Què estàs buscant?

dimecres, 14 d’agost de 2013

Jocs revolucionaris: Speed Race (1974)

És possible que aquest videojoc no us soni ni de nom, i si us sona hi ha moltes possibilitats que l'associeu erròniament a la franquícia Speed Racer, amb la qual no té res a veure més enllà de compartir el gènere de la velocitat automobilística. 

No, l'Speed Race, que Taito va dur a les recreatives el 1974, és una altra cosa i en parlem en aquesta secció perquè va aportar una sèrie d'innovacions que actualment i des de fa dècades es consideren elements imprescindibles sense els quals no acceptaríem els videojocs, però que algú havia de presentar per primera vegada, com tot en aquesta vida.


Va ser un dels primers videojocs per a recreatives, de fet encara era en blanc i negre, i el seu responsable va ser el senyor Tomohiro Nishikaido, creador del també revolucionari Space Invaders, entre altres. 

Entre les grans aportacions al sector que va fer l'Speed Race trobem els gràfics amb sprites (mapes de bits) en comptes de les línies i punts que s'estilaven fins llavors, el control mitjançant un volant més aviat realista —i que tenia accelerador i transmissió— en comptes dels dials que es podien veure en d'altres màquines, i els nivells de dificultat, en aquest cas entre el principiant i l'avançat, una possibilitat que sembla que no havia ofert cap videojoc abans.


El que veiem al vídeo, malauradament el que tenia millor qualitat dels poquíssims que he trobat, és la versió nord-americana, que va llançar Midway el 1975 amb el nom de Wheels, però a la pràctica és el mateix. Tanmateix ens permet veure l'esmentat volant en funcionament, i de retruc ens mostra el que es considera el primer videojoc japonès en arribar als Estats Units.

Les innovacions del joc, però, no són només les que he esmentat més amunt, sinó que també van néixer amb l'Speed Race el sistema segons el qual acumulem punts com més avancem (i els aconseguim més ràpid com més alta sigui la nostra velocitat), la perspectiva zenital que veuríem en més títols de velocitat o la detecció de col·lisions, característica que seria impensable que faltés en un videojoc d'aquest gènere.


L'altre vídeo que bàsicament hi ha a Youtube d'aquest joc és el que acabeu de veure, i on podem comprovar novament que la banda sonora no és una de les aportacions que va fer a la història dels videojocs.

El 1975 Taito en llançava una versió amb el moble més vertical, coneguda com a Speed Race Deluxe, i l'any següent l'Speed Race Twin, que era principalment el mateix però aquest cop era en color i amb la possibilitat de joc simultani per part de dues persones a pantalla partida, cosa que a l'Speed Race només es podia fer per torns, amb l'objectiu d'aconseguir un millor resultat que el jugador que hi havia jugat abans que nosaltres.




Més endavant la companyia japonesa ens portaria més entregues i revisions de la franquícia, com el Super Speed Race (1977), que altre cop hem de veure en un vídeo on no es pot apreciar gaire:



Sí que es pot sentir, però, que per fi arribava la música. Després, el T.T. Speed Race (1978), que tenia la forma de taula tan típica de les recreatives antigues japoneses però que a nivell de software, segons el text del mateix flyer, era una barreja del primer i el Twin (era en color, però el multijugador era per torns):


La saga continuaria amb el Super Speed Race V i el Super Speed Race CL5 (ambdós de 1978), l'Speed Race GP V i el Super Speed Race GP V (tots dos de 1980) i aquest curiós Super Speed Race Junior (1985):


En principi s'acabaria aquí, i es pot dir que és així, però curiosament el 1997 va sortir per a la Nintendo 64, de la mà de Titus, el següent videojoc:


Es tracta de l'Automobili Lamborghini, de Titus, que era la seqüela del Lamborghini American Challenge, de 1993, per a Super Nintendo, Gameboy, Commodore 64, Amiga CD32, Atari ST i PC, al seu torn tercera part de la saga Crazy Cars.

Doncs bé, al Japó va ser distribuït per Taito amb el nom de Super Speed Race 64, sens dubte un intent de capitalitzar el renom de la franquícia, a la qual efectivament aquest títol no pertanyia.

I ho haurem de deixar aquí, tot i que em sap greu que no es trobi gairebé gens d'informació d'aquests videojocs (de moltes de les versions, ni tan sols vídeo), de manera que m'he hagut de refiar de les cronologies que he trobat a la Wikipedia i en aquesta pàgina, però al capdavall l'objectiu d'aquesta entrada era fer un homenatge al primer Speed Race, que tantes i tan importants innovacions va aportar al gènere de la velocitat en particular i al món dels videojocs en general, i que no s'inclou en cap dels recopilatoris de clàssics de Taito que s'han fet per a sistemes més moderns al llarg dels anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...