Després d'unes quantes entregues d'aquesta secció dedicades a parlar de persones que han contribuït al món i a la història dels videojocs amb la seva música o les seves habilitats de programació, avui torno als orígens, com aquell qui diu, i el protagonista d'avui ho és pels seus dissenys, com va ser el cas de l'entrada inaugural.
Toca parlar de l'home que va dissenyar tantes portades i il·lustracions oficials de Nintendo, amb un estil que reconeixem de seguida i que ens duu tants records, però que cal que sigui reivindicat perquè no se'n parla tant.
El senyor Yôichi Kotabe (Taiwan, 1936) es va interessar per l'art perquè el seu pare era pintor a l'oli, però a ell li va agradar més l'aquarel·la, i va estudiar a la Universitat de les Arts de Tòquio, i mentre encara hi assistia es va presentar com a candidat per treballar a la mítica Toei Animation.
La primera feina que hi va fer va ser la d'animador clau (qui dissenya els fotogrames essencials) per a la pel·lícula de 1968 Les aventures de Hols, príncep del sol (no està traduïda al català), dirigida pel llegendari Isao Takahata i amb un tal Hayao Miyazaki també a l'equip. Amb ells dos va deixar Toei i se'n va anar a A Pro, on va començar a treballar en l'adaptació animada de Pippi Långstrump, que al final va ser cancel·lada.
Amb aquells dos futurs monstres de l'animació se'n va anar a Nippon Animation, i allà hi va dissenyar els personatges de Heidi (1974) i Haha o tazunete sanzenri (1976), aquesta última també coneguda popularment amb el nom de "Marco" (i al llargmetratge de 1999). I va arribar a fer animació clau també a Nausicaä de la Vall del Vent (1983), l'última pel·lícula del duet Miyazaki-Takahata abans que es decidissin a fundar l'Studio Ghibli.
Yôichi Kotabe va continuar treballant en animació, però molt menys i sobretot com a supervisor d'animació i en sèries i pel·lícules de Pokémon, perquè de 1985 a 2007 va treballar per a una companyia a la qual li havia cridat l'atenció i que el va fitxar.
Es tractava de Nintendo, que en aquell moment no tenia un dissenyador com a tal, a més que buscava algú que fos expert en animació. Kotabe hi va començar a treballar i, pel que fa a l'animació, sembla que el primer que va fer va ser el moviment de la catifa màgica del Yume kôjô: Doki doki panic! (1987), el joc conegut perquè la mateixa Nintendo el va clonar per presentar una versió més digerible a Occident del Super Mario Bros. 2.
Però la tasca principal de Kotabe a la Gran N va ser dissenyar portades de jocs i tota mena d'il·lustracions que van establir, amb les directrius d'en Shigeru Miyamoto -que no era especialista en dibuix-, la imatge clàssica d'en Mario i els seus amics i enemics. En veiem alguns exemples:
La portada del Super Mario Kart (1992) japonès, tot i que l'occidental és molt similar, amb els personatges col·locats una mica diferent i en Donkey Kong Jr. fent una altra cara.
La del meu estimat Donkey Kong (1994) de la Game Boy, on també podem apreciar les característiques línies negres gruixudes del mestre Kotabe.
O la del Super Mario Bros. Deluxe (1999) per a la Game Boy Color, potser una manera d'arreglar el que va passar amb l'original de 1985.
A la portada japonesa del Super Mario Bros. es nota que en Shigeru Miyamoto no era un superartista, i va fer el que va poder. Poc després entrava a treballar a la companyia en Yôichi Kotabe, i com deia més amunt va fer redissenys dels personatges consensuant-los amb en Miyamoto, però destaquen sobretot la Peach i en Bowser.
A ella li va canviar el vestit i li va fer uns ulls "felins" (per petició d'en Miyamoto), però el que va passar amb en Bowser va ser més radical, i és que ni tan sols entenent que el pixel art de l'interior del joc, atesa la tecnologia de l'època, no podia reflectir la il·lustració de la caixa, s'entén gaire per què l'enemic final del joc sembla una cosa totalment diferent.
Kotabe va suggerir que en Bowser podia ser de la mateixa espècie que les tortugues Koopa Troopa, i el va redissenyar com a tortuga monstruosa, una imatge que ha passat a ser emblemàtica.
Tot i deixar Nintendo el 2007 per fer-se autònom, se'n troba alguna il·lustració, n'ignoro la motivació -però entenc que poden ser simples encàrrecs de la seva exempresa-, clarament posterior, com aquesta en què els personatges del New Super Mario Bros. U Deluxe juguen a la Switch.
No hi ha dubte que la seva feina a Nintendo va ser importantíssima, i va establir un estàndard visual per als seus personatges, però no és un nom que s'acostumi a citar, com ara el d'en Miyamoto o el del desaparegut president Satoru Iwata.
