Els meus videojocs preferits: Gameboy

Inauguro nova secció, content de poder-ho fer perquè sempre que passa això significa que el bloc encara té vida. El cas és que se'm va acudir que podria fer un repàs dels 5 videojocs de cadascuna de les videoconsoles que tinc que m'enduria a una illa deserta, com proposa el tòpic. Evidentment es tracta d'una valoració subjectiva, per tant no admet propostes ni crítiques (sí a comentaris en general, però).

Són els que més m'agraden d'entre els que tinc, de manera que és molt possible que hi hagi autèntiques joies que no esmenti per la simple raó que no les posseeixo. No és gens fàcil triar, sobretot quan el catàleg que tens és extens, i hi ha molta gent que té molts més jocs que jo, però per a mi triar-ne 5 d'entre més de 20 que m'he comprat o m'he fet regalar és una tasca complicada. Els 5 títols que protagonitzaran cada entrega d'aquesta secció són, doncs, aquells dels quals no em voldria desfer per res del món.

Suposo que no és cap sorpresa que un d'ells sigui el Tetris (1989), tot un clàssic que ja vaig esmentar en parlar de la revolucionària saga a la qual pertany i que fa així:

La primera vegada que vaig saber de la seva existència va ser quan anava a quart d'EGB i un company de classe em parlava de la Gameboy, que ell ja tenia, i d'un joc on es tractava de col·locar fitxes de manera que formessin línies, i me'n dibuixava el concepte. 

Com que el Tetris llavors era el joc que venia amb la Gameboy, no el triàvem, i no era de plataformes ni acció, no feia especial il·lusió, però amb els anys s'acaba convertint en un imprescindible i sens dubte és un dels meus 5 preferits de la consola.

Un altre que ja havia tingut una entrada a 3 Botons i START és el Donkey Kong (1994), un remake que alhora era un homenatge al Donkey Kong clàssic de 1981.



També va ser una altra persona la que me'l va donar a conèixer. En aquest cas el meu cosí, que el tenia per a la seva Gameboy, i a mi em va enganxar bastant, fins al punt que com ja vaig explicar el vaig acabar comprant no fa gaires anys, perquè el vull tenir per quan m'agafi el rampell de jugar-hi (i ho hauria de fer, però per desgràcia tinc abandonada la majoria dels meus videojocs). En qualsevol cas, el Donkey Kong de la Gameboy és un videojoc addictiu com n'hi ha pocs.

El Super Mario Land estava força bé, però el Mario bo de la Gameboy és el Super Mario Land 2: 6 Golden Coins (1992), gràficament molt superior al seu predecessor fins al punt de semblar la versió portàtil del Super Mario World de la Super Nintendo.



S'hi assemblava per l'aspecte dels sprites, però també per la distribució del mapa, amb zones temàtiques, i si hi afegim la durada, la diversió, els nous poders especials (inoblidables les orelles de conill per a volar una mica) i el disseny en general del joc el que tenim és una obra mestra per a mi imprescindible. El Wario Land (1994), subtitulat com a Super Mario Land 3 per tenir ganxo, no queda gaire lluny, però. 

Un altre de què ja havia parlat és el Teenage Mutant Ninja Turtles II: Back from the Sewers (1991), per a mi el millor dels que van sortir per a la Gameboy i el meu preferit de les Tortugues Ninja en general, tot i que també és cert que no els he provat tots i, dels que tinc, és l'únic que m'he acabat.



Amb la possibilitat de canviar de personatge a cada pantalla (o quan moria una de les tortugues), cadascun d'ells amb les seves pròpies característiques i armes, una música encomanadissa, pantalles de disseny diferent (no només hi ha les típiques dels beat'em up, sinó que també n'hi ha de desplaçament vertical o que ens permeten anar en monopatí) i l'aparició dels grans personatges de la sèrie de dibuixos animats que tant m'agradava de petit, bons i dolents, és un joc que m'encanta.

Acabo el llistat (que per cert no és per ordre de preferència) amb l'R-Type (1991), un títol que pertany al gènere dels shoot'em up o, com es coneixen popularment, "matamarcians". Els de naus, vaja. A més, em permet no repetir gènere en cap dels 5 videojocs que "m'enduria".

Confesso que en aquest cas no és que sigui un dels meus preferits, però ho podria ser, el que passa és que no hi he jugat gaire. Me'l vaig comprar fa pocs anys, quan em va agafar la dèria d'adquirir clàssics retro, perquè ja l'havia volgut quan era petit. De gran em va costar trobar-lo a bon preu amb capsa i instruccions, però ho vaig aconseguir.

Per a acabar-ho d'adobar, no sóc gaire bo en els videojocs de naus, però me n'he anat comprant uns quants perquè igualment m'agraden, i l'R-Type és probablement la millor opció al catàleg de la Gameboy, seguit molt de prop pel Parodius, que també tinc i que ha estat a punt d'ocupar aquest lloc mentre hi reflexionava.