Crònica de RetroBarcelona 2024: 9a Fira del videojoc clàssic

Un any més, com no podia ser d'una altra manera, just després de RetroBarcelona em teniu aquí donant la tabarra sobre la meva experiència personal amb aquest esdeveniment, el més esperat per part de tots els aficionats al videojoc clàssic del nostre país.

Per a mi, com sempre, era així, però no només pel contingut de la 9a Fira del videojoc clàssic, que repetia escenari de l'any passat, a la Farga de L'Hospitalet, sinó per la possibilitat de veure presencialment els meus estimats companys de Retroscroll, amb els quals teníem, un cop més, un estand amb videoconsoles de les nostres col·leccions particulars a disposició del públic que hi volgués fer alguna partideta, cosa que sempre és un plaer.

Després del retorn a l'activitat que va suposar l'edició de 2023, esperadíssima atesa la interrupció provocada per la pandèmia del covid-19, que va fer que precisament aquell any, 2019, se celebrés l'última edició de l'esdeveniment en més de tres anys, RetroBarcelona 2024 es presentava il·lusionant i tremendament exitosa, amb exhauriment d'entrades anticipades i tot.

Des del nostre estand vam notar l'augment del nombre de visitants, a simple vista i en el fet que ens va resultar difícil poder jugar a alguna coseta. Perquè nosaltres allà hi anem per veure'ns i fer una aportació a la part més lúdica de la festa, però si tenim un moment per gaudir dels videojocs nosaltres mateixos, que al capdavall som en aquest sector perquè ens agraden els videojocs, doncs ho fem. 

I com a mínim dissabte, que va ser l'únic dia que hi vaig poder anar jo perquè l'endemà era l'aniversari del meu fill, ens va ser pràcticament impossible jugar, llevat que ho féssim als sistemes que teníem posats al nostre propi estand. En aquest sentit vaig fer preses de contacte amb el Blazing Lazers de la Turbografx i el Super Aleste de la Super Nintendo, vaig jugar una mica més seriosament que altres cops al Toilet Kids de l'esmentada consola de NEC, i vaig fer un parell de pantalles al Paprium de la Mega Drive cooperant amb el company Molsupo, com fa un any. En definitiva, vaig jugar molt menys que en altres ocasions. I fora d'allà, només vaig poder acabar una partida començada d'un Neo Turf Masters que hi havia en una recreativa de les genèriques, que també tenen el seu encant per molt boniques que siguin les japoneses tipus Candy, que són les més abundants a l'esdeveniment.

Ep, no em queixo gaire, perquè això vol dir que hi havia moltíssima gent i que s'ho estava passant d'allò més bé. Segurament, si hi hagués pogut anar diumenge, hauria enganxat algun moble arcade lliure per fer una o dues partidetes del que sorgís, com l'any passat, però no va poder ser. Què hi farem...

Però, encara que no pogués gaudir directament dels videojocs, em va agradar, com sempre, fer alguna volteta per veure l'ambient que hi havia, fer una ullada als títols que hi havia exposats a les màquines recreatives i domèstiques, repassar les botigues per si enganxava alguna ganga -no va ser el cas-, mirar també les que tenien productes que a priori no eren del meu interès però que també m'agrada mirar, veure en viu algunes màquines que no tinc l'ocasió de veure mai, albirar la cara de personatges famosos del sector i, en el cas dels que conec en persona, poder-los saludar si ens trobem, com va ser el cas, primer de tot, d'en Carles Garcia, l'ànima de RetroBarcelona, però també vaig poder fer una encaixada amb gent com en Sikus i en Renner de Game Museum, l'Ivan de Tentáculo Púrpura, l'Altaïr i desvirtualitzar, després de no veure'ns per poc l'any passat, la Simmer Valenciana, que a més em va fer una breu entrevista que sortirà aviat en algun dels seus canals habituals i que em va semblar el que ja transmet a les xarxes: una persona molt dolça i simpàtica. Malauradament, em va faltar conèixer en persona algun mutual del que jo encara anomeno Twitter, com ara en José María "Nahar" del podcast -molt recomanable, per cert- Defensores de la Galaxia.

Per descomptat, em vaig retrobar, tot i que de manera calculada i esperada, però no per això menys volguda, ans al contrari, amb els companys de Retroscroll Dani "Salore", Vicky "Rokuso", Javi i l'esmentat Jaume "Molsupo", amb els quals ens veiem molt menys del que voldria, en part perquè amb nens petits és difícil assistir a esdeveniments d'aquesta mena i m'estic saltant les Reunions d'Usuaris de l'MSX des de fa anys, però quan ens veiem és com si no hagués passat el temps, i això és gràcies al nostre animat grup de WhatsApp però també a com encaixem entre nosaltres malgrat diferències de gustos concrets sobre videojocs i fins i tot sobre la manera de consumir-los.

Però això és el que dona riquesa al grup, i amb ells, a banda de passar-m'ho bé parlant del que més ens agrada i posant-nos al dia de les nostres vides personals, una cosa que faig molt és aprendre, perquè cadascun d'ells en la seva especialitat en sap un munt, i m'ajuda a conèixer coses i canviar punts de vista sobre altres. De debò, amb ells soc un etern aprenent, i això sempre és positiu.

No vull acabar sense explicar que, per primera vegada i gràcies a que els mitjans ho van permetre, vam gravar un podcast presencialment, aprofitant l'avinentesa de RetroBarcelona, i és que teníem Retroscroll Channel molt aturat. L'experiència va ser diferent, però molt satisfactòria, i espero que puguem repetir, tant de la gravació d'un programa l'any vinent com de la companyia mútua i, en general, d'aquesta fira tan especial que tira endavant gràcies a persones humanes que per fer-la possible han de fer sacrificis personals, amb el desgast que això suposa. 

Si deixa de celebrar-se, haurem d'agrair-los la feina feta fins ara, però els que en gaudim d'una manera molt més relaxada no podem evitar desitjar, egoistament, que RetroBarcelona duri per sempre.