Jocs que no van sortir del Japó: Fastest 1

De videojocs de curses de cotxes n'hi ha molts, tant d'estil realista com còmic, purament arcade, exagerat o futurista, i dins el gènere n'hi ha també un fotimer que es basen en l'esport de la Fórmula 1. Potser (segur) us sonen títols com el Super Monaco GP, i evidentment des de fa uns quants anys hi ha videojocs que porten el nom oficial d'aquesta franquícia a més de l'any que representa que cobreixen, però entre els molts exemples que podríem citar n'hi va haver un de destacat que es va quedar al Japó.

Es tracta del Fastest 1 (que evidentment juga amb la paraula F1), un títol que Human Entertainment —responsable per exemple del F1 Pole Position de la Nintendo 64— va llançar el 1991 només per a les Mega Drive japoneses, precisament perquè en aquella època aquest subgènere tenia força èxit gràcies al citat Super Monaco GP.

I el cas és que va destacar perquè, almenys segons la Wikipedia, es considerava un dels videojocs de fórmula 1 que reproduïen amb més realisme aquesta competició, lluny d'altres títols més populars però alhora menys aconseguits en aquest sentit. Evidentment hem de pensar que era 1991 i en quin moment es trobava la història dels videojocs.

O això és el que diu, perquè veient aquest vídeo a mi em fa l'efecte que no té res de diferent de tants altres videojocs de cotxes, ja no només de fórmula 1 —i fins i tot podríem parlar de motos—, on tenim rectes exageradament llargues, una ciutat a l'horitzó i cap graderia. Potser la "fidelitat" vers l'esport representat consisteix en una altra dada que trobem: la conducció està feta de manera que s'assembli a la de la fórmula 1, més que no pas a la típica de les recreatives.

L'enciclopèdia lliure ens diu també que el joc, tot i ser japonès, està completament en anglès i que hi podem trobar 18 cotxes diferents i equips i pilots amb noms semblants als d'aquella època, que correspondria a la temporada 1990 de la competició. A mesura que aconseguim millors o pitjors resultats també anirem progressant o retrocedint en fitxar per aquests equips, de prestigi diferent.

El Fastest 1 permet jugar fins a 2 jugadors, i també cap, o sigui zero: si no ens qualifiquem per a córrer ens tocarà fer d'espectadors. De fet la modalitat batalla, que és l'única que permet 2 jugadors (que s'han d'enfrontar a dos que controla la màquina), també ens dóna l'opció de veure com la màquina fa competir 4 cotxes entre si, sense que puguem fer res més que observar-ho. Curiós. Per cert, sembla que estava previst que arribés a Occident, on s'hauria anomenat Speedway Pro Challenge i hauria tingut aquesta caràtula que es va acabar filtrant.

Ens quedem amb el dubte de saber si era gaire bo. Bé, tenim dues opcions (legals) per tal d'aclarir-ho: o ens fem amb el joc d'importació, o ens refiem de l'única valoració que he trobat, i que apareix a la Wikipedia: la revista britànica Megatech li va donar un 29 sobre 100.

 

Videojocs animats: Pole Position

En comptes de preguntar si recordeu un videojoc el que faré és preguntar si recordeu uns dibuixos animats, que fins avui no sabia que es basaven en un títol de Namco de 1982, però sí que sabia que els havien fet als anys 90 en algun canal de Televisió de Catalunya i que la melodia de la tornada del seu opening encara està enganxada al meu cervell.

El nom de Pole Position només em fa pensar en el món de la velocitat esportiva, però d'aquella sèrie només recordo el que deia, la música. La protagonitzaven dos germans, un noi i una noia, que lluitaven contra el mal des de les seves posicions de pilots especialistes que treballaven en secret per al Govern, i ho feien amb cotxes d'alta tecnologia, equipats amb tota mena de gadgets. 

La sèrie va tenir un total de 13 episodis i es va emetre per primera vegada a la nord-americana CBS el 1984. Era, doncs, una producció dels Estats Units (i pel seu estil no n'hi ha cap mena de dubte), però el seu origen el trobem dos anys abans, en un popular videojoc de Namco.

El Pole Position va sortir, com deia, el 1982, i va triomfar espectacularment a les recreatives. Argumentalment no tenia la complexitat dels dibuixos animats, que de fet no hi tenien res a veure més enllà del nom.

El que va passar és que els productors de la sèrie van veure una oportunitat d'aprofitar-se de l'èxit d'un títol que no només es considera l'arcade de cotxes més popular d'aquella època, sinó que a més va passar a la història com el primer videojoc en mostrar un circuit real (el de Fuji, al Japó) i també el primer en requerir una prova de qualificació per part del jugador abans d'accedir a disputar un Gran Premi. 

Va ser, també, un dels primers videojocs en incloure publicitat, product placement, en forma de cartells que ens trobem al circuit i que representen marques com Pepsi i Canon al Japó o 7-Eleven, Centipede o Dentyne a Nord-Amèrica, mentre que d'altres sortien a les dues versions i un altre grup va ser eliminat als EUA perquè es va considerar que l'alcohol i el tabac no eren marques adequades per a un producte adreçat al públic jove.

Curiosament el trobem a la pel·lícula D.A.R.Y.L., de 1985, protagonitzada per un nen que en realitat és un androide i que és una màquina (mai més ben dit) del Pole Position. 

Tot un clàssic dels anys 80 que s'ha pogut veure, en forma de port, en diversos sistemes al llarg dels anys, començant per les plataformes de l'època, és a dir els microordinadors, i arribant el 2008 versionat per a sistemes iOS, després de formar part del recopilatori Namco Museum de manera que es va poder jugar en consoles com la Xbox, la Playstation 2, la Gamecube o la Gameboy Advance.

Abans d'això, el 1983 va sortir el Pole Position II, que aparentment s'assembla molt al primer però que hi afegeix nous circuits, una millora gràfica i nous efectes de col·lisió. Va sortir per a alguns sistemes domèstics de l'època, no gaires, i es considera que el Final Lap, inici al seu torn d'una nova saga de Fórmula 1, és un Pole Position III no oficial. 

Déu n'hi do, el que dóna de si una melodia que recordem al cap de 20 anys, oi? Com a mínim m'ha servit per a descobrir un videojoc que, si mai em trobo en un recopilatori de clàssics, estic segur que provaré.