Repàs videojoquístic de 2024 i reptes per a 2025

Trenco una tradició del blog, que era repassar, a l'última entrada de l'any, com m'havia anat en l'àmbit dels videojocs. Aquest cop me n'he oblidat completament he pensat que per dir més o menys el mateix no calia una nova entrada, i el mateix puc dir de la també tradicional primera de l'any, amb els reptes o propòsits, així que les fusiono i deixo lloc al blog per a entrades només lleugerament més interessants.

Comencem, doncs, amb el repàs, i aquí he de repassar no només l'any en si, sinó també quins dels meus propòsits vaig fer realitat i quins no. I pel que fa al que m'havia proposat per a 2024, puc dir que vaig decidir acabar al 100% el Super Mario Bros. Wonder, i ho vaig fer, però tot i que no em vaig posar amb el Super Mario Bros. 2 occidental, sí que vaig començar l'autèntic, el que aquí es diu The Lost Levels. 

On sí que vaig fracassar va ser en la voluntat de gaudir del The Legend of Zelda: Tears of the Kingdom, perquè no el vaig tocar en tot l'any. Increïble. El motiu és que l'havia deixat de banda per no quedar totalment absorbit i jugar durant un temps a altres coses, i entre l'una i l'altra se'm va acabar l'any. No vaig jugar a cap Sonic, i acabar-me el Streets of Rage 2 jo sol i continuar amb la saga tampoc ho vaig complir, però sí que vaig intentar superar el segon joc en modalitat individual. 

Sí que vaig jugar a un videojoc de la saga Mega Man, encara que no el vaig acabar, que va ser el setè, per a la Super Nintendo, però no el vaig acabar. Tampoc va ser un bon any pel que fa a reparacions de consoles, com vaig dir de 2023, ni vaig aconseguir comprar menys i jugar més, o dit d'una altra manera, concentrar-me en gaudir del que ja tinc.

Ara bé, tot i que el balanç general és una mica negatiu, sí que és cert que m'havia proposat jugar més i sense pressions de llistes obligatòries i puc dir que ho vaig aconseguir. No gaire més que el 2023, i només en vaig acabar 12, però sí que tinc la sensació que vaig jugar més que l'any anterior. Aprofito per llistar els videojocs als que vaig dedicar almenys 2 sessions de joc l'any passat, en negreta els que vaig acabar:

• Mega Man 7
• Super Mario Bros. Wonder
• Kirby's Dream Land 2
• Downtown Nekketsu Kôshinkyoku: soreyuke daiundôkai
• Double Dragon (NES)
• Marvel's Spider-Man Remastered 
• Downtown Special: Kunio-kun no jidaigeki da yo zen'in shûgô!
• Tinhead
• Galaxian
• GG Aleste
• Yie-Ar Kung Fu
• Ninja Jajamaru-kun
• Attack of the Karens
• G-Darius HD
• Mario Kart 7
• Tetris 99
• Ninja Jajamaru's Big Adventure
• Super Smash Bros. Ultimate
• Puzzle Bobble
• Goliath Depot
• Ninja Jajamaru: The Great World Adventure (també en versió DX)
• Pac-Land
• Super Mario Bros.: The Lost Levels
• Ys I
• Valiant Hearts: Coming Home
• Bikkuri Nekketsu shin kiroku! Harukanaru kin medal
• Ufouria: The Saga
• Streets of Rage 2
• Dragon Ball Advanced Adventure
• The Last of Us Part I
• Super Mario RPG
• Galaga (NES)
• Armed Police Batrider
  
• Super Dragon Ball Z
• Nintendo Switch Sports
• Super Spy Raccoon
• Chrono Trigger
• Daze Before Christmas  
  

Mirant enrere, que per a això serveixen aquestes llistes, no em puc queixar en excés de quantitat de jocs als que vaig jugar. A més, no m'havia fet una llista d'imprescindibles com en anys anteriors, i vaig anar jugant al que em venia de gust en cada moment, sense planificar-ho gaire, sense tanta pressió autoimposada, cosa que celebro. Em faltaria no portar tants jocs alhora, però ja hi treballarem.

De tots aquests títols destaco el meravellós Super Mario Bros. Wonder i el seu duríssim 100%, el magnífic Marvel's Spider-Man, el primer joc de Playstation 5 llarg que m'he passat (començat el 2023, això sí), el GG Aleste sense continuacions, primer shmup del que puc dir això, les hores que vaig dedicar al meu estimat Ninja Jajamaru-kun (i les que li vaig dedicar al Ninja Jajamaru's Big Adventure, en aquest cas sense aconseguir acabar-lo (encara), les partides al Super Smash Bros. Ultimate i el Nintendo Switch Sports amb la meva filla, l'inici de l'espectacular The Last of Us Part I, la preparació del pòdcast de Bola de Drac amb els companys de Retroscroll, tot i que no va ser l'únic, perquè per exemple també destaca el que vam gravar en directe des de la RetroBarcelona 2024, on ens vam retrobar després d'un any, o el fet que em van donar, un any més, l'oportunitat de provar jocs indies de naturalesa arcade per analitzar-los abans del seu llançament, tot un honor.

2024 també va ser l'any de la compra d'una nova recreativa mini, l'Astro City Mini V de Sega, amb jocs en format vertical, sobretot de naus, gràcies a una boníssima i inesperada oferta (i aquí teniu el meu vídeo d'unboxing i prova a TikTok), i em temo que els trastos i els videojocs continuaran arribant, perquè no paren de llançar màquines i títols que em criden molt l'atenció.

No goso proposar-me comprar menys i gaudir més el 2025, perquè tinc coses pendents de comprar de 2024 i en venen algunes de molt interessants, però estaria bé poder-ho fer, perquè encara que sigui per espai seria d'allò més recomanable.

A banda d'això, en l'àmbit del consum en si, vull continuar jugant al que em vingui de gust a cada moment, sense obligar-me a res, però sense prohibir-me, tampoc, tenir una idea aproximada de videojocs que m'agradaria tocar en el futur immediat. 

Però, per parlar més concretament d'algun joc o alguna saga, m'agradaria iniciar Final Fantasy -si, per fi, trobo un bon preu del recopilatori Pixel Remaster- i un deute pendent amb mi mateix de fa molts anys, Shenmue, així com recuperar la saga Dragon Quest, posar-me amb el Yakuza 0 i jugar, almenys, al GTA III, i si pot ser començar el Vice City. En termes de màquines, donar una mica més d'amor a les meves Evercade -i comprar-me l'Alpha, la versió recreativa bartop-, cosa que ja vaig començar a fer tímidament el 2024, però encara les tinc molt desaprofitades.

Ja ho veurem, són coses que ara em passen pel cap i que potser després no em venen de gust, però pensar-hi em motiva a fer-ho realitat, i per això també l'existència d'aquesta mena d'entrades anuals, a més que l'any que ve podrem veure si vaig ser ferm.

Que tingueu totes i tots molt bon any i que jugueu moltíssim i, sobretot, que us agradi allò a què jugueu!

Reptes per a 2023

Bon any 2023 a tothom! Primer de tot vull agrair el vostre suport, perquè encara que no tingui gaires visites sempre hi ha algú que llegeix el blog encara que no hi comenti, però com que l'any passat vaig crear un compte de Twitter específic de 3 Botons i START sí que rebo una mica de feedback per allà, de manera que moltes gràcies a totes i tots els que em llegiu i/o interactueu amb mi de la manera que sigui.

I ara ve la tradicional primera entrada de l'any, emparentada amb l'última de l'anterior, la del repàs de 2022, i que és la dels reptes o propòsits en matèria de videojocs per a l'any que acaba de començar.

Com de costum, he rellegit ara l'entrada equivalent de 2022 per veure quines coses em vaig proposar i quines vaig complir, i a partir d'aquí veuré com encaro el 2023. 

Aquella entrada era plena d'objectius no complerts i prorrogats, que he de tornar a prorrogar, com per exemple continuar amb la saga Super Mario.

No tinc pràcticament temps lliure, però per proposar-se coses que no quedi, i enguany vull jugar a més jocs de la mascota de Nintendo, així en general, però en particular m'agradaria jugar al Super Mario Bros. 2 occidental.

També de manera general vull jugar a tants jocs d'en Sonic com pugui, celebrant el seu 32è aniversari, que es produeix enguany. Si Sega en va celebrar el 31è, qui soc jo per obsessionar-me amb números rodons?

I una altra saga que he de continuar tant sí com no és Streets of Rage, que em fa vergonya haver de dir que encara no he jugat seriosament al 2...

Cada any penso que és el de la represa del Dragon Quest XI, el meu llançament més esperat de 2019, i ens hem plantat al 2023 amb això pendent.

Bona part de la culpa la té el fet que els jocs llargs em poden ocupar mesos a causa de la manca de temps lliure abans esmentada. Però tornaré a intentar fer-li lloc.

També he de fer lloc a l'últim intent de reparació de la meva Super Nintendo, la meva gran espina en temes pendents pel que fa a videojocs. A més, vull arreglar el lector de la Xbox original, que de cop falla (i no la faig servir, així que no és per abús ni mal ús), la pantalla de la Nintendo DS amb la fatídica ratlla negra (que també va aparèixer un dia de fa anys sense que m'hagués caigut ni res) i l'altaveu de la meva vella i atrotinada Game Boy. Molt ambiciós, ja ho sé.

Sí que vaig aconseguir acabar-me el The Legend of Zelda: Ocarina of Time 3D, i em proposo continuar jugant a jocs de la saga, idealment dos, però sense fer promeses en aquest sentit ni especificar títols.

El 2022 no vaig jugar a cap joc de la saga Castlevania, tot i haver-me proposat el III i el IV, i vull passar aquell repte al 2023. 

Vull continuar també amb els Mega Man i explorant beat'em ups i ara també shoot'em ups, que els vaig agafar el gust l'any passat.

Sempre em proposo comprar menys i jugar més, i 2022 va ser un any en què vaig jugar poc -no per manca de ganes- i comprar molt, tot i que de manera eficient i amb l'ajuda d'un augment d'ingressos sobretot per la venda de coses que ja no volia (de fora de l'àmbit dels videojocs), però això no pot ser. 

És veritat que ara tinc una PlayStation nova per nodrir, i que segur que aniran sortint coses interessants per a la Xbox One i la Switch, i l'Evercade i, és clar, la Ps5, i que vaig trobant coses retro que eren a la meva llista, però vull jugar al que ja tinc, i en aquest sentit em proposo específicament fer que les consoles mini em serveixin per a alguna cosa més que fer bonic i agafar pols.

A banda d'això, no amplio la meva llista de jocs per jugar, que em continuo prenent com un suggeriment o tot plegat convertiria la meva afició en un deure, i el 2023 faré el mateix que el 2022: jugar sense pressions, encara que impliqui acabar l'any amb només una desena de títols finalitzats. 

Ja veurem l'any vinent si he complert el que m'he proposat.

Reptes per a 2021

Si la primera entrada de l'any l'empro per repassar com ha anat l'anterior pel que fa a videojocs, a la segona tinc la tradició (no gaire antiga, però tradició) de fer-me propòsits en el mateix àmbit, després de veure quins van ser els de l'any anterior i si els vaig complir.

Perquè la cosa tingui més emoció són uns propòsits que no em torno a mirar en tot l'any, de manera que potser hi ha coses que no recordava que havia decidit fer, o no, però en tot cas m'agrada aquest component de relativa sorpresa. Si us sembla bé, comencem, i si no, com que és un mitjà escrit sense interacció en directe amb el públic, em sap greu, però la decisió de començar és meva.

Un repte que arrossegava des de feia anys, i del qual vaig parlar a la darrera entrada, així que no m'hi estendré, era acabar el Super Mario Bros., i l'any passat vaig dir que el prorrogava perquè en tot 2019 no l'havia tocat. Doncs bé, finalment el puc considerar aconseguit.

El mateix passava amb el Metroid, que no l'havia tocat en tot 2019. Doncs bé, el 2020 sí que hi vaig jugar un dia, però no més -i per això no apareix al vídeo resum dels videojocs als que vaig jugar l'any passat-, i vaig avançar ben poc. Aquest any sí que me'l penso acabar, però ja per treure-me'l de sobre, que és feixuc, i passar a entregues més amables i populars de la saga. 

No em fa gaire vergonya dir que ho faig amb un mapa, i és que aquest laberíntic joc no disposa de cap guia en aquest sentit, i prou difícil és. En tot cas, repte no superat.

El 2019 tampoc havia tocat el Castlevania, però perquè l'havia deixat aparcat expressament. El 2020 hi vaig tornar i, per fi, me'l vaig passar. I em va costar molt. Aquí en parlava. Aconseguit.

Em vaig proposar també jugar al Dragon Quest XI, ni tan sols vaig dir res d'acabar-me'l, i la veritat és que hi vaig jugar uns dies, però ho vaig fer perquè em feia vergonya haver estat desitjant que sortís aquest joc durant tant de temps i que hagués passat un any des de la seva sortida i no l'hagués tocat. 

No aspirava a acabar-me'l, però sí que hi volia jugar molt més, així que considero el repte no superat, i el motiu pel qual no hi he jugat gaire és que tenia la intenció de no hipotecar-me amb títols RPG, que m'ocupen mesos, cosa que també ha contribuït a què pogués acabar 26 jocs durant 2020. Ja veurem què faig el 2021, però sí que m'hi vull posar seriosament, així que prorrogat.

Ara un de superat, però que requereix explicació: havia dit que volia jugar a un altre joc de la saga The Legend of Zelda, i concretament havia dit que tenia pensat que fos l'Ocarina of Time, a la Nintendo 3DS, però tampoc havia promès que seria aquest.

En tot cas, al final vaig jugar al The Legend of Zelda: A Link to the Past, a través del servei online de la Switch -tot i que també el tinc a la SNES Mini-, i me'l vaig acabar. Aquest any, però, sí que em penso posar amb l'Ocarina.

Entre els propòsits que arrossego hi ha el de jugar més a la Wii U, que concreto dient que me'n vull acabar 3 jocs. Doncs bé, continuo sense aconseguir-ho, però sí que per fi me n'he acabat un joc, que ha estat el Shantae: Risky's Revenge - Director's Cut. Així, prorrogo el repte, i espero dur-lo a terme aquest 2021.

Ara en torna a tocar un de superat, i em fa especial il·lusió, perquè l'havia arrossegat durant molt de temps i m'havia fet patir molt: el mod de la Super Nintendo perquè pugui llegir jocs japonesos.

Li vaig dedicar una entrada fa poc, allà explico tot el calvari, però el cas és que per fi puc dir que m'he tret de sobre aquesta tasca que havia d'acabar tant sí com no.

Encara que en tinc ganes, no he pogut superar el repte d'acabar-me el Donkey Kong Country i, tot i que no ho havia dit, continuar amb la saga. Reconec que hi vaig jugar poc, l'any passat, i sense posar-m'hi gaire seriosament.

A més, no m'està resultant gaire fàcil, no acumulo vides i em costa avançar sense desar partida -gràcies a la SNES Mini- després d'acabar cada pantalla. El joc té previst que es pugui fer en un punt concret de cada món, però amb les poques vides que tinc, cada game over em suposaria repetir unes quantes pantalles, i no en tinc ganes. En fi, prorrogo el repte i aquest any sí, i si puc em faré també la segona part.

En una nota més positiva, vaig dir que volia continuar amb la saga Mega Man, i ho he fet, però no acabant-me la primera entrega en versió Mega Drive, com m'havia proposat, sinó jugant al Mega Man 3 i al Mega Man 4, de NES. Superat, doncs, però això ha fet que el cuquet d'acabar-me els de Mega Drive continuï, i ho vull fer.

2020 també era l'any que havia decidit jugar més i comprar menys, i ho he aconseguit. Encara he de reduir més les despeses, però 2019 havia estat un any molt boig i he millorat molt aquest aspecte, amb la immensa majoria de mesos amb pressupost "sobrant". 2021 hauria de ser una mica millor, però ja ho veurem. Com a mínim, no tornar enrere. 

Jugar més ha estat possible retallant d'altres camps del meu oci, però també m'he centrat més en acabar jocs i no provar tantes coses perquè sí. Això no m'ho havia proposat a l'entrada de reptes per a 2020, però poc després vaig decidir fer una llista de títols als que volia jugar, i l'he seguit força, amb prou opcions per tenir marge de decisió. 2021 també té una llista, i ja veurem fins a quin punt la segueixo.

La llista és ambiciosa, i més encara si hi sumem els de 2020 que no vaig poder ratllar, però se n'extreuen reptes temàtics, com ara el de posar-me al dia amb la saga Streets of Rage, el primer joc de la qual per fi vaig acabar el 2020, ara que n'existeix una aclamada quarta entrega, i sentint amb mi mateix el deute de gaudir d'una saga tan estimada dels anys 90.

Hi ha la voluntat de jugar a més jocs d'en Mario, si pot ser la saga principal, començant pel Super Mario Bros. 2, tant l'autèntic com el que va arribar a Occident en el seu moment. 

I, és clar, serà el 30è aniversari d'en Sonic, per la qual cosa em proposo jugar a bastants jocs de la saga, incloent-hi per fi els de Master System / Game Gear, que els tinc, però no els he tocat pràcticament mai.

No posaré imatges de tot, i sé que la llista és massa ambiciosa, però també, entre altres coses, vull jugar a la saga Illusion d'en Mickey Mouse, a la de Gears of War, continuar amb la de Castlevania i la de Mega Man, i la d'en Kirby, i la d'en Kunio-kun. A veure fins on arribo, però no m'angoixo tot i saber que moltes coses quedaran per fer, perquè tindré la satisfacció d'haver-ne aconseguit espero que moltes.

Reptes per a 2020

L'any passat (i l'altre) dedicava una entrada a veure quins plans tenia, pel que fa a videojocs, per a tot l'any, i si havia fet realitat els anteriors o no. Ja vam veure que més aviat no, però això no em va impedir fer-me nous propòsits d'Any Nou videojoquístics. 

Ara és el torn de veure si aquells nous reptes i la recuperació d'alguns dels anteriors s'han complert (ho miro mentre escric l'entrada, per tant és una mica sorpresa, perquè no me'n recordo), i al final exposaré el que vull fer aquest 2020.

Em vaig proposar veure aquesta pantalla, la del final del Super Mario Bros., i el repte venia de 2018, però continuo sense fer-ho. Ni a la NES Mini ni enlloc. Directament no vaig jugar a aquest classiquíssim en tot 2019. I em toca tornar-lo a prorrogar.

També m'havia proposat acabar el Metroid, que el 2018 havia avançat força, però va passar tot 2019 i no me'l vaig posar ni una vegada. El mateix que amb el Super Mario Bros., i el mateix propòsit: acabar-lo d'una vegada.

Continuem amb la NES, perquè el 2018 m'havia proposat acabar el primer Castlevania i no el vaig tocar en tot aquell any. El 2019 vaig decidir no prorrogar-ho i deixar-ho per a més endavant, i ara que és 2020 em torno a marcar l'objectiu d'aconseguir-ho, i d'endinsar-me més en aquesta saga en què soc tan ignorant. A més, ara tinc el recopilatori digital Castlevania Anniversary Collection, que conté diverses entregues de 8 i 16 bits de la sèrie.

Pel que fa al propòsit que fa temps que arrossego d'acabar-me un shoot'em up o videojoc de naus, ja no l'R-Type (a la foto), sinó qualsevol, de moment el deixo córrer sine die, i és que he anat sent conscient que això és una tasca per als més dedicats, els experts que s'hi passen hores i els dominen.

Això no vol dir, però, que deixi de jugar-hi, perquè ho continuaré fent i en voldré conèixer més.

Millors notícies tinc pel que fa a la saga Dragon Quest: vaig dir que em volia acabar el Dragon Quest III d'una vegada i després jugar al VIII. Doncs bé, la primera part la vaig complir, però la segona... no m'he acabat la vuitena entrega, però sí que vaig jugar al Dragon Quest IX, i me'l vaig acabar pel que fa la història (queden algunes missions secundàries i ja el deixaré).

Sobre la saga en si, el pla per a 2020 és jugar al Dragon Quest XI, de la Switch, i l'entrega més recent, i al Dragon Quest Builders 2, però el Dragon Quest VIII se'n va a 2021, suposo.

També m'havia proposat jugar a un altre títol de la saga The Legend of Zelda, i concretament havia parlat de l'Ocarina of Time 3D, el magnífic remake per a la Nintendo 3DS, però finalment un cop em vaig acabar el Breath of the Wild al gener ja no vaig tornar a tocar la saga.

Ho vull fer, tinc diverses entregues per estrenar o reprendre, però només puc dir que intentaré que sigui aquest 2020.

Torna a ser un objectiu fallit i prorrogat acabar-me 3 jocs de la Wii U, però en el fons era una excusa per tocar més la consola, que m'estimo i que té jocs que m'agraden molt. I el que prorrogo és això, jugar més a la Wii U, perquè el 2019 només vaig jugar al NES Remix, i tampoc me'l vaig acabar.

També m'havia proposat acabar el mod de la Super Nintendo, que se'm complicava... i en realitat és feina d'unes hores, però costa trobar moments. Les complicacions que he tingut han fet que no hagi acabat encara, però em queda molt poquet i espero poder-ne fer una entrada aviat. De moment, però, ha estat un infern.

En el mateix àmbit volia modificar una Saturn i restaurar una Game Boy. Doncs bé, la Saturn res, però vaig restaurar amb èxit la Game Boy de la meva germana, i m'hi vaig animar i vaig fer també la meva i una per encàrrec. Content d'aquesta part.

Un repte de 2019 pròpiament era continuar amb la saga Mega Man, reenganxant-la des de la tercera entrega i fins on arribés. Bé, no ho vaig fer, però sí que amb l'arribada de la Mega Drive Mini i la presència del Mega Man: The Wily Wars, que conté la versió Mega Drive dels tres primers títols de la saga, vaig estar jugant al primer, i el tenia força avançat. Em proposo acabar aquesta versió del primer i, després, ja veurem.

També volia acabar el Donkey Kong Country, a la SNES Mini, però tot i que a l'estiu vaig avançar no el vaig acabar, així que queda prorrogat.

Acomplert l'objectiu de jugar més amb les meves portàtils més antigues, tot i que una mica agafat pels pèls perquè només va ser la Nintendo DS amb l'excusa del Dragon Quest IX, un de més genèric que era jugar més i comprar menys ha estat un fracàs en la segona part del propòsit: he comprat encara més.

Així que com que pel que fa a jugar a videojocs ja he hagut de prorrogar prou coses, no en sumo més, però em proposo -i ja ho he començat a fer- comprar moltíssim menys, ara sí, perquè és una situació insostenible per calés, però sobretot per espai i temps per gaudir-ne. Això és una realitat des de fa temps, i no soc l'únic que té aquest problema, ni l'únic que es proposa això mateix, però de debò: ara m'hi esforçaré moltíssim.

Reptes per a 2019

L'any passat ja vaig fer una entrada sobre coses que em proposava pel que fa a videojocs, i trobo que és interessant tornar a fer aquest recull de propòsits videojoquístics, però començaré per veure si vaig respectar els que em vaig fer de cara el 2018 o no, i compartiré les decisions per a aquest 2019.

Una de les coses que volia fer tant sí com no era acabar d'una vegada el llegendari Super Mario Bros., i que la princesa que trobés no fos de mentida ni es trobés en un altre castell, sinó que em digués això que veiem a la pantalla.

Però no, el cert és que sí que vaig jugar al joc, però només a la versió recreativa, el VS. Super Mario Bros., i poquet, de manera que prorrogo el propòsit i espero complir-lo aquest 2019. A més, jugaré al de NES, i a la NES Mini, cosa que quan vaig comprar la miniconsola no volia fer, perquè només volia jugar als jocs que no tingués ja en cartutx, però allà hi puc jugar en els 60 Hz en què es va concebre, així que a fer punyetes.

Em vaig proposar també arribar al final d'algun dels recorreguts de l'Out Run, mític joc que m'encanta però en què no puc dir que sigui bo.

Doncs bé, arrel del podcast que vam gravar a Retroscroll dedicat a aquest emblemàtic títol hi vaig haver de jugar força i ho vaig aconseguir. I no només això: en versió Mega Drive vaig arribar a les cinc metes, i a la Nintendo 3DS, a una. Tanmateix, i sobretot ara que ha sortit en Switch la versió més completa i adaptada als temps moderns, vull continuar jugant-hi i arribar a tots els finals també en aquest port més difícil que el de Mega Drive.

Vaig decidir acabar-me algun shoot'em up, un dels molts gèneres que m'agraden però en els quals soc molt dolent. I vaig aventurar que podria ser l'R-Type. El resultat va ser...

Que ni tan sols el vaig posar, aquest joc. I no me n'he acabat cap altre, per tant un altre objectiu fallit, però sí que m'he informat llegint i escoltant podcasts sobre altres títols o els shmup en general i he jugat a algun, sense gaire profunditat, però. Prorrogat, però l'R-Type és un dels més difícils, així que aquest, si de cas, el tocaré sense perspectives reals d'acabar-lo.

Acabar-me el Metroid (el primer, el de la NES) era una altra cosa que volia fer, i després passar al Metroid II de la Game Boy, al Metroid: Samus Returns de la Nintendo 3DS i el Super Metroid de la Super Nintendo.

No m'he acabat ni el primer, i això ja ho vaig aventurar l'any passat, però sí que hi he jugat, he avançat i el que em queda ja ho faré amb mapa, perquè és un maleït laberint inclement que exemplifica perfectament que els jocs, abans, tenien força marge de millora pel que fa a disseny.

Una cosa similar em va passar amb el Castlevania de la NES, que va ser un dels primers jocs als que vaig jugar a la NES Mini, però no hi ha hagut continuïtat i el 2018 ni el vaig tocar.

Continuo interessat en la saga i tard o d'hora m'hi posaré seriosament, però de moment no prorrogo el repte ni tan sols d'acabar el primer, cosa que no significa que no ho acabi fent, però no m'ho proposo perquè tinc altres prioritats.

Amb el Zelda II: The Adventure of Link (NES) no tinc excusa: ja vaig dir l'any passat que el 2017 m'havia acabat el primer joc, per tant, si ni tan sols hi vaig jugar va ser perquè no em va venir prou de gust.

A l'entrada deia que no tenia cap dubte que m'acabaria el The Legend of Zelda: Breath of the Wild el mateix 2018, però no era un repte en si. Ho considerava lògic. Al capdavall, va ser el meu títol preferit de 2017, ho va tornar a ser el 2018 i li vaig dedicar moltíssimes hores. Però no, ho vaig aconseguir la nit de dijous 10 de gener d'aquest mateix 2019. Per poc. Per a aquest any em proposo jugar a algun altre Zelda, probablement l'Ocarina of Time a la Nintendo 3DS.

Tenia molt clar que 2018 havia de ser l'any del Dragon Quest VIII, en Nintendo 3DS, després que el VII m'agradés tant, però va passar una cosa inesperada: vaig descobrir la versió Android dels Dragon Quest originals, la trilogia d'Erdrick, que en diuen, les tres primeres entregues, i hi vaig estar jugant.

El cas és que vaig deixar el VIII per quan acabés el III, però com que encara em falta el post-joc i ho he anat deixant, al final va acabar 2018 sense que estrenés la vuitena entrega. Sens dubte, el 2019 he d'acabar el Dragon Quest III i almenys començar el VIII.

Igual de clar tenia que m'havia d'acabar el Super Mario 3D World de la Wii U tant sí com no, dins el propòsit més ampli de jugar (no acabar) a 3 dels jocs d'aquesta consola que tinc tan abandonada.

Doncs bé, el d'en Mario ni el vaig tocar, i només vaig jugar alguns dies al NES Remix, per tant... objectiu fallit i prorrogat.

Com cada any, em proposo també (i fins ara no ho acabo fent) jugar a l'MSX més enllà del context de les Reunions d'Usuaris de l'MSX, i he d'acabar un propòsit que sí que vaig començar a fer realitat, la modificació de la Super Nintendo per tal que pugui llegir jocs japonesos i vagi a 60 Hz.

Però de moment no està anant bé, és molt més complicada que la modificació de la Mega Drive que vaig fer fa temps, i hauré de deixar la finalització o l'abandonament per a més endavant, de manera que aquest objectiu, li agradi o no a en Yoda, el vaig intentar.

Independentment d'això, que evidentment es prorroga, tinc la intenció de modificar la Saturn perquè tingui els 60 Hz i ressuscitar la Game Boy de la meva germana, pel que fa a l'apartat de l'electrònica.

M'havia proposat també acabar 5 jocs clàssics, i com que el 2018 vaig acabar el Ninja Spirit, el Dragon Quest, el Dragon Quest II, l'Out Run (en una de les seves versions), el Shantae, el Mega Man X i l'Street Fighter (com que només es pot seleccionar un personatge, derrotar en Sagat es pot considerar acabar-se el joc, almenys per a mi), diria que aquest objectiu el vaig complir amb escreix.

Com que ja tinc prou feina amb els reptes prorrogats, de nous n'afegiré ben pocs. Un d'ells és reprendre la saga Mega Man, començant pel Mega Man 3, i fins on arribi. I acabar el Donkey Kong Country, que vaig començar a l'estiu, i posar-me de debò amb la saga, sobretot quan aconsegueixi que la Super Nintendo accepti jocs japonesos, ja que les entregues 2 i 3 les tinc d'aquella regió.

També tinc la intenció de jugar, en general, amb les meves portàtils més antigues -encara que ho veig difícil, si han de competir amb la Switch-, i com a gran repte per a aquest 2019, jugar més i comprar molt menys. Mai no m'arribaré a posar al dia, moriré amb jocs sense començar, però crec que per a la meva salut mental i l'adquisició d'experiència en aquest camp que tant m'agrada però on soc bastant ignorant, el millor és que freni amb força (no del tot, compte!) i gaudeixi del que tinc.

Reptes per a 2018

Fa molt poc vaig publicar una entrada en què repassava l'any 2017 pel que fa a videojocs, i també deia que em proposava, per al 2018, comprar molt menys i jugar més retro. 

Després se'm va acudir que també podia proposar-me reptes concrets com a jugador, coses que tinc pendents de fer, espines clavades, o que vull fer sense més ni més. Aquesta és una entrada, doncs, de caràcter similar a l'altra, però l'he de fer ja perquè encara és gener.

El primer repte, que no serà necessàriament el primer que assoleixi, que tenia clar era el d'acabar el Super Mario Bros., un clàssic entre clàssics de la història dels videojocs al que no he jugat prou, però que sens dubte no he acabat, i vull que això canviï. No és l'únic joc del lampista italoamericà que tinc per acabar, però es mereix ser el proper que completi.

No he decidit, però, si serà a la versió de la NES o a la de recreativa, diferent i més difícil i anomenada Vs. Super Mario Bros., ara que la tinc a la Switch.

Hi ha jocs que m'agraden molt, però en els quals no soc gaire bo. De fet, això de no ser gaire bo em passa amb moltíssims jocs. Però alguns dels que se'm resisteixen continuen agradant-me molt, i un d'ells és l'Out Run, que tinc en diverses versions però en el qual mai he aconseguit arribar a cap meta, a diferència de l'Out Run 2 i les seves petites variants, en què la jugabilitat canvia molt gràcies a la tècnica de la derrapada.

Per a aquest 2018 em proposo aconseguir-ho, sigui a la versió de la Nintendo 3DS -la que he tocat més-, la de la Saturn -la més propera a la recreativa original-, la de la Mega Drive o la de la Master System. I si aconsegueixo una meta potser m'animo a acabar també les altres, però no prometo res.

Això dels videojocs que m'agraden molt però en què no soc bo es pot aplicar al gènere dels shoot'em up o shmup sencer, però aquest any em proposo acabar-ne algun. Trobo que aquest repte serà més difícil que el de l'Out Run, però ho intentaré igualment.

Segurament serà l'R-Type, títol que em cridava l'atenció des que fa uns 25 anys el vaig provar una tarda a casa d'un amic que tenia la Super Nintendo i el va llogar. Ara jo el tinc en Game Boy, Master System i Xbox 360, i segurament serà aquesta versió la que formarà part del repte, ja que conté la primera entrega en versió recreativa.

Hi ha reptes que tenen a veure amb la necessitat d'endinsar-me en sagues mítiques. Jocs que em vull passar per poder continuar gaudint d'aquestes franquícies.

És el cas del Metroid, de la NES, que vaig començar l'any passat, però que encara he d'acabar, i la feina que em queda. Després tinc ganes de jugar al II de la Game Boy, al remake d'aquest per a la Nintendo 3DS i al Super Metroid de la SNES. Ja veurem fins on aconsegueixo arribar. Potser no m'acabo ni el primer, encara.

Una altra saga que tinc moltes ganes de conèixer bé és la que s'iniciava amb el Castlevania, joc de la NES que també vaig provar en tenir la NES Mini, però al principi, i després no el vaig tornar a posar.

Tinc ganes de fer-ho i anar jugant a més entregues, concretament les parts 2 i 3, la de la Super Nintendo i el Castlevania: Symphony of the Night que tinc a la Xbox 360.

Conec una mica més la saga The Legend of Zelda, l'any passat em vaig acabar el primer joc a la NES Mini, i ara vull continuar amb el Zelda II: The Adventure of Link, un títol molt diferent del primer, només cal veure'n la imatge, però que vull jugar i acabar abans de ficar-me amb el The Legend of Zelda: A Link to the Past de la Super Nintendo.

Tot plegat mentre tiro endavant el Breath of the Wild de la Switch, que no considero repte perquè no m'he ni de plantejar que l'acabaré aquest 2018.

Veurem a quants d'aquests videojocs puc acabar jugant al final, però un altre dels reptes que tinc és el d'acabar 5 títols retro/clàssics/antics, i aquests poden incloure els que ja he esmentat o no, ja ho veurem.

L'any passat vaig acabar el Dragon Quest VII en versió Nintendo 3DS, i vaig decidir deixar reposar aquell joc i les sensacions que m'havia provocat, en comptes de passar al següent títol de la saga com havia estat fent fins llavors, que els encadenava.

Ara toca jugar, per fi, al Dragon Quest VIII, també en remake per a la Nintendo 3DS, ara que fa un any que el tinc. Això té a veure, també, amb el repte, o més aviat propòsit, de tornar a jugar a la Nintendo 3DS, la Nintendo DS i la Game Boy, directament afectades en la seva categoria de portàtils per l'arribada de la Switch a la meva col·lecció, malgrat que hi tinc molts jocs començats i per començar. Tocarà deixar la Switch a casa unes quantes vegades i recuperar aquestes tres magnífiques portàtils pures.

Una altra consola afectada per l'arribada tant de la Switch com, en aquest cas, la Xbox One ha estat la Wii U. I em sap greu, perquè ja ha tingut prou mala sort comercialment, i jo en soc defensor i m'agrada molt, però no puc estar per tot.

Em proposo, per a aquest any, jugar a 3 dels seus jocs, encara que no els acabi tots (però si puc, sí). El Super Mario 3D World sí que el vull acabar tant sí com no, però en general el que vull és dedicar força temps a almenys 3 dels seus jocs i consideraré el repte aconseguit.

Sense posar números, també em proposo jugar a l'MSX fora de les Reunions d'Usuaris. És el meu primer sistema de videojocs i vull tornar a jugar, ara més seriosament, als títols que m'encantaven de petit, però també jugar als que no tocava gaire, i continuar gravant jocs desconeguts per a mi en disquet, projecte que tinc abandonat per pura deixadesa.

Finalment, una altra cosa que he anat deixant, i que fa que després d'un any i mig no hagi pogut jugar als jocs japonesos que em vaig comprar al país del Sol Naixent l'estiu de 2016, és la modificació de la Super Nintendo per tal que se li pugui canviar la freqüència de refresc de la imatge dels 50 hertzs de la regió PAL als 60 de la japonesa i la nord-americana.

Són uns quants reptes, no tots sobre videojocs concrets, i crec que són assumibles, tot i que no m'estranyarà gens que algun o alguns no es facin realitat -hauré d'establir prioritats-, com tampoc passarà res si els supero més enllà del que m'he proposat aquí -per exemple, acabant 10 títols retro- o sobre la marxa se me n'acudeixen més. Quan acabi l'any veurem com ha quedat tot plegat.