la qual només es va fer 1 unitat.

Ho deixarem aquí, però no sense fer abans una reflexió: és curiós com, venent-se relativament poc i amb els mercats europeu i sobretot japonès rebent-la amb tanta fredor, aquesta consola va tenir tantíssimes edicions especials, i només he parlat de les més destacades, però n'hi ha algunes més. Segurament altres consoles protagonitzaran en algun moment aquesta secció, però dubto que donin per a tantes mostres.

Petits clàssics: Panzer Dragoon

Dissabte moria el famós dibuixant de còmics Jean Giraud, més conegut com a Moebius, a l'edat de 73 anys i després d'una llarga carrera admirada per tots els aficionats al bon còmic. Segurament us preguntareu què té a veure això amb els videojocs, o suposareu que avui parlaré d'algun videojoc que dissenyés ell. Doncs no, no és així, sinó que aprofitaré per parlar dels Panzer Dragoon, una sèrie de títols de Sega que bevien d'un dels seus còmics més famosos, anomenat Arzak. 

Començo amb la portada japonesa del primer títol de la franquícia perquè, tot repassant la biografia de l'artista per tal de fer-ne una entrada a Cementiri de Pneumàtics, he descobert la seva relació amb aquest producte de Sega, que no només va inspirar sinó que va dissenyar-ne la portada japonesa de la primera entrega.

Aquí tenim un vídeo d'aquell primer joc per a la Saturn, de 1995, amb una banda sonora que, per cert, fa posar la pell de gallina. Dissenyat per Yukio Futatsugi ens explica la història d'en Keil, el genet d'un drac que té com a missió acabar amb un altre drac que pretén destruir el món. 

És un shooter sobre rails però el fet de no poder explorar lliurement els seus paisatges, fortament inspirats en l'esmentat còmic Arzak de Moebius, no va impedir que esdevingués un dels imprescindibles del catàleg de la 32 bits de Sega, a més d'un dels seus pocs jocs inaugurals, i també va tenir seqüeles:

Aquest és el Panzer Dragoon II Zwei, de 1996, que argumentalment era una preqüela del primer i millorava el concepte permetent rutes alternatives i oferint més profunditat, però la que va triomfar de debò va ser la tercera part:

El Panzer Dragoon Saga, de 1998, és un RPG en 4 discs i el fet que se'n distribuissin pocs a Europa perquè va aparèixer a l'ocàs de la consola el converteix en un dels videojocs més cars actualment al mercat de segona mà, sens dubte el més car de la Saturn. Per sort, jo en sóc posseïdor des que me'l van regalar quan era a les botigues i no se sabia que aniria tan buscat anys després. 

Va ser l'últim títol de la saga aparegut durant aquella generació de consoles, i estava cronològicament situat al tercer lloc de la sèrie, però la quarta part arribaria el 2002, en què tornaríem al gènere dels shooter sobre rails, que va sortir per a la Xbox:

El Panzer Dragoon Orta ja no comptava amb la presència del seu director de sempre, però sí que era un joc de Sega (aquest cop desenvolupat per Smilebit, un estudi lligat a Sega que posteriorment s'hi fusionaria) i per sort va sortir bé i la crítica i el públic el van acollir amb els braços oberts, fins al punt que és un dels jocs recomanats sempre dins qualsevol llistat dels millors de la primera Xbox.

Com hem pogut veure, el concepte és el mateix dels dos primers títols, però amb els gràfics de la consola més potent de la següent generació. Aquest cop tenim una noia, l'Orta, que fa de genet, i a banda de les qualitats del joc en si mateix tenim un interessant extra desbloquejable que és un port del primer Panzer Dragoon, un al·licient d'aquells que ens arrenquen un somriure.

També ens l'arrenca, almenys a mi, saber que tot i el fracàs estrepitós que va experimentar la primera Xbox al Japó, tal com vam veure en parlar de la història de la primera consola de Microsoft, se'n va fer una edició especial per tal de commemorar l'arribada d'aquest joc, i és una de les edicions més buscades de la consola perquè només se'n van fabricar 999 unitats.

I ara retrocedim una mica per parlar d'aquest Panzer Dragoon Mini, aparegut per a la Game Gear el 1996 i només al Japó, que a causa de les seves limitacions tècniques s'allunya bastant de la resta de títols de la franquícia, amb un drac que ni tan sols té un genet, i que no es considera canònic. La música, bastant empipadora, no trobeu? 

Molt pitjor va ser, però, el Panzer Dragoon R-Zone, un altre títol no desenvolupat pel Team Andromeda (que era l'equip de sempre) que va aparèixer per a la fallida consola R-Zone de Tiger. Acabarem amb això:

És la presentació del Crimson Dragon, un títol que ha d'aparèixer aquest 2012 en exclusiva per al Kinect de la Xbox 360 i que es va presentar en un esdeveniment japonès que celebrava el 10è aniversari precisament de la Xbox original, que com hem dit abans no va ser gens ben acollida pels japonesos.

No és una seqüela oficial de la saga, però és el seu hereu espiritual i compta amb l'equip que va fer possibles els primers títols de la sèrie, fins i tot en Yukio Futatsugi, que torna per tal de dirigir-lo. Esperem que la gent de Microsoft, aquest cop sense Sega, hi faci una gran feina.