Què estàs buscant?

dissabte, 2 de gener de 2021

Repàs videojoquístic de 2020

Una vegada més, començo un nou any del blog amb un repàs sobre com va anar, videojoquísticament parlant i per a mi, l'any que acaba de marxar, el 2020, tot veient quins jocs vaig acabar i, en general, a quins vaig jugar.

Les circumstàncies que tots coneixem han suposat, per a molts i sense entrar en repercussions econòmiques, més temps a casa per gaudir de les aficions, però a d'altres no ens ha influït tant. Tot depèn de les circumstàncies personals. Jo no he tingut més temps lliure, tenint una filla petita, però sí que he jugat força més, i m'he acabat molts més jocs que de costum. Com s'entén, aquesta contradicció? Doncs perquè m'he centrat més, m'he fet una llista d'objectius i, sí, he sacrificat coses, tot rebaixant la proporció de còmics i sèries de televisió en favor dels videojocs. 

En aquestes entrades el que acostumo a fer, bàsicament, és parlar breument de cadascun dels jocs que em vaig acabar. Aquest cop, com que m'he centrat i he dedicat, com dic més amunt, més temps als videojocs, me n'he acabat uns quants més que altres anys, així que no faré el mateix, però sí que destacaré els més importants.

Com el The Legend of Zelda: A Link to the Past, que vaig començar a l'aplicació de la Super Nintendo del servei online de la Switch i m'hi vaig engrescar fins que el vaig acabar. En comentar-ho amb els companys de Retroscroll alguns també s'hi van animar i en vam acabar fent un podcast. A banda d'això, jo m'ho vaig passar molt bé i vaig jugar, per fi, a aquest gran clàssic. 

En tornaré a parlar a l'entrada sobre els objectius per al nou any, però vull destacar aquí també que he acabat un altre gran clàssic, el Castlevania, del qual vaig gaudir en aquest cas a l'aplicació de la NES de l'online de la Switch, però a diferència del que va passar amb l'ALTTP, el vaig començar al gener i em vaig encallar en un punt que va fer que fins al setembre no me l'acabés. 

Vaig jugar a altres coses pel mig, és clar, però hi vaig anar tornant de tant en tant durant l'any, i entre una cosa i l'altra no vaig poder-me treure aquesta altra espina clàssica fins al cap d'uns quants mesos.

Una altra de les coses que formaven part d'aquest propòsit de centrar-me era anar acabant títols que tenia començats, i un d'ells va ser el meu estimadíssim Donkey Kong de la Game Boy, probablement el millor remake de la història, com explicava a l'entrada que li vaig dedicar a Retroscroll

No ha estat l'únic títol de Game Boy al que vaig jugar, perquè també vaig voler repassar el Kirby's Dream Land i, aquest cop, amb la segona ronda, més difícil, després d'acabar la primera. Tinc la intenció de jugar a força més títols de la saga, i havia de començar amb el primer, que a més és un clàssic de la meva infantesa. 

També tenia començat, però molt abandonat tot i que m'agradava moltíssim, el Rise of the Tomb Raider, i m'alegro d'haver-me obligat a mi mateix a continuar-lo i acabar-lo, perquè és un tipus de joc amb el qual gaudeixo molt, i amb uns estàndards de producció molt elevats. 

Ara estic pendent de la seva continuació, la tercera part de l'anomenada "trilogia reboot", el Shadow of the Tomb Raider, i quan el trobi a un preu que em sembli bo, l'adquiriré i no trigaré gaire a posar-m'hi.


Vaig aconseguir pagar també un deute que tenia amb la història dels videojocs, acabar-me el Super Mario Bros., que no és un títol en què es pugui desar la partida -bé, no en hardware real, que és on volia jugar-hi tot i tenir-lo en diversos llocs-, sinó que requeria tenir unes hores per davant i posar-m'hi seriosament.

Per fi vaig poder superar l'escull de la penúltima pantalla, la 8-3, de la qual no havia passat mai, i amb insistència -i un truc per continuar en comptes de repetir tot el joc- també va caure l'última, així que ja puc dir que m'he acabat aquest llegendari i revolucionari videojoc. No el conec al mil·límetre, com molts experts autèntics, però és una ratlla important que he pogut fer a la meva llista de pendents.

Un altre tros de clàssic, si bé no al mateix nivell, també estava ben amunt a la meva llista de videojocs pendents per acabar, i el 2020 m'hi vaig posar seriosament, en part esperonat per l'arribada de l'esperadíssima quarta entrega. 

Per fi em vaig acabar l'Streets of Rage, després d'insistir-hi i anar arribant cada cop una mica més lluny, allò que diuen d'anar dominant un videojoc a còpia d'assaig i error, i aconseguir-ho va ser de les experiències més satisfactòries de l'any, fins al punt que puc dir, almenys per ara, que és el meu videojoc preferit de la Mega Drive, i també va ser el que més em va agradar dels que vaig jugar l'any passat, com explicava als Retroscroll Awards.


No deixem els clàssics, perquè també em vaig acabar, tots dos seguits -no el mateix dia, sinó sense altres videojocs pel mig- els Mega Man 3 i 4, els del mig de la NES. És una saga que m'agrada des que la vaig provar per primer cop, però sempre anava deixant per a més endavant reprendre-la, i l'any passat ho vaig fer, i me'n vaig tornar a enamorar fins al punt d'acabar-me'n aquests dos títols en poc temps, i ja he començat a tastar-ne la cinquena entrega. 

2020 va ser també l'any en què em vaig endinsar més en el món dels videojocs indie, aquells títols creats per companyies petites, que lluiten per fer visibles els seus jocs i de vegades tenen èxit i la crítica i els premis els acompanyen, però no sempre.

Fa temps no els tenia en gaire bona consideració, ho reconec. No poden ser grans produccions com les que presenten les companyies fabricants de consoles gràcies als seus estudis interns amb pressupostos espectaculars, ni com els de les third-parties de més renom, però cada cop hi ha més propostes interessantíssimes, i en aquest sentit l'any passat vaig gaudir molt amb títols com el What Remains of Edith Finch, el Firewatch (que tenia començat d'abans), el Brothers: A Tale of Two Sons, l'Old Man's Journey, el Yoku's Island Express, el Gone Home o el Gris. Continuaré provant coses en aquest sentit, ja ho avanço.

A continuació la llista sencera dels videojocs que vaig acabar el 2020, entre els quals n'hi ha alguns que vaig jugar sencers durant l'any i d'altres que ja havia començat temps enrere:

  • Untitled Goose Game - Xbox One
  • The Legend of Zelda: A Link to the Past - Super Nintendo (via Switch)
  • Old Man's Journey - Xbox One
  • Nekketsu Kôkô Dodgeball Bu: Soccer Hen - Famicom (via Switch)
  • Firewatch - Xbox One
  • Nekketsu Kôkô Dodgeball Bu - Famicom (via Switch)
  • Rime - Xbox One
  • What Remains of Edith Finch - Xbox One
  • Donkey Kong - Game Boy
  • Super Mario Bros. - NES
  • Rise of the Tomb Raider - Xbox One
  • Gone Home - Switch
  • Kirby's Dream Land - Game Boy
  • Brothers: A Tale of Two Sons - Xbox One
  • Quackshot - Mega Drive
  • Valiant Hearts: The Great War - Xbox One
  • Owlboy - Switch
  • Castlevania / Akumajô Dracula - Famicom (via Switch)
  • Shantae: Risky's Revenge - Director's Cut (Wii U)
  • Yoku's Island Express - Xbox One
  • Limbo - Xbox One
  • Gris - Switch
  • Streets of Rage - Mega Drive (via Xbox 360)
  • Banjo-Kazooie - Xbox 360 (via Xbox One)
  • Mega Man 3 - NES (via Xbox One)
  • Mega Man 4 - NES (via Xbox One)

26 jocs acabats, que no està gens malament en comparació amb la desena habitual, però que sempre sembla poc si ens fixem en tots els videojocs no ja que existeixen, sinó que tinc jo pendents. I també cal tenir en compte que alguns són curtets.

Per acabar, i com també és tradició des de fa alguns anys, aquí teniu el meu muntatge en vídeo del resum de videojocs als quals vaig jugar l'any passat. No me'ls vaig acabar tots, sinó que hi vaig jugar, i si apareixen al muntatge és perquè ho vaig fer tocant-los almenys dos dies. Espero que us agradi:



A banda de tot això, queden els objectius que tenia per a 2020 i posar-me'n de nous per a 2021, però això, com sempre, tindrà una entrada pròpia, que serà la propera.

Bon any 2021 a tothom!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...