D'un temps ençà no només he començat a veure amb bons ulls els videojocs independents, els indies, sinó que he vist que m'agraden especialment, tot i que n'hi ha tantíssims -de fet, hi ha una saturació perjudicial per als que no aconsegueixen l'atenció dels mitjans- que no he rascat més que la superfície.
Però estic comprant i interessant-me per molts d'ells, i avui volia parlar d'un que em va agradar força. Hi vaig jugar gràcies al servei de subscripció Game Pass de la Xbox One, però, ja que malgrat l'interès que sentia per ell sabia que era molt curt, i tot i així em va causar una impressió prou bona com per parlar-ne en aquesta secció.
Old Man's Journey és un entranyable, relaxant i emotiu point-and-click, en certa manera, però amb un nivell d'interacció molt inferior al del que associem a les aventures gràfiques.
Aquest joc de la independent Broken Rules i llançat digitalment entre 2017 i 2019 per a ordinadors, Switch, PlayStation 4 i Xbox One (la versió a la que he jugat) és més aviat un relat en què intervenim indicant on volem que vagi un ancià i apujant o abaixant elements de l'escenari perquè hi pugui arribar.
Des del punt de vista de la jugabilitat ja estaria tot explicat. Per tant, si estem buscant un plataformes o una aventura gràfica de tall convencional val més que busquem en una altra banda.
El que tenim aquí és una emotiva història que arrenca quan l'home, que viu sol en un poblet de pescadors, rep una carta que el fa agafar la motxilla i emprendre un viatge majoritàriament a peu cap a un lloc que desconeixem.
Hi ha alguns elements de l'escenari amb què podem interactuar pel simple gust de fer-ho, sense conseqüències en la història, però també hi ha punts en què l'home s'asseu i li ve algun record de la seva llarga vida, de seguida veiem que relacionat amb l'amor i intuïm que relacionat amb la carta que ha rebut.
Se'ns mostren en forma de flashbacks en escenes fixes i tenen un to molt malencònic, com, de fet, tota la història, amb l'ajuda de la bella música i un apartat gràfic de conte il·lustrat que es mereix la nostra atenció, i la té gràcies al ritme pausat del joc.
Old Man's Journey, sense voler entrar en spoilers -i encara menys tractant-se d'un títol en què la narració s'endú pràcticament tot el pes-, és una història sobre decisions que prenem a la vida i ens diu que perseguir els somnis no sempre és la millor, perquè les renúncies que això suposa ens poden provocar un penediment que ens acompanyi durant la resta dels nostres dies.
Aquest multipremiat videojoc ens deixa tocats, encara que ofereix un petit marge de redempció al protagonista, i ho fa amb un desenvolupament i una jugabilitat senzills i sense allargar-se més d'aproximadament 2 hores, amb uns trencaclosques fàcils que fan que, al capdavall, el que se'ns ofereixi aquí sigui una mena de pel·lícula que ens demana col·laboracions freqüents però breus.
Si hi podeu jugar de franc, us costa un parell d'euros o ja us està bé pagar-ne el preu complet sabent el que ofereix i el que dura, teniu una proposta excel·lent per dedicar-li una tarda, emocionar-vos i reflexionar sobre les nostres prioritats.
Però estic comprant i interessant-me per molts d'ells, i avui volia parlar d'un que em va agradar força. Hi vaig jugar gràcies al servei de subscripció Game Pass de la Xbox One, però, ja que malgrat l'interès que sentia per ell sabia que era molt curt, i tot i així em va causar una impressió prou bona com per parlar-ne en aquesta secció.
Old Man's Journey és un entranyable, relaxant i emotiu point-and-click, en certa manera, però amb un nivell d'interacció molt inferior al del que associem a les aventures gràfiques.
Aquest joc de la independent Broken Rules i llançat digitalment entre 2017 i 2019 per a ordinadors, Switch, PlayStation 4 i Xbox One (la versió a la que he jugat) és més aviat un relat en què intervenim indicant on volem que vagi un ancià i apujant o abaixant elements de l'escenari perquè hi pugui arribar.
Des del punt de vista de la jugabilitat ja estaria tot explicat. Per tant, si estem buscant un plataformes o una aventura gràfica de tall convencional val més que busquem en una altra banda.
El que tenim aquí és una emotiva història que arrenca quan l'home, que viu sol en un poblet de pescadors, rep una carta que el fa agafar la motxilla i emprendre un viatge majoritàriament a peu cap a un lloc que desconeixem.
Hi ha alguns elements de l'escenari amb què podem interactuar pel simple gust de fer-ho, sense conseqüències en la història, però també hi ha punts en què l'home s'asseu i li ve algun record de la seva llarga vida, de seguida veiem que relacionat amb l'amor i intuïm que relacionat amb la carta que ha rebut.
Se'ns mostren en forma de flashbacks en escenes fixes i tenen un to molt malencònic, com, de fet, tota la història, amb l'ajuda de la bella música i un apartat gràfic de conte il·lustrat que es mereix la nostra atenció, i la té gràcies al ritme pausat del joc.
Old Man's Journey, sense voler entrar en spoilers -i encara menys tractant-se d'un títol en què la narració s'endú pràcticament tot el pes-, és una història sobre decisions que prenem a la vida i ens diu que perseguir els somnis no sempre és la millor, perquè les renúncies que això suposa ens poden provocar un penediment que ens acompanyi durant la resta dels nostres dies.
Aquest multipremiat videojoc ens deixa tocats, encara que ofereix un petit marge de redempció al protagonista, i ho fa amb un desenvolupament i una jugabilitat senzills i sense allargar-se més d'aproximadament 2 hores, amb uns trencaclosques fàcils que fan que, al capdavall, el que se'ns ofereixi aquí sigui una mena de pel·lícula que ens demana col·laboracions freqüents però breus.
Si hi podeu jugar de franc, us costa un parell d'euros o ja us està bé pagar-ne el preu complet sabent el que ofereix i el que dura, teniu una proposta excel·lent per dedicar-li una tarda, emocionar-vos i reflexionar sobre les nostres prioritats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada