Cinema i videojocs: Waterworld

L'altre dia vaig veure Waterworld, un clàssic del cinema estrenat el 1995 que retrata un món futurista on l'aigua, després del desgel dels pols, ocupa tot el planeta i els habitants que queden han de viure com poden després que la Humanitat hagi patit un retrocés brutal en el seu desenvolupament, encara pitjor que el que va tenir lloc a l'Edat Mitjana. 

És un film considerat no gaire bo, però que a mi em va agradar, potser perquè la seva ambientació post-apocalíptica em fascina més que les previsions d'una societat futura hipertecnificada, i vaig pensar que segurament se n'havia fet algun videojoc. No m'equivocava.

Va sortir el mateix any que la pel·lícula i es va desenvolupar per a diverses plataformes, però algunes de les versions en realitat van ser cancel·lades i, per tant, no van veure la llum. Fins i tot hi va haver cancel·lacions a nivell de mercat, perquè per exemple el Waterworld de la Super Nintendo i la Gameboy només va sortir a Europa, malgrat que estava previst que també arribés als Estats Units.

La que sí que va sortir en aquell país, però, va ser la d'ordinadors, que hem pogut veure en aquest vídeo. Es percep un joc força estrany, i de la cara d'en Kevin Costner no en tenim ni rastre (sembla que tampoc no va voler aparèixer als còmics basats en la pel·lícula). 

El joc d'ordinador va sortir el 1997 i el va desenvolupar Interplay, i pertany al gènere de l'estratègia en temps real, mentre argumentalment parlant s'allunya de la pel·lícula, que li serveix només d'escenari. Ara bé, el de consola el va fer Ocean i feia així:

Era la pantalla de demostració de la versió de la Super Nintendo, però del joc per dins no he trobat cap vídeo que no tingués comentaris en àudio dels seus autors. Clavada havia de ser la versió per a la Mega Drive, que tot i estar acabada no es va arribar a distribuir mai i, més endavant, es va filtrar com a ROM a internet, per si us interessa.

El que està clar és que les ressenyes el van deixar força malament i el públic, que en general recolza la pel·lícula, no va fer costat a la seva versió en videojoc. La banda sonora, però, són figues d'un altre paner i s'ha de reconèixer que està molt bé. A Youtube podeu veure'n diverses cançons pujades.  

Ocean també va ser responsable de la versió de la Gameboy, una altra que com deia es va quedar a Europa i que no va rebre massa bones crítiques. Ja em disculpareu que no especifiqui per què, però és que no se'n troba massa informació. 

De fet no és gaire conegut, com a videojoc, però la versió per a la Virtual Boy, l'única videoconsola que realment ha estat un fracàs a la història de Nintendo, és diferent. El Waterworld d'aquest sistema és conegut com el seu pitjor videojoc (dels 22 que van sortir).

Ens convida a lluitar contra els dolents de la pel·lícula, els Smokers, des de la perspectiva en 3D de l'embarcació del protagonista, mentre evitem que segrestin els habitants de l'atol. L'espai en què ens movem és molt més reduït del que suggereix l'horitzó que veiem, els gràfics són molt mediocres (tots els habitants de l'atol, per exemple, són iguals), les pantalles són totes exactament iguals (no ens conviden a fer res de diferent en tot el joc) i ens n'avorrirem ben ràpidament, segons les ressenyes particulars que es troben, perquè només se'ns demana que fem punts i, a sobre, les puntuacions no es desen un cop apaguem la màquina. Per si la Virtual Boy no tenia prou mala fama, aquest títol embruta el seu reduïdíssim catàleg. 

Vés a saber com haurien estat les versions per a la Saturn (Ocean) i la 3DO de Panasonic (Interplay), cancel·lades com la de la Mega Drive, però pel tràiler que hem vist de la versió 3DO els gràfics, almenys, no tenien mala pinta. Ens quedarem amb les ganes de saber-ho, o no, però potser era una bona versió d'aquest videojoc i va tenir la mala sort de no veure mai la llum.