Què estàs buscant?

diumenge, 13 de gener de 2019

Reptes per a 2019

L'any passat ja vaig fer una entrada sobre coses que em proposava pel que fa a videojocs, i trobo que és interessant tornar a fer aquest recull de propòsits videojoquístics, però començaré per veure si vaig respectar els que em vaig fer de cara el 2018 o no, i compartiré les decisions per a aquest 2019.


Una de les coses que volia fer tant sí com no era acabar d'una vegada el llegendari Super Mario Bros., i que la princesa que trobés no fos de mentida ni es trobés en un altre castell, sinó que em digués això que veiem a la pantalla.

Però no, el cert és que sí que vaig jugar al joc, però només a la versió recreativa, el VS. Super Mario Bros., i poquet, de manera que prorrogo el propòsit i espero complir-lo aquest 2019. A més, jugaré al de NES, i a la NES Mini, cosa que quan vaig comprar la miniconsola no volia fer, perquè només volia jugar als jocs que no tingués ja en cartutx, però allà hi puc jugar en els 60 Hz en què es va concebre, així que a fer punyetes.


Em vaig proposar també arribar al final d'algun dels recorreguts de l'Out Run, mític joc que m'encanta però en què no puc dir que sigui bo.

Doncs bé, arrel del podcast que vam gravar a Retroscroll dedicat a aquest emblemàtic títol hi vaig haver de jugar força i ho vaig aconseguir. I no només això: en versió Mega Drive vaig arribar a les cinc metes, i a la Nintendo 3DS, a una. Tanmateix, i sobretot ara que ha sortit en Switch la versió més completa i adaptada als temps moderns, vull continuar jugant-hi i arribar a tots els finals també en aquest port més difícil que el de Mega Drive.


Vaig decidir acabar-me algun shoot'em up, un dels molts gèneres que m'agraden però en els quals soc molt dolent. I vaig aventurar que podria ser l'R-Type. El resultat va ser...

Que ni tan sols el vaig posar, aquest joc. I no me n'he acabat cap altre, per tant un altre objectiu fallit, però sí que m'he informat llegint i escoltant podcasts sobre altres títols o els shmup en general i he jugat a algun, sense gaire profunditat, però. Prorrogat, però l'R-Type és un dels més difícils, així que aquest, si de cas, el tocaré sense perspectives reals d'acabar-lo.


Acabar-me el Metroid (el primer, el de la NES) era una altra cosa que volia fer, i després passar al Metroid II de la Game Boy, al Metroid: Samus Returns de la Nintendo 3DS i el Super Metroid de la Super Nintendo.

No m'he acabat ni el primer, i això ja ho vaig aventurar l'any passat, però sí que hi he jugat, he avançat i el que em queda ja ho faré amb mapa, perquè és un maleït laberint inclement que exemplifica perfectament que els jocs, abans, tenien força marge de millora pel que fa a disseny.


Una cosa similar em va passar amb el Castlevania de la NES, que va ser un dels primers jocs als que vaig jugar a la NES Mini, però no hi ha hagut continuïtat i el 2018 ni el vaig tocar.

Continuo interessat en la saga i tard o d'hora m'hi posaré seriosament, però de moment no prorrogo el repte ni tan sols d'acabar el primer, cosa que no significa que no ho acabi fent, però no m'ho proposo perquè tinc altres prioritats.


Amb el Zelda II: The Adventure of Link (NES) no tinc excusa: ja vaig dir l'any passat que el 2017 m'havia acabat el primer joc, per tant, si ni tan sols hi vaig jugar va ser perquè no em va venir prou de gust.

A l'entrada deia que no tenia cap dubte que m'acabaria el The Legend of Zelda: Breath of the Wild el mateix 2018, però no era un repte en si. Ho considerava lògic. Al capdavall, va ser el meu títol preferit de 2017, ho va tornar a ser el 2018 i li vaig dedicar moltíssimes hores. Però no, ho vaig aconseguir la nit de dijous 10 de gener d'aquest mateix 2019. Per poc. Per a aquest any em proposo jugar a algun altre Zelda, probablement l'Ocarina of Time a la Nintendo 3DS.


Tenia molt clar que 2018 havia de ser l'any del Dragon Quest VIII, en Nintendo 3DS, després que el VII m'agradés tant, però va passar una cosa inesperada: vaig descobrir la versió Android dels Dragon Quest originals, la trilogia d'Erdrick, que en diuen, les tres primeres entregues, i hi vaig estar jugant.

El cas és que vaig deixar el VIII per quan acabés el III, però com que encara em falta el post-joc i ho he anat deixant, al final va acabar 2018 sense que estrenés la vuitena entrega. Sens dubte, el 2019 he d'acabar el Dragon Quest III i almenys començar el VIII.


Igual de clar tenia que m'havia d'acabar el Super Mario 3D World de la Wii U tant sí com no, dins el propòsit més ampli de jugar (no acabar) a 3 dels jocs d'aquesta consola que tinc tan abandonada.

Doncs bé, el d'en Mario ni el vaig tocar, i només vaig jugar alguns dies al NES Remix, per tant... objectiu fallit i prorrogat.

Com cada any, em proposo també (i fins ara no ho acabo fent) jugar a l'MSX més enllà del context de les Reunions d'Usuaris de l'MSX, i he d'acabar un propòsit que sí que vaig començar a fer realitat, la modificació de la Super Nintendo per tal que pugui llegir jocs japonesos i vagi a 60 Hz.


Però de moment no està anant bé, és molt més complicada que la modificació de la Mega Drive que vaig fer fa temps, i hauré de deixar la finalització o l'abandonament per a més endavant, de manera que aquest objectiu, li agradi o no a en Yoda, el vaig intentar.

Independentment d'això, que evidentment es prorroga, tinc la intenció de modificar la Saturn perquè tingui els 60 Hz i ressuscitar la Game Boy de la meva germana, pel que fa a l'apartat de l'electrònica.

M'havia proposat també acabar 5 jocs clàssics, i com que el 2018 vaig acabar el Ninja Spirit, el Dragon Quest, el Dragon Quest II, l'Out Run (en una de les seves versions), el Shantae, el Mega Man X i l'Street Fighter (com que només es pot seleccionar un personatge, derrotar en Sagat es pot considerar acabar-se el joc, almenys per a mi), diria que aquest objectiu el vaig complir amb escreix.


Com que ja tinc prou feina amb els reptes prorrogats, de nous n'afegiré ben pocs. Un d'ells és reprendre la saga Mega Man, començant pel Mega Man 3, i fins on arribi. I acabar el Donkey Kong Country, que vaig començar a l'estiu, i posar-me de debò amb la saga, sobretot quan aconsegueixi que la Super Nintendo accepti jocs japonesos, ja que les entregues 2 i 3 les tinc d'aquella regió.

També tinc la intenció de jugar, en general, amb les meves portàtils més antigues -encara que ho veig difícil, si han de competir amb la Switch-, i com a gran repte per a aquest 2019, jugar més i comprar molt menys. Mai no m'arribaré a posar al dia, moriré amb jocs sense començar, però crec que per a la meva salut mental i l'adquisició d'experiència en aquest camp que tant m'agrada però on soc bastant ignorant, el millor és que freni amb força (no del tot, compte!) i gaudeixi del que tinc.




Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...