Abans de començar he de reconèixer o confessar que no he vist mai aquest clàssic del cinema de terror que va començar com una pel·lícula el 1980 i va esdevenir una franquícia amb múltiples seqüeles, variants i remakes inclosos.
Tampoc no tinc constància que s'hagi emès mai a la televisió en català, però suposo que sí que es deu haver fet, i en aquest cas la podríem anomenar Divendres 13, però de tota manera si volem anar sobre segur hem de dir que avui veurem quins videojocs es van fer de Friday the 13th.
El primer va ser el Friday the 13th o Friday the 13th: The Computer Game, que va sortir per al Commodore 64 (evidentment la versió del vídeo), l'Amstrad CPC i el ZX Spectrum.
Ens demanen que reunim els nostres amics en un santuari on el temible Jason (el famós dolent de la màscara d'hoquei, tota una icona del cinema) no pot entrar, però el dolent pot arribar en qualsevol moment, atacant el personatge que tingui el nivell de pànic més elevat. Per tal de defensar-nos-en tenim fins a 10 armes escampades per les pantalles. El resultat: un enorme fracàs, perquè totes les versions van tenir unes crítiques que feien més por que les pel·lícules, i a sobre sembla que ni tan sols els eren fidels.
I el 1989 en sortia una versió per a la Nintendo, només als Estats Units i altre cop amb el títol de Friday the 13th. El va fer Atlus, companyia coneguda per jocs com el Catherine, però també les sagues Megami Tensei, Persona o Trauma Center, entre moltes altres obres, i que des de fa unes setmanes pertany a Sega Sammy Holdings.
Argumentalment basat en l'univers de la franquícia, però sense seguir cap pel·lícula en concret, el Friday the 13th de la NES és un joc de plataformes que ens permet controlar 6 personatges diferents, tots monitors i tots amb característiques diferents, que corren per un campament d'estiu tot defensant-se dels atacs de zombis, corbs i llops, i arribat el moment se'ns avisarà acústicament que hem de trobar en Jason i vèncer-lo quan intenta matar els nens que s'allotgen al campament. Si se'ns moren els 15 nens, tururut viola. I si perdem un monitor en combat ens en queden 5 més.
En aquest cas l'acollida també va ser força dolenta: molts mitjans especialitzats s'hi van acarnissar i va obtenir diverses posicions, dubtosament honorables, entre els primers llocs de les llistes dels pitjors videojocs de la història. Ni el disseny de la caràtula no se'n va salvar, de fet.
Pel que he llegit, estava mal fet: ens feien córrer contínuament i quan havíem de trobar en Jason aquest podia ser perfectament a la primera cabana, de manera que només hi podíem arribar si canviàvem de monitor i en controlàvem un altre. A més, lluitem amb pedres que quan les llancem cap als enemics descriuen un arc que fa que no siguin gaire útils. La cosa millora quan aconseguim el ganivet, però en els combats "en primera persona" amb en Jason serà extremament difícil esquivar els seus atacs a mesura que passin els 3 dies que representa que dura la història.
Fins i tot la música està mal feta: és molt repetitiva, però és clar, si volem sentir l'alarma que ens indica que hem de lluitar amb en Jason no podem posar el televisor en silenci. En definitiva, és un joc mal dissenyat pel que fa sobretot a la dificultat, i que provoca molta frustració entre els que l'han provat. Potser és per això que la franquícia cinematogràfica ha continuat però no se n'ha tornat a saber res més en el camp dels videojocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada