Fa molt i molt de temps vaig escriure una entrada sobre els accessoris que permetien que més de dos jugadors juguessin alhora a la mateixa consola, coneguts popularment com a multitap, però què passa amb les portàtils?
A partir de la Nintendo DS i la PSP jugar amb altres humans en una partida local és tan fàcil com posar diverses consoles (no sempre diverses còpies d'un mateix joc) a prop, a l'abast d'una connexió sense fils, però abans no era tan fàcil i calien cables.
La meva única experiència en aquest camp la dec a la Game Boy i el seu Game Link, amb uns quants títols que permeten el multijugador, però només n'hi havia un que tenia gairebé tothom que també posseís la consola: el Tetris. Val a dir que jugar contra un altre ésser humà fa el joc encara més addictiu del que ja és.
Aquí tenim el Game Boy Four Player Adapter, de què vaig parlar l'altre dia a l'entrada de l'F-1 Race i que em va inspirar a fer aquest article que esteu llegint. No he tingut ocasió de provar-lo i, a més, ben pocs videojocs en feien ús. Per tal de gaudir-ne s'havien de tenir, naturalment, 4 Gameboy i 4 cables Game Link.
Quan va sortir la Gameboy Pocket, que era com l'original però més primeta i petita, també es van empetitir els seus ports, però Nintendo va llançar aquest adaptador, el Game Link Cable Adapter, que permetia connectar una Gameboy clàssica amb una Gameboy Pocket o fins i tot una Gameboy Color, que sortiria després. També hi era compatible la Gameboy Light, que era una Gameboy Pocket retroil·luminada exclusiva del Japó.
En el mateix sentit va sortir el Universal Game Link Cable Set, que permetia connectar dues Gameboy Pocket o Color, o bé una d'aquestes i la clàssica, gràcies a un adaptador que es podia separar del conjunt. Això era semblant al Universal Game Link Cable, que tenia per una banda dos connectors petits i per l'altra el gran de la Gameboy de tota la vida, però sense la possibilitat de separar-lo.
Amb l'arribada de la Gameboy Advance també va néixer un nou cable, el Gameboy Advance Link Cable, i aquesta peça que es veu al mig del recorregut del cable permet que altres consoles s'hi connectin, de manera que pot esdevenir la versió moderna de l'adaptador de 4 jugadors de la primera Gameboy.
Afortunadament aquest cable permet connectar diversos models de Gameboy Advance. Bé, de fet només 2, que són els dos primers: l'original i la SP. En canvi, la Gameboy Micro té el seu propi cable i també un adaptador per tal de poder-se connectar amb les seves predecessores. Però el de la Gameboy Advance també servia per a connectar la portàtil amb el Gameboy Player, l'accessori de la Gamecube que permetia jugar amb jocs de les diverses Gameboy tot veient-los en una pantalla de televisió.
Abans de deixar la Gameboy Advance hem d'esmentar que va tenir el Gameboy Advance Wireless Adapter, compatible també amb la Gameboy Advance SP i el Gameboy Player. A l'hora de jugar permetia fins a 5 jugadors, i en el cas dels jocs de Pokémon i les seves Union Room podien participar-hi fins a 39 persones. La Gameboy Micro també en va tenir un, però propi, anomenat Gameboy Micro Wireless Adapter.
Però malgrat que la Gameboy era la més popular de les consoles portàtils, n'hi havia més que no necessitaven un televisor per a fer gaudir els jugadors, i una d'elles era la Lynx d'Atari, que feia servir el cable ComLynx per tal de connectar dues unitats.
Evidentment no m'oblido de la Game Gear, que tenia el Gear-to-Gear Cable, l'únic que va sortir, perquè malgrat que hi va haver diversos models de l'única portàtil de Sega no eren revisions de hardware importants i amb aquell cable n'hi va haver prou.
Aquí ho deixaríem, perquè altres portàtils de menys importància o no van tenir cables per al multijugador o no n'he trobat informació, i ara ja fa tant de temps que aquesta mena de consoles es pot connectar sense fils que no s'han generat nous cables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada