Companyies: Alpha Denshi / ADK

Ja sabeu que m'agrada crear seccions noves, ajuden a fer que el blog no es panseixi amb tants anys que té al darrere, a mesura que les seccions més veteranes es van quedant sense contingut o jo sense ganes de tocar-les, les coses com són.

Aquest any el vaig començar amb idees per a dues seccions noves, l'una era Descobriments, que es va inaugurar al febrer, i l'altra no ha estat fins ara que li he trobat el forat per fer-ho. En aquests articles parlaré de companyies desenvolupadores de videojocs, i com sempre intentaré aprendre a mesura que escric, i tocar coses no tan conegudes com podrien ser les grans empreses clàssiques del mitjà.

L'escollida per encetar la secció és Alpha Denshi, des de 1993 coneguda com a ADK Corporation, i responsable d'alguns arcades ben populars, a més d'altres coses més obscures que anirem esmentant.

Fundada el 1980 a Ageo, Saitama (Japó), en realitat va néixer com a fabricant d'equips de so i telecomunicacions, però el mateix any ja es va atrevir amb els videojocs, amb el Dorachan i el Shôgi, el primer dels quals basat en una llicència que no havien adquirit, per la qual cosa va haver de ser retirat.

Curiosament llançat per Craul Denshi, com podem veure era una proposta senzilla però eclèctica, amb elements de Pac-man i del futur Frogger fins i tot. 

Cal reconèixer que no va tenir uns inicis espectaculars, la companyia, però el 1981 va llançar el Janputer, un joc de mahjong que va ser dels primers del seu gènere en recreativa i va tenir força èxit. Posteriorment arribarien Crush Roller, un clon del Pac-man amb aspecte diferent, i va continuar desenvolupant títols que llicenciava a altres empreses per a la seva distribució, com va ser el cas del Champion Baseball per a Sega, però també va començar a publicar-se'n alguns ella soleta, cas de l'Exciting Soccer:

El 1987 es va produir un punt d'inflexió en la seva història: va començar a desenvolupar títols gairebé en exclusiva per a SNK, una companyia que tenia cert renom a les recreatives, com ara el Time Soldiers o el Gang Wars, i que estava desenvolupant un sistema que funcionaria tant als salons arcade com a les llars de la gent. 

Efectivament, parlem de la Neo Geo, que va sortir el 1990 amb importants contribucions d'Alpha Denshi en la seva creació. Des del punt de vista del software, la companyia va contribuir al llistat inicial de títols disponibles de la màquina amb dos títols: Magician Lord i Ninja Combat. També són els responsables del Blue's Journey, poca broma. I no oblidem, en vaig parlar fa temps, que havia desenvolupat un títol que no va veure la llum.

Juntes, ambdues companyies van desenvolupar el 1992 la seva proposta, la seva reacció a l'èxit de l'Street Fighter II, que es va anomenar World Heroes i va originar la seva pròpia saga, amb noves entregues el 1993, el 1994 i el 1995.

El 1993 va canviar el seu nom per ADK, que són les inicials de Alpha Denshi Kabushikigaisha, és a dir "Alpha Denshi, S.A.". I també va deixar el "gairebé" del "gairebé en exclusiva per a SNK" i va esdevenir, doncs, una second party de la companyia.

El 1994 es llançava al mercat la Neo Geo CD, i ADK va desenvolupar 3 jocs en exclusiva per aquest model de la consola: eren el Crossed Swords II, seqüela del seu títol de 1991, el ZinTrick, un joc de trencaclosques molt similar al Puyo Puyo, i l'ADK World, un autohomenatge amb forma de minijocs protagonitzats per personatges de la companyia.

El mateix any sortia un altre títol de lluita 1 contra 1, fora de la saga World Heroes, anomenat Aggressors of Dark Combat, i del gènere també signaria el Ninja Master's, de 1996. Aquell any va ser també el d'un dels seus videojocs més populars:

El Twinkle Star Sprites és una barreja de trencaclosques i shmup pensat per a competir amb un altre jugador, i és un habitual dels tornejos en esdeveniments del món del retro. També va sortir per a Saturn i Dreamcast, la competència, i el World Heroes Perfect arribava també a la 32 bits de Sega.

Eren distribucions permeses per SNK, perquè ADK tenia prohibit per contracte fer-ho pel seu compte, però els anys 1997 i 1998, respectivament, s'ho va saltar llançant per a PlayStation els jocs Treasure Gear, d'acció, i Star Monja, una mena d'evolució dels Tamagotchi, a través de la presumpta companyia afiliada Miraisoft. 

Entre 1998 i 2000 va desenvolupar també jocs per a la Neo Geo Pocket i la Neo Geo Pocket Color, principalment de shôgi, mahjong i beisbol, però també una versió del Crush Roller, l'estrany Party Mail o el Melon-chan no seichô nikki, un simulador de vida.

L'any 2001 SNK es va declarar en fallida, i ADK li va ser més o menys fidel fins al final, allargant el moment de la seva pròpia defunció amb la posterior creació de continguts per a pàgines web, i finslment va fer fallida el 2003. 

Amb la resurrecció d'SNK com a SNK Playmore, la nova companyia va adquirir els drets dels jocs i els personatges d'ADK, i els ha estat explotant des de llavors tant en forma de cameos de personatges com en recopilatoris dels jocs en si a la col·lecció ADK Tamashii ("Ànima ADK") per a la PlayStation 2 japonesa i, actualment, en qualsevol rellançament digital que es produeixi, com és el cas d'alguns títols de la companyia a la línia ACA Neo Geo de Hamster.

Podem dir que Alpha Denshi, després ADK, va ser una companyia responsable d'èxits en general relatius, amb un component d'imitació els primers anys que no va ser l'única empresa que va mostrar, ni de bon tros, i que va ser un soci cabdal per a SNK, però també veiem que va estar una mica a l'ombra de tot plegat. Que sigui, doncs, aquest el meu homenatge.

Jocs que no van veure la llum: Sun Shine

Encara que la Neo Geo és una consola amb un catàleg famós pels seus nombrosos i celebrats videojocs de lluita 1 contra 1, també va cultivar altres gèneres, com les plataformes, els esports, els run and gun, els shoot'em ups o els puzzles.

Precisament a aquesta última categoria pertany el títol de què parlem avui, que va ser el primer d'aquesta mena que es desenvolupava per a la màquina d'SNK, tant en versió recreativa MVS com a la domèstica AES, el 1990 i per part de la companyia Alpha Denshi. O ho hauria estat, perquè si en parlo en aquesta secció és perquè no va veure la llum.

El seu nom era Sun Shine, havia de ser un dels títols inicials del sistema i hauria tingut el dubtós honor de ser el cartutx amb menys megues, concretament 18, de la Neo Geo, en una època en què aquesta dada podia marcar la diferència en l'èxit o el fracàs d'un videojoc, i en una màquina els jocs de la qual n'acostumaven a tenir una quantitat de tres xifres, i la primera no sempre era l'1.

El sistema de joc bevia tant del Tetris com del Columns, potser més del segon (encara que el flyer suggereixi el contrari), i consistia a fer caure les peces cap a un disc, tot estirant-les, intentant que tres o més parts del mateix color coincidissin de manera que desapareguessin, cosa que es feia disparant-los de manera que rotessin com ens convingués. Si la pantalla s'omple de peces acumulades, com ens podem imaginar, és game over. 

Ja em perdonareu per la qualitat de les imatges, però les poques que circulen per internet procedeixen dels mateixos escanejos antics d'una revista de fa més de 30 anys. De fet, a YouTube hi ha un vídeo sobre la història d'aquest joc i també ensenya imatges com aquesta.

Sobre la cancel·lació del Sun Shine, que ja estava finalitzat i s'havia testejat  amb públic, havia aparegut en revistes i s'havia mostrat en fires, hi ha diverses teories: una diu que la resposta de la gent no havia estat prou bona, que era molt senzillet gràficament; una altra, que amb el merder que hi havia en aquell moment amb el repartiment de drets del Tetris van decidir deixar-lo estar perquè d'alguna manera s'hi assemblava, però -i això seria la tercera teoria, que comparteixo- el mateix 1990 es va llançar el Puzzled, de la mateixa SNK, que sí que s'assembla moltíssim al joc del mestre Pazhitnov, i ves que no es decidís afavorir aquest. Ah, i aquest es va endur el títol de videojoc amb menys megues de la Neo Geo, amb 22.

