Les compres de 2013

Bon Any Nou a tothom! Ara que hem estrenat el 2014 volia fer una entrada d'aquelles que interessen a tantíssima gent i que de tan cabdals com són marquen un abans i un després en un bloc com aquest. Es tracta de la típica entrada de compres que ha fet l'autor del text en un període determinat, i en aquest cas això es tradueix en les meves compres en matèria de videojocs durant el 2013. 

Per motius econòmics (llavors no estava a l'atur i ara sí, i des de fa temps) i també perquè he madurat una mica, l'entrada serà molt diferent d'una que vaig fer fa més de 4 anys, en què analitzava la barbaritat de coses que m'havia comprat durant els 4 primers mesos de 2009. Són moltíssimes menys coses, en total 13 videojocs i cap consola, però igualment en vull fer repàs. 

Un d'aquests casos és el del New Super Mario Bros. 2, de la Nintendo 3DS, que vaig comprar el 28 de desembre per internet aprofitant uns descomptes de la Fnac, però que era per a rebre'l per Reis de 2013 per part de la meva família. 

Del preu exacte no me'n recordo, però amb els descomptes quedava en uns 29 euros, que és el preu màxim (o a partir del qual) estic disposat a pagar per un títol de la Nintendo 3DS, considerant que els videojocs desenvolupats per la mateixa Nintendo i que a més són les estrelles d'una consola raríssimament baixen de preu, ni aquí ni a Anglaterra. 

El mateix problema el té el New Super Mario Bros. Wii, una mica més antic, que seguia des de feia molt de temps i que no hi havia manera de comprar per menys de 20 euros, ni tan sols de segona mà i d'usuaris britànics, que sempre és l'opció més barata a eBay. Doncs bé, fa poc em vaig assabentar que als Opencor el tenien a 19,95 € i el vaig comprar fa uns quants dies.

El Resident Evil Revelations de la Nintendo 3DS el vaig comprar de segona mà, per eBay, a 20 euros i uns cèntims. És un preu elevat per a un joc de segona mà, però en aquell moment (parlem de febrer) el pack amb el famós accessori Circle Pad Pro, que afegeix a la consola un "bolet" analògic extra i millora l'experiència de control d'aquest joc, estava exhaurit a tot arreu i tenia un preu oficial de 60 euros, de manera que vaig estimar-me més comprar aquest títol de segona mà i si de cas més endavant adquirir l'accessori.

No vaig trobar que fos mala compra, i sincerament no he trobat a faltar el segon analògic (que només compraré si trobo molt barat), però també és cert que hi he fet 2 o 3 partides i prou. El que em fa ràbia, però, és haver-me assabentat que fa unes setmanes el pack es trobava al Worten per 9,95 €. 

Sí que vaig ser a temps, però, de trobar-hi el Tetris de la Nintendo 3DS a 4,97 €, una ganga per a un joc que m'interessava només en el cas que el pogués trobar molt barat.

Allà també vaig trobar el The Legend of Zelda: Skyward Sword de la Wii, en edició especial amb CD de la banda sonora, però no pas el pack de col·leccionista que a inclou un comandament de color daurat. No el necessitava, tampoc, i aquest que feia tant de temps que volia (tot i que encara no he acabat pràcticament cap títol de la saga, llevat del de la Gameboy) estava a 16,97 €. 

També em va fer ràbia saber que a El Corte Inglés el van estar liquidant per 9,90 € (i diuen que a l'estiu a través de la web per 5,95 €), però com que hi vaig arribar bastant tard i ja no en quedava ni rastre, ni de les ofertes ni del videojoc fos quin fos el seu preu, el que vaig aconseguir tampoc no trobo que estigui pas malament.

Precisament de la mateixa franquícia, i fa uns quants dies, em vaig comprar aprofitant descomptes de la Fnac en combinació amb cupons que m'havien sortit en acumular punts, el novíssim The Legend of Zelda: A Link Between Worlds, de la Nintendo 3DS, per 27,50 €, bastants menys que els 42-45 en què es mou habitualment.

Al contrari que altres vegades, 2013 no ha estat un any en què hagi tirat massa de la botiga online Zavvi, que igualment recomano, però sí que m'he comprat un videojoc allà: el Dragon Quest IX: Sentinels of the Starry Skies, de la Nintendo DS, pel magnífic preu de 8,99 €. I l'enviament, com sempre, gratuït.

