Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fall of the Foot Clan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fall of the Foot Clan. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 d’octubre del 2022

Diferències regionals: Especial Tortugues Ninja

Aprofitant l'avinentesa del llançament, fa poc, del magnífic recopilatori Teenage Mutant Ninja Turtles: The Cowabunga Collection, que conté tots els jocs que Konami va llançar per a recreatives i consoles de 8 i 16 bits basant-se en la popular franquícia, volia dedicar una nova entrada d'aquesta secció, que repassa petites diferències entre les versions regionals d'un mateix videojoc, per veure quins canvis hi va haver entre els títols que vam rebre a Occident i els que van tenir els japonesos. 

Perquè, com sol passar en aquesta mena de recopilatoris, quan estan ben fets, hi acostuma a haver l'opció de triar la regió de la rom, més que res per gaudir de les petites diferències que, de vegades, hi ha. Quines són, doncs, les que ens trobem als videojocs que conté aquesta col·lecció? 

Ja us aviso que no són espectaculars, com no ho és la que hi ha al primer títol dels inclosos, el Teenage Mutant Ninja Turtles de recreativa, de 1989. 

Com segurament ja sabeu, el títol depenia de la zona: als Estats Units era així, Teenage Mutant Ninja Turtles, però a Europa va arribar, com tants altres productes de la franquícia, com a Teenage Mutant Hero Turtles, perquè la paraula "ninja" tenia una connotació massa violenta per als censors de l'època. Al Japó es conservava el títol original americà, però amb un subtítol: Super Kame Ninja, o sigui "Super Tortugues Ninja". 

A banda d'aquest petit detall, a la versió japonesa es va eliminar el fet d'obtenir punts per destruir projectils enemics, per tal d'evitar el truc d'aconseguir punts sense parar que era possible a les altres versions tan sols situant-se davant d'un soldat del preu i dedicant-se a colpejar els seus atacs llancívols.

A continuació tenim, del mateix any però llançat uns mesos abans i localitzat per al mercat japonès quan la marca encara no era el que va ser poc després, el Teenage Mutant Ninja Turtles de la NES, un joc de plataformes i acció infame per la seva dificultat infernal. 

El cas és que al Japó va ser el primer producte de les Tortugues Ninja que va arribar, i com que no s'associava a una franquícia potent, es va decidir que el videojoc era una obra independent de tot plegat i se li va posar el nom de Geki Kame Ninja Den, o sigui "La llegenda de la tortuga ninja radical". 

Com a curiositat, dins del joc l'April es refereix a l'Estellicó com a "otôsan", és a dir "pare". Sembla que va ser una decisió unilateral dels localitzadors japonesos.

Seguint amb els llançaments de manera cronològica, ara sí, és el torn del primer títol per a la Game Boy, el Teenage Mutant Ninja Turtles: Fall of the Foot Clan, de 1990, que primer va sortir al Japó amb l'única diferència d'una pantalla de títol més neta, sense el "licensed by Nintendo" de les versions occidentals, com podem veure, ni el subtítol amb què sí que ens va arribar aquí.

Bé, i un detall també curiós però sense impacte en la jugabilitat: a les escenes després de les pantalles 2 i 4, les portes fan un efecte de so quan es tanquen, però es va perdre quan va arribar a Occident.


El 1991 sortia per a recreatives, i el 1992 per a la SNES, el popular Teenage Mutant Ninja Turtles: Turtles in Time, on hi ha diferències petites però importants que afecten a la dificultat de la versió que ens toqui: hi ha unes capses de pizza amb un símbol de bomba que fan que la tortuga comenci a girar, i mentre això passa pot fer mal als enemics. 

Doncs bé, segons la regió se'n troben en alguns llocs o no, i a més la durada de l'efecte pot ser de fins al doble de temps, més de 4 segons a Europa i Àsia, respecte als 2 i escaig dels Estats Units.

