Què estàs buscant?

dilluns, 24 de juny de 2013

Els més difícils: Contra

L'any 1987 va arribar a les recreatives un videojoc del subgènere run and gun dins el gènere dels shoot'em up, és a dir un títol de "córrer i disparar", que presentava Konami amb el nom de Contra. Tot un clàssic, però quan va arribar als territoris PAL es va rebatejar com a Gryzor i així es va conèixer també en versions domèstiques com les de l'Amstrad CPC, el Commodore 64, el ZX Spectrum o el PC. L'excepció, la versió de la NES, coneguda com a Probotector, que aquí va arribar el 1990.


El Contra, es digués com es digués, va ser molt popular tant en recreatives com a les cases dels videojugadors, sobretot en la versió de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, i va donar lloc a un reguitzell de seqüeles i rellançaments de gran èxit, però avui en parlem perquè també és conegut com un dels videojocs més difícils.


Acabem de veure'n la versió de recreativa, encara que als comentaris dels vídeos de Youtube queda clar que l'opinió generalitzada afavoreix la versió de la Nintendo. Sigui com sigui, dèiem, es tracta d'un dels videojocs més difícils de superar de la història, o això és el que diuen, i les seves seqüeles el segueixen de prop.

Moltes llistes dels videojocs més difícils l'esmenten, i sovint el posen en el primer lloc, però tothom es posa d'acord en què el principal problema és que, a diferència del que passa en molts altres videojocs, els nostres personatges pateixen la mort instantània en rebre un sol tret o cop. Només un. I pot venir de qualsevol dels múltiples enemics que ens ataquen alhora, tant si els percebem com si no. Vegem la versió de la NES:


És veritat que anem equipats amb munició infinita i podem col·laborar amb un company —que per cert podia ser controlat per un amic que jugués amb nosaltres, característica poc habitual a l'època—, però en un joc d'aquesta mena és criminal que els nostres personatges morin tan fàcilment, i a sobre només tenim 3 vides i pocs continues.

Val a dir, però, que aquest sistema és el que trobem als shoot'em up de naus, els "matamarcians", si bé és cert que en aquests jocs acostumem a tenir més vides. Tot i així diuen que l'única manera d'acabar-se el Contra és fent ús del Codi Konami, que com ja vaig explicar els nord-americans es pensen que va néixer precisament en aquest joc (en realitat va ser al Gradius) i que proporciona, en aquest cas, 30 vides.

1 comentari:

  1. El Contra, quin records! Tenia una consola, encara la tinc, d'imitació de la NES, amb 800 jocs instal·lats, bé majoritàriament versions de de mots pocs i el Contra hi era. No m'hi havia passat hores jugant-hi, justament amb la versió del joc amb multi-vides.

    I quan érem dos, prement no sé quin botó el jugador principal, el blau, li podria prendre les vides al jugador secundari vermell.

    I gràcies a les multi-vides si que me'l vaig passar, i essent dos amb més facilitat. Mítica cançoneta la del final de joc.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...