Una altra de les meves fonts habituals de videojocs, eBay, m'ha proporcionat enguany només el ja esmentat Resident Evil Revelations i també el Captain Tsubasa: New Kick Off, de la Nintendo DS, basat en la primera etapa d'un dels meus mangues preferits, Captain Tsubasa, i l'únic títol de la franquícia que ha arribat mai a Europa, encara que no se'n van distribuir gaires còpies i quan algunes botigues de l'estat espanyol el venien a 14,95 € es va exhaurir ràpidament. 

Jo el vaig haver de comprar de segona mà, això sí, a un usuari alemany per 13,44 €, enviament inclòs. Va ser la millor oferta que vaig trobar, perquè no en sortien gaires, cosa que em confirmava la impressió segurament encertada que no es trobava fàcilment a les botigues físiques. La portada és aquesta, de la qual no hi ha cap imatge més gran.

La Xbox 360 havia estat darrerament la consola per a la qual adquiria més videojocs, però aquest 2013 l'he tingut una mica més abandonada. Tot i així per l'aniversari, al març, em van regalar el Sonic & All-Stars Racing Transformed, la intel·ligent i addictiva seqüela del també espectacular Sonic & Sega All-Stars Racing with Banjo & Kazooie, que ja havia espremut en el seu moment. 

Però el meu catàleg de la consola de Microsoft també va augmentar per una altra banda, perquè a més de les compres físiques també n'hi va haver de digitals per a Xbox Live Arcade. I és que encara que jo sóc molt de tenir les capses i les instruccions i els videojocs en suport físic, cadascun per a executar a la consola per a la qual va ser dissenyat (és a dir, tampoc no m'agraden els emuladors), de vegades no hi ha cap altre remei, perquè els llancen només en digital, com és el cas de l'Scott Pilgrim vs. The World, basat en el còmic de Bryan Lee O'Malley.

O el Sine Mora, un shoot'em up o matamarcians de la famosa desenvolupadora Grasshopper Manufacture, del també cèlebre Goichi Suda, on en comptes de perdre energia o vides quan ens fan mal el que se'ns escapa és el temps que tenim per a acabar les pantalles, de gran bellesa per cert. No és gens fàcil, el punyeter. 

Encara que no m'he acabat el Megaman 9, i no sé si arribaré mai a acabar-me'l (és d'aquells videojocs que m'agraden però en què no sóc gaire bo), el Megaman 10 també el van fer amb l'estètica de 8 bits que va fer tremendament popular la saga i el volia, de manera que quan hi va haver rebaixes el vaig descarregar. 

Amb el Virtua Fighter 5: Final Showdown tenia dubtes, ho reconec, perquè al cap i a la fi és una revisió d'un títol que ja tenia en format físic, el Virtua Fighter 5, un dels primers que van sortir per a la Xbox 360, però com que vull tenir tots els Virtua Fighter (i no sóc en absolut una màquina amb aquesta saga) aquest no em podia faltar.

No m'agrada, com deia, comprar els videojocs en format digital, però de vegades m'hi obliguen. De tota manera sempre espero que formin part de les ofertes que periòdicament afecten els seus preus, perquè ja que m'ofereixen títols que no puc tocar ni exhibir al prestatge, la idea és pagar el mínim possible.

Fins fa molt poc en el cas de la Xbox 360 els continguts digitals es pagaven amb Microsoft Points, que si es compraven en segons quines pàgines web sortien molt millor de preu que no pas en les targetes físiques que es trobaven a les botigues (ja que ens posem digitals, posem-nos-hi de debò, i si me'n beneficio millor), però ara que han desaparegut la moneda ha passat a ser l'euro, com en el cas de Playstation Network, de manera que ja no es poden fer tripijocs amb el lloc de compra i la divisa amb què es compren els punts i, de retruc, els continguts als quals donaven accés. Una llàstima. El cas és que precisament per això no recordo quant em va costar cadascuna d'aquestes descàrregues. En fi, encara que dos dels títols van ser regals el 2013 no ha estat malament pel que fa a compres de videojocs, tenint en compte les meves circumstàncies econòmiques.