Crònica de RetroBarcelona 2025: 10a Fira del Videojoc Clàssic

Un any més, i creuem els dits perquè la cosa no s'aturi, s'ha celebrat l'esdeveniment més important sobre videojocs retro, o clàssics, o com se'n vulgui dir, del nostre país. I un any més vaig poder anar-hi, encara que, malauradament, el mes de maig és un mes de compromisos familiars per a mi, i ja van dues edicions que justament se celebren en un dels dos caps de setmana que em van malament, i fins i tot podrien ser-ne tres. De fet, només el primer cop que es va celebrar al maig, el 2023, va tenir lloc en un cap de setmana en què no em coincidia amb res més.

En fi, que només hi vaig poder anar un dels dos dies, però va ser meravellós, com sempre, i és per això que, com cada any, vull compartir amb vosaltres la meva particular i modesta crònica, des del meu punt de vista específic i tal com vaig viure l'esdeveniment. 

RetroBarcelona 2025, o la 10a Fira del Videojoc Clàssic, es va celebrar els dies 3 i 4 de maig al recinte de La Farga de L'Hospitalet, a L'Hospitalet de Llobregat. Un espai prou diàfan, aquesta vegada amb més metres quadrats disponibles i, per tant, més mobilitat, però no per això va semblar, en absolut, que estigués més buit, perquè les botigues i els estands, així com les màquines recreatives disponibles, estaven a rebentar de gent i era difícil, quan fèiem alguna escapadeta del nostre estand, jugar o mirar bé els productes a la venda.

Sí, he dit "el nostre estand", perquè un cop més hi vaig poder anar gràcies a formar part de Retroscroll, que una vegada més oferia un espai amb consoles, ordinadors i les corresponents pantalles, jocs i comandaments de les nostres col·leccions particulars perquè en gaudís el públic assistent, que esperem que se n'anés content. Hi ha més associacions i grups que ofereixen el mateix, però jo puc parlar del nostre cas, és clar.

Com sempre, s'hi va acostar tota mena de públic, des del coneixedor del material exposat, tant per records d'altres èpoques com perquè hi ha continuat militant, fins al més jove, que segurament no havia vist ni tocat mai moltes d'aquestes màquines.

Hi vam tenir, entre altres, consoles com la Super Nintendo, la Mega Drive, la Nintendo 64, la GameCube, la Dreamcast, les PlayStation 1 i 2, la Saturn o la Master System, però també d'altres de menys mainstream com la PC Engine, l'Amstrad GX4000, la Jaguar, la Soundic SD-090 o la Vectrex, que criden molt l'atenció del públic a cada edició, així com la "Famitoaster", la Famicom ficada en una torradora que va fer el company Scroll fa temps. 

Enguany, com que l'esdeveniment estava dedicat al PC, hi vam tenir també un ordinador no dels 90, però sí de finals dels 2000, amb jocs de certa antiguitat com el The Sims, el Sim City 2000 o el Doom, joc emblemàtic que va protagonitzar aquesta desena edició tant perquè s'associa molt a l'ordinador -tot i que, irònicament, és famós per estar present de manera oficial o no en múltiples sistemes i aparells electrònics no necessàriament pensats per jugar- com perquè el seu creador, en John Romero, era el convidat estrella. 

Trobo divertit fixar-me en si els jocs que hem posat criden més o menys l'atenció de la gent, i canviar-los per veure si la cosa millora o, al contrari, deixa la consola lliure massa estona. És com si estigués gestionant un parc d'atraccions o un hospital de videojoc, en certa manera. Ullet, cop de colze.

Mentre no estava fent això, ni vigilant que s'estigués fent un ús correcte dels materials, ni fent alguna volteta ràpida per veure si podia jugar a alguna cosa d'altres estands o seccions, la feia petar amb els companys Scroll, Salore, Molsupo, Javi i Rokuso, i vam rebre la visita d'un membre ara inactiu de Retroscroll, en Suso, amb qui parlo de tant en tant per WhatsApp, però que feia uns quants anys que no veia en persona. Tota una agradable sorpresa mentre gravàvem, per segon any consecutiu, un pòdcast a la RetroBarcelona mateix.

Una de les coses que sempre faig, però que aquesta vegada no vaig tenir gaire temps de fer, és veure en persona sistemes antics que no havia vist mai o que, de vegades, ni tan sols coneixia, i que s'exposen tant a la zona de museu pròpiament dit, darrere de vitrines, com de manera oberta i jugable. 

D'altres sí que els tenia vistos, però sempre és un plaer tornar-los a veure, com és el cas de la meravellosa Vectrex del company Salore, que any rere any tenim posada a l'estand i, si puc, hi faig alguna partideta, com va ser el cas, amb el Minestorm.

No vaig jugar gaire, o si més no, menys que altres anys, però a banda de l'esmentat joc de la Vectrex (a la imatge), vaig jugar al Pac-Land de la PC Engine del company Javi, ja que és un joc que m'encanta, l'Arkanoid en versió per al Commodore 64 que vaig portar jo mateix, l'Out Run 2 de la Xbox, el Daytona USA 2001 de la Dreamcast, l'Operation Wolf per a la Master System II que també era meva, i on també vaig provar per primer cop la seva molt aconseguida versió de l'Streets of Rage, a l'Streets of Rage Remake al PC del nostre estand amb el company Molsupo, molt breument al Doom a la Jaguar del mateix company, al Prehistorik en un Amstrad d'un altre estand, i ja en recreatives, les úniques que vaig enganxar lliures, unes Egret II i 3, al Sonic Wings Limited i al Puzzle Bobble, un altre habitual meu.

Em va faltar tocar més recreatives, jugar a més jocs al nostre propi estand -on no vaig arribar ni a tocar la Neo Geo!-, i sobretot fer algun combat a algun Street Fighter amb algú, fos en consola o arcade. Bé, més que això, saludar algun conegut que vaig veure de lluny i que no vaig tornar a veure en tota la jornada, especialment en Murshus, la Simmer Valenciana o l'ànima de RetroBarcelona, en Clark. Sí que vaig poder saludar l'Oriludic i vaig presentar-me al Señor Mayor i en Javi Ortiz, i, és clar, vaig gaudir durant unes hores que es van fer curtíssimes de la companyia dels altres retroscrollers que eren a la fira.

Al final, tot i que els videojocs ens encanten i intentem jugar-hi, trobo que el millor és tornar a veure en persona aquests amics amb qui normalment parlem per WhatsApp o gravem pòdcasts a distància, i posar-nos al dia de temes més personals, a més de parlar de la nostra afició pròpiament dita.

Espero que quan les meves circumstàncies familiars canviïn amb la maduració dels nens pugui tornar a participar en altres esdeveniments retro de menys abast però, de moment, aquesta cita anual que no me la treguin!

Crònica de RetroBarcelona 2024: 9a Fira del videojoc clàssic

Un any més, com no podia ser d'una altra manera, just després de RetroBarcelona em teniu aquí donant la tabarra sobre la meva experiència personal amb aquest esdeveniment, el més esperat per part de tots els aficionats al videojoc clàssic del nostre país.

Per a mi, com sempre, era així, però no només pel contingut de la 9a Fira del videojoc clàssic, que repetia escenari de l'any passat, a la Farga de L'Hospitalet, sinó per la possibilitat de veure presencialment els meus estimats companys de Retroscroll, amb els quals teníem, un cop més, un estand amb videoconsoles de les nostres col·leccions particulars a disposició del públic que hi volgués fer alguna partideta, cosa que sempre és un plaer.

Després del retorn a l'activitat que va suposar l'edició de 2023, esperadíssima atesa la interrupció provocada per la pandèmia del covid-19, que va fer que precisament aquell any, 2019, se celebrés l'última edició de l'esdeveniment en més de tres anys, RetroBarcelona 2024 es presentava il·lusionant i tremendament exitosa, amb exhauriment d'entrades anticipades i tot.

Des del nostre estand vam notar l'augment del nombre de visitants, a simple vista i en el fet que ens va resultar difícil poder jugar a alguna coseta. Perquè nosaltres allà hi anem per veure'ns i fer una aportació a la part més lúdica de la festa, però si tenim un moment per gaudir dels videojocs nosaltres mateixos, que al capdavall som en aquest sector perquè ens agraden els videojocs, doncs ho fem. 

I com a mínim dissabte, que va ser l'únic dia que hi vaig poder anar jo perquè l'endemà era l'aniversari del meu fill, ens va ser pràcticament impossible jugar, llevat que ho féssim als sistemes que teníem posats al nostre propi estand. En aquest sentit vaig fer preses de contacte amb el Blazing Lazers de la Turbografx i el Super Aleste de la Super Nintendo, vaig jugar una mica més seriosament que altres cops al Toilet Kids de l'esmentada consola de NEC, i vaig fer un parell de pantalles al Paprium de la Mega Drive cooperant amb el company Molsupo, com fa un any. En definitiva, vaig jugar molt menys que en altres ocasions. I fora d'allà, només vaig poder acabar una partida començada d'un Neo Turf Masters que hi havia en una recreativa de les genèriques, que també tenen el seu encant per molt boniques que siguin les japoneses tipus Candy, que són les més abundants a l'esdeveniment.

Ep, no em queixo gaire, perquè això vol dir que hi havia moltíssima gent i que s'ho estava passant d'allò més bé. Segurament, si hi hagués pogut anar diumenge, hauria enganxat algun moble arcade lliure per fer una o dues partidetes del que sorgís, com l'any passat, però no va poder ser. Què hi farem...

Però, encara que no pogués gaudir directament dels videojocs, em va agradar, com sempre, fer alguna volteta per veure l'ambient que hi havia, fer una ullada als títols que hi havia exposats a les màquines recreatives i domèstiques, repassar les botigues per si enganxava alguna ganga -no va ser el cas-, mirar també les que tenien productes que a priori no eren del meu interès però que també m'agrada mirar, veure en viu algunes màquines que no tinc l'ocasió de veure mai, albirar la cara de personatges famosos del sector i, en el cas dels que conec en persona, poder-los saludar si ens trobem, com va ser el cas, primer de tot, d'en Carles Garcia, l'ànima de RetroBarcelona, però també vaig poder fer una encaixada amb gent com en Sikus i en Renner de Game Museum, l'Ivan de Tentáculo Púrpura, l'Altaïr i desvirtualitzar, després de no veure'ns per poc l'any passat, la Simmer Valenciana, que a més em va fer una breu entrevista que sortirà aviat en algun dels seus canals habituals i que em va semblar el que ja transmet a les xarxes: una persona molt dolça i simpàtica. Malauradament, em va faltar conèixer en persona algun mutual del que jo encara anomeno Twitter, com ara en José María "Nahar" del podcast -molt recomanable, per cert- Defensores de la Galaxia.

Per descomptat, em vaig retrobar, tot i que de manera calculada i esperada, però no per això menys volguda, ans al contrari, amb els companys de Retroscroll Dani "Salore", Vicky "Rokuso", Javi i l'esmentat Jaume "Molsupo", amb els quals ens veiem molt menys del que voldria, en part perquè amb nens petits és difícil assistir a esdeveniments d'aquesta mena i m'estic saltant les Reunions d'Usuaris de l'MSX des de fa anys, però quan ens veiem és com si no hagués passat el temps, i això és gràcies al nostre animat grup de WhatsApp però també a com encaixem entre nosaltres malgrat diferències de gustos concrets sobre videojocs i fins i tot sobre la manera de consumir-los.

Però això és el que dona riquesa al grup, i amb ells, a banda de passar-m'ho bé parlant del que més ens agrada i posant-nos al dia de les nostres vides personals, una cosa que faig molt és aprendre, perquè cadascun d'ells en la seva especialitat en sap un munt, i m'ajuda a conèixer coses i canviar punts de vista sobre altres. De debò, amb ells soc un etern aprenent, i això sempre és positiu.

No vull acabar sense explicar que, per primera vegada i gràcies a que els mitjans ho van permetre, vam gravar un podcast presencialment, aprofitant l'avinentesa de RetroBarcelona, i és que teníem Retroscroll Channel molt aturat. L'experiència va ser diferent, però molt satisfactòria, i espero que puguem repetir, tant de la gravació d'un programa l'any vinent com de la companyia mútua i, en general, d'aquesta fira tan especial que tira endavant gràcies a persones humanes que per fer-la possible han de fer sacrificis personals, amb el desgast que això suposa. 

Si deixa de celebrar-se, haurem d'agrair-los la feina feta fins ara, però els que en gaudim d'una manera molt més relaxada no podem evitar desitjar, egoistament, que RetroBarcelona duri per sempre.