D'això del problema de la paraula ninja i la seva substitució per hero me'n vaig assabentar de gran, i això és perquè el primer videojoc que vaig tenir de les Tortugues Ninja, i de fet el meu primer cartutx de Game Boy a banda del Tetris, que s'incloïa amb la consola, va ser el TMNT II: Back from the Sewers, de 1991 també, que era el segon per a la portàtil de Nintendo i que a mi em van comprar, com de vegades passava en aquella època, en versió japonesa a les enyorades botigues del port de Barcelona.. 

No hi feia res, perquè el text de dins és tot en anglès, però sí que canviava una cosa: el títol era senzillament Teenage Mutant Ninja Turtles 2, al Japó. I així era com el coneixia jo.

No ens movem de 1991, però passem al Teenage Mutant Ninja Turtles II: The Arcade Game, el més conegut i popular dels que van sortir a la NES, i és també el que té més coses per comentar pel que fa a diferències regionals.

El títol, com és costum, és una d'elles: al Japó es va dir senzillament Teenage Mutant Ninja Turtles, i és que allà, com hem dit abans, el primer joc per a la Famicom es va dir d'una altra manera. A Occident, però, calia numerar-lo, i de pas deixar clar al futur jugador que es tractava del port de la recreativa, concretament de la primera. Poc després, la segona arribava a la SNES, però això és un altre tema.

El cas és que un dels detalls més significatius de les diferències regionals és que a la versió occidental hi havia publicitat de Pizza Hut, per un acord comercial que existia, però al Japó aquests rètols no hi eren. En una pantalla cauen pòsters de la paret i fan mal al protagonista, però mentre que a Occident hi deia "Pizza Hut", al Japó s'hi podia llegir "Turtle Racing". 

Aquesta mena d'acords comercials estan definits per regió, cosa que fa normal que hi hagués aquesta diferència, però també tenen una durada concreta, i és per això que si juguem al joc en la seva versió del Cowabunga Collection els pòsters de la versió occidental són senzillament negres.

Pel que fa a les diferències estètiques, també hi ha sprites i animacions lleugerament diferents, i alguna secció amb més flickering o parpelleig a la versió japonesa que a les altres, però també hi ha coses que afecten notablement la jugabilitat o que, simplement, són més evidents: la versió japonesa dona molts més punts, i diferents segons l'enemic derrotat, mentre que l'occidental en dona només 1 cada cop; els soldats del peu poden ser derrotats amb un cop de peu volador a la versió japonesa, mentre que a l'altra no n'hi ha prou, i al Japó s'havien d'enfrontar amb menys enemics que a les occidentals, dos detalls que fan el joc japonès clarament més fàcil. 

A més, els trucs per triar pantalla, aconseguit 10 vides i el que combina totes dues coses s'han d'implementar de manera diferent a la versió japonesa. Ben curiós.

El 1992 sortia per a la Famicom i la NES americana, però no a l'europea, el TMNT III: The Manhattan Project, un altre beat'em up que per sort ara podem tenir legalment a l'esmentat recopilatori també nosaltres.

El cas és que la diferència més notable, en aquest joc, és que la rom japonesa té un número 2 al títol, perquè com hem vist abans el nostre 2 de NES era el seu 1 de Famicom, ja que el primer joc que hi va sortir es deia d'una altra manera. El subtítol, tot i que en sil·labari katakana, també hi diu "The Manhattan Project", però.

A banda d'això, com a curiositat, el menú per triar pantalla, dificultat i vides existeix per defecte a la japonesa, però a l'americana s'ha d'activar amb una variant del codi Konami.

Aquell mateix any arribava la primera i última aparició de la saga en una consola de Sega, una llàstima, però bé, és un títol estimat. 

El TMNT: The Hyperstone Heist, en principi, només té una diferència amb la versió japonesa, i és que allà el subtítol era Return of the Shredder. 

Passem al 1993, any d'aparició del TMNT III: Radical Rescue, l'últim joc de les Tortugues Ninja per a la Game Boy. 

A banda del títol, que al Japó tenia com a subtítol Turtles kiki ippatsu ("Les tortugues en perill"), el més destacat és que el mapa que indica els punt d'interès per tal d'orientar-nos els té com a punts literals de color negre a les versions occidentals, mentre que a la japonesa es fan servir icones diferents per a cada tipus de lloc.