Alpha Denshi va recuperar el joc i el va transformar en el Block Paradise, millorant-li els gràfics, i posteriorment el Fun Fun Bros., que mantenia la mecànica però ambientava la proposta en la pel·lícula The Blues Brothers en comptes d'una illa paradisíaca amenaçada pel mal temps com havia estat fins llavors. 

Per motius desconeguts, però, cap dels tres intents de fer realitat el joc i posar-lo a disposició del públic va tenir èxit. Semblava maleït.

Exclusius de recreativa: Gang Wars

M'adono que fa molts mesos que no escric una entrada d'aquesta secció que protagonitzen els videojocs que no van tenir conversions domèstiques, cosa que continua sent certa encara que es publiquin ara emulats en sistemes moderns, i com que és un tema que m'agrada força és hora que rescati la secció, començant avui mateix.

El joc que he triat per fer-ho és un de l'SNK anterior a la Neo Geo que malauradament no forma part del per altra banda magnífic recopilatori dedicat a aquella etapa, suposo que perquè SNK només el va publicar i la companyia desenvolupadora va ser Alpha Denshi, i mentre que això no suposa un problema en algunes col·leccions de clàssics, en d'altres sí.

El Gang Wars és un beat'em up de 1989, un any difícil perquè havia sortit un títol que superava en tots els aspectes qualsevol proposta de la competència, el Final Fight. 

Deixant de banda això, el que proposava era quelcom tan original com l'aventura d'un parell d'artistes marcials, en Mike i en Jackie, que surten a repartir pels carrers de Nova York en assabentar-se que una banda criminal liderada per un tal Jaguar ha segrestat una noia, la Cynthia, que el text de la introducció descriu com a "little girl", però que de petita no en té res.

Com podem veure des dels primers moments del vídeo, el disseny dels personatges és a mig camí entre les proporcions realistes i la caricatura o els super deformed de la saga Kunio-kun, així que recorda indubtablement els dos Double Dragon que havien sortit fins llavors. De fet, es nota que els copia.

En copia també, de la mateixa manera que ho havia fet l'esmentat Final Fight, la possibilitat d'agafar objectes del terra per fer servir com a armes o la modalitat cooperativa amb un altre jugador, però proposa coses diferents com ara claus de judo o un sistema de millora dels paràmetres de força, velocitat i defensa amb punts aconseguits en acabar una pantalla.

No coneixia fins ara l'existència d'aquest joc, i a primera vista em sembla que té uns gràfics ben colorits i uns dissenys molt propis dels anys 80 -en comparació amb els molt noranters del Final Fight, llançat el mateix any-, una traducció nefasta a l'anglès (una mostra del mític SNKglish), a més que fa la sensació que les animacions són més limitades del que caldria. Les rialles digitalitzades constants són, a més, d'allò més pesades, i la detecció d'impactes és regular, com es podria esperar veient un fragment del joc.

Fent algunes lectures ràpides d'anàlisis -no he tingut l'ocasió de jugar-hi gaire més d'uns minuts, i això perquè m'hi he entossudit, que ni tan sols el tenia a la Raspberry, per poder-ne parlar amb una mica de propietat- veig que no està gens ben considerat, aquest joc, i que és natural que no s'hagi recuperat posteriorment... tot i que va aparèixer emulat digitalment per a la PSP als Estats Units i Europa el 2012! 

Va ser a la línia PSP Minis, amb el títol de SNK Arcade Classics Gang Wars & Time Soldiers, acompanyat d'un altre joc del qual ja hem deduït el nom i que sí que va entrar al més recent SNK 40th Anniversary Collection. Malauradament, ja no es poden comprar jocs digitals per a la PSP.

Com a curiositat, el flyer japonès del joc presenta la imatge fotorealista dels protagonistes i el de l'esquerra, que és en Jackie perquè a la introducció del joc ja es veu que ell és el morè, tot i que allà té un disseny d'estil anime, està agafat directament d'un popular actor-artista marcial del cinema de Hong Kong dels anys 70, 80 i 90. 

No és estrany, però, ja que el Gang Wars beu de moltes fonts, també en el disseny dels seus enemics de final de pantalla, i en els tòpics que farceixen la seva proposta. És dolent, això? Per a qualsevol amant del cinema d'acció i de sèrie B, m'imagino que no.