Curiositats: The Adventures of Quick & Silva

Que els videojocs de vegades superen les expectatives dels seus responsables és quelcom que sabem, i també a la inversa, un cas segurament més freqüent, en què se n'espera molt més del que finalment s'aconsegueix.

Avui us porto la història d'un joc del qual s'esperava tan poc, que els seus creadors el van presentar amb un pseudònim per si de cas, i fins i tot van inventar-se una companyia per publicar-lo.

Això és la portada d'una revista, l'Amiga Fun, que en un dels seus números de 1991 dedicava la portada al joc que avui ens ocupa, The Adventures of Quik and Silva.

De fet, l'incloïa en el disquet de regal que acostumava a dur la capçalera, i aquest és un fet cabdal per entendre com va poder fer el que va fer sense conseqüències legals.

El joc és un simpàtic plataformes protagonitzat per un parell de robots als que han encarregat la tasca de salvar el país de Funnyland d'unes joguines que s'han tornat dolentes, i a la captura que he compartit sobre aquest paràgraf podem veure que un dels enemics recurrents és un eriçó blau antropomòrfic d'ulls enormes i sabatilles vermelles.

També es podien trobar lampistes italoamericans i dragonets verds rabassuts, entre altres "homenatges", atès que, pel que sembla, el sistema de distribució d'aquest títol que va aparèixer per a Amiga i també a l'Atari ST permetia esquivar conflictes de copyright.

Posteriorment, el 1992, va passar a ser de domini públic, amb la qual cosa suposo que també s'evitaven problemes perquè ja no se'n treia profit econòmic.

Però la curiositat no és que fessin això, al capdavall també veuríem referències similars al Turrican -clàssic amb què s'ha comparat-, sinó que el joc va ser desenvolupat pels alemanys Peter Thierolf i Franz Matzke (tots dos sota pseudònim) amb música de Chris Hülsbeck (aquest amb el seu reconegudíssim nom real) i el segell de New Kids on the RAM. Per què? 

Doncs perquè va ser un joc creat en qüestió d'un parell de setmanes per a la revista, que havia fet l'encàrrec, amb la idea de cobrar-ne els calés i poder continuar finançant un joc que els estava costant completar. 

I no confiaven gaire en què, en aquestes circumstàncies, el joc de la revista tingués gaire èxit, de manera que no volien que s'associés als seus noms reals ni al de l'empresa Kaiko. El nom per al qual necessitaven els diners era Apydia,  que va acabar sent considerat un dels millors shoot'em ups de l'Amiga. I el Quik and Silva (títol simplificat amb què es va conèixer quan va arribar fora del Regne Unit), per ser un joc creat per distribuir-se gratuïtament, sembla que va acabar sortint força bé.