El mateix 1993 va sortir el TMNT: Tournament Fighters, un joc que va sortir per a Super Nintendo, Mega Drive i NES i que era prou diferent en els tres casos com per poder-los considerar 3 jocs, tot i tenir la mateixa base.

Del de NES, de 1994, no farem comparativa perquè no va sortir al Japó, però de les altres dues versions sí que en podem dir coses: la versió de la SNES, per exemple, al país del Sol Naixent es deia Mutant Warriors, i incloïa unes quantes diferències, com ara un disseny diferent dels personatges en els retrats de la pantalla de selecció, veus diferents, amb algunes d'afegides provinents del Turtles in Time, el personatge de l'Aska més sexualitzat que a Occident -en comptes d'haver estat censurat en passar del Japó a l'estranger, va viure el cas contrari-, i algunes altres cosetes.

No he trobat que la versió de Mega Drive tingui diferències entre Japó i Occident, però en general hem vist que les que hi ha en aquests videojocs en uns i altres mercats són més aviat poques i, normalment, excepte en algun cas ja remarcat, no afecten a la jugabilitat. En els casos que sí, és clar, és interessant tenir la possibilitat de triar la regió de la rom per poder gaudir d'un mateix joc de maneres diferents.

Fonts: The Cutting Room Floor, Flying Omelette





dilluns, 15 d’abril del 2013

Còmics i videojocs: les Tortugues Ninja (1a part)

Estic segur que no hi ha ningú que no conegui les Tortugues Ninja, perquè des del seu naixement han tingut diverses encarnacions que han pogut gaudir diverses generacions. 

Les hem vist sobretot als dibuixos animats (en diverses sèries) i al cinema, però el cas és que van començar el 1984 com a còmic de Kevin Eastman i Peter Laird i és per això que, per a parlar dels munts de videojocs que se'n van fer, recuperem la secció Còmics i videojocs.


Va ser el 1989 que les populars tortugues mutants van debutar al món dels videojocs, i ho van fer per partida doble. Primer, amb el Teenage Mutant Ninja Turtles, que a la NES va sortir amb una portada on totes les tortugues duien el color vermell (de fet, als còmics originals totes anaven de vermell, però això es va canviar a la sèrie animada).


Així era el primer videojoc de les Tortugues Ninja per a la consola de 8 bits de sobretaula de Nintendo, que va començar a vendre's molt bé per la popularitat de la franquícia, però aviat es va enfonsar per culpa de la seva dificultat extrema i uns controls que responien malament, fins al punt que la crítica el va acabar destrossant. 


Era un problema que empitjorava a les versions dels microordinadors, com aquesta que hem vist del ZX Spectrum. També va sortir per a Atari ST, Commodore 64, Amiga, Amstrad CPC, MSX, PC i el 2007 arribaria a la Consola Virtual de la Wii.


El que va agradar de debò va ser, però, el Teenage Mutant Ninja Turtles de recreativa, amb una jugabilitat autènticament de beat'em up, les tortugues diferenciades pels seus colors característics i la possibilitat de jugar 2 persones (i en algunes versions fins i tot 4) alhora. Va sortir el 1989, també, però després va arribar a sistemes domèstics.


El 1990 es llançava la versió de la NES, rebatejada com a Teenage Mutant Ninja Turtles II: The Arcade Game (a Europa, com molts dels títols, es va canviar la paraula "Ninja" per "Hero" perquè a la censura li semblava massa forta la primera, per llogar-hi cadires). 

Encara que la NES permetia jugar a alguns jocs amb 4 comandaments, en aquest cas la possibilitat es va perdre, però si més no aquesta versió tenia un parell de pantalles extra respecte a la recreativa. Ens diu la Wikipedia també que l'aparició de publicitat de Pizza Hut marca una de les primeres vegades que es va produir product placement (aparició de productes reals) als videojocs.


Amb el nom de Teenage Mutant Ninja Turtles: The Coin-Op sortia el 1991 per a sistemes com l'Amstrad CPC (al vídeo), el ZX Spectrum, el Commodore 64, l'Amiga, l'MSX, l'Atari ST i PC. Més endavant, el 2007, passaria a formar part del catàleg d'Xbox Live Arcade.


El mateix any, i només per als PC dels Estats Units, es va publicar el Teenage Mutant Ninja Turtles: Manhattan Missions, que acabem de veure en aquest tall de vídeo i que és evident que té una jugabilitat completament diferent.


I sense moure'ns de 1991, els europeus ens vam quedar sense un joc que sí que van tenir els japonesos i els nord-americans: Teenage Mutant Ninja Turtles III: The Manhattan Project, que si volem provar en còpia original haurem d'introduir en una NES d'algun d'aquests dos mercats o bé una d'europea i modificada.


1991 va ser també l'any del debut de la franquícia a la Gameboy, i ho va fer amb aquest Teenage Mutant Ninja Turtles: Fall of the Foot Clan del qual, quan escric aquestes línies, només tinc la capsa i les instruccions en perfecte estat, que vaig comprar a eBay amb la idea d'adquirir el cartutx per separat en algun moment, i encara no ho he fet.


La bona feina va continuar el 1992 amb Teenage Mutant Ninja Turtles II: Back from the Sewers, el meu primer joc de les Tortugues Ninja, que m'encantava i m'encanta i que té un gran apartat sonor. 

El 1992 les Tortugues Ninja feien el salt a la Super Nintendo amb un dels jocs imprescindibles del catàleg de la 16 bits de Nintendo, el Teenage Mutant Ninja Turtles IV: Turtles in Time, que venia d'un videojoc per a recreatives llançat l'any abans sense el IV al títol. 

El 2009, com a Teenage Mutant Ninja Turtles: Turtles in Time Re-Shelled, en va sortir un remake per a Xbox Live Arcade i Playstation Network que no va agradar i que per un problema de llicències va ser retirat el 2011.


El "mateix" joc, però amb el nom de Teenage Mutant Ninja Turtles: The Hyperstone Heist (canviant aquest cognom per Return of the Shredder al Japó), va sortir el 1992 (1993 a Europa) per a la Mega Drive, esdevenint el primer títol de la saga per a la 16 bits de Sega i per a una consola de Sega en general.

Ja ho vaig dir quan vaig parlar d'aquest joc, però repetiré que hi havia força diferències entre totes dues versions: la de la Super Nintendo tenia més pantalles, més qualitat en les veus, colors més vius gràcies a la seva paleta superior i efectes com els zooms, però la de la Mega Drive tenia pantalles més llargues, enemics amb més intel·ligència artificial (el que implica més dificultat), més velocitat i per tant més acció i uns fons més detallats. 


Tornem temporalment a la paleta reduïda de la portàtil de Nintendo, perquè el 1993 es va publicar el Teenage Mutant Ninja Turtles III: Radical Rescue, tercer i últim joc de la sèrie per a la Gameboy clàssica. 


Els videojocs de les Tortugues Ninja acabarien els anys 90 ben aviat, el 1993, amb un títol de lluita 1 contra 1 anomenat Teenage Mutant Ninja Turtles: Tournament Fighters, que va sortir per a la Mega Drive (al vídeo), la Super Nintendo (lleugerament superior) i... la NES!


No és cap secret que va sortir també per a la 8 bits de sobretaula de Nintendo, però tampoc no és excessivament conegut. De fet, és bastant fàcil trobar el joc per a les altres dues consoles, però no tant en el cas de la NES. Com a curiositat, va ser l'últim joc llançat a Occident per a aquesta consola per part de Konami.

A banda del que hem vist, durant aquella dècada van sortir moltes maquinetes LCD basades en la franquícia, però pel que fa als videojocs s'acabarien, com hem dit, el 1993 (1994 segons el territori). Naturalment n'hi ha molts més, ja a partir de 2003, quan es va llançar una nova sèrie animada, però els veurem a la propera entrega.   







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...