Amb aquesta entrada, doncs, volia retre-li un petit homenatge, i és que jo mateix vaig buscar expressament qui era la persona que s'havia encarregat d'aquestes característiques il·lustracions. Ara ja ho sé i creia que ho havia de difondre en la mesura de les meves possibilitats.
Toca parlar de l'home que va dissenyar tantes portades i il·lustracions oficials de Nintendo, amb un estil que reconeixem de seguida i que ens duu tants records, però que cal que sigui reivindicat perquè no se'n parla tant.
El senyor Yôichi Kotabe (Taiwan, 1936) es va interessar per l'art perquè el seu pare era pintor a l'oli, però a ell li va agradar més l'aquarel·la, i va estudiar a la Universitat de les Arts de Tòquio, i mentre encara hi assistia es va presentar com a candidat per treballar a la mítica Toei Animation.
La primera feina que hi va fer va ser la d'animador clau (qui dissenya els fotogrames essencials) per a la pel·lícula de 1968 Les aventures de Hols, príncep del sol (no està traduïda al català), dirigida pel llegendari Isao Takahata i amb un tal Hayao Miyazaki també a l'equip. Amb ells dos va deixar Toei i se'n va anar a A Pro, on va començar a treballar en l'adaptació animada de Pippi Långstrump, que al final va ser cancel·lada.
Amb aquells dos futurs monstres de l'animació se'n va anar a Nippon Animation, i allà hi va dissenyar els personatges de Heidi (1974) i Haha o tazunete sanzenri (1976), aquesta última també coneguda popularment amb el nom de "Marco" (i al llargmetratge de 1999). I va arribar a fer animació clau també a Nausicaä de la Vall del Vent (1983), l'última pel·lícula del duet Miyazaki-Takahata abans que es decidissin a fundar l'Studio Ghibli.
Yôichi Kotabe va continuar treballant en animació, però molt menys i sobretot com a supervisor d'animació i en sèries i pel·lícules de Pokémon, perquè de 1985 a 2007 va treballar per a una companyia a la qual li havia cridat l'atenció i que el va fitxar.
Es tractava de Nintendo, que en aquell moment no tenia un dissenyador com a tal, a més que buscava algú que fos expert en animació. Kotabe hi va començar a treballar i, pel que fa a l'animació, sembla que el primer que va fer va ser el moviment de la catifa màgica del Yume kôjô: Doki doki panic! (1987), el joc conegut perquè la mateixa Nintendo el va clonar per presentar una versió més digerible a Occident del Super Mario Bros. 2.
Però la tasca principal de Kotabe a la Gran N va ser dissenyar portades de jocs i tota mena d'il·lustracions que van establir, amb les directrius d'en Shigeru Miyamoto -que no era especialista en dibuix-, la imatge clàssica d'en Mario i els seus amics i enemics. En veiem alguns exemples:
La portada del Super Mario Kart (1992) japonès, tot i que l'occidental és molt similar, amb els personatges col·locats una mica diferent i en Donkey Kong Jr. fent una altra cara.
La del meu estimat Donkey Kong (1994) de la Game Boy, on també podem apreciar les característiques línies negres gruixudes del mestre Kotabe.
O la del Super Mario Bros. Deluxe (1999) per a la Game Boy Color, potser una manera d'arreglar el que va passar amb l'original de 1985.
A la portada japonesa del Super Mario Bros. es nota que en Shigeru Miyamoto no era un superartista, i va fer el que va poder. Poc després entrava a treballar a la companyia en Yôichi Kotabe, i com deia més amunt va fer redissenys dels personatges consensuant-los amb en Miyamoto, però destaquen sobretot la Peach i en Bowser.
A ella li va canviar el vestit i li va fer uns ulls "felins" (per petició d'en Miyamoto), però el que va passar amb en Bowser va ser més radical, i és que ni tan sols entenent que el pixel art de l'interior del joc, atesa la tecnologia de l'època, no podia reflectir la il·lustració de la caixa, s'entén gaire per què l'enemic final del joc sembla una cosa totalment diferent.
Kotabe va suggerir que en Bowser podia ser de la mateixa espècie que les tortugues Koopa Troopa, i el va redissenyar com a tortuga monstruosa, una imatge que ha passat a ser emblemàtica.
Tot i deixar Nintendo el 2007 per fer-se autònom, se'n troba alguna il·lustració, n'ignoro la motivació -però entenc que poden ser simples encàrrecs de la seva exempresa-, clarament posterior, com aquesta en què els personatges del New Super Mario Bros. U Deluxe juguen a la Switch.
No hi ha dubte que la seva feina a Nintendo va ser importantíssima, i va establir un estàndard visual per als seus personatges, però no és un nom que s'acostumi a citar, com ara el d'en Miyamoto o el del desaparegut president Satoru Iwata.
Amb aquesta entrada, doncs, volia retre-li un petit homenatge, i és que jo mateix vaig buscar expressament qui era la persona que s'havia encarregat d'aquestes característiques il·lustracions. Ara ja ho sé i creia que ho havia de difondre en la mesura de les meves possibilitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada